Azahara Moyano, premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid, per “Cinemanía”
DestacatEntrevistes PDTParlant de tot

Azahara Moyano, premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid, per “Cinemanía”

És la coprotagonista de la pel·lícula “Cinemanía” del director sabadellenc Marc Ferrer

  • 2h 53min

    #1070 - Música a Vilassar Ràdio i butlletins informatius

    Música i identificacions de l’emissora Durant bona part de l’emissió sona música de diversos estils, intercalada amb identificacions de Vilassar Ràdio i missatges de «Fins demà!». Butlletí de les onze S’informa de l’ampliació dels horaris dominicals de l’autobús C-13, amb sortides des de la plaça del Barato i des del Camí Ral/plaça de l’Ajuntament. El butlletí recull la proposta del govern espanyol d’apujar el salari mínim interprofessional i les dades previstes sobre l’import i les persones afectades. A França, un ciberatac contra una empresa encarregada dels equips frigorífics de bancs de sang va alterar la temperatura dels frigorífics. Les mostres es van traslladar preventivament i el ministeri va indicar que no hi havia hagut impacte sanitari. En esports, s’esmenten el triomf del Barça a la Lliga de Campions i altres resultats europeus. Butlletí de les dotze Es comunica que l’actriu Zahara Moyano, veïna de Vilassar de Mar i excol·laboradora de l’emissora, participa a Cinemania, de Marc Ferrer, premiada a la setmana del cinema de Valladolid. Les dades d’octubre indiquen un augment de l’atur a Catalunya i també un creixement de l’afiliació a la Seguretat Social. L’antiga presó de Pilats, a Tarragona, és declarada lloc de memòria democràtica. El butlletí també parla dels resultats de la Lliga de Campions i de les paraules publicades per Jesús Obono arran de l’accident en què va morir el futbolista Jesús de Miguel.

  • 25'

    #1608 - Crònica del 05-11-2026: Actes 25-N, Azahara Moyano premiada a Setmana Cinema Valladolid, Bodega Corbalan tanca per jubilació, actes Dia Universal Drets dels Infants

    Vilassar de Mar commemora el 25N amb activitats de sensibilització contra la violència masclista Amb motiu del 25N, Dia Internacional contra la violència vers les dones, Vilassar de Mar organitza durant el mes de novembre diverses activitats per visibilitzar i denunciar aquesta xacra social. La programació, que s'estendrà del 6 al 30 de novembre, està organitzada conjuntament per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i l'Assemblea Feminista de Vilassar de Mar. Azahara Moyano, premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid, per “Cinemanía” L’actriu menorquina Azahara Moyano, veïna de Vilassar de Mar, acaba de ser premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid. L’excol·laboradora de Vilassar Ràdio és la coprotagonista de la pel·lícula “Cinemanía” del director sabadellenc Marc Ferrer. El film ha rebut el premi especial Fundos per la seva creativitat i acció social. Azahara Moyano interpreta Maria, una dona que reivindica la difícil i complicada situació econòmica per la qual passen moltes famílies a causa de la crisi de l’habitatge. Aquesta és la sisena cinta en la qual Moyano col·labora amb Marc Ferrer. Vilassar de Mar perd un dels establiments mítics: adéu a Bodega Corbalan Acaba de tancar, per jubilació, un dels establiments mítics de Vilassar de Mar, les Bodegas Corbalan. Han abaixat persiana després de 50 anys de servei al nostrat carrer de Narcís Monturiol, número 46. Amb les dues bessones que han regentat el negoci fins ahir, la Isabel i la Maravillas, hem volgut saber com se senten, plans de futurs i resum de tota una vida darrera del taulell.Realment, tota una vida, des de 1976.Han decidit fer el pas. Malgrat que la Isabel i la Maravillas ja van començar a barrinar possibilitats de deixar-ho l’any passat. Van fer una festa de comiat amb els clients el passat 24 d’octubre. Vilassar de Mar celebra del 18 al 23 de novembre el Dia Universal dels Drets dels Infants Del 18 al 23 de novembre, Vilassar de Mar acollirà diferents activitats amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants. El 20 de novembre de l’any 1959, les Nacions Unides van promulgar la Declaració dels drets de l'infant. 30 anys després, l'organisme internacional va adoptar la Convenció sobre els drets de l'infant, que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa i obliga els estats signants a protegir aquests drets. La convenció reconeix principis com la no discriminació, l'interès superior de l'infant, el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament i el dret a la participació infantil. Hem repassat les activitats que es faran al nostre poble.

  • 58'

    #138 - L’Escola Nàutica de Vilassar i Joan Monjo i Pons

    La fundació i el projecte de Joan Monjo i Pons Núria Gómez conversa amb Agustí Martin sobre els 150 anys de l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar, inaugurada el 3 de novembre de 1876. Martin explica que Joan Monjo i Pons, després de treballar a l’escola d’Arenys de Mar, va fundar a Vilassar un centre per formar pilots de la marina mercant. La seva arribada es relaciona amb els alumnes vilassarencs que havia conegut a Arenys. Una escola amb una metodologia pròpia Monjo va promoure una formació exigent, amb matemàtiques, física, geografia i navegació, i donava importància a parlar en públic i a fer exercici. L’edifici, dissenyat segons les seves indicacions, tenia teatre, gimnàs, jardí, hort, una sala de maniobra amb models de vaixells, aules i dormitoris. Alguns estudiants s’hi allotjaven; els exàmens oficials, però, es feien a Barcelona. «Manar no vol dir cridar, eh?» — Agustí Martin La formació i la vida dels alumnes La conversa descriu els estudis de pilot i els coneixements que requerien: construcció naval, meteorologia, navegació costanera i astronòmica, maniobra i càlcul. Els alumnes feien exercicis teòrics i, a partir del segon any, s’embarcaven. Per obtenir l’experiència necessària com a pilots, havien de completar viatges d’anada i tornada a Amèrica. També s’explica el dia a dia a l’escola, les pràctiques d’observació dels astres i les representacions de teatre obertes al poble. Oficis del mar i documentació Martin parla dels diferents oficis a bord, de la construcció de vaixells a les platges i de la relació entre armadors, naviliers i capitans. Explica que es conserva documentació de l’escola —dibuixos, quaderns, llibres i exercicis— en arxius i en cases de Vilassar, així com diaris de navegació que permeten conèixer viatges i episodis de la vida al mar. Joan Monjo i Narcís Monturiol L’entrevista tracta la col·laboració de Monjo amb Narcís Monturiol en el projecte de l’Ictíneo. Martin li atribueix aportacions relacionades amb la ventilació i la propulsió i esmenta una proposta per generar oxigen a l’interior de l’Ictíneo II. També parla de la seva manera d’ensenyar, basada a explicar el sentit dels coneixements des dels principis. El final de l’escola nàutica i els usos de l’edifici Amb l’expansió dels vaixells de ferro i de vapor, la formació centrada en la navegació a vela va perdre vigència. L’escola va deixar de formar pilots i va continuar com a centre d’educació general; més endavant, l’edifici va ser caserna dels Mossos d’Esquadra i després de la Guàrdia Civil. Aquests usos van comportar canvis en la distribució interior. La conservació de la memòria Al final del programa, Martin planteja que l’edifici es restauri i pugui acollir un futur Museu de la Marina. També es recomana el llibre Joan Monjo i Pons, un exemple de tenacitat, d’Agustí Maria Vilà i Galí.

