Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

85-96 de 129
  • 57'

    #46 - Maresme medieval: Proveïdor de fusta de Barcelona

    La relació comercial entre Barcelona i el Maresme a l'Edat Mitjana El programa explora com la ciutat de Barcelona, en el seu apogeu durant la Baixa Edat Mitjana, necessitava constantment recursos vitals del territori per sostenir el seu creixement demogràfic i econòmic. El Maresme, tot i ser un territori poc poblat inicialment, va esdevenir un proveïdor clau de llenya i fusta per a la ciutat mitjançant el transport marítim (cabotatge). El paper del Maresme com a ecosistema industrial • La fusta era l'energia principal de l'època: servia per a la construcció, mobiliari, forja i pràcticament en tots els processos industrials que requerien combustió (sabons, tints, ceràmica). • S'utilitzaven especialment l'alzina i l'arbós, unes espècies que permetien l'esmotxament (tècnica de poda que afavoreix el rebrot) garantint una producció sostinguda. • Més enllà de la llenya, el Maresme exportava productes com el ruldó, pinyons, avellanes i castanyes, demostrant una gestió forestal diversa. Gestió, impostos i la figura del mariner "Barcelona, a la darreria de l'època medieval, fou una gran ciutat en continua expansió. Era la metròpoli d'un imperi notable..." La recerca actual en arxius, com la consulta del dret d'encoratge (impost sobre la capacitat de càrrega dels vaixells), permet entendre com funcionava aquesta xarxa comercial: • Els patrons de barques eren sovint fills de masos que trobaven en el transport marítim una sortida professional. • Els cicles d'arribada de llenya a Barcelona entre el juny i el setembre marquen un ritme de treball dictat tant per la meteorologia mediterrània com per la silvicultura de l'època.

  • 57'

    #45 - La història dels masos catalans i el Mas Jordà

    La naturalesa del mas català El programa aborda la definició i l'evolució històrica del mas, que va molt més enllà de ser una simple casa pairal. • És una unitat d'explotació agrària i ramadera completa i autosuficient. • Funcionava com a nucli social i jurídic, gestionat sovint per figures com l'hereu per evitar la fragmentació de la propietat. • Els recursos del bosc, els camps de conreu i les pràctiques de regadiu permetien garantir el sosteniment de la família extensa i els treballadors. L'impacte de la demografia i la climatologia L'anàlisi històrica destaca com factors externs van transformar l'estructura dels masos: • La Petita Edat del Gel va forçar canvis constructius, com la ubicació de les cambres sobre els estables per aprofitar l'escalfor del bestiar. • La Pesta Negra va provocar un descens demogràfic que va canviar el model productiu: es va reduir la producció de blat i es va potenciar la vinya i la ramaderia per abastir un mercat amb majors salaris i capacitat de consum. El cas del Mas Jordà de Santa Susanna El convidat, Pere Clarabuc, relata la pervivència del Mas Jordà, que ha documentat durant centúries: "És una monografia molt completa; hem tingut molta sort de trobar molt de pergamí." • La casa va evolucionar orgànicament segons les necessitats de cada generació, afegint ales d'habitatge i espais industrials com el molí d'oli o el celler. • La documentació familiar custodiada per l'Arxiu Comarcal del Maresme i les troballes arqueològiques (amb evidències romanes i ibèriques) han permès resseguir la història del llinatge des del segle XII.

  • 58'

