Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

1-12 de 129
  • 59'

    #134 - Josep Zulueta, entre l’agricultura i el Pirineu

    Un personatge amb moltes facetes La presentadora conversa amb l’historiador Carles Gascón-Xopo sobre Josep Zulueta i Gomis, advocat, polític i impulsor de projectes relacionats amb l’agricultura. Gascón explica que va arribar a estudiar-lo arran de la seva vinculació amb la cooperativa Cadí i de la manca d’informació que trobava sobre la seva activitat al Pirineu. «Aquest senyor, que era de formació advocat, va estar present en molts processos econòmics a cavall de finals del segle XIX i principis del segle XX.» — Carles Gascón-Xopo Del món urbà al Pirineu La llet i la cooperativa Zulueta provenia d’una família barcelonina sense vincles amb el camp. Va anar a Puigcerdà per motius de salut i s’hi va interessar per l’agricultura i per les condicions de vida pageses. Gascón explica el context de la fil·loxera, les dificultats de transport i la idea de criar vaques al Pirineu per abastir les vaqueries de Barcelona. També detalla l’origen de la cooperativa lletera, el nom inicial de Sindicat Agrícola de la Seu d’Urgell i l’adopció posterior del nom Cadí. Activitat política, innovació i viatges L’entrevista repassa la seva entrada en política, la defensa de les necessitats del camp i les dificultats d’infraestructura al Pirineu. També parla de les proves agrícoles que va fer al seu mas, de l’arada coneguda com a tren Zulueta, del seu treball parlamentari i dels viatges a l’Argentina, l’Uruguai i el nord d’Àfrica. La recerca i el llegat Gascón explica que va reconstruir la trajectòria de Zulueta mitjançant premsa de l’època, arxius i documents, i comenta episodis com la falsa notícia de la seva mort el 1918. La conversa acaba amb una reflexió sobre la relació entre Barcelona i el Pirineu, la importància de l’agricultura en la història econòmica catalana i la iniciativa de Zulueta per impulsar canvis. Al final, es recomana el llibre Josep Zulueta i Gomis, 1858-1925, L’home que va canviar el Pirineu, de Carles Gascón-Xopo. «Barcelona necessita el Pirineu i el Pirineu necessita Barcelona.» — Carles Gascón-Xopo

  • 58'

    #133 - L'Església de Sant Joan de Vilassar: Història i Visites Pastorals

    Orígens i evolució històrica L'episodi explora la trajectòria de l'Església de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, un temple fonamental construït entre el 1727 i el 1745. • L'edifici va ser dissenyat per donar servei al nucli mariner que depenia de Vilassar de Dalt. • Després de patir greus desperfectes durant la Guerra Civil, va ser reconstruït als anys 40 amb un estil noucentista, tot preservant la portalada barroca i el campanar octogonal. Les visites pastorals com a font històrica El convidat, Hèctor López, historiador i professor, explica la rellevància d'aquests documents eclesiàstics: • Són l'eina utilitzada pels bisbes per controlar l'estat dels edificis, la gestió de les rendes i la moralitat pública dels feligresos. • Històricament, intentaven fer-se amb periòdicitat anual, tot i que les dificultats de transport i l’extensió del bisbat dificultaven complir amb aquesta norma. Curiositats i anècdotes "Mentre fumes pots resar, però mentre reses no pots fumar." L'Hèctor destaca que, a través de les prohibicions dictades en aquestes visites, hem descobert aspectes quotidians del segle XVIII, com la prohibició d'anar agafats del bracet o la insistència en el silenci dins el temple. Elements patrimonials i rituals L'orga: Una peça d'un valor incalculable construïda el 1936 per Gaietà Estadella i Soler, que encara sona a la missa de Festa Major. La matemàtica del pecat: S'analitza com s'incentivava la participació dels fidels mitjançant la promesa d'indulgències plenàries per als qui col·laboraven en la construcció o manteniment de l'església. Inventari: Es repassen objectes litúrgics antics com el cíngol, el facistol, la píxida o el gonfaló, desgranant la seva utilitat dins de la litúrgia.