  • 50'

    #186 - L’Escola Nàutica i la història del Piri de Vilassar

    Els 150 anys de l’Escola Nàutica de Vilassar El programa repassa la història del Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar, fundat per Joan Monjo i Pons el 1876. Abans d’establir-se a Vilassar, Monjo havia col·laborat amb Narcís Monturiol en el disseny de l’Ictíneo. L’escola oferia formació científica i pràctica per a la marina mercant, amb instal·lacions com un teatre, un gimnàs i una sala de maniobra. També s’hi parla de la continuïtat familiar en la direcció, de la vida dels alumnes interns i del tancament del centre, relacionat amb els canvis en la navegació i la mort de Monjo. Després, l’edifici va tenir usos policials i avui és tancat. Cuina marinera: barat escabetxat Joan Martín explica l’escabetx com a tècnica de cocció i conservació i descriu com preparar barat amb oli, alls, verdures, herbes, vinagre i vi blanc. També comenta com servir-lo i amb què acompanyar-lo. Motius i supersticions de mar El programa exposa dues explicacions populars de l’apel·latiu «japeruts» atribuït als masnovins. També repassa creences marineres relacionades amb portar paraigües a bord, trobar-se capellans amb sotana abans de navegar, xiular, canviar el nom d’un vaixell, salpar en divendres i parlar de desgràcies abans de fer-se a la mar. Conversa amb el Centre Excursionista de Vilassar A la secció Fem Poble, Joan Abril i Josep Maria Bosch parlen de la història del Piri, dels seus primers anys i dels canvis de local, inclòs l’emplaçament actual al carrer de Santa Eulàlia. Recorden episodis de l’entitat, com el viatge de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alguer, i comenten el Burriac Atac, les activitats excursionistes i la preparació dels 75 anys del centre. Fan una crida a compartir informació i documents sobre la història del Piri. «El Piri ha sigut molt.» — Josep Maria Bosch «Des d'aquí fem una crida que tota la informació relacionada amb el Piri la pugueu fer arribar al Joan, al Josep Maria o directament aquí a la ràdio» — Agustí Martin

  • 25'

    #1608 - Crònica del 05-11-2026: Actes 25-N, Azahara Moyano premiada a Setmana Cinema Valladolid, Bodega Corbalan tanca per jubilació, actes Dia Universal Drets dels Infants

    Vilassar de Mar commemora el 25N amb activitats de sensibilització contra la violència masclista Amb motiu del 25N, Dia Internacional contra la violència vers les dones, Vilassar de Mar organitza durant el mes de novembre diverses activitats per visibilitzar i denunciar aquesta xacra social. La programació, que s'estendrà del 6 al 30 de novembre, està organitzada conjuntament per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i l'Assemblea Feminista de Vilassar de Mar. Azahara Moyano, premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid, per “Cinemanía” L’actriu menorquina Azahara Moyano, veïna de Vilassar de Mar, acaba de ser premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid. L’excol·laboradora de Vilassar Ràdio és la coprotagonista de la pel·lícula “Cinemanía” del director sabadellenc Marc Ferrer. El film ha rebut el premi especial Fundos per la seva creativitat i acció social. Azahara Moyano interpreta Maria, una dona que reivindica la difícil i complicada situació econòmica per la qual passen moltes famílies a causa de la crisi de l’habitatge. Aquesta és la sisena cinta en la qual Moyano col·labora amb Marc Ferrer. Vilassar de Mar perd un dels establiments mítics: adéu a Bodega Corbalan Acaba de tancar, per jubilació, un dels establiments mítics de Vilassar de Mar, les Bodegas Corbalan. Han abaixat persiana després de 50 anys de servei al nostrat carrer de Narcís Monturiol, número 46. Amb les dues bessones que han regentat el negoci fins ahir, la Isabel i la Maravillas, hem volgut saber com se senten, plans de futurs i resum de tota una vida darrera del taulell.Realment, tota una vida, des de 1976.Han decidit fer el pas. Malgrat que la Isabel i la Maravillas ja van començar a barrinar possibilitats de deixar-ho l’any passat. Van fer una festa de comiat amb els clients el passat 24 d’octubre. Vilassar de Mar celebra del 18 al 23 de novembre el Dia Universal dels Drets dels Infants Del 18 al 23 de novembre, Vilassar de Mar acollirà diferents activitats amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants. El 20 de novembre de l’any 1959, les Nacions Unides van promulgar la Declaració dels drets de l'infant. 30 anys després, l'organisme internacional va adoptar la Convenció sobre els drets de l'infant, que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa i obliga els estats signants a protegir aquests drets. La convenció reconeix principis com la no discriminació, l'interès superior de l'infant, el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament i el dret a la participació infantil. Hem repassat les activitats que es faran al nostre poble.

  • 25'

    #1607 - Crònica del 04-11-2026: Ampliació horari C-13, 25 anys Institut Escola Pla de l' Avellà, Can Bargalló, VdM calca preu del m2 de lloguer del Maresme

    El bus C-13 amplia el servei els diumenges a la tarda també durant l’hivern A partir d’ara, el C-13, l’autobús urbà, amplia el servei els diumenges a la tarda també durant l’hivern. El servei s’allargarà fins a les 21.15 h des de la plaça del Barato i fins a les 21.25 h des de Camí Ral/plaça de l’Ajuntament. Per tant, els horaris dels diumenges queden així: des de la plaça del Barato, de 9.15 a 21.15 h, amb sortides cada 30 minuts, i des de Camí Ral/plaça de l’Ajuntament, de 9.25 a 21.25 h, amb sortides cada 30 minuts. L’Institut-Escola Pla de l’Avellà: de 9 a 600 alumnes en un quart de segle Si fa pocs dies celebràvem el 50è aniversari de l’escola Pérez Sala, degana de la pública a Vilassar de Mar, hem marxat, avui, cap a l’escola del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar, la primera mancomunada del Maresme i una de les primeres de Catalunya. Divendres bufarà 25 espelmes. Van començar amb 9 alumnes i ara ja en són 600, després de la transició que van fer, durant el curs de la pandèmia, a Institut-Escola. Hem volgut saber els plans de la festa amb l’actual directora del centre, la Gemma Carrau i amb la Mercè Reixach, una de les primeres mestres. Xavier Bargalló: “El pa de veritat no vol presses” Entres amb nosaltres a l’obrador de Can Bargalló? Marxem cap al barri del Barato, carrer de Lluís Jover, per visitar una forneria mítica. Fa olor a pa d’abans, a farina, a forn, a crosta torrada i a molla esponjosa. Ens diuen que hem de deixar les preses fora. El bon pa, explica en Xavier Bargalló, vol calma. Necessita el seu temps. Ell és el darrer forner de Vilassar de Mar. Hereu d’una nissaga de forners que van començar a pastar l’any 1928. Amb ell, segurament, acabarà una manera d’entendre la manera no només de fer pa; sinó de fer poble. 98 anys que la família Bargalló fa pa. L’avi, que venia de Tarragona, va ser el pioner. D’Arbúcies, terra de bruixes, va saltar a Vilassar de Mar, platja de mariners Vilassar de Mar calca el preu del m2 de lloguer del Maresme Doblant-se en vint anys. Si donem un cop d’ull a l’estadística del preu mitjà del lloguer al Maresme des de 2005 fins al segon trimestre d’enguany, observem un traçat com el d’un coet enlairant-se. En dues dècades hem passat dels 567 euros de mitjana als 1.017 actuals. Vilassar de Mar, per cert, clava la mitjana comarcal. Aquests 1.017 euros és el que costa el metre quadrat de lloguer al nostre poble.

  • 24'

    #1606 - Crònica del 03-11-2026: Rècord de nits tropicals, 15'è. aniversari del naixement d'Escola Nàutica, xerrada sobre persones cuidadores, escollits els integrants de les meses electorals per a eleccions generals

