Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

109-120 de 129
  • 58'

    #21 - Jesús de Natzaret: Anàlisi històrica i fonts

    Introducció a la figura històrica de Jesús El podcast analitza la figura de Jesús de Natzaret des d'una perspectiva històrica, allunyant-se de l'àmbit purament teològic per explorar la seva existència i el context socio-polític de la seva època. La importància de les fonts històriques • S'avalua la dificultat de trobar informació detallada sobre individus de classes baixes en l'antiguitat. • Es destaca que, tot i la seva condició de "ciutadà de segona", l'abundància de fonts permet concloure amb gran probabilitat que Jesús va existir. • S'analitzen fonts llatines i jueves que citen Jesús, destacant historiadors com Tàcit, Suetoni i Flavi Josep. El context religiós i polític "Si d'una persona plenament insignificant i que a més a més va tenir una mort que era reservada per la classe més baixa... tenim tantes fonts és que, diguem-ho així, seria molt difícil creure que no va existir." L'impacte del monoteisme • Es discuteix com el cristianisme va ser un catalitzador per a la transició d'un món politeista cap a una concepció monoteista universal. • S'analitza el paper de les autoritats romanes i la figura de Ponç Pilat en la sentència de crucificació, un càstig reservat per als no ciutadans. Anàlisi dels Evangelis • Es distingeix entre els quatre evangelis canònics i els evangelis apòcrifs. • L'Església inicial, perseguida pel poder, va fomentar la selecció d'aquests quatre textes per oferir una visió consistent i coherent davant les autoritats. • S'estudia el paper clau de figures com Judes o Maria Magdalena dins les noves interpretacions arqueològiques i històriques moderns.

  • 58'

    #20 - Rafael Guastavino: El geni de la volta catalana

    Rafael Guastavino: Una vida de pel·lícula L'episodi explora la fascinant trajectòria de l'arquitecte Rafael Guastavino, un personatge clau que va revolucionar l'arquitectura amb la tècnica de la volta catalana. De la Catalunya industrial a Nova York • L'essència de l'obra: Guastavino va ser l'autor del Teatre La Massa a Vilassar de Dalt, una obra que va servir d'assaig per a les grans construccions que realitzaria als Estats Units. • L'impacte internacional: Va ser conegut com "l'arquitecte de Nova York", destacant per la creació d'espais públics amb cúpules ceràmiques innovadores que li van permetre treballar en projectes emblemàtics com l'estació central o la biblioteca de Boston. • Una vida novel·lesca: Més enllà del seu llegat tècnic, es discuteix el vessant biogràfic de Guastavino, marcat per la seva vida privada tumultuosa, les dificultats financeres a Barcelona i la seva posterior èxit als Estats Units. "Quan parlem en la història de grans personatges, normalment, grans personatges en majúscules, ens referim a personatges que han deixat un món diferent al que s'han trobat." El patrimoni local i la tècnica de la volta • L'herència a Vilassar: La rehabilitació del Teatre La Massa i de la Fàbrica Batlló són punts clau per entendre la seva habilitat per cobrir grans espais sense columnes. • La tècnica: L'ús del ciment Portland unit a la tradició de la volta va permetre el sorgiment de l'arquitectura industrial moderna. • Reconeixement: La discussió subratlla la importància de preservar aquest patrimoni com un testimoni de la capacitat innovadora dels mestres d'obres catalans.

