Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

13-24 de 129
  • 59'

    #122 - La vida d'una llevadora: vocació i història local

    La vida d'una llevadora Aquest episodi de Històries de mar i de dalt a Vilassar Ràdio se centra en la figura de la llevadora a través del llibre Vida d'una llevadora, que recull la trajectòria de Maria Antònia Llorens Viladomat. L'autora, Anna Lleonar Miró, conversa amb Maria Antònia Auladell Llorens (filla de la protagonista) sobre aquest ofici essencial. Aspectes clau de la trajectòria • Vocació i formació: Maria Antònia va exercir durant 45 anys, destacant la seva formació a la Maternitat de Barcelona sota la direcció del doctor Dexeus, un moment crucial que va professionalitzar l'atenció al part. • Evolució dels parts: El llibre narra el canvi des dels parts a domicili —on sovint s'utilitzaven estris casolans com escales o tovalloles— cap a l'atenció hospitalària, millorant la seguretat tant per a la mare com per al nadó. • Duresa i compromís: Es relata la vida d'una dona valenta que va haver de conciliar una vida familiar intensa amb un ofici que no coneixia horaris. > "Una llevadora és la professional sanitària que acompanya les dones durant l'embaràs, el part i el postpart." Aspectes socials i històrics • Context social: L'episodi reflexiona sobre com era la societat dels anys 60 i 70, on el part a casa i la manca d'ecografies feien de cada naixement una sorpresa. També es recuperen tradicions perdudes com l'atenció de la llevadora en els batejos. • El llibre com a vivència: L'autora subratlla que no és un recull d'històries, sinó de vivències que capturen la força humana i professional d'una dona avançada al seu temps, que va atendre generacions senceres a Vilassar de Mar.

  • 59'

    #121 - Arqueologia: Mètodes, Excavacions i Interpretacions

    Introducció a l'arqueologia L'episodi explora la disciplina de l'arqueologia com a ciència que estudia les societats del passat a través de les seves restes materials. En Ramon Coll, expert en la matèria, aclareix la diferència entre les diverses tipologies d'intervencions: • Excavació programada: Forma part d'un projecte de recerca amb objectius científics definits. • Excavació preventiva: Actuació duta a terme per precaució en llocs on hi ha indicis de restes arqueològiques, sovint abans d'una obra. • Excavació d'urgència: Intervenció que sorgeix de manera imprevista quan apareixen restes durant uns treballs de construcció. El procés d'excavació i laboratori El convidat subratlla que l'arqueologia és, en essència, un acte destructiu, ja que una vegada excavat un estrat, aquest es perd per sempre. Per tant: "L'excavació s'ha de fer ben feta, perquè si no la fas ben feta... ja no el podràs tornar a llegir perquè l'has destruït." Fases post-campanya • Treball de camp: Inclou el registre, la triangulació, la fotogrametria i la documentació estratigràfica meticulosa. • Laboratori: És la fase de classificació, restauració (si s'escau) i analítiques (com el carboni 14 o estudis de materials). • Interpretació: Els arqueòlegs utilitzen el material trobat (ceràmica, objectes d'ofrena) per datar els estrats, essent la peça més moderna la que marca la cronologia final del nivell. Reptes en la interpretació del ritual Un dels problemes més grans de l'arqueologia prehistòrica o la d'èpoques sense documents escrits és la dificultat per descodificar els aspectes immaterials o les creences. • L'arqueòleg s'ha de protegir contra els apriorismes i les interpretacions subjectives. • L'ús de l'antropologia és clau per comparar rituals de culte, evitant extrapolar erròniament cultures diferents. • La publicació dels resultats és el pas final indispensable perquè el treball tingui valor científic i el coneixement es pugui compartir.

