Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

37-48 de 129
  • 59'

    #96 - Judeoespanyol (Ladí): expulsió de 1492, diàspora otomana, fulletons del XIX i declivi d’una llengua

    Panorama general del capítol Tema central: el judeoespanyol (o ladí): orígens, evolució a l’Imperi Otomà, literatura de fulletó del segle XIX, característiques lingüístiques i causes del seu declivi contemporani. Conversem amb la recercadora suïssa Manuela Cimelis sobre la seva tesi i el món editorial sefardita. Idees clau • Expulsió de 1492 i diàspora sefardita cap a l’Imperi Otomà i el nord d’Àfrica. • El judeoespanyol té base castellana amb aportacions d’altres llengües ibèriques; des del segle XVI s’allunya de l’espanyol peninsular i adquireix préstecs de llengües de l’entorn (especialment turc). • Al segle XIX, França esdevé referent cultural; auge de la premsa i dels fulletons; sorgeix la narrativa judeoespanyola amb dues branques: una d’influència francesa i una altra d’influència alemanya i hebrea. • La tesi de Manuela Cimelis estudia la recepció d’autors asquenasites (p. ex., Marcus Lehmann, Ludwig i Phoebus Philipson) en la premsa sefardita, especialment a Viena i a través de fons a Jerusalem (Institut Ben-Zvi). • El judeoespanyol s’escriu amb lletra hebrea rashi i sovint amb vocalització; noms propis bíblics sovint en caràcters hebreus. • L’Imperi Otomà, multilingüe i multireligiós, acull comunitats sefardites que hi prosperen durant segles; aporten cultura del crèdit i de les assegurances. • El segle XIX-XX porta nacionalismes, guerres i particions (p. ex., Sykes-Picot), amb declivi i dispersió de les comunitats judeoespanyoles i retrocés de la llengua. "Hoy en día la mayoría de la gente que habla judeo español está en Israel y tiene más de 70 años." Context històric: de la formació dels estats a la diàspora • Final de l’Edat Mitjana i inici de l’Edat Moderna: concentració del poder de les monarquies, Reconquesta, Inquisició i creixent intolerància (prògroms al segle XIV). • 1492: expulsió dels jueus; dilema forçat entre conversió i exili (sense poder endur propietats). Rutes de fugida: Portugal, Flandes, Venècia, i sobretot Imperi Otomà, amb una tolerància relativa superior a l’Europa del moment. • A l’Imperi Otomà, els sefardites porten la seva “motxilla cultural”: llengua de casa (castellà/català) i hebreu litúrgic; el ladí evoluciona en contacte amb un mosaic lingüístic. La recerca de Manuela Cimelis Perfil i tesi • Filòloga iberoromànica i especialista en judeoespanyol a l’Imperi Otomà (2a meitat del segle XIX). Tesi: relacions i recepció entre literatura asquenazita en alemany i la narrativa sefardita publicada en judeoespanyol. • Descobriment clau: contes de Marcus Lehmann i dels germans Philipson traduïts/adaptats i publicats en periòdics sefardites de Viena. L’odissea als arxius (pre-digital) • Recerca itinerant per Viena i Jerusalem (Biblioteca de l’Institut Ben-Zvi), fotografiant milers de pàgines. • Dificultat típica: materials mal descrits com “hebreu” pel tipus de grafia, malgrat que el text sigui castellà judeoespanyol. "Los textos judoespañoles están escritos en una letra hebrea que es la rashi... y están vocalizados." Fulletons, lectura i paper de la dona • Model europeu (sobretot francès) de novel·la per entregues: democratització de la lectura (exemple: El Conde de Monte Cristo) i auge de la premsa. • A l’àmbit sefardita, impuls educatiu de l’Alliance Israélite Universelle: més alfabetització i consum de revistes, també entre dones. • Evolució de personatges femenins: de guardians de la tradició a agents actives de la trama. Ex.: a “Pinto de Ámsterdam”, Viola (asquenazita) salva el seu marit (sefardita). • Lehmann adreça els contes a joves (noies i nois) amb finalitat moral dins el marc del judaisme. Llengua i escriptura del judeoespanyol • Lletra hebrea rashi (semi-cursiva) i amb vocalització, fet que n’agilitza la lectura; coexistència amb noms hebreus en caràcters hebreus. • Diferències fonètiques (p. ex., sibilants) respecte del castellà modern; presència de turcismes i altres préstecs pel multilingüisme de l’entorn. • Variants: - Oriental (otomana): evolució sense contacte continu amb l’espanyol peninsular; forta personalitat lingüística. - Nord-africana: amb contacte sostingut amb l’espanyol, genera fenòmens diferents. Vida a l’Imperi Otomà i prosperitat sefardita • Imperi multietnic, multireligiós i multilingüe (grec, armeni, turc, etc.). • Les comunitats sefardites hi aporten sistemes financers i cultura del crèdit; reben protecció política i viuen segles de floriment comunitari i cultural. Del segle XIX al XX: nacionalismes i declivi • Transició cap a estats nació (“un estat, una llengua, una escola”), amb asimilació forçada i retroàs de llengües minoritàries d’ús comunitari. • Sykes-Picot (1916), protectorat britànic a Palestina, protectorat francès al Líban, guerres balcàniques i Primera Guerra Mundial: fractura d’un ordre que havia estat (relativament) protector. • Resultat: dispersió, persecucions i marxes (p. ex., cap als EUA i, posteriorment, cap a Israel). El judeoespanyol es relega a l’àmbit familiar i minva generacionalment. • Avui: la major part de parlant d’edat avançada a Israel; programes de ciutadania espanyola per a descendents exigeixen espanyol modern (no ladí). • L’hebreu modern es revitalitza com a llengua nacional a Israel, però no és la suma dels dialectes jueus prèvies, amb la consegüent pèrdua de diversitat. Arxius, descripció i noves línies de recerca • Cal especialització per identificar textos en judeoespanyol (grafia hebrea ≠ llengua hebrea). • Projectes pendents: fons de Yad Vashem i altres hemeroteques; descripció sistemàtica de materials “hebraics” que en realitat són castellà judeoespanyol. • Crida a institucions (p. ex., Instituto Cervantes) per impulsar l’estudi i preservació d’un patrimoni que és espanyol i universal. • Perfil desitjable de nous investigadors: coneixements de castellà, alemany i hebreu (com a mínim alfabet i fonètica), més competències filològiques i d’arxivística. En síntesi • El judeoespanyol (ladí) és el testimoni viu d’una diàspora i d’un mosaic cultural que va florir a l’Imperi Otomà i que, per factors històrics i polítics del segle XX, s’esvaeix. • La premsa i els fulletons del XIX fixen una tradició literària rica i transnacional (Vincles França–Alemanya–Viena–Jerusalem). • Preservar, catalogar i estudiar el llegat és clau per salvar memòria i llengua.