    El 2026 hem dormit molt malament: rècord de nits tropicals L’octubre de 2026 serà recordat per la pluja. Hem anat al Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassar per revisar l’estació meteorològica del nostre poble, que recull dades des de 1982. El seu director, en Feliu Novell ens ha explicat que en el darrer mes han caigut 409 litres per metre quadrat. Això vol dir que ha estat l’octubre amb més aigua de la història superant l’anterior rècord que eren els 245,8 litres per metre quartet d’ara fa 10 anys, de l’octubre de 2016. Però en Feliu Novell ens ha deixat un altre titular: aquest any ja ha estat, passi el que passi, el que més ens ha costat dormir des que hi ha registres 101 nits per damunt dels 20 graus. Avui l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar compleix el 150è aniversari de la seva fundació Avui l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar compleix el 150è aniversari de la seva fundació. Aquest centre del saber marítim de casa nostra es va fundar l’any 1876 amb la voluntat de formar pilots i capitans de vaixell en un moment en el qual el nostre poble era fonamental en el panorama marítim. Des del nostre “Ran de Mar”, el capità de la marina mercant i president de Bricbarca, Agustí Martin, ens ha obert les portes del que va ser, en el seu moment, un temple del saber amb el nom de Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar de Mar.Ubicat en el número 38 del carrer de Santa Eulàlia, veiem, avui, un edifici sobri, d’inspiració neoclàssica, que va ser cabdal en el passat econòmic, social i cultural de Vilassar de Mar. Estem parlant del Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar de Mar. Per a l’Agustí Martin no es tracta, només, d’una data més o menys emotiva, hi ha molt més. Aquesta tarda, xerrada sobre "Les persones cuidadores. Impacte en la comunitat", a càrrec d’Eva Noguera "Les persones cuidadores. Impacte en la comunitat". Aquest és el títol de la conferència que pronuncia, avui, des de les 6 de la tarda a la Sala Roser Carrau, Eva Noguera, directora i fundadora d'EsMediació. Una nova cita amb l’Aula d’Extensió Universitària. Les persones cuidadores no professionals, és a dir, familiars o parelles que assumeixen la cura d’una persona gran, amb discapacitat o en situació de dependència, són un pilar silenciós del sistema d’atenció social.A Catalunya i arreu de l’Estat, s’estima que més del 80% de les cures es presten en l’àmbit informal, majoritàriament per dones d’entre 45 i 65 anys, tot i que el perfil s’està diversificant progressivament. Amb Eva Noguera hem volgut aprofundir en el retrat d’aquest col·lectiu tant feminitzat com invisible Escollits els integrants de les meses electorals per a les Eleccions Generals del 29 de novembre L’Ajuntament de Vilassar de Mar va celebrar, ahir al matí, el Ple extraordinari per escollir els ciutadans i ciutadanes que, via sorteig, integraran les meses de les eleccions Generals del 29 de novembre de 2026. A través d’un sorteig informàtic, s’han designat els membres (presidents, vocals i suplents) per a cadascuna de les 28 meses que hi haurà a Vilassar de Mar. Ara, i en un termini no superior als tres dies, s’informarà als vilassarencs i vilassarenques que els ha tocat ser membres de mesa. Un cop notificats, els ciutadans i ciutadanes que han estat designats tenen un màxim de set dies naturals per presentar al·legacions, sempre aportant tota la documentació i justificants per tal d’acreditar la situació.Atenció perquè s’ha de fer presencialment a la Junta Electoral de Zona de Mataró. Detingudes dues menors presumptament vinculades als canals de Blocus per promoure i coordinar accions violentes a Barcelona Mossos d’Esquadra i Policia Nacional han arrestat dues menors acusades de dinamitzar canals de comunicació vinculats als saquejos i aldarulls que van tenir lloc a diferents botigues i centres comercials de Barcelona el passat 24 d’octubre a través dels canals de comunicació de BLOCUS. Segons han informat els cossos policials, les dues detingudes eren administradores de diversos grups de comunicació que s’haurien utilitzat per promoure i coordinar les accions violentes registrades a la capital catalana. Les investigacions apunten que haurien tingut una participació activa en la dinamització d’aquests canals.

  • 26'

    #1605 - Crònica del 02-11-2026: Festes de Tardor, prorrogada la mostra "Del regaló a les sapes", empat UE Vilassar contra el Cerdanyola

    Les Festes de Tardor commemoraran el 242è. aniversari de la independència de Vilassar de Mar Vilassar de Mar celebrarà del 13 al 16 de novembre una nova edició de les Festes de Tardor, que enguany commemoren els 242 anys de la independència del nostre municipi, Vilassar de Mar. El procés de segregació dels nostres veïns de Dalt es va materialitzar el 19 de novembre de 1784. La festa és una oportunitat per recordar els orígens de la nostra localitat, posar en valor la nostra història i compartir les tradicions i la identitat col·lectiva. La programació combina cultura popular, música, dansa, espectacles de carrer i activitats familiars, amb la participació de les entitats del poble. Recorda que el dilluns 16 de novembre és Festa Local a Vilassar de Mar. S’ha prorrogat fins al 29 de novembre la mostra “Del regaló a les sapes” Fins al proper diumenge 29 de novembre, s’ha prorrogat un mes més, pots visitar al Museu Monjo de Vilassar de Mar l’exposició de pesca més important, més potent, que es pot veure, avui, a Catalunya. Organitzada per Bricbarca, la mostra “Del regaló a les sapes” ens ensenya més de 140 objectes relacionats amb la pesca. N’hem parlat, en general i abastament, en altres edicions del nostre informatiu “Crònica”. Avui, però, ens hem volgut centrar en l’apartat que fa referència a les creences religioses dels mariners i de la gent de mar. Són tres: una verge i dos sants. Hem repassat el triumvirat catòlic amb l’Agustí Martin, president de l’entitat organitzadora i capità de la Marina Mercant. La UE Vilassar empata a Cerdanyola i suma un mes sense perdre Duel a l’UCI diumenge al Xevi Ramon. A partir de les 6 de la tarda, es veuran les cares la Unió Esportiva Vilassar (penúltim) i el Centre Parroquial Sant Cristóbal, el darrer classificat del grup cinquè de la Tercera Federació. Els de Met Borotau, després de tres partits seguits a la carretera, tornaran al seu feu per rebre els egarencs que són el pitjor atac i la pitjor defensa de la Lliga. Els mariners van rescatar ahir un empat -ahir- davant del Cerdanyola (1-1) al Municipal de les Fontetes.

  • 58'

    #138 - L’Escola Nàutica de Vilassar i Joan Monjo i Pons

    La fundació i el projecte de Joan Monjo i Pons Núria Gómez conversa amb Agustí Martin sobre els 150 anys de l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar, inaugurada el 3 de novembre de 1876. Martin explica que Joan Monjo i Pons, després de treballar a l’escola d’Arenys de Mar, va fundar a Vilassar un centre per formar pilots de la marina mercant. La seva arribada es relaciona amb els alumnes vilassarencs que havia conegut a Arenys. Una escola amb una metodologia pròpia Monjo va promoure una formació exigent, amb matemàtiques, física, geografia i navegació, i donava importància a parlar en públic i a fer exercici. L’edifici, dissenyat segons les seves indicacions, tenia teatre, gimnàs, jardí, hort, una sala de maniobra amb models de vaixells, aules i dormitoris. Alguns estudiants s’hi allotjaven; els exàmens oficials, però, es feien a Barcelona. «Manar no vol dir cridar, eh?» — Agustí Martin La formació i la vida dels alumnes La conversa descriu els estudis de pilot i els coneixements que requerien: construcció naval, meteorologia, navegació costanera i astronòmica, maniobra i càlcul. Els alumnes feien exercicis teòrics i, a partir del segon any, s’embarcaven. Per obtenir l’experiència necessària com a pilots, havien de completar viatges d’anada i tornada a Amèrica. També s’explica el dia a dia a l’escola, les pràctiques d’observació dels astres i les representacions de teatre obertes al poble. Oficis del mar i documentació Martin parla dels diferents oficis a bord, de la construcció de vaixells a les platges i de la relació entre armadors, naviliers i capitans. Explica que es conserva documentació de l’escola —dibuixos, quaderns, llibres i exercicis— en arxius i en cases de Vilassar, així com diaris de navegació que permeten conèixer viatges i episodis de la vida al mar. Joan Monjo i Narcís Monturiol L’entrevista tracta la col·laboració de Monjo amb Narcís Monturiol en el projecte de l’Ictíneo. Martin li atribueix aportacions relacionades amb la ventilació i la propulsió i esmenta una proposta per generar oxigen a l’interior de l’Ictíneo II. També parla de la seva manera d’ensenyar, basada a explicar el sentit dels coneixements des dels principis. El final de l’escola nàutica i els usos de l’edifici Amb l’expansió dels vaixells de ferro i de vapor, la formació centrada en la navegació a vela va perdre vigència. L’escola va deixar de formar pilots i va continuar com a centre d’educació general; més endavant, l’edifici va ser caserna dels Mossos d’Esquadra i després de la Guàrdia Civil. Aquests usos van comportar canvis en la distribució interior. La conservació de la memòria Al final del programa, Martin planteja que l’edifici es restauri i pugui acollir un futur Museu de la Marina. També es recomana el llibre Joan Monjo i Pons, un exemple de tenacitat, d’Agustí Maria Vilà i Galí.

