Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

97-108 de 129
  • 58'

    #34 - 175 anys del ferrocarril: Història i impacte social

    Origen i context històric del ferrocarril El programa analitza la fita històrica de l'octubre de 1848, quan es va inaugurar la primera línia ferroviària de la península ibèrica entre Barcelona i Mataró. • El context europeu: L'any 1848, conegut com la primavera de les nacions, va ser un període d'inestabilitat política i econòmica que va dificultar l'execució del projecte ferroviari. • El triomvirat impulsor: Es destaca el paper decisiu de Marresc, Roca i, especialment, Miquel Viada, qui va mantenir el projecte viu malgrat la retirada dels accionistes britànics arran de la Setmana Negra. Reptes tècnics i orogràfics La construcció del ferrocarril va haver de superar grans desafiaments basant-se en l'enginy de l'època: • Infraestructura sobre sorra: Per reduir costos, es va optar per traçar la via arran de platja, una decisió que ha condicionat la línia històricament cap als problemes d'erosió actuals. • Superació orogràfica: L'ús de la pòlvora per perforar el túnel de Montgat va ser un punt d'inflexió tecnològic davant el mètode arcaic de pic i pala dels 30 obrers inicials. Impacte social i econòmic La introducció d'aquesta tecnologia va transformar profundament el territori: "El ferrocarril és una màquina que es mou, i per tant és una ocurrència." • Del transport de mercaderies al de viatgers: Tot i que l'objectiu principal era facilitar el moviment de manufactures com el cotó i el carbó, el tren ràpidament es va convertir en un fenomen d'oci per a la societat. • Por i superstició: Inicialment, molts ciutadans percebien el tren com una "porta de l'avern", arribant a resar el rosari mentre passava o fent testament abans de pujar-hi. • La qüestió de l'ample de via: Es discuteix com la decisió política d'adoptar l'ample ibèric va aïllar la xarxa ferroviària espanyola de l'europea, generant problemes logístics persistents per a l'exportació (com el cas de la patata primerenca). Reflexió sobre la història El programa convida a evitar la cultura de la cancel·lació i analitzar les figures històriques amb rigor, reconeixent les seves incoherències (com l'esclavisme en el qual estava immers Miquel Viada) sense perdre el valor de l'avenç tecnològic que va posar la comarca al mapa del progrés global.

  • 54'

    #33 - Restauració i història del campanar de Sant Joan

    La rehabilitació d'un símbol local El programa explora en profunditat la recent restauració del campanar de l'Església de Sant Joan a Vilassar de Mar. Aquesta intervenció patrimonial ha permès salvar un element icònic del municipi que presentava greus patologies estructurals. Intervencions principals • Consolidació estructural: S'ha sanejat l'estructura, eliminant filtres d'aigua, flora paràsita i elements metàl·lics obsolets que posaven en perill la seguretat del cloquer. • Recuperació dels esgrafiats: S'han restituït els esgrafiats originals seguint documentació històrica i fotografies d'època, respectant l'estètica barroca. • Seguretat i sostenibilitat: S'ha millorat l'accés i la seguretat per al personal, incloent baranes perimetrals i millores en la ventilació per prevenir futures humitats. El món de les campanes "La Unesco va declarar el toc manual de campanes Patrimoni de la Humanitat i era una llàstima que nosaltres no tinguéssim una campana mínimament articulada." La restauració ha posat el focus en la campana Joana, que ara pot ser tocada manualment de nou. L'arquitecte Bernat Carrau i el rector Juan Pablo Calvo destaquen la importància de recuperar aquest llegat cultural, que combina tradició litúrgica i funció civil. A més, s'ha reubicat l'antiga maquinària del rellotge per fer-la visitable, posant en valor un objecte de gran interès històric i estètica tardomodernista.

  • 57'