    #44 - L'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà

    Introducció als Arxius Nobiliaris En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, produït pel Centre d'Estudis Vilassarencs i emès a Vilassar Ràdio, s'analitza la importància històrica i arxivística de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, situat al castell de Vilassar de Mar. La importància del fons nobiliari L'arxiu és un dels més antics i extensos de Catalunya. A diferència d'altres fons que s'han perdut o dispersat per conflictes bèl·lics, aquest s'ha conservat gràcies a la cura dels seus propietaris i a una rigorosa tasca de catalogació i digitalització gestionada per la doctora Coral Quadrada. • Dades clau del contingut: • Consta de més de 12.000 pergamins, molts dels quals han estat descrits al llarg de 40 anys de treball. • L'arxiu té un origen logístic feudal, però ha crescut gràcies a aliances matrimonials i la suma de diversos llinatges. • Conté documentació única que no es troba en arxius municipals o parroquials, sovint salvada de destruccions sistemàtiques. Reptes de l'Arxivística moderna La conversa destaca les dificultats inherents a la gestió d'un arxiu tan complex: "Això no és una fàbrica de xupa-xups; en un dematí podem fer cinc pergamins i pot ser que necessiti tres matins per fer-ne un." Digitalització vs. Descripció: Es discuteix la polèmica sobre la productivitat en la digitalització. Segons la Dra. Quadrada, no basta amb digitalitzar imatges; és essencial realitzar una descripció rigorosa, tasca que implica coneixements de paleografia, llatí i història medieval. L'impacte de les intervencions fallides: Es relaten episodis històrics on grups de salvament o conservadors, amb bona fe però poc coneixement arxivístic, van desordenar els fons eliminant el principi de procedència original. Accés i Consulta L'accés a aquest patrimoni ha canviat gràcies a un conveni amb l'ajuntament de Vilassar de Mar. Avui dia, investigadors i persones interessades poden fer consultes mitjançant l'arxiu municipal, que ofereix imatges i catàlegs descrits, especialment rellevants per a estudis genealògics o d'història social.

  • 58'

    #43 - Campanologia: Art, Patrimoni i Tradició a les Esglésies

    Introducció a la Campanologia Com a forma de patrimoni immaterial, la campanologia no només estudia la fabricació de les campanes, sinó també els seus tocs, codis comunicatius i història. Des del 2022, el toc manual de campanes està reconegut per la UNESCO, recuperant la tradició a llocs com l'Església de Sant Joan a Vilassar de Mar. Els orígens i funcions de les campanes • Origen històric: Substituint els antics tintinàbuls romans, les campanes pròpiament dites sorgeixen a la regió de la Campània (Itàlia), vinculades a l'Església per a la crida a l'oració. • Funcions diverses: Més enllà del vessant litúrgic (misses, sacraments, difunts), servien d'element de seguretat com a sometent per avisar de perills, atacs pirates o el tancament de muralles. L'ofici de campaner El paper del campaner era vital, ja que actuava com un nexe comunicatiu amb la comunitat. "Els campaners no només tocaven per avisar, sinó que creaven tot un llenguatge que diferenciava edats, gèneres i estats civils dels difunts." • Transmissió del saber: Antigament, el coneixement era oral, sovint de pares a fills o gràcies a les dones, que van tenir un paper clau en la preservació d'aquests tocs tradicionals. • La tècnica: Actualment, a causa de la mecanització, s'ha perdut gran part d'aquest art, però grups locals continuen treballant per registrar i aprendre els tocs antics, evitant que caiguin en l'oblit. Desafiaments de conservació La restauració del patrimoni sonor passa per entendre la complexitat tècnica: • Les campanes horàries del campanar solen ser municipals, mentre les litúrgiques són parroquials. • S'aposta per la recuperació de les campanes a les finestres originals del campanar octavat, respectant la tradició històrica en comptes d'innovar, seguint instruccions eclesiàstiques. • El procés de bateig o benedicció de les campanes continua essent una cerimònia cerimonial rellevant que inclou olis, aigua i incens abans d'elevar-les al campanar.

  • 57'