  • 59'

    #95 - La indústria tèxtil a Vilassar: Passat i memòria

    La Revolució Industrial i el canvi social El programa analitza la transformació produïda per la Revolució Industrial, tant des d'una perspectiva global com a l'entorn local de Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. S'explica la transició del domestic system (treball domèstic) cap a la producció mecanitzada a les fàbriques, sovint denominades en l'argot local com a quadres. La dona i el treball industrial Un dels eixos centrals del debat és el paper de la dona a la fàbrica, sovint oblidat per la historiografia tradicional: • La dona s'incorpora com a força de treball assalariada, però sovint cobrant menys que l'home. • Es destaca la figura de l'obrera, que sovint era una jove que entrava a la fàbrica a edats primerenques, sovint seguint la tradició familiar. • S'esmenta el concepte de sororitat entre treballadores, que va ser clau per a la protecció mútua i la reivindicació de drets laborals durant la dictadura. "Un cop acabaven la jornada laboral i paraven els talers, elles trobaven que aquell silenci inclús la sorprenia." Patrimoni cultural i memòria històrica La discussió també se centra en la recuperació de la memòria a través de productes culturals com la novel·la gràfica Gener del 63, teixint una història de vida: • El còmic serveix per documentar la vida a fàbriques emblemàtiques com Can Manyer. • L'ús del patrimoni industrial actual, que s'ha adaptat a nous usos (com biblioteques o escoles), permet mantenir viu el record d'un període clau del segle XX. • Es discuteix la deslocalització industrial i com el know-how tèxtil s'ha perdut malgrat la rellevància històrica de la comarca del Maresme.

