Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#68 - Evolució Agrícola de Vilassar i el Maresme
Introducció al relleu, el clima i la geologia del Maresme com a factors determinants pel cultiu.
Anàlisi sobre l'etimologia de 'Maresme', el paper de les rieres i la gestió de les aigües freàtiques.
La història del monocultiu de vinya i la fabricació d'àmfores per a l'exèrcit de l'Imperi Romà.
L'impacte de les rutes marítimes en el comerç de taronges i la lluita contra l'escorbut.
La crisi de la vinya, el paper de la mecànica en el regadiu i el fenomen de la 'Mataró Potato'.
L'arribada dels clavells, l'organització a través de la FESAL i la creació del Mercat de la Flor.
Evolució dels cultius al Maresme
El Maresme ha estat històricament un territori marcat per la seva geografia i clima privilegiats. L'entorn montanyós de la serralada del litoral actua com a barrera contra els vents del nord, propiciant un clima temperat ideal per a una agricultura diversa.
- L'època romana i el vi: En l'antiguitat, el territori va esdevenir una gran zona de monocultiu de vinya per exportar vi (anomenat Faex Laetana) cap a les fronteres de l'imperi, gràcies a l'ús d'àmfores produïdes amb ceràmica local.
- Època Moderna i la taronja: Durant el segle XIX, la taronja va substituir la vinya com a cultiu principal, servint com a antídot vital contra l'escorbut per als mariners que viatjaven pel món.
- La revolució del regadiu: Amb l'electrificació de les sínies, els pagesos van poder bombar aigua freàtica de manera constant, permetent el cultiu massiu de la patata per a l'exportació europea.
Innovació i cooperativisme
El paper del clavell i la flor
La història agrícola local va fer un gir a principis del segle XX amb la introducció de flors ornamentals, com el clavell, impulsat per figures com Beniamino Farina Ferrari.
"L'agricultura, òbviament, necessita un espai on desenvolupar-se. Les nostres muntanyes, amb la seva geomorfologia moderna i el granit que es transforma en sauló, han definit el paisatge agrícola."
- Cooperativisme: La gestió de les exportacions a gran escala va portar a la creació de la FESAL (Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral), amb seu a Vilassar, que va coordinar la producció i distribució de productes locals a nivell internacional.
- Mercat de la Flor: Finalment, a la dècada dels 80, Vilassar es va consolidar amb l'obertura del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya, un llegat directe del desenvolupament agrari que ha definit el municipi durant segles.