  • 58'

    #137 - Històries de Vilassar: contraban, cases i memòria local

    La curiositat del mes: anar a Calaudal La conversa explica que l’antiga masia de Calaudal, avui Museu de la Mina Vella, és al costat del cementiri que es va construir al segle XIX. D’aquí ve l’expressió vilassarenca «anar a Calaudal», que vol dir morir-se. El contraban i les cagaines Una activitat arrelada a la costa Durant aproximadament dos segles, entre el segle XVIII i els inicis del XX, a Vilassar de Mar hi va haver contraban de mercaderies. La proximitat de Barcelona, les rieres i els oficis vinculats al mar facilitaven el desembarcament i el repartiment dels paquets. Hi participaven pescadors, mariners, capitans i traginers, i, segons expliquen, era una activitat coneguda al poble. Senyals, mercaderies i persecució Els vaixells deixaven els paquets al mar i els pescadors els recollien amb barques. Unes llumetes en una capelleta dedicada a Sant Antoni servien de senyal. La paraula cagaina s’explica perquè els vaixells «cagaven» els paquets al mar. Entre les mercaderies esmentades hi ha tabac, sucre, cotó, destil·lats, cítrics, cànem i teixits. Durant el segle XIX es van reforçar els controls i es va limitar la càrrega i descàrrega a les platges, cosa que va contribuir a frenar l’activitat. Les cases de senyors Les cases de senyors provenien sovint de cases de cos reformades o ampliades i es distingien per la mida, els acabats i la decoració. La conversa descriu el paper dels arquitectes i dels artesans, i assenyala que moltes cases han estat modificades, tot i que algunes conserven elements com les rajoles hidràuliques, els vitralls o els treballs de fusteria. També es comenta que sovint només se’n protegeix la façana. Canyol Gran, una fàbrica tèxtil La fàbrica Casanovas Hermanos, coneguda com a Canyol Gran, es va aixecar al carrer de Sant Ramon per fabricar teixits de cotó. Se’n repassen les possibles explicacions del nom, els oficis i els torns de treball, així com el creixement de la plantilla i les dificultats que van precedir el tancament. Després de passar a mans d’una empresa de mobles d’oficina, les naus van ser enderrocades; se’n conserva un tros de façana. Carme Rovira, pintora autodidacta Carme Rovira va treballar de teixidora abans de començar a pintar als 50 anys, durant una convalescència després d’un accident. La conversa explica que era autodidacta i que els crítics qualificaven la seva obra d’Art Naïf: pintava escenes quotidianes, sovint de Vilassar, amb colors vius. També es parla de la casa que va demanar que fos museu, del passacarrers que es va fer posteriorment en homenatge al seu desig d’un enterrament festiu i de la seva tomba amb una reproducció d’un dels seus quadres. «ella no era pintora, perquè molta gent que es dedica a la pintura al final ha estudiat una carrera artística, no? Llavors ella és autodidacta.» — Gemma Pérez La paraula del mes: regaló i sapes El regaló és el nom que es dona a Vilassar al lloc on trenquen les onades. La sapa és una zona del mar situada més endins, a una profunditat que es descriu com d’unes 12 braces, aproximadament 20 o 22 metres. Les dues paraules donen peu a parlar d’una exposició sobre la pesca tradicional, organitzada per BricBarca, amb visites guiades.

  • 57'

    #136 - Imma Romeu i la trilogia de les Encantades

    La trilogia i els viatges en el temps Núria Gómez conversa amb Imma Romeu sobre la trilogia de les Encantades: La cova de les llegendes, El secret de la lluna plena i El darrer viatge. Les novel·les segueixen uns protagonistes que viatgen en el temps i passen per diferents èpoques de la història de Vilassar i el Maresme: els inicis del veïnat de mar al segle XVII, el segle XIX i les acaballes del franquisme. Romeu explica que va començar la primera novel·la durant el confinament, sense tenir clar que acabaria sent una trilogia. Es defineix com una escriptora «de brúixola»: sap cap on vol anar, però no acostuma a planificar l’estructura detalladament. Els personatges, que evolucionen al llarg dels llibres, incorporen sentiments i experiències que l’autora coneix. Història local i documentació Un dels propòsits de les novel·les és donar a conèixer el patrimoni i la història local, especialment a la gent jove, a través d’històries d’aventures. Romeu parla de la cova de les Encantades, el passat mariner, les torres i els canvis del paisatge. També diu que li sap greu que s’hagin perdut elements del patrimoni i que és important que la gent els valori. Per documentar-se, consulta llibres, arxius i persones coneixedores de la història, i contrasta detalls quan pot. Explica que, quan no troba informació exacta, recorre a la imaginació, però que no pretén escriure novel·la històrica: vol introduir nocions d’història dins d’una novel·la d’aventures. També comenta que els llibres poden ser útils per acostar la història als instituts. Records i episodis que inspiren el tercer llibre El tercer volum incorpora records de l’autora de les acaballes del franquisme i parteix, entre altres elements, d’un fenomen lluminós que va veure quan era petita. Romeu en va buscar testimonis i informació, però assenyala que no afirma quina en va ser la causa. També parla de l’incendi de Montcabré i de la figura d’en Bauxes, a qui recordava de la platja i que apareix a la novel·la. La conversa tracta igualment de com els escenaris reals alimenten la imaginació de l’autora, de la possibilitat de fer rutes pels llocs dels llibres i de la preocupació per conservar espais i edificis antics de Vilassar. L’escriptura i els projectes futurs Romeu explica que ha continuat escrivint i que té projectes per a altres novel·les, una amb personatges adults i més feina de documentació. Agraeix el suport de Voliana Edicions, de la il·lustradora Judit Moreno i de les persones que l’han ajudat a documentar-se.

  • 59'

    #135 - Els americanos i el seu llegat a Vilassar de Mar

    Qui eren els americanos? La presentadora Núria Gómez conversa amb l’historiador i genealogista Jordi Casanovas i Verdaguer sobre els americanos de Vilassar de Mar i el seu llegat. Casanovas explica per què a Vilassar es feia servir aquest nom i el diferencia de indians. També descriu la migració de joves cap a Amèrica, sovint a través de contactes familiars, i els diferents recorreguts que podien seguir: alguns prosperaven i tornaven amb capital, mentre que d’altres no feien fortuna o s’hi quedaven. «està clar que no tothom que ha anat a Amèrica ha tornat amb diners.» — Jordi Casanovas i Verdaguer Migració, comerç i retorn El convidat repassa les destinacions dels vilassarencs i les rutes comercials entre ports com Montevideo, Buenos Aires, l’Havana i Nova Orleans. Explica el comerç de productes com el vi, el tasajo, el sucre, el tabac, el cotó i la fusta, i descriu com alguns emigrants van passar de petites botigues a empreses, negocis immobiliaris, bancs i propietats ramaderes. En tornar, alguns van invertir en cases i altres propietats, a Vilassar i també a Barcelona. Passejada pel llegat arquitectònic La conversa segueix virtualment un recorregut per diverses cases i famílies vinculades als americanos. S’hi parla de la desapareguda Casa Duana i de la família Ferrés; dels magatzems i les cases relacionats amb Joan Carrau i els seus germans; i de les cases dels Casanovas, inclosa la de Josep Casanovas Pou, que va fer fortuna a l’Argentina però no va arribar a tornar a Vilassar. També es comenten Can Vissa, les cases dels Puigmir, els Verdaguer i Can Bassa. Casanovas descriu les diferències entre els edificis, els usos que han tingut i alguns elements interiors i de façana. La conversa tracta també la protecció del nucli antic i les dificultats de mantenir cases grans. «Jo no crec que hi hagi, com diuen altres, arquitectura indiana i edificis indians. Aquí no tenim indians, ja no podem tenir arquitectura indiana.» — Jordi Casanovas i Verdaguer Llibres i recerca Al final, Jordi Casanovas recomana publicacions sobre la migració catalana a l’Uruguai i sobre els americanos i indians a Vilassar de Mar. També explica que hi ha una recerca elaborada amb l’Alexis pendent de publicació i que s’està preparant un diccionari de vilassarencs vinculats a Amèrica.