  • 58'

    #94 - El Vilassar Històric: Orígens, Govern i Conflictes

    Orígens dels veïnats vilassarencs El programa analitza el concepte de Vilassar Històric, una realitat territorial que unia els actuals termes municipals de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils. Aquesta zona s'articulava originàriament en quatre veïnats: • El nucli principal de Sant Genís (Vilassar de Dalt), seu de la institució municipal i notarial. • Els veïnats del Sant Crist i Cabrils, situats a mitja alçada. • El veïnat de Mar, que va créixer tardanament a partir del segle XV, amb assentaments inicials molt minsos. Les torres de defensa i els hostals El litoral era una zona de perill degut a la pirateria. L'estudi desmenteix la idea que les cases més antigues del veïnat de Mar fossin les masies del segle XVI; en realitat, els primers assentaments van ser hostals que servien als viatgers de la ruta de cabotatge entre Barcelona i el Maresme. "L'hostal és un lloc on la gent hi va a aturar a dormir... per reposar. No és un restaurant." Estructura municipal i fiscalitat El govern local es basava en el sistema de l'Antic Règim: • El Batlle: Representant de l'autoritat reial amb funcions judicials. • Jurats i Consellers: Responsables de la gestió executiva i la participació ciutadana. • Fiscalitat: El sistema es finançava principalment mitjançant arrendaments municipals (fleca, carnisseria, taverna) i repartiments o talls fiscals que gravaven els caps de casa de manera desproporcional segons llur riquesa. Impacte de les guerres i ocupacions L'episodi detalla la forta pressió que suposaven les guerres (Guerra dels Segadors, Guerra de Successió) sobre el municipi, amb l'allotjament forçós de tropes, coneguts popularment com a ocupes del rei, que provocaven conflictes violents i despeses insostenibles a les arques públiques. Malgrat la destrucció de nombroses cases, el Castell de Burriac va aconseguir mantenir-se, esdevenint un referent icònic pel seu estat de conservació.

  • 59'

    #93 - La Festa i el Museu del Canti d'Argentona

    Origen i evolució de la Festa del Canti L'episodi explora la fascinant història de la Festa del Canti d'Argentona, una tradició arrelada al vot de poble del segle XVII en agraïment a Sant Domènec per la salvació de la pesta. • Recuperació històrica: Impulsada per Jaume Clavell l'any 1951, va néixer amb l'objectiu de revitalitzar un antic mercat de terrissaires. • Adaptació moderna: La festa ha evolucionat passant de reproduir models tradicionals a encarregar dissenys contemporanis a reconegudes figures com Benedetta Tagliabue o Mariscal, aconseguint mantenir viva la ceràmica en la societat actual. El Museu del Canti: Cinquanta anys de patrimoni Una carrera plena de reptes El museu, fundat el 1975 a partir de la col·lecció privada del seu fundador, s'ha convertit en un referent únic al món. "Tot el que surt d'aterrissa, m'ho guardeu." Evolució constant: L'espai ha crescut de la Casa Gòtica a l'actual Cal Carboner, consolidant-se com un espai popular amb gairebé 20.000 visitants anuals. Pedagogia: Es destaca l'ús de tallers com "En Fangat" o "Picasso per un dia", que connecten els infants amb l'artesania d'una manera pràctica. La importància de la ceràmica El convidat, Oriol Calvo, expert en la matèria, explica les propietats tècniques del canti i com la tecnologia de la terrissa negra ha permès datar jaciments arqueològics i entendre l'ús de les voltes dels edificis catalans com a receptacles de peces de ceràmica.

  • 59'

    #92 - Històries de Mar i de Dalt: Sant Andreu de Llavaneres

    Introducció a la Vila de Llavaneres En aquest episodi de Històries de Mar i de Dalt, realitzat a la Vilassar Ràdio, l'Alexis Serrano i la convidada Ruth García exploren el llegat, el patrimoni i la història de Sant Andreu de Llavaneres. El municipi, situat al Maresme, compta amb una història complexa relacionada amb el veí Castell de Burriac i una evolució urbanística que ha transitat de la muntanya fins al mar. Patrimoni Artístic i el Museu • L'Església Vella: Un temple gòtic clau en els orígens del poble. • Retaule de Sant Andreu: Una peça renaixentista del segle XVI de gran rellevància, que connecta amb la tradició italiana de Jacobo Barozzi de Vinyola. • Museu de Llavaneres (Can Caral): Ubicat en una antiga casa senyorial, el museu és un centre d'activitat cultural vibrant a la comarca. "No han de ser pressupostos desorbitats els que donin la grandesa a un museu, sinó la riquesa de les seves col·leccions i la implicació en el teixit local." Artistes i Modernisme El programa destaca la figura de l'artista Nicolás Alfaro, qui va convertir el seu entorn en un punt de trobada cultural. S'esmenta la importància de la nissaga dels Marriera i el paper del noucentisme com a tret definitori de la identitat del Maresme. Finalment, s'ha posat en relleu la tasca dels voluntaris en la preservació del patrimoni, recordant figures clau com Lluís Albertí.

