Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#138 - L’Escola Nàutica de Vilassar i Joan Monjo i Pons
Agustí Martin situa la inauguració de l’escola el 3 de novembre de 1876 i explica per què Joan Monjo i Pons va deixar Arenys de Mar per obrir un centre a Vilassar.
Martin repassa els orígens i la formació de Monjo, la seva carrera a Arenys i una metodologia que combinava una instrucció sòlida, treball i exercicis de parla en públic.
Es descriu l’edifici projectat per Monjo, amb teatre i gimnàs, i s’explica com era el poble quan es va fundar l’escola.
La conversa tracta els estudiants de Vilassar que es formaven per navegar, la construcció de vaixells i les diferències entre armador i navilier. Martin precisa que el nom oficial era Col·legi Nàutic Mercantil de Sant Joan de Vilassar i que els estudis es coneixien com a estudis de pilots.
Martin explica què calia estudiar per navegar i com s’obtenia experiència: els alumnes havien de completar viatges rodons a Amèrica. També parla de les cingladures, la navegació astronòmica i la responsabilitat del pilot i del capità.
S’expliquen els oficis de la tripulació i les tasques dels grumets, alguns dels quals podien continuar la formació nàutica. La conversa esmenta també una obra de teatre sobre la vida a bord.
Martin descriu els espais de l’edifici, entre els quals hi havia un jardí, un hort, un teatre, un gimnàs i una sala de maniobra amb models de vaixells. També explica l’allotjament dels alumnes i els exàmens que es feien a Barcelona.
La conversa repassa l’estada de Monjo a Cuba, les cartes que permeten conèixer la seva vida i els llocs de Vilassar i Barcelona que duen el seu nom.
Martin descriu les jornades dels estudiants, les classes i els exercicis de càlcul, les observacions astronòmiques a la platja i les representacions teatrals que s’obrien al poble.
Es parla dels antics alumnes que van treballar com a capitans o pràctics al port. Martin detalla la documentació de l’escola conservada en arxius i cases, i el valor dels diaris i les cartes de navegació.
Martin explica com Monjo va conèixer Narcís Monturiol i va col·laborar en la documentació i els plànols de l’Ictíneo. Esmenta aportacions sobre la ventilació i la propulsió, i una proposta per generar oxigen a l’Ictíneo II.
Martin descriu l’interès de Monjo per explicar els principis que hi ha darrere de cada matèria i comenta les dificultats que van acompanyar la seva relació amb Monturiol.
S’explica com Monjo va dissenyar l’edifici i com el pas de la vela als vaixells de ferro i vapor va restar vigència a la formació que s’hi impartia. L’escola va esdevenir un centre d’educació general abans de tancar.
Martin explica que l’edifici va ser una caserna dels Mossos d’Esquadra durant la República i, després de la Guerra Civil, de la Guàrdia Civil. També descriu els canvis interiors i la construcció i posterior enderroc d’un cos annex.
Martin planteja restaurar l’antiga escola i destinar-la, per exemple, a un futur Museu de la Marina. Al final es recomana el llibre *Joan Monjo i Pons, un exemple de tenacitat*, d’Agustí Maria Vilà i Galí.
La fundació i el projecte de Joan Monjo i Pons
Núria Gómez conversa amb Agustí Martin sobre els 150 anys de l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar, inaugurada el 3 de novembre de 1876. Martin explica que Joan Monjo i Pons, després de treballar a l’escola d’Arenys de Mar, va fundar a Vilassar un centre per formar pilots de la marina mercant. La seva arribada es relaciona amb els alumnes vilassarencs que havia conegut a Arenys.
Una escola amb una metodologia pròpia
Monjo va promoure una formació exigent, amb matemàtiques, física, geografia i navegació, i donava importància a parlar en públic i a fer exercici. L’edifici, dissenyat segons les seves indicacions, tenia teatre, gimnàs, jardí, hort, una sala de maniobra amb models de vaixells, aules i dormitoris. Alguns estudiants s’hi allotjaven; els exàmens oficials, però, es feien a Barcelona.
«Manar no vol dir cridar, eh?» — Agustí Martin
La formació i la vida dels alumnes
La conversa descriu els estudis de pilot i els coneixements que requerien: construcció naval, meteorologia, navegació costanera i astronòmica, maniobra i càlcul. Els alumnes feien exercicis teòrics i, a partir del segon any, s’embarcaven. Per obtenir l’experiència necessària com a pilots, havien de completar viatges d’anada i tornada a Amèrica. També s’explica el dia a dia a l’escola, les pràctiques d’observació dels astres i les representacions de teatre obertes al poble.
Oficis del mar i documentació
Martin parla dels diferents oficis a bord, de la construcció de vaixells a les platges i de la relació entre armadors, naviliers i capitans. Explica que es conserva documentació de l’escola —dibuixos, quaderns, llibres i exercicis— en arxius i en cases de Vilassar, així com diaris de navegació que permeten conèixer viatges i episodis de la vida al mar.
Joan Monjo i Narcís Monturiol
L’entrevista tracta la col·laboració de Monjo amb Narcís Monturiol en el projecte de l’Ictíneo. Martin li atribueix aportacions relacionades amb la ventilació i la propulsió i esmenta una proposta per generar oxigen a l’interior de l’Ictíneo II. També parla de la seva manera d’ensenyar, basada a explicar el sentit dels coneixements des dels principis.
El final de l’escola nàutica i els usos de l’edifici
Amb l’expansió dels vaixells de ferro i de vapor, la formació centrada en la navegació a vela va perdre vigència. L’escola va deixar de formar pilots i va continuar com a centre d’educació general; més endavant, l’edifici va ser caserna dels Mossos d’Esquadra i després de la Guàrdia Civil. Aquests usos van comportar canvis en la distribució interior.
La conservació de la memòria
Al final del programa, Martin planteja que l’edifici es restauri i pugui acollir un futur Museu de la Marina. També es recomana el llibre Joan Monjo i Pons, un exemple de tenacitat, d’Agustí Maria Vilà i Galí.