  • 59'

    #132 - El Cementiri de Vilassar de Mar: Art, Història i Memòria

    Un museu a l'aire lliure El cementiri de Vilassar de Mar destaca no només com un espai de sepultura, sinó com un autèntic patrimoni artístic i històric. Aquest recorregut guiat per en Feliu Novell ens submergeix en el passat del municipi a través de l'arquitectura i les històries personals que amaguen els seus nínxols i panteons. Espais singulars i curiositats • El cementiri dels dissidents: Un espai separat, amb accés propi, destinat antigament a aquells que no professaven la fe catòlica. • La portalada modernista: Obra de l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig i l'escultor Alfons Julliol, és la joia artística principal del recinte. • Panteons emblemàtics: Destaquen les obres de les famílies Guardiola (Cal Negre) i els naviliers Mir (Cala Droga), algunes de les quals compten amb signatures d'il·lustres com Gaietà Buïgas. "Els cementiris amaguen escultures, símbols, relleus i obres d'art que expliquen històries." Personatges rellevants La visita rescata figures cabdals de la història local, sovint oblidades: - El Canonge Almera: Científic reconegut internacionalment, les restes del qual reposen a l'única capella del recinte. - Enric Monjo: Escultor de renom l'austeritat del qual en la seva pròpia tomba contrasta amb la seva obra pública. - Carme Rovira: Pintora naïf que va rebre un homenatge singular amb una passacalle i una làpida de ceràmica personalitzada.

  • 59'

    #131 - Històries de mar i de dalt: Tradicions, carrers i cultura

    Curiositats i remeis populars a Vilassar El programa explora les tradicions mèdiques del passat a Vilassar de Mar, centrant-se en la figura dels curanderos i la pràctica de "posar els blens". • L'anaigament: Considerat una malaltia infantil, sovint s'associava a canvis vitals o gelosies. El tractament, sovint un placebo, incloïa tirar pedres a la platja o prendre xarops casolans. • L'espatllat: Pràctica tradicional per tractar dolors d'esquena mitjançant massatges i maniobres que alguns remeiers encara realitzen avui dia. "L'anaigament era simplement una emoció que sent un infant quan passa algun canvi en la seva vida quotidiana." Urbanisme: L'origen dels carrers S'analitza com molts carrers de Vilassar van néixer de manera orgànica al voltant de les famílies que hi vivien. Canvis de nomenclatures • Molts noms de carrers (com el carrer Sant Roc o el carrer Sant Magí) no tenen el seu origen en el sant, sinó en els noms de les famílies fundadores (Can Roc, Magí d'en Carbassa). • El Carrer dels Balcons destaca per ser una promoció d'habitatges singular per la seva uniformitat. Patrimoni i indústria El programa repassa espais emblemàtics i la història industrial local. • Teatre Círcol: Un espai cultural clau del 1866 que va situar Vilassar als circuits teatrals abans de ser enderrocat als anys 70 per falta de manteniment. • Can Rodatets: Fàbrica dedicada a la confecció de rodets de fil, un exemple de la importància del sector tèxtil local que encara conserva l'edifici original amb la seva icònica torreta. Cultura popular i associacionisme Es parla de la colla de nans (erròniament definits com a capgrossos segons la tècnica de l'espiera) de l'AVAL. • Els sis capgrossos més antics, originaris de la botiga L'Ingenio, van sortir per primer cop el 1954. • Es reivindica la recuperació del "Ball de la Barca" i el "Ball del Mocador".

  • 58'

    #130 - Bruixeria als Pirineus: Mites i Realitat Històrica

    La realitat històrica de la bruixeria L'episodi explora en profunditat la figura de la bruixa des d'una perspectiva històrica, allunyant-se del mite contemporani de Halloween i centrant-se en la crua realitat de l'Edat Moderna als Pirineus. Perfil social de les acusades • Estigmatització femenina: La bruixeria s'associava majoritàriament a dones, sovint vídues, pobres, o aquelles que vivien fora de les estructures tradicionals. • Paper de la comunitat: Moltes vegades eren les pròpies veïnes qui encetaven les murmuracions, alimentades per enveges, desconeixença o pors arrelades. • Dones sàvies: Tot i que el mite de la «dona sàvia» existeix, moltes acusades eren simplement dones assenyalades per qualsevol desgràcia col·lectiva, com la mort d'un infant o una mala collita. Els processos judicials "Com que l'exercici de la tortura estava regulat, en ser un crim tan execrable, es donava licència per fer una tortura molt més contundent." • Justícia i tortura: L'absència d'un estat de dret modern convertia els judicis en processos basats en la fama pública i la confessió mitjançant la tortura per obtenir delacions. • Interessos econòmics: Molts processos eren impulsats pels senyors feudals (com el capítol d'Urgell) com a via de recaptació a través de multes o remissions econòmiques. • Falsos testimonis: La paraula de la dona tenia menys pes legal i calien tres testimonis masculins per validar proves en aquests processos. Geografia de la bruixeria El programa destaca llocs emblemàtics vinculats tradicionalment als aquelarres, com Sant Joan de l'Erm i el Pedraforca, tot i que l'autora subratlla que la documentació conservada és sovint aleatòria i depèn de la conservació dels arxius senyorials.