  • 58'

    #120 - L'Església de Sant Genís: Història i reconstrucció

    Orígens i evolució del temple L'església de Sant Genís de Vilassar de Dalt és el cor històric i espiritual del municipi. Tot i que tradicionalment es datava al 1118, documents trobats per Pere Benito situen la seva existència al 1091. L'edifici ha patit constants processos de transformació: • Etapa romànica/preromànica: Possibles orígens en els segles IX-XI, seguint la línia d'altres temples com Sant Crist de Cabrils. • Etapa gòtica: Construïda entre 1511 i 1519, fou la gran nau gòtica que presidia la vila fins a la seva destrucció a la Guerra Civil. • Temps actual: La reconstrucció post-1939 va derivar en un edifici classicista d'inspiració renaixentista, sobredimensionat per a l'entorn urbà. La construcció moderna i els seus reptes El procés de reconstrucció va ser llarg i ple de dificultats materials. La decisió d'enderrocar l'església gòtica per fer-ne una de nova va ser immediata després del conflicte bèl·lic, tot i la manca de recursos financers. "L'església actual està molt sobredimensionada en l'entorn on està posada." Un aspecte curiós va ser el finançament, realitzat mitjançant tiquets obligatoris en botigues i cafès, convertint la ciutadania en un agent clau del seu manteniment. L'imponent edifici que veiem avui, amb la seva cúpula de formigó (feta amb les pedres del temple antic), no es va poder beneir fins al 1959. Les campanes del campanar El campanar, finalitzat a la dècada dels 80, acull un conjunt de campanes amb història pròpia: • La Genisa (1987): La més gran, amb 720 kg. • L'Avella (1706): Històrica i rescatada de la destrucció bèl·lica. • Juliana, Oriola i Maria: Incorporades durant la campanya de restauració dels anys 80. El convidat, Josep Samon, destaca l'esforç per recuperar els ritmes tradicionals de tocs manuals (difunts i festa), preservant el patrimoni sonor local davant de sistemes informàtics estàndard.

  • 59'

    #119 - El Retaule de Sant Julià d'Argentona i els models de Dürer

    El Retaule de Sant Julià d'Argentona: Un Tresor Perdut En aquest episodi del programa Històries de mar i de dalt de Vilassar Ràdio, l'experta Maria Josep Castillo ens endinsa en la història del retaule major de la parròquia de Sant Julià d'Argentona. Aquesta obra, realitzada entre 1524 i 1531, és un exemple excepcional de la transició artística al Maresme. Característiques i Estructura L'obra destacava per combinar dos estils diferenciats a causa del seu procés de creació: • L'estructura de fusta: D’estil gòtic tardà, amb pinacles i traceries, obra del mestre d'aixa i fuster Joan Romeu. • Les pintures: Un conjunt de 28 taules amb una estètica plenament renaixentista, executades per Jaume Forner, Antoni Rupit i Nicolau de Credença. • Distribució: El retaule s'organitzava en pisos i carrers, coronat per un àtic amb la crucifixió i una predela inferior amb portes que donaven accés a una petita sagristia darrera l'absis. La Influència d'Albert Dürer Un dels punts més fascinants de la investigació actual, liderada per la doctora Cristina Fontcuberta, és la connexió directa amb el Renaixement alemany: • S'ha documentat que els pintors del retaule van utilitzar gravats d’Albert Dürer com a models iconogràfics per a les escenes de la Passió de Crist. • Gràcies a l'aparició de la impremta, aquestes imatges van circular ràpidament des de Nuremberg fins a Catalunya, permetent que artistes locals reinterpretessin les composicions del mestre alemany. "Els gravats van ser una eina revolucionària que va permetre que l'obra de Dürer arribés al Maresme en pocs anys." Destrucció i Llegat Malauradament, el retaule original va ser totalment destruït per les flames l'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Segons les cròniques de l'època i els relats de personatges com Puig i Cadafalch, l'incendi va ser provocat per grups forans. Avui dia, el coneixement d'aquesta peça es manté viu gràcies a: • Fotografies antigues: Conservades principalment a l'Arxiu Mas. • Relacions històriques: El document de contractació especificava que s'havia de semblar al retaule de Sant Genís de Vilassar, també desaparegut. • Activitats culturals: Les recents exposicions a l'església d'Argentona i els articles a la revista Fons del Centre d'Estudis Argentonins.