    #32 - Llegendes i tradicions: La Penjada de l'Ase a Vilassar

    La tradició de la Penjada de l'Ase El programa explora en profunditat l'origen i l'evolució de la llegenda dels habitants de Vilassar de Mar, coneguts històricament com a penja-ases. L'origen del pergentilici • La llegenda narra l'intent d'un pagès avar que volia alimentar el seu ase amb les herbes del campanar, provocant la mort accidental de l'animal. • Aquest apel·latiu apareix documentat en la popular Cançó del pilot del segle XVIII, sent un clar exemple de la cultura popular i l'antropologia local. • L'estudi del pergentilici revela que aquests malnoms col·lectius sovint són imposats per pobles veïns, esdevenint amb el temps un signe d'identitat local compartit amb orgull. L'Ase Innocenci i la seva trajectòria "No és fer maltractament animal, és anar en contra del maltractament amb un sentit pedagògic i irònic." • La figura actual, l'Ase Innocenci, ha estat objecte de reformes constants i està dissenyat específicament per a ser un ase rampant, el que facilita ser portat per una sola persona. • La transició des de les primeres festes dels anys 80 fins a l'actualitat marca un canvi en la gestió del patrimoni i la implicació dels Mansuets de Foc. • L'acte de penjar l'ase al campanar és avui un esdeveniment multitudinari que integra elements tradicionals, pirotècnia i participació ciutadana, superant, fins i tot, les polèmiques generades per detractors que malinterpreten la naturalesa simbòlica de l'acte.

  • 59'

    #31 - Lluís Domènech i Montaner: Arquitecte i Modernisme

    Introducció a la figura de Lluís Domènech i Montaner El programa explora la vida i obra de Lluís Domènech i Montaner, considerat el pare del modernisme català. La seva trajectòria no només va marcar una fita en l'arquitectura, sinó que també va estar profundament vinculada a la industrialització i a la identitat catalana. Les tres etapes creatives • Etapa eclèctica (1878-1888): Influenciada per la seva formació a Madrid i el seu interès pel passat arquitectònic històric. • Etapa professional (1888-1900): Consagració amb projectes emblemàtics com el Gran Hotel Internacional durant l'Exposició Universal. • Etapa burgesa floral (1900-1910): El zenit de la seva obra, amb joies com la Casa Lleó Morera i l'Hospital de Sant Pau. "Domènech és un home que racionalitza l'arquitectura. La teoritza i la racionalitza a partir d'aquest tractament teòric." La importància de Canet de Mar El municipi de Canet de Mar esdevé un punt neuràlgic per entendre el seu procés creatiu: • Can Rocosa: El seu despatx particular, on es pot respirar l'atmosfera de treball original i veure les solucions tècniques que va aplicar a grans obres com el Palau de la Música. • L'arquitecte utilitzava aquest entorn tranquil per reflexionar i desenvolupar les seves solucions estructurals i simbòliques. El simbolisme i el compromís polític L'obra de Domènech no només va ser estètica, sinó que funcionava com un llenguatge viu: • Utilitzava la ceràmica de reflex metàl·lic per aportar llum i luxe. • Va integrar el bestiari medieval i la botànica amb un simbolisme patriotitzant. • Va ser una figura clau en el catalanisme polític, sent un dels artífexs de les Bases de Manresa i membre destacat de la Lliga Regionalista.

  • 59'

    #30 - Epidèmies i Mortalitat a l'Edat Moderna

    Introducció als Brots Epidèmics En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, la Núria Gómez i l'Alexis examinen la història de la supervivència humana davant dels brots epidèmics. La convidada, la doctora Alexandra Capdevila, experta en història moderna i demografia, aprofundeix en com les societats han gestionat al llarg dels segles les crisis de mortalitat, traçant paral·lelismes interessants amb l'actualitat post-pandèmica. La Pesta i les Seves Conseqüències • Dues cares de la pesta: S'analitza la diferència entre la pesta bubònica (contagiada per puces) i la pesta pulmonar (transmesa per aerosols), destacant la dificultat diagnòstica de l'època. • Gestió de la crisi: Es comenten les mesures que s'aplicaven, moltes vegades rudimentàries o basades en la teoria dels humors, però encertades en l'aïllament, com el segellat de carrers, l'ús de muralles per contenir el contagi i la crema de mobiliari infectat. • Impacte econòmic i social: Tot i ser una tragèdia demogràfica, la Pesta Negra va desencadenar canvis en l'estructura socioeconòmica. La reducció de la població va permetre als supervivents diversificar l'alimentació, augmentar el consum de carn i vi, i millorar les seves condicions de vida. "No som gens originals. Quan vam viure la pandèmia, els historiadors vam pensar que no havíem avançat tant, perquè les mesures que es van prendre són exactament les mateixes que havíem estudiat en la documentació." La Mort i els Rituals Rituals Funeraris i Mentalitat • La relació amb la mort: A l'Antic Règim, la mort formava part de la quotidianitat. Les famílies convivien amb la pèrdua d'infants, registrades sovint amb dificultat en els llibres parroquials. • Àpats funeraris: S'analitza com la celebració de menjars sobre les tombes (i més tard en entorns domèstics) servia per reforçar els vincles comunitaris i demostrar el prestigi social, una pràctica que l'Església va intentar combatre sense èxit total. • Evolució dels cementiris: El desplaçament dels fosars des de l'interior de les esglésies cap als afores, impulsat per la monarquia il·lustrada, marca un canvi en la salubritat pública i la percepció de l'espai dels morts.