  • 50'

    #186 - L’Escola Nàutica i la història del Piri de Vilassar

    Els 150 anys de l’Escola Nàutica de Vilassar El programa repassa la història del Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar, fundat per Joan Monjo i Pons el 1876. Abans d’establir-se a Vilassar, Monjo havia col·laborat amb Narcís Monturiol en el disseny de l’Ictíneo. L’escola oferia formació científica i pràctica per a la marina mercant, amb instal·lacions com un teatre, un gimnàs i una sala de maniobra. També s’hi parla de la continuïtat familiar en la direcció, de la vida dels alumnes interns i del tancament del centre, relacionat amb els canvis en la navegació i la mort de Monjo. Després, l’edifici va tenir usos policials i avui és tancat. Cuina marinera: barat escabetxat Joan Martín explica l’escabetx com a tècnica de cocció i conservació i descriu com preparar barat amb oli, alls, verdures, herbes, vinagre i vi blanc. També comenta com servir-lo i amb què acompanyar-lo. Motius i supersticions de mar El programa exposa dues explicacions populars de l’apel·latiu «japeruts» atribuït als masnovins. També repassa creences marineres relacionades amb portar paraigües a bord, trobar-se capellans amb sotana abans de navegar, xiular, canviar el nom d’un vaixell, salpar en divendres i parlar de desgràcies abans de fer-se a la mar. Conversa amb el Centre Excursionista de Vilassar A la secció Fem Poble, Joan Abril i Josep Maria Bosch parlen de la història del Piri, dels seus primers anys i dels canvis de local, inclòs l’emplaçament actual al carrer de Santa Eulàlia. Recorden episodis de l’entitat, com el viatge de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alguer, i comenten el Burriac Atac, les activitats excursionistes i la preparació dels 75 anys del centre. Fan una crida a compartir informació i documents sobre la història del Piri. «El Piri ha sigut molt.» — Josep Maria Bosch «Des d'aquí fem una crida que tota la informació relacionada amb el Piri la pugueu fer arribar al Joan, al Josep Maria o directament aquí a la ràdio» — Agustí Martin

  • 56'

    #185 - Educació ambiental, cuina de bacallà i memòria de Vilassar

    Educar per comprendre i protegir el planeta El programa planteja incorporar l’educació ambiental de manera transversal a l’aprenentatge dels infants, especialment a primària. En lloc de limitar-la a una assignatura o a activitats puntuals, proposa relacionar-la amb matemàtiques, geografia, història, tecnologia i llengua. També destaca la importància de distingir entre el temps meteorològic, el clima i els cicles naturals, i d’ensenyar a interpretar dades i contrastar explicacions amb evidència científica. La cooperació entre escoles, universitats i institucions de diferents països pot ajudar a compartir experiències. Recepta de bacallà amb patates Joan Martín explica com preparar bacallà amb patates, carxofes, pèsols i ou dur, i parla de les parts del bacallà, les varietats de patata i els temps de cocció. També comenta com es conservava i es venia el bacallà i com ha canviat el seu consum. Per acompanyar el plat, proposa una amanida. Històries i tradicions de Vilassar de Mar Can Rico Pobre S’explica l’origen del sobrenom del restaurant Can Roig, que havia estat al Camiral i va tancar les portes el 2019. Segons la informació obtinguda per Damià de Bas, el malnom es relacionava amb les pretensions de diners del titular. Protecció divina de la gent de mar El programa repassa la devoció marinera a la Mare de Déu del Carme, Sant Pere i Sant Elm: les seves relacions amb la navegació i la pesca, les festes i les processons. També explica el fenomen natural del foc de Sant Elm i esmenta altres devocions i exvots vinculats a la vida de la gent de mar. La carnisseria de la família Novell Feliu Novell recorda la història del negoci familiar al carrer del Carme i les tasques de diverses generacions: la venda inicial de fils i vetes, l’inici de la venda de carn, la compra i preparació dels animals i el treball a la botiga i al mercat. Parla del racionament, dels costums de compra, dels productes que elaborava i del tracte amb la clientela. També evoca els canvis del carrer i de Vilassar de Mar, i què va trobar a faltar quan va tancar la carnisseria.

  • 56'

    #184 - Educació ambiental, cuina de bacallà i memòria marinera

    Educació ambiental a l’escola Agustí Martin defensa que l’educació ambiental s’incorpori de manera transversal a l’aprenentatge, especialment a primària. Proposa relacionar els coneixements sobre el medi amb diverses matèries i ensenyar els infants a interpretar dades, contrastar explicacions i distingir el temps meteorològic del clima i dels cicles naturals. També assenyala que l’escalfament global actual està impulsat principalment per emissions derivades de l’activitat humana i que la cooperació entre escoles, universitats i institucions pot compartir experiències educatives. Recepta de bacallà amb verdures Ingredients i preparació En Joan Martín explica com preparar bacallà amb patates, carxofes, pèsols i ou dur: recomana coure primer les patates, incorporar després les verdures i afegir el bacallà cap al final. Esmenta les patates del bufet, els pèsols de llàgrima, l’alioli suau i els espàrrecs com a ingredients possibles. El bacallà i els seus usos La conversa repassa les parts del bacallà, les maneres de comprar-lo i remullar-lo, la desaparició de les bacallaneries i l’ús de pèsols congelats. Com a primer plat, en Joan proposa una amanida; també comenten què beure amb el bacallà salat. Can Rico Pobre S’explica que el restaurant Vicente Roig, conegut com a Can Rico Pobre, era al Camiral i atreia clients per la seva sarsuela. Va tancar el 2019. Segons informacions obtingudes per Damià de Bas, el malnom s’explicaria per les pretensions de riquesa atribuïdes al titular. Devocions i protecció de la gent de mar El programa repassa la protecció religiosa que cercaven pescadors i mariners. Presenta la Mare de Déu del Carme com a patrona de mariners i pescadors, Sant Pere com a figura vinculada a la pesca i Sant Elm com a protector dels navegants. També explica el fenomen natural del foc de Sant Elm i esmenta altres devocions i santuaris del Maresme i del litoral, així com els exvots mariners. Memòria d’una carnisseria del carrer del Carme Orígens i evolució de l’ofici Feliu Novell recorda els orígens del negoci familiar, que situa cap al 1880 o el 1882, i descriu el pas d’una botiga de queviures a una carnisseria, tocineria i polleria. Explica la compra i matança del bestiar, la preparació i venda de la carn, el racionament, les parades de mercat i les jornades de feina. La vida al taulell i els canvis del barri Novell evoca els talls de carn més demanats, l’elaboració d’embotits i el tracte quotidià amb la clientela. Comparteix una anècdota d’un client, parla dels encàrrecs de les festes i recorda com han canviat els horts i els carrers de Vilassar de Mar. En tancar la botiga, diu que va trobar a faltar obrir-la i tractar amb la gent. «El que importa és que els infants aprenguin a comprendre el seu entorn i a sentir-se part d'un món compartit.» — Agustí Martin «Consell sempre és el mateix, tu no pateixis, treballa i tira endavant.» — Feliu Novell

  • 54'

    #183 - Les rieres del Maresme, el bacallà i la memòria de Vilassar

    La problemàtica de les rieres del Maresme S’explica per què les rieres poden créixer sobtadament: les pluges intenses, el pendent i el recorregut curt des de la Serra de Marina, els sòls poc permeables i les transformacions urbanístiques. Es descriuen els riscos de desbordaments i inundacions, amb esment de la dona que va perdre la vida a Cabrera de Mar, i es proposen mesures de prevenció, manteniment, alerta i planificació del territori. Bacallà amb samfaina Joan Martín repassa el paper del bacallà salat en la cuina i explica com preparar la samfaina i fregir el bacallà perquè la carn no s’obri. També comenta els acompanyaments, la possibilitat de preparar el plat el dia abans i els canvis en la compra del bacallà i en les bacallaneries. «Per fer una bona sanfaina, senzillament, l'agafarem una paella, i aquesta paella, ara comentarem, si vull fer sanfaina, per exemple, el bacallà en sanfaina pel dissabte, jo la sanfaina la prepararé el divendres» — Joan Martín En Galet i els balers catalans a Buenos Aires Una breu història explica com Josep Pujol, conegut com en Galet, va preparar un plat de llagosta que es va divulgar amb el nom de Llagosta a l’Americana. Després, el programa imagina l’arribada d’un baler mercant català a Buenos Aires al segle XIX: el fondeig, la descàrrega, el comerç, la ciutat i la vida dels mariners durant l’escala. La història de La Confiança Montse Barba recorda la botiga familiar del Camiral: els seus orígens com a cooperativa i el pas de la venda d’aliments a articles de ceràmica, joguines, disfresses i productes de temporada. Parla de la vida al carrer, del tracte amb la clientela, de les campanyes de Nadal i Carnaval i del tancament, relacionat amb les hores de feina, la rendibilitat, els estocs i la competència. «El tracte directe, perquè jo me'n recordo que tant la meva mare com la meva àvia vivien per la botiga, es desvivien per la gent i per quedar bé amb tothom, per donar un bon servei.» — Montse Barba

