Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#103 - Històries de mar i de dalt- Enric Monjo
Presentació de Històries de mar i de dalt a Vilassar Ràdio, produït pel Centre d’Estudis Vilassarencs i coordinat per Núria Gómez.
Introducció al protagonista: escultor català de gran obra religiosa i monumental; anuncien l’entrevista amb l’expert Jordi Viñas Carol.
Trajectòria del convidat: formació, docència i responsabilitats al Museu de la Marina i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilassar de Mar.
Família vinculada a nàutica i educació; importància d’un entorn amb estudis en una societat de finals del XIX amb fortes diferències socials.
Detecció del talent per Eduard Ferrés i Puig; estudis d’arts i d’anatomia; el domini anatòmic—fins i tot en sala d’autòpsies—marca la seva escultura.
Aprenent d’Eusebi Arnau i ajudant de Llimona; viatge a Europa i descobriment de Rodin; entra en maduresa dins l’esperit noucentista.
Monjo es manté figuratiu i al marge de les avantguardes; s’explica el canvi de paradigma artístic després de la Primera Guerra Mundial.
Premi nacional d’escultura i ascens professional; reflexió sobre encàrrecs com a mesura d’èxit; escultures de Plaça de Catalunya (Pomona i Mare de Déu).
Monjo s’incorpora al servei franquista de protecció del patrimoni, liderat per Eugeni d’Ors; context de destrucció i protecció d’obres als dos bàndols.
Amb el bàndol guanyador, recupera plaça i xarxa de contactes; demanda massiva d’obra eclesiàstica afavoreix la seva especialització religiosa.
A Barcelona: Les tres noies i Mediterrània; el retaule major del Sant Esperit (Terrassa) llança la seva carrera; a Montserrat: abat Oliva i Porta Angèlica.
Obres a la Basílica de Washington i encàrrecs civils com al First City Bank i medalles commemoratives a Sant Agustín (Florida).
Debat sobre el nu clàssic versus obra religiosa i com el context del franquisme orienta la demanda i el repertori iconogràfic.
Relació de distincions: acadèmies, medalles i honors a Catalunya, Espanya i EUA.
Taller amb equip ampli i especialitzat; Monjo ideava, supervisava i ultimava; ús d’eines mecàniques i metodologia de prova-error.
Creació de la gliptoteca el 1971 amb l’edifici adquirit per Monjo i suport institucional; planta baixa amb temporals, primera amb permanent i audiovisual.
Escultura primerenca modelada en fang i fosa posteriorment en bronze; peça exposada al museu.
Fidelitat a la figuració i al llenguatge noucentista; evolucions internes sense salts cap a l’abstracció.
Com el règim afavoreix el figuratiu pedagògic; factors de l’alineament de Monjo i pes de la seva religiositat en les decisions vitals.
Monjo és més conegut en vida que després; discussió sobre què fa “clàssica” una obra i per què d’altres decauen en recepció.
Vinculació al franquisme i dissonància amb l’avantguarda catalana de postguerra (Miró, Tàpies…) expliquen el menor ressò posterior.
Obres a l’espai públic que, per familiaritat, sovint passen desapercebudes; reflexió sobre carrer vs museu i resignificació de les peces.
Crida a recuperar creadors locals; invitació a visitar el Museu Monjo i la reserva visitable amb fons de Monjo, Carme Rovira i Maria Fraser.
Acomiadament i recordatori de recuperar l’episodi a vilassaradio.cat i plataformes cercant Històries de mar i de dalt.
Vida i trajectòria d'Enric Monjo
El programa explora la figura d'Enric Monjo i Garriga (1895-1976), un destacat escultor nascut a Vilassar de Mar amb una obra fonamental per a l'escultura catalana del segle XX.
Formació i influències
- Formació tècnica: Monjo es va formar a l'Escola d'Arts i Ofici i va destacar pel seu profund coneixement de l'anatomia humana, arribant a ampliar estudis a la Facultat de Medicina.
- Aprenentatge: Va ser deixeble de figures clau com Eusebi Arnau i Llimona, integrant-se en l'estètica del noucentisme.
- Viatges: Tot i conèixer les tendències artístiques a Brussel·les i París, va decidir mantenir sempre un estil propi, fidel a la figuració.
L'obra i el context històric
"L'escultura és una figura que està vestida, però que en realitat a sota hi ha un cos que té músculs, tendons i articulacions."
L'episodi aborda com la seva carrera es va veure marcada pel context del segle XX espanyol:
- Obra pública: Participà en la realització d'estàtues destacades a la Plaça Catalunya de Barcelona.
- L'etapa religiosa: Durant la postguerra, el seu estil figuratiu i els seus valors espirituals el van convertir en un candidat idoni per a grans encàrrecs religiosos, com el retaule de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa.
- Projecció internacional: Monjo va aconseguir un reconeixement notable amb obres als Estats Units i premis internacionals.
Llegat i el Museu Monjo
La part final destaca la creació de la gliptoteca (avui Museu Monjo) a Vilassar de Mar gràcies a les donacions de l'artista. Es subratlla la importància de conservar la memòria d'autors locals per enfortir el teixit cultural del municipi.