  • 58'

    #29 - Romanització a Cabrera: Història i Arqueologia

    Introducció a la romanització En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, explorem els orígens de la nostra cultura a través de la romanització de la vall de Cabrera de Mar. Comptem amb la participació de David Farell, arqueòleg i coordinador de la Fundació Burriac, el qual ens ajuda a desxifrar com l'arribada romana va transformar el territori laietà. El llegat ibèric i l'arribada romana • La cultura ibèrica, especialment a la zona de Burriac, era una civilització avançada i jerarquitzada molt abans que els romans hi arribessin. • La romanització no es pot entendre com un procés de "civilització" d'un espai salvatge, sinó com una col·lonització política, militar i econòmica. • Un punt clau discutit és la llengua: el substrat ibèric va ser fonamental per a l'evolució del català, tot i la forta imposició tecnològica i administrativa del llatí. "Els romans eren molt hàbils de veure aquests punts d'inestabilitat i colar-se en aquests territoris." Cabrera de Mar: Un laboratori arqueològic Cabrera es considera una "perla arqueològica" del país per la seva concentració de jaciments. A diferència d'altres municipis del Maresme que han estat altament urbanitzats, Cabrera ha permès un estudi més continuat. • L'activitat econòmica: S'ha demostrat una important producció vinícola i cerealista, amb l'ús extensiu de dòlies i estructures d'emmagatzematge. • Rituals funeraris: La presència de necròpolis a Cabrera és excepcional a Catalunya, fet que suggereix no només una alta densitat de població sinó també una importància religiosa o jeràrquica en l'antiguitat. Reptes de conservació i patrimoni El programa conclou amb una crida a la reflexió per als gestors públics: • Existeix una necessitat urgent d'integrar el patrimoni històric en el desenvolupament urbanístic. • La inversió en cultura és rendible: els estudis demostren que cada euro invertit en patrimoni multiplica per quatre el seu valor socioeconòmic. • Cal apostar pel turisme cultural que dinamitzi la comarca sense degradar el territori.

  • 57'

    #28 - Mites i veritats: La Terra rodona a l'Edat Mitjana

    Introducció: Desmuntant mites històrics En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, es reflexiona sobre la creença errònia que a l'Edat Mitjana es pensava que la Terra era plana. Aquest mite, sovint vinculat a la figura de Cristòfol Colom i a la seva suposada lluita contra el pensament conservador, és analitzat amb rigor històric per demostrar que els estudiosos d'aquell temps tenien clars els coneixements científics sobre l'esfericitat del planeta. Fonaments científics medievals • L'herència clàssica: Autors com Aristòtil i Ptolomeu ja havien establert proves astronòmiques i geogràfiques de l'esfericitat, les quals van ser mantingudes i divulgades per intel·lectuals medievals. • Venerable Beda i Joan de Sacrobosco: Aquests autors van escriure tractats fonamentals (com el De Sphaera Mundi) que demostraven amb lògica i raonament la rotunditat de la Terra. "En una època com nosaltres que discutim tot, que tot és líquid, que tot és fake news, la veritat en veritat existeix." El paper de l'Església i la pedagogia • Interpretació bíblica: Es descriu com pares de l'església com Sant Agustí i Sant Tomàs d'Aquino van evitar lectures literalistes dels textos sagrats, defensant que la ciència i la fe podien coexistir i que calia evitar l'ignorància en defensa de la cristiandat. • La divulgació: Es ressalta l'esforç dels ensenyats per explicar conceptes complexos al poble mitjançant metàfores sobre cossos esfèrics i l'observació de fenòmens naturals. L'origen del moviment actual • El programa analitza com el terraplanisme modern s'ha alimentat de mites romàntics del segle XIX (com les obres de Washington Irving) i s'ha estès gràcies a la desinformació facilitada per internet, contràriament al coneixement demostrat científicament des de l'antiguitat.