  • #186 - L’Escola Nàutica i la història del Piri de Vilassar - episode art
    Ran de mar
    50'

    #186 - L’Escola Nàutica i la història del Piri de Vilassar

    Els 150 anys de l’Escola Nàutica de Vilassar El programa repassa la història del Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar, fundat per Joan Monjo i Pons el 1876. Abans d’establir-se a Vilassar, Monjo havia col·laborat amb Narcís Monturiol en el disseny de l’Ictíneo. L’escola oferia formació científica i pràctica per a la marina mercant, amb instal·lacions com un teatre, un gimnàs i una sala de maniobra. També s’hi parla de la continuïtat familiar en la direcció, de la vida dels alumnes interns i del tancament del centre, relacionat amb els canvis en la navegació i la mort de Monjo. Després, l’edifici va tenir usos policials i avui és tancat. Cuina marinera: barat escabetxat Joan Martín explica l’escabetx com a tècnica de cocció i conservació i descriu com preparar barat amb oli, alls, verdures, herbes, vinagre i vi blanc. També comenta com servir-lo i amb què acompanyar-lo. Motius i supersticions de mar El programa exposa dues explicacions populars de l’apel·latiu «japeruts» atribuït als masnovins. També repassa creences marineres relacionades amb portar paraigües a bord, trobar-se capellans amb sotana abans de navegar, xiular, canviar el nom d’un vaixell, salpar en divendres i parlar de desgràcies abans de fer-se a la mar. Conversa amb el Centre Excursionista de Vilassar A la secció Fem Poble, Joan Abril i Josep Maria Bosch parlen de la història del Piri, dels seus primers anys i dels canvis de local, inclòs l’emplaçament actual al carrer de Santa Eulàlia. Recorden episodis de l’entitat, com el viatge de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alguer, i comenten el Burriac Atac, les activitats excursionistes i la preparació dels 75 anys del centre. Fan una crida a compartir informació i documents sobre la història del Piri. «El Piri ha sigut molt.» — Josep Maria Bosch «Des d'aquí fem una crida que tota la informació relacionada amb el Piri la pugueu fer arribar al Joan, al Josep Maria o directament aquí a la ràdio» — Agustí Martin

  • #1608 - Crònica del 05-11-2026: Actes 25-N, Azahara Moyano premiada a Setmana Cinema Valladolid, Bodega Corbalan tanca per jubilació, actes Dia Universal Drets dels Infants - episode art
    Crònica
    25'

    #1608 - Crònica del 05-11-2026: Actes 25-N, Azahara Moyano premiada a Setmana Cinema Valladolid, Bodega Corbalan tanca per jubilació, actes Dia Universal Drets dels Infants

    Vilassar de Mar commemora el 25N amb activitats de sensibilització contra la violència masclista Amb motiu del 25N, Dia Internacional contra la violència vers les dones, Vilassar de Mar organitza durant el mes de novembre diverses activitats per visibilitzar i denunciar aquesta xacra social. La programació, que s'estendrà del 6 al 30 de novembre, està organitzada conjuntament per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i l'Assemblea Feminista de Vilassar de Mar. Azahara Moyano, premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid, per “Cinemanía” L’actriu menorquina Azahara Moyano, veïna de Vilassar de Mar, acaba de ser premiada a la Setmana del Cinema de Valladolid. L’excol·laboradora de Vilassar Ràdio és la coprotagonista de la pel·lícula “Cinemanía” del director sabadellenc Marc Ferrer. El film ha rebut el premi especial Fundos per la seva creativitat i acció social. Azahara Moyano interpreta Maria, una dona que reivindica la difícil i complicada situació econòmica per la qual passen moltes famílies a causa de la crisi de l’habitatge. Aquesta és la sisena cinta en la qual Moyano col·labora amb Marc Ferrer. Vilassar de Mar perd un dels establiments mítics: adéu a Bodega Corbalan Acaba de tancar, per jubilació, un dels establiments mítics de Vilassar de Mar, les Bodegas Corbalan. Han abaixat persiana després de 50 anys de servei al nostrat carrer de Narcís Monturiol, número 46. Amb les dues bessones que han regentat el negoci fins ahir, la Isabel i la Maravillas, hem volgut saber com se senten, plans de futurs i resum de tota una vida darrera del taulell.Realment, tota una vida, des de 1976.Han decidit fer el pas. Malgrat que la Isabel i la Maravillas ja van començar a barrinar possibilitats de deixar-ho l’any passat. Van fer una festa de comiat amb els clients el passat 24 d’octubre. Vilassar de Mar celebra del 18 al 23 de novembre el Dia Universal dels Drets dels Infants Del 18 al 23 de novembre, Vilassar de Mar acollirà diferents activitats amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants. El 20 de novembre de l’any 1959, les Nacions Unides van promulgar la Declaració dels drets de l'infant. 30 anys després, l'organisme internacional va adoptar la Convenció sobre els drets de l'infant, que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa i obliga els estats signants a protegir aquests drets. La convenció reconeix principis com la no discriminació, l'interès superior de l'infant, el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament i el dret a la participació infantil. Hem repassat les activitats que es faran al nostre poble.

  • #1070 - Música a Vilassar Ràdio i butlletins informatius - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #1070 - Música a Vilassar Ràdio i butlletins informatius

    Música i identificacions de l’emissora Durant bona part de l’emissió sona música de diversos estils, intercalada amb identificacions de Vilassar Ràdio i missatges de «Fins demà!». Butlletí de les onze S’informa de l’ampliació dels horaris dominicals de l’autobús C-13, amb sortides des de la plaça del Barato i des del Camí Ral/plaça de l’Ajuntament. El butlletí recull la proposta del govern espanyol d’apujar el salari mínim interprofessional i les dades previstes sobre l’import i les persones afectades. A França, un ciberatac contra una empresa encarregada dels equips frigorífics de bancs de sang va alterar la temperatura dels frigorífics. Les mostres es van traslladar preventivament i el ministeri va indicar que no hi havia hagut impacte sanitari. En esports, s’esmenten el triomf del Barça a la Lliga de Campions i altres resultats europeus. Butlletí de les dotze Es comunica que l’actriu Zahara Moyano, veïna de Vilassar de Mar i excol·laboradora de l’emissora, participa a Cinemania, de Marc Ferrer, premiada a la setmana del cinema de Valladolid. Les dades d’octubre indiquen un augment de l’atur a Catalunya i també un creixement de l’afiliació a la Seguretat Social. L’antiga presó de Pilats, a Tarragona, és declarada lloc de memòria democràtica. El butlletí també parla dels resultats de la Lliga de Campions i de les paraules publicades per Jesús Obono arran de l’accident en què va morir el futbolista Jesús de Miguel.

  • #138 - L’Escola Nàutica de Vilassar i Joan Monjo i Pons - episode art
    Històries de mar i de dalt
    58'