  • 58'

    #118 - La Vilassarenca: Història i Patrimoni a Instagram amb Gemma Pérez

    Revelant el Patrimoni Local a Través de les Xarxes En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, la Núria Gómez conversa amb la Gemma Pérez Santaló, creadora del popular perfil d'Instagram La Vilassarenca. La Gemma, mestra de professió, explica com un "rampell" d'estiu la va portar a crear un espai digital per divulgar la història, l'arquitectura i les tradicions de Vilassar de Mar de manera didàctica i accessible. L'Origen i la Metodologia • La iniciativa sorgeix de la necessitat de crear recursos educatius similars al projecte Arrelat de Premià de Mar, adaptats a les escoles i als infants de la vila. • La Gemma estructura el seu contingut en quatre grans eixos: arquitectura, cultura, societat i indústria, utilitzant codis de colors i imatges emblemàtiques (com la Torre d'en Nadal) per facilitar la navegació. • La documentació prové de fonts rigoroses com la col·lecció local de la Biblioteca Ernest Lluch, les revistes del poble i llibres d'historiadors com l'Alexis Serrano o el Damià Bas. Temes Destacats de la Divulgació • Arquitectura i Urbanisme: Es discuteixen les característiques de la casa de cos (típica del Maresme), l'antic Teatre del Círcol i els habitatges dels "senyors" (els indians o burgesos). • Recuperació de la Memòria Industrial: La Gemma fa èmfasi en les fàbriques desaparegudes (com Can Canyol), un tema que considera poc visibilitzat en comparació amb el passat mariner. • Cultura Popular: Des de la història del Drac Cremavila fins a les tradicions de les enramades, els gegants i els oficis nàutics com els corders. "Quan tu t'estimes una cosa, la cuides. I quan la coneixes i saps d'on ve, la cuides més. Pels infants d'aquí és vital conèixer les seves arrels." Contingut Inèdit: La Casa del Sobreestant Durant el programa, la Gemma ofereix una exclusiva presentant la història de l'edifici on s'ubica actualment Vilassar Ràdio, conegut com la casa del sobreestant o de l'Antonio Pasqual, detallant-ne l'evolució des de la seva construcció el 1901 fins a esdevenir seu municipal.

  • 59'

    #117 - Històries de mar i de dalt- Arqueologia vertical

    Introducció a l'Arqueologia Vertical En el present episodis de Històries de mar i de dalt, explorem l'arqueologia vertical, una disciplina que ens permet descobrir el passat a través dels edificis que encara es mantenen drets. A diferència de l'excavació tradicional, aquesta tècnica analitza els murs com si fossin estrats geològics. Què és l'Arqueologia Vertical? • Aplicació estratigràfica: Els arqueòlegs interpreten els murs, arcs i façanes cercant capes històriques i reformes. • Detecció de canvis culturals: Es poden identificar èpoques constructives dispars gràcies als materials utilitzats (pedra, tàpia, morter). • Complementarietat: Es combina sovint amb informació documental (notarial) i amb l'arqueologia horitzontal a través de cales de fonamentació. Importància en la Conservació i Restauració L'estudi arqueològic d'edificis és fonamental abans de realitzar intervencions sobre el patrimoni. "L'arqueologia vertical ens permet entendre com han evolucionat els espais que habitem. En definitiva, una altra prova que l'arqueologia no és una sola i que la història també s'explica des de les parets." Metodologia de treball Suport documental: Recerca d'escriptures, plànols i inventaris patrimonials. Aixecament planimètric: Elaboració de plànols detallats (plantes, alçats i seccions). Treball de camp: Inspecció in situ on s'identifiquen elements amagats (finestres tapiades, restes de muralles o estructures industrials). Seguretat: Especial atenció a les estructures internes i prevenció de riscos en espais confinats. Troballes i Anècdotes Maiça Carmona, experta convidada, destaca que sovint el reequipament de materials és habitual en la construcció històrica, trobant làpides romanes reaprofitades en edificis del segle XIX. L'anàlisi de paraments permet descobrir des de passats defensius (muralles) fins a usos oblidats, com l'existència d'antics teatres o obradors de pa amagats sota reformes contemporànies.