  • 57'

    #19 - Torres de defensa i corsaris: frontera al Maresme

    El Mediterrani com a territori de frontera L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt se centra en la transformació del mar Mediterrani durant l'edat moderna. Amb l'expansió de l'imperi otomà i la caiguda de Constantinoble, la costa catalana va deixar de ser un espai de comerç pacífic per esdevenir una zona de confrontació religiosa i militar entre el món cristià i l'islàmic. El perill dels corsaris i la defensa de la costa El Maresme va patir constantment la pressió dels corsaris algerins, que buscaven principalment el segrest de persones per demanar rescats econòmics. Aquesta amenaça va obligar a la població a autoprotegir-se mitjançant: • La construcció de torres de defensa (com la Torre de Nadal o les torres de Vilassar). • L'emmurellament de viles senceres, sent el cas de Mataró un dels més destacats. • L'organització de les cofredies de pescadors per gestionar el rescat dels seus membres capturats. Mataró: vi, muralles i estratègia El doctor en història Joan Jiménez explica que Mataró es va fortificar no només per por, sinó per la seva importància estratègica. La ciutat era un punt clau de càrrega per a les armades de la monarquia, especialment per al subministrament de vi, producte essencial per a l'alimentació i l'energia de la xurma (els galiots que remaven a les naus). "Mataró és la ciutat d'on es carguen més armades, principalment pel seu vi, element estratègic en el conflicte global." Context social i intolerància religiosa A més de les pedres i el mar, el programa analitza la situació dels moriscos i jueus a la península. Es destaca la figura de la Inquisició, que vetllava per la puresa de sang i perseguia qualsevol indici de dissidència. • Es discuteix el concepte de cristianos viejos i la marginació dels anomenats marranos. • Es compara la rigidesa cristiana amb la major mobilitat social basada en el mèrit dins l'imperi otomà. • Es menciona l'ús dels hipogeus (coves i galeries soterrànies) com a darrer refugi per a dones i objectes de valor durant els saquejos.

  • 58'

    #18 - Les enramades de Sant Joan: la festa perduda de Vilassar

    Les enramades de Sant Joan: Tradició i Patrimoni En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, conduït per Alexis Serrano amb la participació de la historiadora Teresa Sierra, s'explora profundament la tradició de les enramades de Sant Joan a Vilassar de Mar. Aquesta festivitat, documentada des de 1840 i viva fins als anys 60, representava la celebració més genuïna de la vila durant el solstici d'estiu. Origen i Significat Cultural • La festa s'associava al ball i a la necessitat de la comunitat de fabricar música artesanalment per a les grans ocasions. • Tot i que la llegenda romàntica recollida per Lluís Guardiola parla d'una noia cristiana que rebutja un noble musulmà (simbolitzat pel trencament de l'almorratxa), la realitat històrica és la d'una festa de carrer vinculada al guarniment vegetal. • El terme enramada prové de l'acció de guarnir places, carrers i l'església amb mata, bruc, llorer i altres fullatges. Els Protagonistes: Massips i Enramadores L'organització de la festa recaia en els administradors, triats pel consistori i la parròquia a través de la proclamació des de la trona: • L'elecció: S'escollien vuit nois (massips) i vuit noies (enramadores). • Rols de gènere: Tot i que els nois pagaven part dels actes, la festa era eminentment femenina en la seva organització i estètica. • Prestigi social: Ser triat era un honor que sovint passava de generació en generació, tot i que comportava una despesa considerable en vestuari i convits. "Tirar trona avall era l'expressió que s'utilitzava quan t'havien triat com a massip o enramadora des de l'església." L'Estètica i el Protocol L'episodi detalla la indumentària i els itineraris festius: • Vestuari: Les enramadores vestien de blanc (símbol de puresa) amb complements com ventalls, mantellines, guants i ombrel·les. • Itinerari: L'orquestrina anava a buscar cada enramadora a casa seva, creant un seguici per tot el poble que acabava amb un refrigeri i el ball a la plaça, on es muntava un Tívoli. El Declivi i el Futur del Patrimoni El programa reflexiona sobre la desaparició de la tradició a finals dels anys 60, coincidint amb la revolució cultural del 68 i el canvi de models socials. Actualment, el Centre d'Estudis Vilassarencs treballa en una monografia per al 2026 (300 anys de l'església) per documentar tots els noms i històries d'aquesta festivitat.