    #138 - L’Escola Nàutica de Vilassar i Joan Monjo i Pons

    La fundació i el projecte de Joan Monjo i Pons Núria Gómez conversa amb Agustí Martin sobre els 150 anys de l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar, inaugurada el 3 de novembre de 1876. Martin explica que Joan Monjo i Pons, després de treballar a l’escola d’Arenys de Mar, va fundar a Vilassar un centre per formar pilots de la marina mercant. La seva arribada es relaciona amb els alumnes vilassarencs que havia conegut a Arenys. Una escola amb una metodologia pròpia Monjo va promoure una formació exigent, amb matemàtiques, física, geografia i navegació, i donava importància a parlar en públic i a fer exercici. L’edifici, dissenyat segons les seves indicacions, tenia teatre, gimnàs, jardí, hort, una sala de maniobra amb models de vaixells, aules i dormitoris. Alguns estudiants s’hi allotjaven; els exàmens oficials, però, es feien a Barcelona. «Manar no vol dir cridar, eh?» — Agustí Martin La formació i la vida dels alumnes La conversa descriu els estudis de pilot i els coneixements que requerien: construcció naval, meteorologia, navegació costanera i astronòmica, maniobra i càlcul. Els alumnes feien exercicis teòrics i, a partir del segon any, s’embarcaven. Per obtenir l’experiència necessària com a pilots, havien de completar viatges d’anada i tornada a Amèrica. També s’explica el dia a dia a l’escola, les pràctiques d’observació dels astres i les representacions de teatre obertes al poble. Oficis del mar i documentació Martin parla dels diferents oficis a bord, de la construcció de vaixells a les platges i de la relació entre armadors, naviliers i capitans. Explica que es conserva documentació de l’escola —dibuixos, quaderns, llibres i exercicis— en arxius i en cases de Vilassar, així com diaris de navegació que permeten conèixer viatges i episodis de la vida al mar. Joan Monjo i Narcís Monturiol L’entrevista tracta la col·laboració de Monjo amb Narcís Monturiol en el projecte de l’Ictíneo. Martin li atribueix aportacions relacionades amb la ventilació i la propulsió i esmenta una proposta per generar oxigen a l’interior de l’Ictíneo II. També parla de la seva manera d’ensenyar, basada a explicar el sentit dels coneixements des dels principis. El final de l’escola nàutica i els usos de l’edifici Amb l’expansió dels vaixells de ferro i de vapor, la formació centrada en la navegació a vela va perdre vigència. L’escola va deixar de formar pilots i va continuar com a centre d’educació general; més endavant, l’edifici va ser caserna dels Mossos d’Esquadra i després de la Guàrdia Civil. Aquests usos van comportar canvis en la distribució interior. La conservació de la memòria Al final del programa, Martin planteja que l’edifici es restauri i pugui acollir un futur Museu de la Marina. També es recomana el llibre Joan Monjo i Pons, un exemple de tenacitat, d’Agustí Maria Vilà i Galí.

  • #1607 - Crònica del 04-11-2026: Ampliació horari C-13, 25 anys Institut Escola Pla de l' Avellà, Can Bargalló, VdM calca preu del m2 de lloguer del Maresme - episode art
    Crònica
    25'

    #1607 - Crònica del 04-11-2026: Ampliació horari C-13, 25 anys Institut Escola Pla de l' Avellà, Can Bargalló, VdM calca preu del m2 de lloguer del Maresme

    El bus C-13 amplia el servei els diumenges a la tarda també durant l’hivern A partir d’ara, el C-13, l’autobús urbà, amplia el servei els diumenges a la tarda també durant l’hivern. El servei s’allargarà fins a les 21.15 h des de la plaça del Barato i fins a les 21.25 h des de Camí Ral/plaça de l’Ajuntament. Per tant, els horaris dels diumenges queden així: des de la plaça del Barato, de 9.15 a 21.15 h, amb sortides cada 30 minuts, i des de Camí Ral/plaça de l’Ajuntament, de 9.25 a 21.25 h, amb sortides cada 30 minuts. L’Institut-Escola Pla de l’Avellà: de 9 a 600 alumnes en un quart de segle Si fa pocs dies celebràvem el 50è aniversari de l’escola Pérez Sala, degana de la pública a Vilassar de Mar, hem marxat, avui, cap a l’escola del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar, la primera mancomunada del Maresme i una de les primeres de Catalunya. Divendres bufarà 25 espelmes. Van començar amb 9 alumnes i ara ja en són 600, després de la transició que van fer, durant el curs de la pandèmia, a Institut-Escola. Hem volgut saber els plans de la festa amb l’actual directora del centre, la Gemma Carrau i amb la Mercè Reixach, una de les primeres mestres. Xavier Bargalló: “El pa de veritat no vol presses” Entres amb nosaltres a l’obrador de Can Bargalló? Marxem cap al barri del Barato, carrer de Lluís Jover, per visitar una forneria mítica. Fa olor a pa d’abans, a farina, a forn, a crosta torrada i a molla esponjosa. Ens diuen que hem de deixar les preses fora. El bon pa, explica en Xavier Bargalló, vol calma. Necessita el seu temps. Ell és el darrer forner de Vilassar de Mar. Hereu d’una nissaga de forners que van començar a pastar l’any 1928. Amb ell, segurament, acabarà una manera d’entendre la manera no només de fer pa; sinó de fer poble. 98 anys que la família Bargalló fa pa. L’avi, que venia de Tarragona, va ser el pioner. D’Arbúcies, terra de bruixes, va saltar a Vilassar de Mar, platja de mariners Vilassar de Mar calca el preu del m2 de lloguer del Maresme Doblant-se en vint anys. Si donem un cop d’ull a l’estadística del preu mitjà del lloguer al Maresme des de 2005 fins al segon trimestre d’enguany, observem un traçat com el d’un coet enlairant-se. En dues dècades hem passat dels 567 euros de mitjana als 1.017 actuals. Vilassar de Mar, per cert, clava la mitjana comarcal. Aquests 1.017 euros és el que costa el metre quadrat de lloguer al nostre poble.

  • #1069 - Actualitat, cinema, escola i adolescència a Vilassar - episode art
    Parlant de tot
    2h 51min

    #1069 - Actualitat, cinema, escola i adolescència a Vilassar

    Actualitat i conversa al magazín Jaume Cabot i Joan Escofet repassen els resultats de les eleccions de mig mandat als Estats Units i comenten la cobertura mediàtica de l’accident d’un futbolista, el linxament a les xarxes i una notícia sobre un atracament. Joaquim Serra dona la previsió del temps. Cinema, entreteniment i consells L’actriu Azahara Moyano ha explicat que se sent molt contenta pel premi rebut al Festival de Cinema de Valladolid pel seu paper de coprotagonista al film “Cinemania”, dirigida per Marc Ferrer. Ens ha parlat també sobre les dificultats per produir i distribuir pel·lícules i dels seus propers projectes. Paquita Bruixa comparteix somnis, rituals, remeis populars i horòscops. Núria Di Fabrizio recomana tres novel·les contemporànies. Escola i producte local Gemma Carrau i Mercè Reixac expliquen els 25 anys de l’Escola del Pla de l’Avallà, el seu origen mancomunat, el projecte artístic i la festa commemorativa. Lara Xarau parla de mongeta tendra, bolets, oli, formatges i la planta calluna. Adolescència i relació familiar A «S'ha acabat el bròquil», Marta Badia tracta com acompanyar els adolescents: respectar-ne la necessitat d’espai, revisar les pròpies respostes, pactar normes d’ús del mòbil i trobar un rol propi en famílies reconstituïdes. «L'habitació és el primer racó d'independència, és el seu primer territori, no és un rebuig cap a la família.» — Marta Badia«No intentem ocupar el lloc ni del pare ni de la mare. Hem de construir un rol propi, si ens ha tocat aquest rol.» — Marta Badia

  • #1606 - Crònica del 03-11-2026: Rècord de nits tropicals, 15'è. aniversari del naixement d'Escola Nàutica, xerrada sobre persones cuidadores, escollits els integrants de les meses electorals per a eleccions generals - episode art
    Crònica
    24'

    #1606 - Crònica del 03-11-2026: Rècord de nits tropicals, 15'è. aniversari del naixement d'Escola Nàutica, xerrada sobre persones cuidadores, escollits els integrants de les meses electorals per a eleccions generals