    #42 - La segregació municipal de Vilassar de Mar

    Origen de la segregació El programa analitza el procés històric que va culminar en la creació del municipi de Vilassar de Mar a finals del segle XVIII. Aquest esdeveniment, sovint confós amb el concepte polític d'independència, va ser en realitat un procés de segregació administrativa respecte al municipi matriu de Vilassar de Dalt. Fites històriques • 1783: Els veïns del nucli costaner presenten un pediment al rei Carles III per sol·licitar un consistori propi. • 1784: El monarca autoritza la segregació el 19 de novembre. • 1785: El 8 de novembre es materialitza oficialment la creació de l'ajuntament amb la designació dels seus regidors i l'atermanament del terme. Motius i reptes de l'època La societat del segle XVIII es regia per la dinastia borbònica i l'absolutisme, on funcions com la venda de pa, vi o carn eren monopolis municipals que finançaven els ajuntaments. La segregació va generar conflictes derivats de: • La gestió del patrimoni (ex. l'edifici que avui és el Museu Monjo). • El desequilibri de representació al govern municipal anterior a la separació. • La necessitat de gestionar els matriculats de mar, un col·lectiu amb fur propi al servei de la flota reial. "Un ajuntament és una parcel·la més petita de la jurisdicció, el lloc on un poder s'aferma en una geografia determinada." Evolució posterior El conflicte entre els dos Vilassars va perdurar als tribunals durant dècades, incloent-hi la qüestió de la segregació espiritual amb la creació de les parròquies i la trajectòria de municipis veïns com Cabrils o el Masnou a partir de la Constitució de 1812.

  • 58'

    #41 - La història de l'Almadrava a Vilassar de Mar

    La pesca de l'Almadrava: Origen i tècnica L'episodi explora la tradició històrica de l'almadrava a Vilassar de Mar, una tècnica de pesca fixa que va marcar l'economia i l'organització social local durant els segles XIX i XX. Funcionament i impacte • L'almadrava consistia en una estructura complexa de xarxes que interceptava el pas de les tonyines en el seu cicle migratori pel Mediterrani. • Aquesta activitat no era una pesca artesanal convencional, sinó una vertadera indústria que generava ocupació per a nombroses famílies. • La instal·lació requeria una planificació tècnica rigorosa, utilitzant enfilacions des de terra per situar els braços de les xarxes i el COP, també conegut com la "cambra de la mort". "Els pescadors són els que realment saben quin tipus de peix passa per aquí davant." Influència valenciana i organització social La arribada de mestres madravers del País Valencià va ser clau per al desenvolupament de les instal·lacions vilassarenques. Aquest vincle, tot i el pas del temps, ha deixat empremta en el lèxic local i en moltes famílies residents. • Mutualisme: Els mariners van crear sistemes de protecció social, com el Montepío, per cobrir baixes i necessitats dels treballadors, avançant-se a moltes dinàmiques laborals del món industrial. • Venda de producte: L'arribada del tren va facilitar la comercialització ràpida de la tonyina cap als mercats de Barcelona, convertint Vilassar de Mar en un punt estratègic de subministrament alimentari. Memòria i futur Actualment, la memòria d'aquesta activitat sobreviu principalment en la toponímia, com la platja de l'Almadrava, però hi ha una necessitat latent de crear un centre d'interpretació que valori aquest patrimoni marítim per a les generacions futures.

  • 57'

    #40 - La mort i el cementiri de Vilassar de Mar

    Origen de les festivitats dels difunts • La mort entesa com un record de la vida prèvia. • El Dia de Tots Sants (1 de novembre) i la seva integració per l'Església a partir dels segles VIII-IX per absorbir tradicions paganes d'homenatge als avantpassats. • El Dia dels Difunts (2 de novembre) com a data per recordar els fidels que no han estat canonitzats. • L'ús de missies d'intenció com a herència de la tradició monàstica medieval de pregar contínuament pels traspassats. Evolució dels espais de sepultura a Vilassar de Mar • El pas dels antics fusats parroquials (com el de Sant Genís) al cementiri propi del veïnat de Mar. • L'ampliació històrica del cementiri en tres fases, reflectint el creixement demogràfic i urbanístic del municipi. • Diferenciació d'espais als cementiris històrics: zones per als albats (infants no batejats) i espais separats per als dissidents (aquells que no professaven la fe catòlica). Ritus i tradicions funeraries • Pròtesis (exposició del cadàver) i ecforà (processó cap a la sepultura) com a pilars dels rituals basats en la tradició mediterrània. • El paper fonamental de la dona en la gestió de la mort i l'acompanyament del difunt. • L'aparició de la pompa fúnebre a la segona meitat del segle XIX, marcada per l'ús de carruatges de cavalls i la senyalització a les llars mitjançant les portes. Valors patrimonials del cementiri "Feliços els morts que han mort en el Senyor." Els elements d'interès escultòric i arquitectònic inclouen: • La portalada modernista d'Eduard Ferrés, una obra singular amb símbols teologals. • Panteons emblemàtics com el de la família Mir i Mir o la tomba del canonge Àngel Mera. • L'ús d'estètiques neogòtiques i decoracions que evoquen l'ofici del difunt, com en el cas del mestre d'aixa.