  • 58'

    #27 - Els 400 anys dels Sants Màrtirs de Vilassar

    Origen i història de la veneració El programa aborda la celebració dels 400 anys de l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt. Aquesta tradició, que s'inicia el 1623, connecta la vila amb l'arquebisbat de Caller (Sardenya) en un context històric de reforma tridentina, on el culte a les restes sagrades va esdevenir un element clau de la identitat religiosa i comunitària. Els Sants Màrtirs i la tradició local • La col·lecció consta de 67 relíquies de màrtirs, un nombre excepcional per a una parròquia, que singularitza la devoció local. • Es desmenteix la llegenda del temporal que hauria forçat el desembarcament a les platges vilassarenques, interpretant-la com una invenció pietosa de l'època barroca. • S'explica com el Salvador Riera va esdevenir la figura clau en l'adquisició i trasllat d'aquestes restes des de Sardenya fins al municipi. Peripècies històriques i preservació "Si l'Església de Vilassar de Dalt s'hagués cremat tot el que hi havia allí mateix, l'edifici hauria caigut sencer." El convidat, en Josep Samón, detalla els esdeveniments durant la Guerra Civil, aclarint que el foc produït a l'església no va destruir directament els retaules, ja que foren traslladats a la plaça, permetent així salvar part del patrimoni que avui es venera. Commemoració i futur S'han programat diversos actes per celebrar el quart centenari, incloent: • La interpretació de missa brevis a càrrec de la Coral Marenya. • Activitats divulgatives i la continuïtat de l'obertura tradicional de la capella. • Vincles de col·laboració internacionals amb Sardenya (com el poble de Géssico) per estudiar les arrels reals de les relíquies.

  • 57'

    #26 - La batalla de Lepant: Mites i realitat històrica

    La batalla de Lepant: Anàlisi d'un conflicte decisiu En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, s'analitza amb profunditat la batalla de Lepant (1571), desmuntant els mites que han envoltat aquest esdeveniment històric durant segles. Mites i interpretacions històriques • La batalla s'ha presentat sovint com el fi del mite de la invencibilitat turca, però la realitat militar i geopolítica és molt més complexa. • Es qüestiona la visió clàssica d'un "xoc de civilitzacions", destacant com la propaganda i la naixent impremta van magnificar la victòria des del primer moment. • L'aliança cristiana, impulsada pel Papa Pius V, estava formada per forces dispars (Venècia, Espanya, els Cavallers de Malta) amb interessos sovint contraposats. Dinàmiques de poder i societat • L'imperi otomà era una potència multicultural i relativament tolerant, on el mèrit i la capacitat primaven sobre l'origen noble dels individus, a diferència de les rígides estructures europees. • Es destaca la figura de Selim II i la seva necessitat de consolidar el seu prestigi com a soldà mitjançant la conquesta de Xipre. "Si traiem tota aquesta part de mite... el que queda és que és una batalla que va enfrontar les dues flotes". Conseqüències a llarg termini • Malgrat ser una gran victòria tàctica en aigües del Mediterrani, la batalla no va frenar l'avenç otomà, que va continuar amb la posterior caiguda de Creta. • L'episodi convida a reflexionar sobre com les narratives històriques han estat utilitzades indistintament i sobre la importància de l'anàlisi crítica del passat.

  • 58'

    #25 - La Primavera: Símbols, Ritus i Antropologia

    La naturalesa de la primavera En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, explorem els orígens planetaris i biològics de l'estació. La primavera no és només un canvi tèrmic, sinó un punt d'inflexió vital: • L'efecte de l'òrbita terrestre: El moviment de translació i la inclinació de l'eix de la Terra determinen les estacions. • Cicles biològics: Les espècies animals i vegetals es regeixen per aquest calendari per al zel, el despertar o la reproducció. Simbologia, sacrifici i renaixement Analitzem com diverses cultures han interpretat el despertar de la natura a través de mites de mort i resurrecció: "L'ou té moltes implicacions, moltíssimes. Hi ha qui ha associat l'ou al cosmos i hi ha qui ha personificat el cosmos en expansió amb la figura de l'ou." Els pols comuns de les civilitzacions • El sacrifici i la sang: Des d'Osiris fins a Atis o Mitra, la sang vessada fertilitza la terra. Aquest element es manté latent des del neolític fins als nostres dies. • L'ou com a element central: Des d'ofrenes egípcies fins a tradicions russes o les mones de Pasqua, l'ou simbolitza la vida latent i la fertilitat. • Sant Jordi i les tradicions: L'obertura del mar i la figura del sant guarden una estreta relació amb cicles solars i rutes comercials interrompudes per l'hivern. La politització del calendari L'espai analitza com el poder polític ha utilitzat aquestes festes per legitimar-se: • El Renaixement i l'amor cortès: La tradició de plantar el maig com a auguri de fertilitat. • La Revolució Francesa i el totalitarisme: L'ús de les festivitats de primavera (com el primer de maig) i l'adopció de simbologia com l'arbre de llibertat o desfilades de torxes per manipular la cohesió social i la ideologia.