  • 59'

    #116 - Històries de mar i de dalt -Jaume Campins

    Introducció: Una vida de recerca La Vicky Llongueras, una entusiasta de la genealogia, ens apropa a la fascinant figura de Jaume Campins (també esmentat com Serapi), un comerciant del segle XVIII que va ser una peça clau en el comerç entre Catalunya, Càdiz i el Nou Món. La Vicky ha reconstruït aquesta biografia a través de documents d'arxiu i cartes, convertint el treball de recerca en una tasca detectivesca poc convencional. Els inicis i l'ascens professional • Orígens menestrals: Fill d'un fuster de Vilassar de Mar, Jaume va fer el salt a Barcelona, on va formar-se i va esdevenir un mestre fuster vinculat als gremis. • El misteri del monestir: Un dels fragments més intrigants de la seva vida és el seu pas pel Monestir de les Avellanes com a novici, període que inexplicablement va abandonar, malgrat rebre formació eclesiàstica i d'altres estudis superiors. • Emprenedoria a Càdiz: Va ser a Càdiz on Campins va consolidar la seva fortuna, gràcies a una visió comercial extraordinària i a la connexió amb xarxes familiars i professionals, com el seu cosí enginyer i el soci Francesc de Clota. Activitat comercial i polifacècia Negocis diversificats "Els catalans deuen el negoci i cap allà van." Jaume Campins no es limitava a un sol sector. Va ser un home amb una enorme capacitat per gestionar múltiples fronts: • Transport i Armador: Va construir i gestionar flotes de vaixells per garantir el flux de mercaderies (aiguardent, vidre, puntes) cap a Amèrica. • Obra Pública: Va participar activament en la realització d' asientos (contractes amb la Corona), com el subministrament de materials per a la fàbrica de tabacs de Sevilla o la línia de defensa de Gibraltar. • Indústria de les indianes: Va ser un pioner en la fundació de fàbriques d'indianes a Mataró i Puerto Real, seguint les tendències tèxtils de l'època. El vessant humà i religiós Tot i la seva reputació com a ric comerciant, les cartes intercanviades amb en Jaume Caresmar revelen un home de conviccions profundes. Malgrat la seva riquesa, Campins va mantenir una actitud austera i un compromís notable amb la fe, expressat en la seva voluntat d'un funeral senzill i la seva caritat diària. Aquesta humanitat contrasta amb la fredor de molts documents mercantils que formen el gruix de la seva documentació històrica.

  • 59'

    #115 - Històries de mar i de dalt-Arquitectura industrial

    Orígens de la societat industrial El programa analitza com l'arribada del vapor a mitjans del segle XIX va transformar radicalment el paisatge urbà i social de Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. • Model econòmic: La indústria tèxtil no només va néixer de la necessitat, sinó sovint vinculada a capital extern i arriscats negocis de contraband. • Societat interclassista: L'activitat tèxtil va fomentar un model social propi amb la creació de societats culturals, cors de Clavé i cooperativisme, diferenciant aquesta zona d'altres comarques agràries. Arquitectura i Conservació El convidat examina el llegat patrimonial de les fàbriques, sovint infravalorat o destruït per l'especulació immobiliària. Can Manyer: Un exemple reeixit "Can Manyer és un bon exemple... és la biblioteca i el Museu Textil." • Rehabilitació: S'ha aconseguit conservar part de l'estructura original, incloent l'ús de la Patent Guastavino i rajola hidràulica. • Funcionalitat didàctica: La posada en marxa de maquinaria tèxtil antiga, com els telers, permet a les noves generacions entendre el procés productiu real. Reptes de futur El debat conclou amb la necessitat de crear rutes comarcals que integrin el patrimoni del Maresme per potenciar-ne el turisme educatiu i protegir la identitat local davant el creixement de la megalòpolis barcelonina.