  • 59'

    #91 - Sardenya, la Corona d'Aragó i el conflicte mediterrani

    La problemàtica de la presència catalano-aragonesa a Sardenya El programa analitza detalladament la complexa relació entre la Corona d’Aragó i Sardenya durant la Baixa Edat Mitjana. Aquest període, sovint simplificat sota la denominació de "Vietnam català", va representar una càrrega militar i financera extraordinària per als monarques d’Aragó. El context geopolític i la monarquia compartida • La incursió a Sardenya neix de les vespres sicilianes i el joc de poders del papat, que va crear el Regne de Sardenya i Còrsega com a entitat teòrica per resoldre conflictes entre els Anjou, els pisans i la dinastia de Barcelona. • Es tractava d’una monarquia compartida on, malgrat compartir rei, cada territori conservava el seu dret, fiscalitat i tradicions pròpies. • El sistema feudal de l’illa, dividit en quatre judicats (institucions d’herència bizantina), va convertir la conquesta en un mosaic de pactes i rebel·lions constants. Els reptes financers i militars "Els reis d'Aragó són una monarquia amb un tresor relativament limitat... necessiten demanar ajut a totes les societats polítiques de cada regne per separat." • La falta de liquiditat de la Corona obligava a convocar contínuament Corts, la qual cosa va catalitzar la transformació de les comissions fiscals temporals en el que acabaria esdevenint la Generalitat. • L'estratègia dels monarques, com Pere el Cerimoniós, passava per involucrar senyors feudals (com els de Vic o Mataró) en les campanyes, sovint a canvi de privilegis, com l'establiment de mercats setmanals o l'alliberament de càrregues fiscals. • La invasió de l'Alguer i la seva repoblació íntegrament per catalans expliquen la pervivència de la llengua catalana en aquesta part de l'illa fins a l'actualitat. Conseqüències històriques i llegat La inestabilitat crònica a l'illa va portar a la mort de Martí el Jove, un punt d'inflexió que molts historiadors romàntics van associar amb la decadència de la dinastia. No obstant això, el llegat institucional català a Sardenya va ser clau, actuant, segons alguns autors com Casula, com la llavor institucional del futur regne italià.

  • 58'

    #90 - Els 400 anys de la Festa dels Sants Màrtirs a Vilassar

    Origen i devoció dels Sants Màrtirs El programa explora la història de la veneració de les relíquies a Vilassar de Dalt, una tradició que commemora el seu 400 aniversari. Les restes provenen de l’excavació de l'any 1614 a la basílica de Sant Sadurní de Caller, Sardenya, sota la gestió de Salvador Riera, un personatge clau en el seu trasllat al municipi el 1623. Context històric i religiós • La veneració de relíquies va ser una pràctica intensificada post-Trento per contrarestar les crítiques de Martí Luter. • Vilassar destaca per la quantitat excepcional de relíquies (67 màrtirs autèntics), superant moltes parròquies de referència. • El culte va ser un instrument de prestigi i identitat per a la comunitat local, consolidant-se amb la fundació de la Confraria dels Sants Màrtirs el 1678. Peripècies i patrimoni local El convidat especial del programa, Josep Samón, historiador i exalcalde, detalla les desafiants fases per les quals han passat aquestes relíquies, incloent-hi la salvaguarda durant la Guerra Civil malgrat la crema de l'altar i el desmantellament de mobiliari. S'ha hagut de lluitar contra llegendes urbanes fantasioses, com la del suposat naufragi de les relíquies, per rescatar la veritat històrica mitjançant recerca documental. "No és gens important si les relíquies són físicament 100% autèntiques, el que realment importa és la tradició, el fet cultural i la devoció que han cohesionat el poble durant segles." Celebració i futur Actualment, la festivitat combina elements litúrgics amb una participació popular activa, com l'obertura de capella, el repartiment de roses i el vot de poble. El compromís amb la divulgació continua amb el reconeixement de vincles amb altres localitats sardes com Gèssico, reforçant el valor del patrimoni compartit.