  • 58'

    #39 - L'Ofici de Carboner i el Mas Jordà

    L'ofici de carboner: Tradició i tècnica L'episodi explora en profunditat l'antic ofici de carboner al Maresme, analitzant la seva importància històrica, social i econòmica abans de la generalització de l'energia elèctrica. Procés d'elaboració del carbó vegetal • La fabricació de carbó vegetal requeria una gran especialització i paciència, amb processos que podien durar entre 7 i 14 dies. • Els carboners apilaven la llenya (preferiblement d'alzina) en una plaça carbonera, tapant-la amb terra per realitzar una combustió lenta i controlada, sense gairebé oxigen, per tal d'evitar que la fusta es convertís en cendra. • El control del foc era l'aspecte més crític, sovint regulat per l'entrada d'aire mitjançant petites obertures, i requeria una vigilància constant (dia i nit) per part dels experts. El Mas Jordà i l'economia forestal El convidat Pere Clarabuc comparteix la seva experiència personal com a descendent de carboners i propietari del Mas Jordà a Santa Susanna. • Els masos eren unitats d'explotació autosuficients que integraven agricultura, ramaderia i aprofitament forestal. • Avui en dia, la gestió forestal enfronta reptes importants, especialment pel que fa a la rendibilitat i la prevenció d'incendis. • > "Les cabres fan una feina i mengen una barbaritat... és una bona opció per netejar els boscos quan el cost de neteja mecànica és inassumible." Futur i sostenibilitat El programa reflexiona sobre la necessitat de fomentar la biomassa com a recurs energètic local. Tot i la producció de pèl·let, es destaca la importància de crear demanda interna, especialment en equipaments públics, per evitar els costos i l'impacte ambiental de l'exportació o importació del producte.

  • 57'

    #38 - La història del notariat i la riquesa documental

    Introducció al món notarial El programa explora les arrels històriques del notariat, des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat. S'explica com aquesta figura jurídica ha esdevingut un pilar fonamental per a la gestió dels arxius i la preservació de la memòria social. El desenvolupament del dret notarial • La transició dels contractes verbals de l'Alta Edat Mitjana cap al valor de la prova documental al segle XII. • L'aparició de l'escrivà notari com a garant de la fe pública. • La importància dels protocols notarials per entendre la història de la gent corrent (testaments, capitulacions matrimonials, compravendes). L'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona El convidat, Toni Albacete, detalla el funcionament d'un dels arxius més importants del món. "La documentació notarial és la documentació de les persones." Compta amb 14 quilòmetres lineals de documents des del segle XIII fins avui. Utilitza un sistema d'arxiu amfibi que gestiona la capa freàtica i manté condicions estables de conservació. Les tres cares de la fe pública El notari destaca les tres branques en què es divideix el sistema de fe pública a Espanya: 1. Fe pública notarial: La relació privada entre el ciutadà i el notari. 2. Fe pública judicial: Llevada a terme pel secretari judicial en tribunals. 3. Fe pública municipal: Exercida pel secretari d'ajuntament en els plens locals.