  • 59'

    #114 - Històries de mar i de dalt-Ofici Luthier

    L'art de la lutieria a Casa Magí El programa explora en profunditat el complex i apassionant món d'un luthier, l'artesà dedicat a la construcció i restauració d'instruments de corda. A través de la conversa amb l'Elia Fabré, membre del taller cooperatiu Casa Magí a Vilassar de Mar, descobrim com aquest ofici mil·lenari combina tradició amb una precisió tècnica extrema. El procés de construcció d'un instrument • Selecció de fusta: La qualitat del so comença al bosc. L'Elia explica la importància de viatges a Romania per escollir l'auró blanc i l'avet roig amb les característiques acústiques i estètiques òptimes. • Temps i paciència: Les fustes han de reposar entre 6 i 8 anys abans de ser treballades. Un violí requereix uns dos mesos de feina artesanal meticulosa, utilitzant eines manuals gairebé idèntiques a les emprades al segle XVI. • La formació sonora: La construcció implica esculpir la fusta amb precisió de dècimes de mil·límetre, buscant l'equilibri perfecte entre la rigidesa i la flexibilitat de les bòvedes de l'instrument. La relació amb el músic "Tu ets el seu músic, perquè et sobreviurà." Per als luthiers de Casa Magí, l'instrument no és un producte estàndard, sinó una eina personalitzada que es crea per satisfer les necessitats sonores d'un intèrpret. Aquest procés inclou: • L'estudi de la manera de tocar del músic per garantir una resposta «ràpida» i rica en harmònics. • Un període d'ajust posterior a l'entrega, ja que el violí és un objecte viu que evoluciona amb el temps i l'ús.

  • 59'

    #113 - Històries de mar i de dalt -Recerca obra perduda

    La tasca de l'historiador de l'art La professió d'historiador de l'art és sovint desconeguda i poc valorada pel gran públic. Albert Velasco, doctor en Història de l'Art, ens descobreix la faceta més apassionant d'aquesta feina, que a vegades recorda a l'aventura d'un Indiana Jones modern: • La recerca implica investigació, detecció i contextualització d'objectes en espais oblidats. • S'han de rastrejar obres per evitar que es perdin en l'anonimat o destins incerts. • La tasca culmina quan es dóna a conèixer la peça i se la situa en la seva història del patrimoni. Històries de troballes i recuperació L'entrevistat comparteix experiències verídiques que semblen extretes d'una novel·la: Moments estel·lars de la professió "Jo crec que valia la pena néixer només per viure allò aquell dia." • La recuperació de la Mare de Déu de les Avellanes, un succés que va mobilitzar tota una comunitat. • L'aparició fortuïta de restes de retaules reaprofitades per a usos domèstics, com l'escala d'una casa a València d'Àneu. • La identificació d'una petita ampolleta de vidre persa a la Vall d'Aran, que va acabar publicada en una revista científica de prestigi mundial. El mercat de l'art i la falsificació Un dels reptes més grans és navegar entre subhastes i antiquaris on les peces poden aparèixer camuflades o mal atribuïdes. • Es destaca la importància de les proves tècniques (analítiques, llum ultraviolada) per detectar falsificacions, com el cas dels germans Junyer. • Les subhastes funcionen com un mercat global on la psicologia i el rigor científic són claus per recuperar peces que haurien d'estar en museus públics. • Es reflexiona sobre la dispersió del patrimoni català, sovint motivada per greus crisis econòmiques o històriques que van obligar a vendre peces per, paradoxalment, poder mantenir els edificis religiosos.