  • 59'

    #17 - Americanos: la petjada vilassarenca a Amèrica (s. XIX-XX)

    En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, conduït per Alexis Serrano i amb la participació historiogràfica de Jordi Casanovas, s'explora profundament el fenomen de l'emigració de Vilassar de Mar cap a les Amèriques. L'anàlisi se centra en com molts vilassarencs no només van prosperar econòmicament, sinó que es van convertir en figures clau per a la construcció de les noves repúbliques de l'Uruguai, l'Argentina i l'Equador. Diferenciació entre Americanos i Indianos El programa comença aclarint un aspecte terminològic crucial per a la identitat local: • La paraula indiano es considera un castellanisme o un terme més propi de Galícia i Cantàbria. • A Vilassar de Mar, el terme històricament utilitzat és americano (pronunciat sovint amb 'u' final). • Aquesta distinció respon a una cronologia més moderna, on ja es tenia plena consciència de la realitat geogràfica del continent americà com a entitat separada de les Índies. La construcció de xarxes de confiança L'emigració no era un acte aïllat, sinó que es basava en el concepte de saltar amb xarxa: • Els pioners establien negocis i, un cop consolidats, cridaven familiars, veïns i amics per treballar-hi. • Això creava comunitats tancades de vilassarencs a ciutats com Veracruz, Montevideo o Guayaquil, on es mantenia la llengua catalana, la religió i els costums. • Aquestes xarxes esdevenien estructures de suport mutu en l'àmbit benèfic, comercial i social. Influència en la política, l'economia i l'esport L'episodi destaca casos d'èxit on els vilassarencs o els seus descendents van assolir les màximes cotes de poder: Institucions financeres i polítiques • Famílies com els Verdaguer o els Ferrés i Carrau van fundar o dirigir entitats com el Banco Provincial de Rosario o el Banco de Crédito de Montevideo. • En política, destaca la figura de Jaime Roldós Aguilera, nét de vilassarencs, que va arribar a ser president de l'Equador. L'esport i la cultura • Eutimi Pérez Arumí, capità vilassarenc, va fundar el Barcelona Sporting Club a Guayaquil, replicant els colors i l'escut del Barça a causa de la seva afició pel club català. • També s'esmenten figures en el món de l'art, com l'actriu Montserrat Julià Luquet, descendent d'un capità de vaixell local, que va triomfar al cinema argentí. "L'emigració era un flux constant on no només marxaven persones, sinó que es mantenien vincles epistolars i viatges de tornada periòdics que mantenien viva la connexió amb el poble."

  • 1h

    #16 - Propietat agrícola, masos i fiscalitat a l'edat mitjana

    Propietat agrícola i fiscalitat feudal al Maresme L'episodi d'Històries de mar i de dalt a Vilassar Ràdio analitza l'estructura de la propietat de la terra a la Baixa Edat Mitjana. A diferència de l'actualitat, el concepte de propietat era fragmentat sota el règim de l'amfiteosi, dividint-se en: • Domini eminent: Ostentat normalment pel Rei o l'Església. • Domini directe: Exercit pel senyor feudal com a intermediari. • Domini útil: Pertanyent al pagès (amfiteuta), que treballava la terra i vivia al mas. Aquests pagesos tenien obligacions fiscals que pagaven anualment amb un cens, inicialment en espècie (gra, vi o animals) i, amb el temps, monetaritzat. Aquesta monetarització va acabar afavorint el pagès a causa de la inflació històrica. La condició remensa i els mals usos El doctor Enric Sovinyà detalla la situació dels remenses, pagesos adscrits a la terra que no podien abandonar el mas sense pagar un rescat. A Vilassar, es calcula que un 35% de la població era remensa, mentre que un 20% eren pagesos lliures (alòdics). Es discuteixen els anomenats mals usos, incloent fets com: • La xòrquia (manca de descendència). • L'intestia (morir sense testament). • La cugúcia (adulteri de la dona, que permetia al senyor quedar-se amb part dels béns). "El dret de cuixa és una fake history; no s'ha documentat mai a l'edat mitjana i és una invenció literària posterior." Successió i la figura de l'hereu La figura de l'hereu universal apareix per garantir la unitat de l'explotació agrícola del mas. El dret civil català permetia transmetre el patrimoni íntegre a un sol fill, tot i que s'havia de compensar els germans amb la legítima (un 25%). L'impacte de la Pesta Negra L'epidèmia de 1348 va reduir la població dràsticament, provocant l'aparició dels masos rònecs (abandonats). paradoxalment, això va permetre als supervivents acumular més terres i convertir-se en els anomenats pagesos grassos, que van prosperar durant els segles posteriors gràcies a l'acumulació de patrimoni i rendes.

