Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#135 - Els americanos i el seu llegat a Vilassar de Mar
Núria Gómez planteja la diferència entre *americanos* i *indians*. Jordi Casanovas explica l’ús del terme a Vilassar i el vincula a la història de la migració catalana cap a Amèrica.
El convidat distingeix diferents perfils de persones que marxaven. Explica que molts vilassarencs emigraven de manera organitzada, sovint joves i amb l’ajuda de contactes familiars, i que no tots tornaven amb diners.
Casanovas repassa les destinacions dels vilassarencs i les rutes entre ports americans. Explica el comerç de vi, *tasajo*, sucre, tabac, cotó i fusta, i les xarxes de corresponsals que facilitaven l’emigració i els negocis.
A partir del cas de Joan Carrau, el convidat descriu etapes de creixement comercial: de la botiga petita a empreses més grans, el finançament, els negocis immobiliaris i les propietats ramaderes. També explica el retorn i la inversió de capitals.
Comença el recorregut virtual des de la ràdio fins a la plaça on hi havia la Casa Duana, avui desapareguda. La conversa relaciona la casa amb la família Ferrés, l’estada d’Eduard Ferrés Puig a l’Equador i la seva activitat com a arquitecte.
Casanovas situa els antics magatzems de vins vinculats a Joan Carrau Ferrés i explica com va començar els seus negocis a Montevideo, va cridar familiars i va crear una empresa de comercialització de vins. També esmenta les cases relacionades amb la família.
La conversa tracta la casa reformada per Pau Carrau, els canvis de propietat i les circumstàncies familiars que van fer que no en gaudís com havia previst. Es descriu l’edifici de doble cos i es comenta que es pot veure per fora.
Casanovas explica els negocis de la família Casanovas a l’Argentina i la història de Josep Casanovas Pou, que va enviar diners però va morir sense tornar a Vilassar. La conversa descriu la casa, el pati i el celler, i comenta la protecció del nucli antic i el manteniment dels edificis.
El recorregut arriba a Can Vissa, actualment un edifici municipal. Es parla del seu ús i de les característiques de l’edifici, així com de la diferència entre elements decoratius d’inspiració americana i l’existència d’una suposada arquitectura indiana.
El convidat ressegueix la trajectòria dels Puigmir, els seus negocis a l’Equador i els canvis de residència i de propietat. També comenta les cases de la família a Vilassar i les branques familiars que van continuar a Amèrica o es van establir a Barcelona.
Casanovas explica la migració de membres de la família Verdaguer a Rosario i Santiago de l’Estero, on van desenvolupar negocis i van assumir càrrecs socials. El bloc acaba amb la casa vinculada a la família a Vilassar.
La conversa recupera Can Bassa, relacionada amb un vilassarenc que va fer fortuna a l’Uruguai. Es descriu la construcció de la casa, la seva façana i els motius decoratius que recorden l’experiència americana.
En el tram final, Núria Gómez convida a conèixer el recorregut presencial. Jordi Casanovas esmenta recerques i llibres sobre els vilassarencs a Amèrica, la migració catalana a l’Uruguai i els americanos i indians de Vilassar de Mar.
Qui eren els americanos?
La presentadora Núria Gómez conversa amb l’historiador i genealogista Jordi Casanovas i Verdaguer sobre els americanos de Vilassar de Mar i el seu llegat. Casanovas explica per què a Vilassar es feia servir aquest nom i el diferencia de indians. També descriu la migració de joves cap a Amèrica, sovint a través de contactes familiars, i els diferents recorreguts que podien seguir: alguns prosperaven i tornaven amb capital, mentre que d’altres no feien fortuna o s’hi quedaven.
«està clar que no tothom que ha anat a Amèrica ha tornat amb diners.» — Jordi Casanovas i Verdaguer
Migració, comerç i retorn
El convidat repassa les destinacions dels vilassarencs i les rutes comercials entre ports com Montevideo, Buenos Aires, l’Havana i Nova Orleans. Explica el comerç de productes com el vi, el tasajo, el sucre, el tabac, el cotó i la fusta, i descriu com alguns emigrants van passar de petites botigues a empreses, negocis immobiliaris, bancs i propietats ramaderes. En tornar, alguns van invertir en cases i altres propietats, a Vilassar i també a Barcelona.
Passejada pel llegat arquitectònic
La conversa segueix virtualment un recorregut per diverses cases i famílies vinculades als americanos. S’hi parla de la desapareguda Casa Duana i de la família Ferrés; dels magatzems i les cases relacionats amb Joan Carrau i els seus germans; i de les cases dels Casanovas, inclosa la de Josep Casanovas Pou, que va fer fortuna a l’Argentina però no va arribar a tornar a Vilassar. També es comenten Can Vissa, les cases dels Puigmir, els Verdaguer i Can Bassa.
Casanovas descriu les diferències entre els edificis, els usos que han tingut i alguns elements interiors i de façana. La conversa tracta també la protecció del nucli antic i les dificultats de mantenir cases grans.
«Jo no crec que hi hagi, com diuen altres, arquitectura indiana i edificis indians. Aquí no tenim indians, ja no podem tenir arquitectura indiana.» — Jordi Casanovas i Verdaguer
Llibres i recerca
Al final, Jordi Casanovas recomana publicacions sobre la migració catalana a l’Uruguai i sobre els americanos i indians a Vilassar de Mar. També explica que hi ha una recerca elaborada amb l’Alexis pendent de publicació i que s’està preparant un diccionari de vilassarencs vinculats a Amèrica.