  • 58'

    #129 - Joan Carrau i Sust: Un enòleg de Vilassar a Uruguai

    Joan Carrau i Sust: La trajectòria d'un pioner L'episodi explora la vida i obra de Joan Carrau i Sust (1889-1959), una figura fonamental en la història de la viticultura tant a Catalunya com a l'Uruguai. A través d'una conversa amb el genealogista Jordi Casanovas, descobrim com la tradició familiar va propiciar un enllaç transatlàntic clau per al sector. Els orígens: De Vilassar de Mar a Montevideo • La família Carrau, amb una llarga tradició mercantil i marítima dedicada al comerç amb Amèrica, va establir les bases de la seva influència a l'Uruguai mitjançant la creació de l'empresa Carrau i Companyia. • El primer Joan Carrau, a causa d'una baralla a Montevideo, va establir una pulperia que amb el temps es transformaria en un magatzem de Ramos Generales. L'especialització en enologia "Ell va esdevenir una figura clau a la història de la viticultura catalana i uruguaiana." • Joan Carrau i Sust va estudiar a l'Estación Enológica Vitivinícola de Vilafranca, convertint-se en un dels primers i únics enòlegs amb formació científica de qualitat del seu temps. • La crisi de la fil·loxera i la posterior reconversió dels camps de vinya a Vilassar cap a l'horta (patata primerenca) van motivar la seva marxa definitiva cap a l'Uruguai. Llegat i influència cultural • A Uruguai, Carrau va liderar la Unión de Viticultores y Bodegueros, publicant manuals de renom com L'Arte Moderno de la Vinificación Perfecta. • Malgrat els anys i la distància, la família ha mantingut un fort vincle amb les arrels vilassarenques, conservant cognoms i marques vitivinícoles que han sobreviscut generacions. • El treball de recerca presentat, part d'un diccionari sobre els vilassarencs a Amèrica, destaca com la genealogia actua com una ciència auxiliar indispensable per reconstruir la història social i econòmica local.

  • 57'

    #128 - Bandolerisme al Pirineu: conflictes i bàndols al s. XVI

    El fenomen del bandolerisme al segle XVI El programa explora les arrels i el funcionament del bandolerisme català del barroc, un fenomen molt més complex que la simple delinqüència comuna. Lluny de la imatge romàntica del Robin Hood, aquest moviment estava fortament lligat a estructures de poder, interessos econòmics i guerres de faccions. Bàndols i estructures de poder • El terme bandoler deriva de bàndol, indicant la pertinença a faccions armades sovint protegides per nobles, autoritats eclesiàstiques i juristes. • S'estableix un paral·lelisme amb estructures mafioses actuals, on existien xarxes profundes de fidelitat, contactes i revenja dins de les comunitats locals. • La guerra privada era una pràctica legal a Catalunya que permetia a la noblesa utilitzar quadrilles armades per defensar els seus interessos, sovint superant centenars d'homes en armes. Context fronterer i religiós "No hi hauria bandoleros si no els criaran cavalleros." • La proximitat amb França i l'existència de fronteres amb legislacions diferents facilitava l'evasió de la justícia. • Les autoritats utilitzaven sovint l'etiqueta de protestants o luterans com a excusa per justificar la repressió militar sobre el territori pirinenc, actuant com un tap davant d'una suposada amenaça ideològica del nord. Cas d'estudi: El castell d'Arseguil • El castell d'Arseguil era considerat el "niu dels bandolers de Catalunya". • La figura de Joan Cadell destaca com a noble i cap de quadrilla, exemplificant la dualitat de ser un noble amb accés a la cort del monarca i, simultàniament, un proscrit que assetjava camins reals. • Els setges de 1588 i 1592 van marcar un punt d'inflexió, culminant amb la destrucció del poble, tot i que moltes vegades aquestes operacions militars acabaven mitjançant acords tàcits entre les autoritats i la noblesa local.