  • 55'

    #89 - La Setmana Santa: Tradició, Història i Processons

    Origen i Significat de la Setmana Santa • La Setmana Santa és la celebració més rellevant del cristianisme, centrada no tant en el naixement, sinó en la passió, mort i resurrecció de Jesús, marcant l'inici d'una "humanitat nova". • La data se situa en relació amb la primera lluna plena de primavera, motiu pel qual és una celebració mòbil dins del calendari. • Existeix una distinció entre el cristianisme occidental (calendari gregorià) i l'oriental (calendari julià), fet que provoca diferències en les dates de commemoració. Evolució i Costums Locals • L'ús de l'ou en el dilluns de Pasqua simbolitza el renaixement i marca el final del dejuni de Quaresma, lligat històricament als cicles agrícoles. • Tradicionalment, les processons s'organitzaven segons els gremis (cofradies) que pagaven per als seus desplaçaments, utilitzant gent contractada i estructures de fusta pesades. • Els passos han evolucionat tecnològicament, passant de materials com guix o cartó-pedra a elements moderns, tot mantenint el seu sentit devocional. La Setmana Santa a Mataró i la influència del passat "No cal que t'ho expliquin massa perquè dius, vale, jo ja et dic que aquest senyor (Jesús) està patint." • El passat de la celebració a Mataró està documentat gràcies al treball d'arxivers com Josep Manent. • La transició entre confraries i germandades ha permès mantenir tradicions, malgrat les crisis i els moviments de renovació com el del 1968, que van qüestionar el caràcter públic de molts actes religiosos. • S'observa una progressiva incorporació de la dona en rols tradicionals com portar el Sant Crist, trencant estigmes antics sobre la capacitat física (equilibri i força).

  • 59'

    #88 - Els castells medievals: història, defensa i vida quotidiana

    Origen i funció dels castells El programa analitza el fenomen de l'encastellament (segles IX-XII), un procés motivat per la inestabilitat política després de la caiguda de l'Imperi Romà i el desmembrament de l'imperi Carolingi. • Diferenciació defensiva: Els castells se situaven estratègicament en punts elevats i punts de control fluvial per a la defensa del territori. • Sentit estratègic: La posició elevada no només servia per veure venint l'enemic, sinó també per «fer-se veure» i imposar respecte davant d'altres senyors feudals. El pacte de vassallatge El sistema feudal creava vincles jeràrquics per garantir seguretat a canvi de pagaments i serveis: "Jo t'agafo, jo t'embolico amb les teves mans, amb les meves mans embolico les teves mans. I ens fem, generalment, això es feia entre homes, eh?, ens fan un petó a la boca." • La societat es basava en l'escala de fidelitats, des dels pagesos fins als comtes. • La torre de l'homenatge esdevé l'element clau per a aquests actes jurídics i simbòlics. Vida quotidiana i arquitectura S'aclareixen mites sobre les fortificacions i la vida dins els murs. • Mites desmuntats: Els castells no tenien cocodrils als fossats i la majoria eren, originàriament, construccions força simples de fusta. • Interior del castell: La intimitat era escassa; acostumaven a dormir moltes persones en una mateixa habitació per aprofitar la calor del foc. • Mobilitat: El mobiliari era escàs i sovint es «parava la taula» (muntar cavallets i taulons) només quan era necessari menjar.

  • 58'

    #87 - Ángeles Santos i Remedios Varo: Pintores de la Generació del 27

    Dones i Art a la Generació del 27 En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, explorem la figura d'Ángeles Santos i Remedios Varo, dues pintores fonamentals del segle XX que van trencar motlles en un món reservat tradicionalment als homes. Les «Sins Sombrero» i la trencadissa de rols • El context històric: A principis del segle XX, la dona començava a accedir a una formació educativa similar a la dels homes, especialment en famílies benestants. • La revolució del barret: La generació de les «Sins Sombrero» va simbolitzar una rebel·lió contra els estatus socials. Treure's el barret era, per a aquestes dones, una forma de «desconstrenyir el cervell» i desafiar les convencions. L'obra d'Ángeles Santos i Remedios Varo "Va ser una noia que vivia a Valladolid, que tenia 18 anys, no s'ho creuen. Per tant, veritablement va causar sensació." • Ángeles Santos: Coneguda per obres icòniques com Un món i La Tertúlia. Santos va viure un procés creatiu traumàtic quan el seu pare la va ingressar en un psiquiàtric per la seva actitud rebel, fet que va suposar un punt d'inflexió en la seva carrera. • Remedios Varo: Artista de trajectòria internacional obligada per l'exili (Espanya, França, Mèxic). La seva pintura es classifica sovint dins d'un surrealisme màgic, on la geometria i l'alquímia juguen un paper central. • Llegat i reconeixement: Tot i que l'obra de Varo es troba majoritàriament a Mèxic, l'interès per la seva vida i obra (incloent-hi novel·les com La cazadora de astros) ha crescut exponencialment, convertint-la en una de les artistes contemporànies més cotitzades.

