Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

61-72 de 129
  • 59'

    #72 - Història dels Ajuntaments a Vilassar de Mar

    Origen i Evolució dels Municipis El programa explora el naixement i la transformació dels governs locals des de l'època medieval fins a l'actualitat, centrant-se en la figura dels ajuntaments i les seves funcions històriques. • Conjuracions medievals: Els municipis van sorgir com a pactes comunitaris per defensar interessos comuns enfront del poder feudal. • Carreratge: Vilassar, com d'altres viles, va obtenir l'estatus jurídic de "carrer de Barcelona" per protegir-se sota l'ègida del Consell de Cent. • Funcionament de les universitats: Abans de l'estat liberal, l'administració es basava en el sistema de insaculació (sorteig), un mètode que evitava la perpetuació en el càrrec i la corrupció. La Segregació i el Model d'Alcalde Un moment clau per al municipi és el decret de la Nova Planta i la posterior segregació de Vilassar de Mar respecte a Vilassar de Dalt l'any 1785. "L'Ajuntament de Vilassar de Dalt no es podia endur aquell edifici (la actual Gliptoteca Monjo) a endur-se'l, no?" Canvis en el sistema de govern • L'aparició de la figura de l'alcalde sota el model centralista castellà va limitar les funcions de les antigues universitats. • La matrícula de mar va establir una categoria jurídica específica per als treballadors del sector marítim, amb els seus propis tribunals i notaris. • El desequilibri de poder econòmic i geogràfic va impulsar les reclamacions de separació en els dos Vilassars. Reptes en la Recerca Històrica L'estudi dels 100 alcaldes que ha tingut el municipi s'enfronta a buits documentals greus a causa de la destrucció deliberada d'arxius, incloent la crema de documents municipals del segle XVIII al XIX a la platja per ordre de les autoritats competents.

  • 57'

    #71 - El robatori a la Caixa Laietana: Muts i a la gàbia

    Introducció al cas El programa Històries de Mar i de Dalt inicia la seva tercera temporada amb una investigació sobre el robatori a la seu central de l'antiga Caixa Laietana el 1998. Es tracta d'un dels fets delictius més importants i enigmàtics de la història bancària a Espanya, un episodi que encara es manté obert i impune després de 26 anys. Un crim envoltat de silenci L'autor del llibre Muts i a la gàbia, Santi Carreres, detalla la complexitat d'investigar uns fets on impera la llei del silenci: • Absència de pistes: No es va trobar cap testimoni col·laborador ni evidències físiques clares, convertint-lo gairebé en el crim perfecte. • Dificultats judicials: La investigació inicial es va veure entorpida per l'ús de diner negre per part d'alguns afectats, que evitaven denunciar la totalitat dels fons perduts. • Gestió de la informació: El llibre s'ha nodrit del sumari judicial, accedit amb gran esforç, que conté milers de folis que fins ara havien romàs ignorats o inaccessibles. Reflexions sobre el patrimoni documental L'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, destaca la importància de conservar aquests expedients com a patrimoni i memòria històrica, tot i que la llei i les Juntes d'Expurgo puguin dificultar la seva gestió. "És un capítol que queda en suspensió a la història, un tema que és molt interessant i que a molta gent ens va tocar molt de prop." Context social i econòmic de Mataró El debat explora com el Mataró de l'any 98, amb una forta indústria tèxtil i una mentalitat provinciana, va reaccionar davant d'un succés que vulnerava els principis de seguretat d'una entitat emblemàtica. Amb el pas del temps, el cas ha esdevingut gairebé una llegenda urbana, amb projectes en marxa per transformar la investigació en una sèrie de televisió.

