#95 - La indústria tèxtil a Vilassar: Passat i memòria
Alexis Serrano explica l'evolució del sistema de producció, des del treball a les masies fins a la mecanització amb màquines de vapor i l'aparició de les primeres fàbriques.
S'analitza la incorporació de la dona al mercat laboral tèxtil, les condicions de treball i la separació de tasques per gènere, sovint sota una forta jerarquització.
Presentació de la novel·la gràfica centrada en la vida d'una jove obrera de 16 anys que permet recuperar les històries i vivències de les treballadores del tèxtil.
Debat sobre el final de l'època daurada a Vilassar, la lluita sindical, el reconeixement de les cotitzacions i l'especialització de rols dins la cadena de producció.
Reflexió final sobre la pèrdua de la indústria, l'actual ús del patrimoni industrial (biblioteques, espais culturals) i la deslocalització davant de la competència global.
La Revolució Industrial i el canvi social
El programa analitza la transformació produïda per la Revolució Industrial, tant des d'una perspectiva global com a l'entorn local de Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. S'explica la transició del domestic system (treball domèstic) cap a la producció mecanitzada a les fàbriques, sovint denominades en l'argot local com a quadres.
La dona i el treball industrial
Un dels eixos centrals del debat és el paper de la dona a la fàbrica, sovint oblidat per la historiografia tradicional:
- La dona s'incorpora com a força de treball assalariada, però sovint cobrant menys que l'home.
- Es destaca la figura de l'obrera, que sovint era una jove que entrava a la fàbrica a edats primerenques, sovint seguint la tradició familiar.
- S'esmenta el concepte de sororitat entre treballadores, que va ser clau per a la protecció mútua i la reivindicació de drets laborals durant la dictadura.
"Un cop acabaven la jornada laboral i paraven els talers, elles trobaven que aquell silenci inclús la sorprenia."
Patrimoni cultural i memòria històrica
La discussió també se centra en la recuperació de la memòria a través de productes culturals com la novel·la gràfica Gener del 63, teixint una història de vida:
- El còmic serveix per documentar la vida a fàbriques emblemàtiques com Can Manyer.
- L'ús del patrimoni industrial actual, que s'ha adaptat a nous usos (com biblioteques o escoles), permet mantenir viu el record d'un període clau del segle XX.
- Es discuteix la deslocalització industrial i com el know-how tèxtil s'ha perdut malgrat la rellevància històrica de la comarca del Maresme.