    El 2026 hem dormit molt malament: rècord de nits tropicals L’octubre de 2026 serà recordat per la pluja. Hem anat al Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassar per revisar l’estació meteorològica del nostre poble, que recull dades des de 1982. El seu director, en Feliu Novell ens ha explicat que en el darrer mes han caigut 409 litres per metre quadrat. Això vol dir que ha estat l’octubre amb més aigua de la història superant l’anterior rècord que eren els 245,8 litres per metre quartet d’ara fa 10 anys, de l’octubre de 2016. Però en Feliu Novell ens ha deixat un altre titular: aquest any ja ha estat, passi el que passi, el que més ens ha costat dormir des que hi ha registres 101 nits per damunt dels 20 graus. Avui l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar compleix el 150è aniversari de la seva fundació Avui l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar compleix el 150è aniversari de la seva fundació. Aquest centre del saber marítim de casa nostra es va fundar l’any 1876 amb la voluntat de formar pilots i capitans de vaixell en un moment en el qual el nostre poble era fonamental en el panorama marítim. Des del nostre “Ran de Mar”, el capità de la marina mercant i president de Bricbarca, Agustí Martin, ens ha obert les portes del que va ser, en el seu moment, un temple del saber amb el nom de Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar de Mar.Ubicat en el número 38 del carrer de Santa Eulàlia, veiem, avui, un edifici sobri, d’inspiració neoclàssica, que va ser cabdal en el passat econòmic, social i cultural de Vilassar de Mar. Estem parlant del Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar de Mar. Per a l’Agustí Martin no es tracta, només, d’una data més o menys emotiva, hi ha molt més. Aquesta tarda, xerrada sobre "Les persones cuidadores. Impacte en la comunitat", a càrrec d’Eva Noguera "Les persones cuidadores. Impacte en la comunitat". Aquest és el títol de la conferència que pronuncia, avui, des de les 6 de la tarda a la Sala Roser Carrau, Eva Noguera, directora i fundadora d'EsMediació. Una nova cita amb l’Aula d’Extensió Universitària. Les persones cuidadores no professionals, és a dir, familiars o parelles que assumeixen la cura d’una persona gran, amb discapacitat o en situació de dependència, són un pilar silenciós del sistema d’atenció social.A Catalunya i arreu de l’Estat, s’estima que més del 80% de les cures es presten en l’àmbit informal, majoritàriament per dones d’entre 45 i 65 anys, tot i que el perfil s’està diversificant progressivament. Amb Eva Noguera hem volgut aprofundir en el retrat d’aquest col·lectiu tant feminitzat com invisible Escollits els integrants de les meses electorals per a les Eleccions Generals del 29 de novembre L’Ajuntament de Vilassar de Mar va celebrar, ahir al matí, el Ple extraordinari per escollir els ciutadans i ciutadanes que, via sorteig, integraran les meses de les eleccions Generals del 29 de novembre de 2026. A través d’un sorteig informàtic, s’han designat els membres (presidents, vocals i suplents) per a cadascuna de les 28 meses que hi haurà a Vilassar de Mar. Ara, i en un termini no superior als tres dies, s’informarà als vilassarencs i vilassarenques que els ha tocat ser membres de mesa. Un cop notificats, els ciutadans i ciutadanes que han estat designats tenen un màxim de set dies naturals per presentar al·legacions, sempre aportant tota la documentació i justificants per tal d’acreditar la situació.Atenció perquè s’ha de fer presencialment a la Junta Electoral de Zona de Mataró. Detingudes dues menors presumptament vinculades als canals de Blocus per promoure i coordinar accions violentes a Barcelona Mossos d’Esquadra i Policia Nacional han arrestat dues menors acusades de dinamitzar canals de comunicació vinculats als saquejos i aldarulls que van tenir lloc a diferents botigues i centres comercials de Barcelona el passat 24 d’octubre a través dels canals de comunicació de BLOCUS. Segons han informat els cossos policials, les dues detingudes eren administradores de diversos grups de comunicació que s’haurien utilitzat per promoure i coordinar les accions violentes registrades a la capital catalana. Les investigacions apunten que haurien tingut una participació activa en la dinamització d’aquests canals.

  • #1068 - Actualitat, la Castanyada i estrenes de cinema - episode art
    Parlant de tot
    2h 49min

    #1068 - Actualitat, la Castanyada i estrenes de cinema

    Actualitat i temps El programa comença amb la previsió meteorològica de Joaquim Serra, que anuncia un dia de tardor amb possibilitat de ruixats, temperatures més baixes i una nova baixada prevista. Joan Escofet i Jaume Cabot comenten la mort del futbolista Jesús de Miguel, després d’un xoc fortuït durant un partit entre el Tenerife i l’Andorra. També recorden el Dia de l’entrepà i comparteixen notícies curioses sobre un toro i un ruc observats per científics, a més de novetats gastronòmiques presentades al Fòrum Gastronòmic. Entrevista a Marta Daudé Jaume Cabot conversa amb la compositora i cantant Marta Daudé sobre el seu projecte musical i l’àlbum Ay una mujer. Daudé explica que, després de treballar en diferents projectes, va trobar una veu artística pròpia i que les cançons del disc parteixen sovint d’experiències personals, com la mort del seu avi. Parla també de la preparació del concert a Badalona, de la seva feina com a compositora i intèrpret i de la publicació del disc. «jo vaig decidir, faré el meu projecte» — Marta Daudé Notícies i tertúlia sobre la vida quotidiana El butlletí informa, entre altres qüestions, de l’aniversari de l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar, les eleccions legislatives als Estats Units, les mesures anunciades per a les víctimes d’un accident ferroviari i la mort de Jesús de Miguel. Més endavant, Robert Mazza condueix una tertúlia amb Aurora Barrau, Maite Massoni, Feliu Novell i Dorita Ballesteros. Els participants expliquen com han viscut la Castanyada i recorden els cotxes, les motos, les autoescoles i els desplaçaments d’altres èpoques. Tendències de moda Isabel Caparrós repassa les tendències de la temporada: la proporció entre peces estructurades i relaxades, els volums, les textures, l’ante, els estampats i la combinació d’elements masculins i femenins. També parla de com els complements poden canviar una imatge i de la importància de provar-se les peces abans de descartar-les. Estrenes de cinema Txema Lasaga comenta diverses estrenes de novembre. Entre les pel·lícules que presenta hi ha Ruega por nosotras, sobre un reformatori franquista; una nova entrega de Los juegos del hambre; una comèdia de la saga Los padres; El director, centrada en les pressions sobre un diari; i Sanguin, una proposta de terror corporal relacionada amb l’estrès laboral. També esmenta altres títols que arribaran als cinemes i avança un programa sobre David Bowie.

  • #1605 - Crònica del 02-11-2026: Festes de Tardor, prorrogada la mostra "Del regaló a les sapes", empat UE Vilassar contra el Cerdanyola - episode art
    Crònica
    26'

    #1605 - Crònica del 02-11-2026: Festes de Tardor, prorrogada la mostra "Del regaló a les sapes", empat UE Vilassar contra el Cerdanyola

    Les Festes de Tardor commemoraran el 242è. aniversari de la independència de Vilassar de Mar Vilassar de Mar celebrarà del 13 al 16 de novembre una nova edició de les Festes de Tardor, que enguany commemoren els 242 anys de la independència del nostre municipi, Vilassar de Mar. El procés de segregació dels nostres veïns de Dalt es va materialitzar el 19 de novembre de 1784. La festa és una oportunitat per recordar els orígens de la nostra localitat, posar en valor la nostra història i compartir les tradicions i la identitat col·lectiva. La programació combina cultura popular, música, dansa, espectacles de carrer i activitats familiars, amb la participació de les entitats del poble. Recorda que el dilluns 16 de novembre és Festa Local a Vilassar de Mar. S’ha prorrogat fins al 29 de novembre la mostra “Del regaló a les sapes” Fins al proper diumenge 29 de novembre, s’ha prorrogat un mes més, pots visitar al Museu Monjo de Vilassar de Mar l’exposició de pesca més important, més potent, que es pot veure, avui, a Catalunya. Organitzada per Bricbarca, la mostra “Del regaló a les sapes” ens ensenya més de 140 objectes relacionats amb la pesca. N’hem parlat, en general i abastament, en altres edicions del nostre informatiu “Crònica”. Avui, però, ens hem volgut centrar en l’apartat que fa referència a les creences religioses dels mariners i de la gent de mar. Són tres: una verge i dos sants. Hem repassat el triumvirat catòlic amb l’Agustí Martin, president de l’entitat organitzadora i capità de la Marina Mercant. La UE Vilassar empata a Cerdanyola i suma un mes sense perdre Duel a l’UCI diumenge al Xevi Ramon. A partir de les 6 de la tarda, es veuran les cares la Unió Esportiva Vilassar (penúltim) i el Centre Parroquial Sant Cristóbal, el darrer classificat del grup cinquè de la Tercera Federació. Els de Met Borotau, després de tres partits seguits a la carretera, tornaran al seu feu per rebre els egarencs que són el pitjor atac i la pitjor defensa de la Lliga. Els mariners van rescatar ahir un empat -ahir- davant del Cerdanyola (1-1) al Municipal de les Fontetes.

Vilassar de Mar

Avui

6 de novembre

15°C

cel net

Sensació14°C
Humitat71%
Vent
21 km/hNW
Mín/Màx11° / 20°

Sortida del sol

07:27

Posta del sol

17:40

Pròxims dies

Dissabtepluja suau
18°/ 11°
Diumengepluja suau
20°/ 10°

Instagram