  • 58'

    #70 - Evolució de la Festa Major de Vilassar de Mar

    La Festa Major al llarg de la història El programa explora l'evolució de les festes patronals de Vilassar de Mar, centrades en la figura de Sant Joan Baptista. A través de l'anàlisi de programes antics des de 1915, s'analitza com la cohesió social i la tradició han marcat la identitat del municipi. Origen i tradicions • Es destaca la importància de Sant Joan com a patró, relacionat amb el solstici d'estiu i la cohesió de la comunitat. • Els programes antics eren finançats pels massips i la col·laboració ciutadana, essent el ball l'eix vertebrador de la festa. • La transició des d'un fort caràcter religiós (amb misses com la Pontificalis de Perosi) cap a un model de festa més laica a partir de la República i, posteriorment, durant la democràcia. L'impacte social i els canvis "Les festes patronals tenen un element de cohesió social. Nosaltres som de Vilassar perquè som de Sant Joan." • S'observa un canvi en el format dels programes festius: a l'inici contenien molta publicitat per sufragar despeses i, amb el temps, es van convertir en publicacions de butxaca o digitals. • S'esmenta el paper fonamental de l'Aval en la recuperació de l'imaginari festiu (gegants i elements populars) als anys 90, donant nova ànima a la celebració. El valor del patrimoni documental Es fa una crida a la ciutadania perquè col·labori amb l'Arxiu Municipal dipositant antics programes que permetin completar la col·lecció històrica, un testimoni inestimable de la memòria local.

  • 57'

    #69 - La Mina Vella: Aigua, Patrimoni i Història de Vilassar de Mar

    Orígens i evolució de la Mina Vella El programa explora la trajectòria de la Mina Vella, una de les companyies d'abastament d'aigua més antigues de l'Estat. Els punts clau tractats inclouen: • L'origen industrial: El complex, situat a Calaudal, va néixer el 1806 com a part d'una xarxa de molins hidràulics impulsada pel comerciant Fèlix Anton Capllong. • Gestió i model: Actualment funciona com una societat sense ànim de lucre formada per socis, garantint un servei eficient amb pèrdues mínimes a la xarxa. • Sostenibilitat: L'empresa combina l'aigua provinent de pous i mines locals amb l'aigua del riu Ter, assegurant un subministrament de qualitat. El Museu de la Mina Vella Un espai per al patrimoni El museu, instal·lat en l'antic molí rehabilitat, serveix com a nexe entre el passat agrícola del municipi i la tecnologia hidràulica actual. Ofereix: • Visites comentades: Experiències immersives que permeten entendre la complexitat de les mines i el sistema d'abastament tradicional. • Dades climàtiques: Gràcies a la seva estació meteorològica, es confirma el clima privilegiat de Vilassar de Mar. "Qualsevol vilassarenc, quan fa el trivial de Vilassar, pregunta d'història, que és la Minavella, una de les empreses més antigues del país que proveeix aigua, això és un dels orgulls." Reptes tècnics i territorials • Enginyeria subterrània: S'explica la complexitat de la construcció dels pous tradicionals i les mines, essent un autèntic esforç d'enginyeria medieval i moderna. • Control de qualitat: La col·laboració amb el laboratori municipal de Mataró garanteix la seguretat alimentària de l'aigua consumida per la població. • Cultura popular i identitat: El programa repassa curiositats locals, incloent l'expressió popular sobre Calaudal i com l'aigua ha marcat el desenvolupament econòmic i social del poble.

  • 58'

    #68 - Evolució Agrícola de Vilassar i el Maresme

    Evolució dels cultius al Maresme El Maresme ha estat històricament un territori marcat per la seva geografia i clima privilegiats. L'entorn montanyós de la serralada del litoral actua com a barrera contra els vents del nord, propiciant un clima temperat ideal per a una agricultura diversa. • L'època romana i el vi: En l'antiguitat, el territori va esdevenir una gran zona de monocultiu de vinya per exportar vi (anomenat Faex Laetana) cap a les fronteres de l'imperi, gràcies a l'ús d'àmfores produïdes amb ceràmica local. • Època Moderna i la taronja: Durant el segle XIX, la taronja va substituir la vinya com a cultiu principal, servint com a antídot vital contra l'escorbut per als mariners que viatjaven pel món. • La revolució del regadiu: Amb l'electrificació de les sínies, els pagesos van poder bombar aigua freàtica de manera constant, permetent el cultiu massiu de la patata per a l'exportació europea. Innovació i cooperativisme El paper del clavell i la flor La història agrícola local va fer un gir a principis del segle XX amb la introducció de flors ornamentals, com el clavell, impulsat per figures com Beniamino Farina Ferrari. "L'agricultura, òbviament, necessita un espai on desenvolupar-se. Les nostres muntanyes, amb la seva geomorfologia moderna i el granit que es transforma en sauló, han definit el paisatge agrícola." • Cooperativisme: La gestió de les exportacions a gran escala va portar a la creació de la FESAL (Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral), amb seu a Vilassar, que va coordinar la producció i distribució de productes locals a nivell internacional. • Mercat de la Flor: Finalment, a la dècada dels 80, Vilassar es va consolidar amb l'obertura del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya, un llegat directe del desenvolupament agrari que ha definit el municipi durant segles.