  • 58'

    #112 - Històries de mar i de dalt -Banys de mar

    Els inicis dels banys de mar Abans de la seva popularització com a espai d'oci, les platges de Vilassar de Mar eren exclusivament zones de treball per als pescadors. Els banys van començar a guanyar rellevància a finals del segle XVIII, inicialment com a prescripció mèdica per millorar la salut i la circulació. • Els primers banys eren recintes tancats que oferien banys de pila i oleatge. • Estaven estrictament segregats per sexe i horaris estrictes. • Eren espais exclusius per a la burgesia que estiuejava al municipi. Transformació social i esportiva Amb l'arribada del ferrocarril al segle XIX, el model va canviar, facilitant l'accés a les famílies que venien de Barcelona. La platja va passar de ser un espai de cura a una zona de convivència social. Hites destacats: • 1935: Neixen els banys de l'empresari Jacint Pujol, que oferien serveis d'assistència als banyistes. • 1959: Es constitueix oficialment el Club Nàutic de Vilassar, fruit d'una llarga evolució i amb la construcció del conegut espigó de llevant per protegir la zona. • El fenomen Palomares: Un espai emblemàtic que combinava restauració i casetes de lloguer, acabant sent un punt de trobada popular fins a la seva desaparició per la caducitat de la concessió i la rigorosa Llei de Costes. "Els pescadors no sabien nedar, deien que una mà era per a la barca i l'altra per a tu, per no ofegar-te." reptes actuals i patrimoni El pas del temps i l'acció de l'home han alterat la morfologia de les platges. Els espigons, tot i que protegien la sorra (com la de Ponent, Pescadors i l'Almadrava), han provocat la pèrdua de la dinàmica natural del sediment. Concepte clau: Els tandals eren estructures desmuntables de fusta de pi que les famílies llogaven a fusters locals, demostrant com l'organització de l'espai marítim estava fortament reglamentada.

  • 59'

    #111 - Històries de mar i de dalt -Arqueologia subaquàtica

    Explorant el passat sota l'aigua L'episodi d'Històries de mar i de dalt a Vilassar Ràdio se centra en la fascinant disciplina de l'arqueologia subaquàtica. El convidat, Jaume Busquets, ens explica com aquesta àrea de coneixement científica estudia les societats del passat a través de les restes materials submergides, com ara vaixells enfonsats, ports antics o antics assentaments costaners. Metodologies i reptes tècnics • Diferències amb el medi terrestre: Tot i que la metodologia d'anàlisi i interpretació pot ser similar, l'arqueologia subaquàtica requereix habilitats especialitzades, com ara el busseig científic i l'ús d'equips com aspiradors de sorra per netejar els jaciments sense fer malbé el registre arqueològic. • Conservació: Un dels reptes més grans és l'extracció de peces, especialment les de fusta, que poden arribar a esmicolar-se si perden la humitat. El procés de conservació al centre especialitzat pot durar anys. • L'entorn marí: L'expert subratlla que el que realment preserva els objectes no és l'aigua en si, sinó els sediments (sorra i fang) que cobreixen les restes ràpidament, protegint-les del corc marí. "Quan tu descobreixes un vaixell enfonsat, és una fotografia de l'últim viatge que va fer. És una visualització d'aquell moment." Gestió del patrimoni i ètica La Xarxa de Jaciments: A Catalunya, existeixen vora 900 jaciments documentats a la costa. El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya juga un paper fonamental en la protecció i estudi d'aquests béns. Lluita contra l'expoli: Es tracta el cas dels vaixells amb pavelló d'estat i la problemàtica legal davant d'empreses de caça-tresors (com es veu a la sèrie La Fortuna). La normativa internacional actual impedeix el comerç amb el patrimoni recuperat. Arqueologia del conflicte: Una nova branca que està reescrivint la història de batalles clàssiques (com Waterloo) mitjançant l'anàlisi del camp de batalla físic, contrastant-lo amb els relats oficials.