  • 58'

    #37 - Gestió del patrimoni a Vilassar de Dalt

    El Museu com a eix vertebrador L'episodi explora la gestió del patrimoni a través de la trajectòria del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, situat a la històrica masia de Can Benús. S'emfatitza com aquest equipament va més enllà de ser una simple seu de col·leccions, esdevenint un catalitzador cultural que connecta el passat amb les noves generacions. Estratègies de dinamització • Participació ciutadana: El museu combina rigor professional amb el suport d'un important teixit associatiu, clau per a la recerca i la curadoria. • Divulgació inclusiva: S'utilitzen formats creatius com el joc amb clicks de Playmobil o les visites teatralitzades per fer arribar la història a tots els públics. • Patrimoni viu: Des de la conservació de la màquina de vapor a la biblioteca de Can Manyer fins a les troballes arqueològiques a les pistes d'atletisme, tot s'integra en el dia a dia municipal. "Quan la gent coneix, estima, i quan la gent estima, conserva i protegeix." Projectes destacats Museu Tèxtil: Un projecte en desenvolupament que pretén posar en valor la tradició industrial local. Festival Revela't: Referent mundial en la fotografia analògica que mostra el potencial de les iniciatives civils professionals. Patrimoni arquitectònic: L'ús del sistema Guastavino en edificis emblemàtics com el Teatre de la Massa.

  • 59'

    #36 - Neoclassicisme: Art, Història i Patrimoni

    Origen i context del Neoclassicisme El programa analitza el Neoclassicisme com un corrent artístic del trànsit entre els segles XVIII i XIX, marcat pel retorn a la proporció i l'equilibri clàssic, oposant-se als excessos del Barroc i el Rococó. • L'eclosió de la raó: El moviment coincideix amb la Il·lustració i l'obertura de jaciments com Pompeia. • El fenomen del Grand Tour: Viatges educatius de la burgesia i aristocràcia europea que van popularitzar les col·leccions d'antiguitats. Influència en l'arquitectura i l'escultura El Neoclassicisme destaca per la seva transversalitat, afectant totes les arts plàstiques abans de la seva especialització amb el Romanticisme. Referents al Maresme i Catalunya "Deixant de banda París i venint més cap a casa nostra, a Madrid mateix tenim edificis neoclàssics molt importants, el Museu del Prado, per exemple." • Figura clau: Destaca l'arquitecte Miquel Garriga i Roca, responsable de projectes com la façana de l'Ajuntament de Mataró i el cementiri dels Caputxins. • Patrimoni local: S'identifiquen elements neoclàssics a Vilassar de Mar, en edificis com l'Ajuntament i l'Escola Nàutica, a més de la influència de les construccions dels indians. Escultura i Damià Campeny El programa posa el focus en el paper de Damià Campeny com a referent europeu de l'escultura neoclàssica, al mateix nivell que Antonio Canova. • Obres destacades: La mort de Lucrècia i La mort de Cleopatra són exemples de la serenitat i plasticitat del moviment. • Conexió amb Roma: La formació rebuda pels artistes gràcies a beques de la Junta de Comerç de la Llotja de Barcelona va ser determinant.

  • 58'

    #35 - Montcabré: Arqueologia i llegendes amb Ramon Coll

    La màgia i la història de Montcabré En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, explorem la muntanya de Montcabré, un dels punts més emblemàtics de Vilassar de Mar i rodalies. L'episodi analitza la dualitat entre la muntanya com un simple espai geogràfic i el seu significat com a santuari mil·lenari. Una arqueologia sorprenent El convidat, Ramon Coll, expert arqueòleg, detalla les excavacions realitzades a la zona: • La Cova de les Encantades no va ser un lloc d'habitació convencional, sinó un santuari amb cova on es feien ofrenes durant més de 600 anys. • S'han documentat prop de 5.500 vasos i una gran quantitat de ceràmica, confirmant una religiositat agropastoril vinculada als cicles de la terra i al do ut des (donar per rebre). • S'ha trobat un bucrani esculpit en pedra, una peça única al món ibèric en aquest context. Pervivència de costums i mites El programa reflexiona sobre com el culte ha evolucionat al llarg dels segles: "La matèria ni es crea ni es destrueix, només es transforma; si canviem matèria per religió, trobem exactament el mateix." • S'han trobat restes modernes (medalles, monedes) que mostren una continuïtat en el comportament ritual o fins i tot com a acte d'exorcisme. • La Creu de Montcabré actua com un element transformador que s'ha anat renovant després de tempestes o actes de vandalisme, mantenint viva la identificació popular amb aquest cim màgic.