  • 59'

    #67 - Josep Maria Jujol: L'arquitecte oblidat del modernisme

    Una figura cabdal del modernisme català El programa explora la figura de Josep Maria Jujol, un arquitecte sovint eclipsat per la tríada formada per Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. A través de la conversa amb la investigadora Ruth García, es descobreix una personalitat artística polifacètica i profundament contemporània. Aspectes destacats de la trajectòria de Jujol • L'artista total: Jujol no era només arquitecte; destacava com a dibuixant, pintor i mestre de la forja artística. • Conceptualitat i innovació: La seva obra es distingeix per una interpretació singular de la natura i l'ús de materials reciclats o quotidians, com es veu en la Casa Bufarull. • Relació amb Gaudí: Més que un simple deixeble, Jujol va ser un col·laborador estret amb una visió més atrevida i estripada que el mestre en detalls icònics com els balcons de la Casa Milà. "No és un deixeble perquè Gaudí no va tenir deixebles, té col·laboradors en tot cas." La importància de la recerca Els ponents posen l'accent en com el treball de recerca doctoral i la recuperació del seu llegat, encoratjat en part pel fill de l'arquitecte, han permès que avui puguem diferenciar l'autoria de les seves creacions i valorar-lo com un quarta pota essencial del modernisme.

  • 57'

    #66 - Protohistòria i el llegat ibèric

    La complexitat de la protohistòria El programa explora el concepte de protohistòria, sovint mal entès a causa de definicions acadèmiques obsoletes que es basen únicament en la presència de l'escriptura. S'analitza com aquesta etapa, lligada a l'edat del ferro, representa un moment històric de mestissatge i intercanvi cultural fascinant. Dinamisme i intercanvis comercials • La protohistòria no és un simple capítol tancat, sinó un període de coexistència entre societats diferents a la Mediterrània. • Els fenicis van jugar un rol fonamental a les costes catalanes a partir del 800 a.C., establint pactes comercials amb les societats indígenes. • El comerç del vi, l'oli i el tèxtil (especialment el paper clau del pòndus per a la producció industrial de roba) va ser el motor que va accelerar la jerarquització i estratificació social de les comunitats locals. "Nosaltres a casa nostra parlem d'una fase, a unes generacions que van viure la terra que nosaltres trepitgem ara." La historiografia i el patrimoni Els experts denuncien la manca d'inversió i interès de les institucions en el patrimoni protohistòric, sovint eclipsat per una visió de la història lligada a interessos polítics o econòmics que ignoren la riquesa arqueològica real. Mites i realitats • Es desmenteix el mite de l'Empúries purament grega: era un port mixt, cosmopolita i comercial amb una forta presència fenicipúnica. • Existeix la necessitat de superar la visió homogeneïtzadora dels ibers. Hem d'entendre que no existia una única cultura ibèrica, sinó una diversitat de pobles i ètnies amb identitats pròpies (com els laietans).