  • 57'

    #127 - Històries de mar i de dalt: Tradicions i secrets de Vilassar

    Patrimoni històric i costums vilassarencs En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, les col·laboradores exploren diversos aspectes de la memòria col·lectiva de Vilassar de Mar, combinant anècdotes, curiositats arquitectòniques i tradicions populars. Curiositats de la vida quotidiana • Bancs d'església: Abans de la Guerra Civil, les famílies acomodades disposaven de bancs personalitzats a l'església amb les seves inicials. Encara avui, moltes cases conserven aquests mobles com a relíquies familiars. • Solidaritat durant la grip: Es destaca la figura de Maria Vidal, estiuejant que, durant la pandèmia de grip de 1918, va finançar el Casal de Curació (actual casal d'avis) per suplir la falta d'infraestructures mèdiques al municipi. Tecnologia i indústria del passat • Telegrafia òptica: S'analitza l'Ermita o Torre de la Farinera, restes d'una xarxa estatal de comunicacions òptiques que va funcionar durant deu anys al segle XIX abans de morir a mans de la telegrafia elèctrica. • Can Xauxa: L'emblemàtica fàbrica de teixits coneguda per la seva flexibilitat horària. L'edifici va esdevenir posteriorment el Patronat Parroquial, un centre social i cultural clau fins al seu incendi i posterior enderrocament el 2011. Identitat i folclore "Els malnoms són una cosa de la que riure d'ells mateixos, i em sembla bonic." La conversa culmina amb l'explicació dels Penjases, el malnom dels vilassarencs basat en la llegenda de l'ase que, per voler menjar les herbes del campanar, va acabar morint penjat pel coll. L'acte de la "penjada de l'ase" s'ha convertit en l'inici cerimoniós de la Festa Major, essent el protagonista l'Innocenci, una figura de foc que presideix les festes des de dalt del campanar.

  • 58'

    #126 - Històries de mar i de dalt-Can Modolell

    Descobriment i excepcionalitat del jaciment El programa explora el jaciment de Camp Modulell a Cabrera de Mar, un santuari rural romà considerat excepcional per la seva arquitectura i el ric conjunt d'objectes trobats. L'indret, excavat des de 1974, ha revelat molt més que simples restes domèstiques: • Arquitectura conservada: A diferència d'altres jaciments, les restes revelen la planta baixa d'estances monumentals i passadissos. • Troballes de culte: L'aparició d'orfebreria, exvots (com cames de bronze) i inscripcions epigràfiques demostra que era un centre de pelegrinatge. • Importància geogràfica: Se situa en una zona estratègica del Maresme, vinculada a l'activitat de la ciutat d'Iluro. La vida al santuari i la romanització Els convidats analitzen la funció d'aquest espai durant l'alt imperi romà: Una visió social i religiosa "No ens podem imaginar, però que cal documentar arqueològicament. És a dir, no ens els podem inventar." • El santuari mostra un procés de sincretització entre les creences locals indígenes i els cultes oficials romans (com Neptú). • S'han trobat materials exòtics com marbres procedents d'arreu del Mediterrani, la qual cosa indica la influència i riquesa dels seus usuaris, incloent-hi magistrats locals. • Recentment, s'ha descobert una fase posterior (segles V i VI) on l'espai fou reconvertit en una granja agropecuària. Metodologia d'excavació El convidat valora l'evolució dels mètodes: des de les trinxeres inicials dels anys 70 —buscant peces aïllades— fins a les excavacions horitzontals modernes dutes a terme per equips universitaris (inclosos convenis internacionals), que permeten una comprensió global de l'espai.

  • 58'

    #125 - La literatura barroca catalana amb Sandra Cabrespina

    Literatura barroca: Mites i realitats El programa explora el context de la literatura barroca catalana (segles XVI-XVII), sovint qualificada erròniament com un període de decadència. Les idees principals són: • Revisió històrica: La visió negativa del Barroc és una herència del romanticisme de la Renaixença, que buscava un passat gloriós i va ignorar la riquesa cultural barroca. • Temàtica i estil: Lluny de ser només pessimista, el Barroc destaca per la seva teatralitat, els jocs de paraules (puns) i un llenguatge culte i emocional. • La influència del context: L'absència de cort pròpia i les guerres de religió van marcar la producció literària, que es va mantenir viva gràcies a figures clau. Autors destacats i les seves obres "Si els vanus són ben, i cuiro, los favors i los galants." S'analitza l'obra de figures rellevants del període: • Francesc de Fontanella: Un personatge clau, autor culte i polític actiu durant la Guerra dels Segadors. Se'n destaca la seva capacitat satírica i el domini del llenguatge en obres com Tragicòmedia pastoral d'amor, fermesa i pòrfia. • Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona): Es comenta la seva faceta popular i provocadora, com demostra en poemes dedicats a temes quotidians o picants. • Altes veus: S'esmenta el paper d'Hipòlita de Rocabertí com a escriptora espiritual de rellevància i la importància de les cròniques de Jeroni Pujades. Reptes de la recepció actual La preservació de la literatura barroca és un repte constant. Els ponents subratllen la importància de: • La feina dels estudiosos i filòlegs actuals que annoten els textos clàssics. • El treball de recerca que permet entendre referències mitològiques i religioses avui dia oblidades. • La consulta d'obres especialitzades per apropar-se a aquesta època tan fascinant com desconeguda.

