Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#40 - La mort i el cementiri de Vilassar de Mar
Reflexió sobre el significat de la mort, les etiquetes històriques i la universalitat de les generacions en el temps.
Explicació teològica i històrica sobre la institució de Tots Sants i el Dia dels Difunts per part de l'Església.
Evolució històrica dels espais d'enterrament local, des de Sant Genís fins a les tres fases del cementiri actual de Vilassar.
La zonificació del cementiri per als nens no batejats i les persones no catòliques en el segle XIX.
El paper de les dones en la preparació del difunt i el desenvolupament de la pompa fúnebre i el paisatge sonor funerari.
Anàlisi de les tombes més rellevants i de l'obra modernista de la portalada principal del cementiri de Vilassar.
Origen de les festivitats dels difunts
- La mort entesa com un record de la vida prèvia.
- El Dia de Tots Sants (1 de novembre) i la seva integració per l'Església a partir dels segles VIII-IX per absorbir tradicions paganes d'homenatge als avantpassats.
- El Dia dels Difunts (2 de novembre) com a data per recordar els fidels que no han estat canonitzats.
- L'ús de missies d'intenció com a herència de la tradició monàstica medieval de pregar contínuament pels traspassats.
Evolució dels espais de sepultura a Vilassar de Mar
- El pas dels antics fusats parroquials (com el de Sant Genís) al cementiri propi del veïnat de Mar.
- L'ampliació històrica del cementiri en tres fases, reflectint el creixement demogràfic i urbanístic del municipi.
- Diferenciació d'espais als cementiris històrics: zones per als albats (infants no batejats) i espais separats per als dissidents (aquells que no professaven la fe catòlica).
Ritus i tradicions funeraries
- Pròtesis (exposició del cadàver) i ecforà (processó cap a la sepultura) com a pilars dels rituals basats en la tradició mediterrània.
- El paper fonamental de la dona en la gestió de la mort i l'acompanyament del difunt.
- L'aparició de la pompa fúnebre a la segona meitat del segle XIX, marcada per l'ús de carruatges de cavalls i la senyalització a les llars mitjançant les portes.
Valors patrimonials del cementiri
"Feliços els morts que han mort en el Senyor."
Els elements d'interès escultòric i arquitectònic inclouen:
- La portalada modernista d'Eduard Ferrés, una obra singular amb símbols teologals.
- Panteons emblemàtics com el de la família Mir i Mir o la tomba del canonge Àngel Mera.
- L'ús d'estètiques neogòtiques i decoracions que evoquen l'ofici del difunt, com en el cas del mestre d'aixa.