  • 1h

    #65 - Història i planificació de les xarxes viàries

    Evolució històrica de les comunicacions El programa analitza la transformació del territori a través de les infraestructures, des dels camins romans fins al model de pla radial impulsat en l'època borbònica. S'explica com el poder centralitzat va utilitzar les carreteres no només per moure mercaderies, sinó com a eina de control polític i militar. De la planificació a la construcció • La ponent Teresa Navàs destaca el problema del decalaix temporal entre el moment en què es dissenya una infraestructura i quan finalment s'executa. • Es posa èmfasi en com la radialitat de la xarxa, amb epicentre a la Puerta del Sol o Barcelona, ha limitat històricament la connectivitat entre ciutats intermèdies. • S'analitza el cas de l'eix Mataró-Granollers-Terrassa, un projecte reclamat des de finals del segle XIX que encara avui pateix mancances d'equitat territorial. "Si els romans es van caracteritzar per alguna cosa, va ser per fer un imperi molt compacte a l'entorn d'un mar, que era el seu viatge intern." Reptes de la mobilitat actual El debat se centra en la necessitat de superar la visió purament economicista a favor d'una gestió basada en la sostenibilitat i la dignitat del transport públic: • La crítica a l'excessiva inversió en l'AVE en detriment de les rodalies. • La reflexió sobre si l'ampliació d'infraestructures, com l'aeroport del Prat, respon realment a un progrés necessari o a un model econòmic obsolet. • La importància de valorar el patrimoni cultural i natural (com el delta del Llobregat) enfront del desenvolupament urbanístic ferotge.

  • 58'

    #64 - La família Desplà i el mecenatge artístic català

    La família Desplà com a promotors d'art En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, s'analitza el paper crucial de la burgesia catalana de finals de l'edat mitjana en la promoció artística. La burgesia, en ascens gràcies al comerç marítim, utilitzava l'art i la compra de títols per ennoblir-se i consolidar el seu prestigi social. Estratègies d'ascens social i mecenatge • L'ennobliment: Les famílies burgeses finançaven les campanyes reials per obtenir títols i privilegis estamentals. • Símbols de poder: La construcció o reforma de palaus, capelles funeràries i l'encàrrec de retaules amb heràldica pròpia eren les eines principals per deixar constància de la seva "glòria terrena". • Perspectiva jeràrquica: Es destaca com en moltes obres (com el Retaule de la Pietat dels Desplà) els promotors apareixien representats a la mateixa alçada que figures sagrades, un acte trencador per a l'època. "I són moltes de les obres d'art que encara a dia d'avui podem veure d'aquest nostre gòtic, gòtic i gòtic tardà." Patrimoni dispers i conservació El programa també aborda la pèrdua i dispersió de gran part d'aquest patrimoni, especialment rellevant en el cas de la Casa Gralla a Barcelona. Alguns elements han sobreviscut en col·leccions privades o oficines modernes, mentre que altres obres desaparegueren o foren destruïdes durant el 1936, tot i que periòdicament en reapareixen algunes peces en mercats d'art.

  • 58'

    #62 - Apotecaris i medicines medievals: història i comerç

    Medicina medieval: més que superstició En aquest episodi, analitzem la figura de l'apotecari i l'espacier en la societat medieval, desmuntant topalls sobre la medicina d'aquella època: • La Teoria dels Humors: El sistema, basat en el llegat d'Hipòcrates i Galè, buscava l'equilibri de fluids (sang, flema, bilis) i va predominar fins al segle XIX. • Funcions de l'apotecari: Més enllà de preparar medicaments, els tallers servien com a establiments de venda de productes quotidians: espècies, confits, tints i materials per a pintura. • La conservació i el luxe: L'ús d'espècies importades i sucre no era només medicinal, sinó un símbol d'estatus per a la taula de les classes benestants. Estructura i economia dels obradors El funcionament gremial Els apotecaris de la Baixa Edat Mitjana formaven part d'un teixit comercial essencial: • Relació amb els candelers: Compartien matèries primeres com la cera per a l'elaboració de certs remeis (excipients) i productes de consum ritual. • Gestió de la clientela: L'ús de comptes oberts era la norma habitual, permetent a les famílies accedir als serveis sense pagament immediat, reflectit en llibres de comptabilitat conservats fins als nostres dies. "Els hospitals eren llocs on la gent acostumava a anar a trobar un bon morir, no un lloc on refer-se." Rol social i laboral • Participació política: Els grans tallers tenien prou influència per tenir representació al Consell de Cent de Barcelona. • Presència femenina: Tot i que les dones participaven activament en el negoci, la normativa municipal progressiva va anar restringint la seva capacitat d'exercir en nom propi com a propietàries d'obradors.