  • 59'

    #124 - Dones il·luminadores de manuscrits medievals

    Història i tècnica de la il·luminació medieval El programa explora la figura de les il·luminadores de llibres a l'edat mitjana, sovint oblidades en la historiografia tradicional. En contra del mite de l'època «fosca», es tracta d'una disciplina altament especialitzada que combinava art, química i tècnica. Materials i processos • La creació d'un manuscrit era un procés lent i meticulós: podia trigar un dia sencer per pàgina. • S'utilitzaven materials com el pergamí, extremadament resistent, i la tinta ferrogàlica, una barreja química de gales de roure i sulfat de ferro que ha perdurat durant segles. • L'ús d'or en les il·luminacions no era només estètic; funcionava com un autèntic símbol de poder econòmic i prestigi social per a qui encarregava l'obra. Dones protagonistes i reivindicació La convidada destaca l'existència de dones que van signar manuscrits, van gestionar tallers laics i van incloure missatges subversius en les seves obres: "Guda, dona pecadora, escriu i pinta aquest llibre." • Ende: monja que va participar en l'il·luminació del Llibre d'Hores de Girona. • Herrada de Landsberg: autora de l'Hortus Deliciarum, on s'autoretrata amb les seves 46 monges. • Clarícia: identificada per aparèixer dintre d'una lletra capitular amb una estètica que no seguia les normes del hàbit religiós. • Christine de Pizan: considerada la primera escriptora professional i referent feminista medieval. La importància de la recerca La restauració i el record d'aquestes dones permeten una relectura del passat que reconeixia l'alfabetització i la capacitat intel·lectual femenina molt més enllà dels murs monàstics. Les marginàlies (il·lustracions als marges de les pàgines) sovint amagaven crítiques socials o sàtires que revelaven la personalitat i el caràcter d'aquestes artistes.

  • 56'

    #123 - Històries de Mar i de Dalt: Patrimoni i Tradicions

    Patrimoni Arquitectònic i Curiositats En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, produït per Vilassar Ràdio en col·laboració amb el Centre d'Estudis Vilassarencs, s'analitzen detalls poc coneguts de la història local: • La finestra gòtica mal muntada: Es discuteix la curiositat de la llinda de la finestra d'una antiga masia, que va ser reubicada durant una reforma el 1995 de manera invertida, convertint-se en una mostra singular d'art gòtic popular. • L'herència de les torres de defensa: S'analitza l'origen de l'escut municipal, centrant-se en les tres torres històriques (Can Mir, Can Lledó de Mar i Can Nadal) i el seu paper com a hostals al llarg dels segles. Tradicions i Memòria Social Les Enramades La tradició de les enramades, una festivitat que va perdurar fins a mitjans del segle passat, es dissecciona com un esdeveniment social rellevant: "Les enramadores i els massips havien d'anar molt mudats, i el fet de no poder-se permetre el vestit era un motiu pel qual la festa va desaparèixer." • S'explica el seu sentit econòmic per a la parròquia i el paper de les enramadores i els massips. • L'esdeveniment, malgrat ser molt esperat, va patir a causa de la pressió econòmica sobre les famílies locals. Indústria i Gastronomia • Can Sacs: S'explora la història d'aquesta fàbrica tèxtil, des de la producció de sacs de xarpellera fins a la seva conversió en una impremta (Indústries Garcia), destacant la memòria col·lectiva del barri i el posterior ús per a habitatges socials. • La Torronada: Es posa el focus en aquest plat tradicional elaborat amb cigrons i cansalada, una clara mostra de la cuina d'aprofitament marinera que avui dia ha perdut presència al municipi. Paraula del Mes Es recupera el terme local bòram (també grafiat com vòrem), utilitzat a Vilassar de Mar per referir-se a la medusa, una paraula del diccionari de Damià Bas que il·lustra l'especificitat del llenguatge local enfront del terme estàndard.