  • 57'

    #24 - La Cova de les Llegendes i el Patrimoni de Vilassar

    La literatura com a eina de divulgació històrica L'escriptora Imma Romeu ens presenta la seva novel·la La cova de les llegendes, una obra que neix durant el confinament amb la voluntat de reconnectar el públic jove amb el patrimoni i les històries locals de Vilassar de Mar. Els pilars de l'obra • L'ús de la ficció: Tot i ser una obra de ficció total, l'autora utilitza el Promontorium Lunarium (la muntanya de Montcabré) com a element geogràfic i simbòlic real per ancorar la història. • Connexió generacional: El llibre està escrit pensant en nois i noies d'entre 12 i 112 anys, despertant l'interès dels joves per elements patrimonials que moltes vegades passen desapercebuts. • Documentació rigorosa: Per tal d'aconseguir versemblança, l'autora ha comptat amb l'assessorament d'experts com Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, per descriure amb precisió el veïnat de mar del segle XVII. "Jo crec que pot servir per despertar el gust per un element que tenim dins de les nostres biblioteques, que són les llegendes, les faules." Importància del patrimoni local Durant la conversa a Històries de mar i de dalt, s'ha posat èmfasi en la necessitat de posar en valor el patrimoni del municipi, com la cova de les Encantades, un jaciment únic en una zona de formació granítica on les coves són pràcticament inexistents. Reptes de divulgació • Paper de les institucions: Es lamenta la pèrdua de certs elements patrimonials a causa de la desídia administrativa o prioritats econòmiques per sobre de les culturals. • El futur: S'està treballant en una segona part de la novel·la que mantindrà els personatges principals en una nova aventura ambientada en una època diferent, sempre amb l'objectiu d'esdevenir una eina útil per als centres educatius de la comarca.

  • 58'

    #23 - Els rellotges de sol: patrimoni oblidat del Maresme

    Introducció a la pneumònica El programa aborda la pneumònica, la disciplina que estudia els rellotges de sol. Aquestes peces, sovint considerades merament decoratives avui dia, van ser eines tecnològiques fonamentals per a mesurar el pas del temps en comunitats allunyades del so de les campanes de les esglésies. Com remarca el presentador: "A nosaltres ens han quedat aquests rellotges de sol de façana... i a dia d’avui són un patrimoni." Importància del patrimoni local La convidada, Laura Bosch, especialitzada en la difusió del patrimoni, explica la rellevància d’aquests elements: • Doble utilitat: Funcionen a façanes orientades al sud (matí) o a ponent (tarda), permetent que el sol marqui la jornada laboral diürna. • Complexitat simbòlica: Molts d'aquests rellotges, especialment els de masies antigues, contenen lemes i simbologia oculta, convertint-los en elements de comunicació sobre el mas. • Riscos de conservació: Molts desapareixen a causa de reformes, instal·lacions de cablejat o el simple pas del temps. Bosch subratlla la necessitat d'actuar sobre peces singulars, com les que es troben a Vilassar de Mar o Cabrils. Propostes de millora • Sensibilització: És clau fer pedagogia entre els propietaris i l'administració perquè entenguin el valor artístic i històric d'aquests elements. • Incentius municipals: Es proposa que els ajuntaments facilitin subvencions o exempcions d'impostos (IBI) a canvi de la restauració curosa de rellotges catalogats per part de professionals. • Activitats educatives: Es fomenta la creació de rellotges de sol a centres com l'Escola Vaixell Burriac, l’Escola del Mar, l'Escola Pérez Sala o l'Escola Els Alocs per ensenyar matemàtiques i respecte pel patrimoni des de ben petits. Casos destacats • El rellotge de sol atribuït a Salvador Dalí a Cabrils és una joia de gran valor que ha estat recentment recuperada. • Es menciona la preocupació per rellotges malmesos a masies històriques, on el manteniment és vital per a no perdre la traça original marcada pel quadrante.