  • 57'

    #61 - Històries de Mar i de Dalt: Evolució Demogràfica

    Introducció a la demografia històrica El programa explora les transformacions poblacionals des del segle XVIII fins a l'actualitat, analitzant com la demografia ha actuat com a motor de la història. L'historiador Alexis Serrano subratlla la importància d'estudiar les persones més enllà de les xifres abstractes. Els condicionants tradicionals • Accés a l'alimentació i absència d'epidèmies com a pilars del creixement. • El model d'antic règim, conegut com a dents de serra, caracteritzat per l'alta nupcialitat, l'alta natalitat i una elevada mortalitat infantil. • La dependència directa del preu del blat, que provocava crisis de mortalitat quan els recursos bàsics es tornaven inaccessibles. La Revolució Demogràfica al segle XIX El pas a una societat industrial va radicalitzar el canvi poblacional, alterant completament el comportament demogràfic tradicional. "Hem doblat l'esperança de vida en un segle; això és una autèntica revolució." • Desglossament del canvi: Mentre la natalitat es va mantenir alta inicialment, la millora en la sanitat pública i l'alimentació va fer davallar la mortalitat infantil i va augmentar l'esperança de vida. • Envelliment de la població: El pas dels cotxets al segle XIX a les cadires de rodes en l'actualitat marca l'essència de la nostra època, amb un envelliment progressiu que planteja nous reptes socials i urbanístics com la reconversió d'escoles en centres de gent gran. Perspectives de futur L'anàlisi de les campanes demogràfiques mostra com la piràmide tradicional s'ha transformat en una mena de tub, on la major part de la població es concentra en edats avançades. Tot i els reptes, l'expert recorda que l'augment de l'esperança de vida és una fita sense precedents que també hauria de generar noves oportunitats socials.

  • 58'

    #60 - Refugiats al Maresme durant la Guerra Civil

    Introducció: El context històric El programa aborda la realitat dels refugiats i desplaçats al Maresme durant la Guerra Civil espanyola, un període marcat per moviments massius de població civil a causa dels bombardejos i la fam. L'episodi, presentat per Alexis Serrano i amb la historiadora Glòria Campoi com a convidada, analitza com aquesta situació va inaugurar pràctiques bèl·liques modernes que afectaven directament la població no combatent. L'acollida al Maresme Les colònies d'infants • La zona del Maresme es va convertir en un pol d'acollida estratègic gràcies a les seves grans cases senyorials. • Es van organitzar colònies gestionades per sindicats i entitats (com els ferroviaris o personalitats anarquistes) per protegir milers d'infants, principalment de Madrid, Andalusia i, més endavant, del País Basc. • Es destaca el cas excepcional de la Colònia Espartac a Argentona, ubicada a Can Garí, un exemple de pedagogia racionalista i organització de vida col·lectiva. Les ambaixades i zones de pau "Mentre Mataró va ser molt bombardejat, 12 quilòmetres més enllà la pau era absoluta, perquè tenien els vaixells internacionals al davant." El tram costaner entre Caldes d'Estrac i Sant Andreu de Llavaneres va actuar com a zona de refugi internacional, permetent l'arribada d'abastaments i la protecció de refugiats sota la mirada dels vaixells estrangers. L'impacte cívic i la memòria • La teràpia a través del dibuix va ser clau perquè els infants expressessin la por als bombardejos i l'adaptació a la seva nova realitat. • Malauradament, moltes d'aquestes històries de solidaritat van quedar silenciades durant la dictadura per protegir les famílies de represàlies polítiques. • La tasca de recerca històrica és fonamental per recuperar aquest valor cívic i fer que els descendents coneguin el compromís dels seus antecessors en temps de guerra.