  • 59'

    #86 - Històries de Montgat: El passat d'un municipi industrial

    Introducció i Orígens El programa explora la història de Montgat, el municipi més meridional del Maresme, destacant la seva singularitat com a territori estratègic d'accés a Barcelona. • L'herència ibèrica: El turó de Montgat, un element geogràfic clau, albergava un poblat ibèric que encara avui amaga restes arqueològiques rellevants. • Evolució política: Montgat va ser històricament una part de Tiana fins al segle XX, esdevenint l'última segregació municipal de la comarca, en un procés que destaca pel seu caràcter amistós. Patrimoni i Desenvolupament Infraestructures i indústria L'espai repassa com el turó de Montgat ha estat un punt clau tant per a la defensa militar com per a la construcció del primer ferrocarril (1848), que va requerir l'ús d'explosius per salvar l'escull. "Qui controla el turó de Montgat controla els accessos a Barcelona del Camí de França." Espais emblemàtics • L'Ermita de Sant Martí: Una construcció romànica amb aproximadament mil anys d'història. • Caldos i Fàbriques: Es discuteix l'origen del nom del barri de les Mallorquines i la rellevància històrica de les indústries de fertilitzants, porcellana i quitrà que van configurar la identitat del poble. • Els Banys: Un espai de memòria social on el desenvolupament urbà i el estiueig a principis de segle van deixar marca en la fisonomia local. Víncles Genealògics i Socials Hi ha un fil conductor fascinant que uneix Montgat i Vilassar de Mar: la figura de la família Mateu-Alsina. A través de la recerca genealògica, s'ha constatat una relació constant entre les masies de la zona i l'intercanvi de devocions, incloent l'advocació a Sant Joan com a patró compartit.

  • 59'

    #85 - Centenari de la Unió Esportiva Vilassar de Mar

    Orígens i Context Històric El programa explora el centenari de la Unió Esportiva Vilassar de Mar, fundada el 1923. L'Alexis Serrano contextualitza el naixement del club en el marc de la segona revolució industrial i el creixement demogràfic de Vilassar de Mar: • L'esport com a hobby: Amb la instauració de la jornada laboral de 8 hores, la població va començar a disposar de temps lliure per a l'oci i la socialització. • Evolució social: El futbol va passar de ser una activitat elitista a una pràctica popular, impulsant el teixit associatiu local. • L'llegat industrial: L'arribada de mà d'obra forana (valencians, murcians) va enriquir la demografia del municipi mentre es transformava el camp de conreu de secà a regadiu. La Comissió del Centenari i la Memòria Històrica Els convidats Jordi Vidal i Pere Guardiola detallen el procés de recerca documental per commemorar els 100 anys del club: • L'arxiu d'en Xevi Ramon: La principal font d'informació va ser la documentació acumulada pel cronista local, que va permetre reconstruir amb rigor la cronologia de l'entitat. • Treball de camp: La comissió, formada per 13 membres, va dur a terme una tasca de digitalització i restauració de material fotogràfic, consolidant una exposició que narra la història del club paral·lelament a la del poble. • Resiliència institucional: Es destaca com el club ha sobreviscut a conflictes (Guerra Civil) i canvis de règim, adaptant-se a la censura de l'època i mantenint-se com una vàlvula d'escapament social. Fites i Curiositats • Els 7 camps: El club ha ocupat set espais diferents al llarg de la seva història, des de la platja de l'Estillero fins a l'actual estadi Xevi Ramon. • Secció femenina: S'ha rescatat la història de l'equip de bàsquet femení de 1929, un projecte pioner impulsat per Paco Martín que va comptar amb figures rellevants del municipi. "La història de l'esport és la història de la gent i de la societat."