Amb Gemma Altell i 10 anys després recordem el cas de "La Manada"

Va marcar un abans i un després en la consideració jurídica del consentiment i va impulsar la reforma dels delictes sexuals en el Codi Penal. Aquest mes es compleixen 10 anys del crim. Volem saber si, com a societat, hem après alguna cosa. Anem a la consulta de la vilassarenca Gemma Altell, psicòloga social feminista, consultora i docent, àmpliament reconeguda per la seva trajectòria en l'àmbit de l'acció social, la perspectiva de gènere i l'abordatge de les violències masclistes.

Crònica més que negra. La matinada del 7 de juliol del 2016, dia de Sant Fermí, cinc homes de Sevilla, entre els quals hi havia un guàrdia civil, van abordar una noia de 18 anys en un portal i la van sotmetre a múltiples agressions sexuals simultànies i successives. Durant l'atac, els agressors, que s'autodefinien en un grup de WhatsApp com La Manada, van enregistrar imatges i vídeos del crim amb els seus telèfons mòbils. Abans de marxar, van robar el telèfon mòbil de la víctima per deixar-la incomunicada. La jove va ser trobada minuts després en estat de xoc per una parella, que va trucar immediatament als serveis d'emergència.

Un cop recordats, no perquè ens agradi sinó per contextualitzar, un dels fets més lamentables de la història recent d'Espanya, saludem la vilassarenca Gemma Altell. Amb la nostra psicòloga de capçalera volem saber què hem après com a societat arran dels fets. Per a ella, el cas de La Manada va servir perquè el sistema legislatiu espanyol impulsés noves lleis i perquè es comencés a visibilitzar i anomenar la violència sexual. També, i molt important, a qüestionar la càrrega sobre la víctima i a donar més visibilitat al delicte.

De la víctima, però, se'n va parlar massa, segons Altell, amb intents de posar-la en el focus mediàtic des del començament.

Moltes conseqüències arran dels fets criminals d'ara fa deu anys. Al marge dels canvis legislatius, també hi ha hagut la proliferació dels punts liles en festes majors i grans celebracions. Altell ho interpreta com una mesura més simbòlica que útil. Ho valora positivament, però considera que encara hi ha un ampli marge de millora.

Li preguntem a la Gemma: les dones se senten més segures ara que fa 10 anys? No ho sap, però té molt clar que les dones han d'ocupar els espais. Admet que hi ha més mesures institucionals, però considera que també haurien de ser comunitàries.

Ara bé, tots i totes tenim, segurament, la sensació que els cinc violadors van rebre penes massa laxes. Per a Altell, la poca pena té una càrrega simbòlica molt important, perquè transmet una sensació d'impunitat.

El cas de La Manada va derivar en un seguit de canvis legislatius que, segons Gemma Altell, no es van saber explicar bé. Que si "només sí és sí", que si "no és no"... En qualsevol cas, la vilassarenca celebra que el consentiment es posés al centre del debat.

Si mirem pel retrovisor, recordem com l'Audiència Provincial va condemnar els cinc violadors a 9 anys de presó, però per un delicte d'abús sexual continuat i no per violació. El 2019, el Tribunal Suprem va corregir aquella sentència i va determinar que els fets constituïen una violació, amb els agreujants de tracte degradant i actuació conjunta, elevant la condemna a 15 anys de presó per a cadascun.

La commoció d'aquest cas va ser el motor polític que va canviar el marc legal espanyol. L'any 2022 es va aprovar la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda com la llei del "només sí és sí", que va eliminar la distinció entre "abús" i "agressió sexual" i va situar el consentiment exprés al centre de qualsevol relació sexual.

José Ángel Prenda, Jesús Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo, Antonio Manuel Guerrero i Ángel Boza continuen complint les seves condemnes fermes de 15 anys de presó en règim de segon grau, repartits en diferents centres penitenciaris per evitar que coincideixin.