  • 59'

    #15 - L'art i la societat barroca al Maresme

    Introducció a l'estil Barroc L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt se submergeix en el període del barroc, un moviment que va succeir el Renaixement a finals del segle XVI. Els participants exploren com aquest estil va introduir el contrast, el moviment i el clarobscur, convertint-se en el primer art global de la història gràcies a l'expansió colonial cap a Amèrica i Àsia. El Barroc com a eina de comunicació La convidada Ruth García, experta en història de l'art, detalla que el barroc no és només ornamentació recarregada, sinó una resposta a una època de profunda crisi política i religiosa. • L'art de la Contrareforma: L'Església Catòlica va utilitzar l'escenografia barroca com una eina pedagògica i publicitària per refermar la fe davant l'austeritat del protestantisme. • Teatralitat i emocions: S'utilitzaven jocs de llums d'espelmes, arquitectures efímeres i imatges de gran realisme per commoure i adoctrinar els fidels. Patrimoni Barroc al Maresme i Mataró El programa destaca la riquesa patrimonial de la comarca, posant èmfasi en diversos punts clau: • Vilassar de Mar: Es parla de l'església parroquial, especialment de la seva portalada i el campanar vuitavat. • Mataró: Es defineix com una "perla del barroc" amb la Capella dels Dolors i la Basílica de Santa Maria com a grans referents. S'esmenten autors com Antoni Viladumat i Carles Panyó. • Arenys de Mar: Se cita el retaule major de Pau Costa com un dels millors exemples de la teatralitat de l'època. Ciència, Tecnologia i Societat Contràriament a la imatge d'endarreriment, el barroc va ser una època d'avenç tecnològic al Maresme: • Indústria capdavantera: La comarca destacava en la fabricació de rellotges i de vidre bufat. • L'obertura al mar: L'economia s'expandeix cap a Amèrica amb l'exportació de vi i aiguardent. • Avenços científics: El realisme en l'art s'explica per la fi del tabú de la dissecció de cadàvers, permetent als artistes conèixer millor l'anatomia humana. "El barroc és el moment en què la imatge actua com un veritable teatre; són els primers grans publicistes de la història." Reivindicació del paper femení Finalment, es fa una crida a recuperar el nom de les dones que treballaven als tallers. Moltes filles i esposes d'artistes participaven activament en la producció d'obres que sovint han estat atribuïdes exclusivament a figures masculines per la historiografia tradicional.

  • 59'

    #14 - Modernisme i arquitectura d'autor a Vilassar i el Maresme

    Introducció al Modernisme i el context social L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt explora el moviment del Modernisme a finals del segle XIX i principis del XX. S'analitza com la confluència de les revolucions industrial, científica i demogràfica va permetre l'ascens d'una nova burgesia que cercava un estil propi per reflectir el seu estatus i poder. La confluència amb la Renaixença A Catalunya, aquest esclat artístic va anar de la mà de la Renaixença, un moviment de recuperació cultural i política que reclamava la dignificació de la llengua catalana. Això va derivar en un art total on l'arquitectura, la pintura, la literatura i les arts aplicades (com la joieria o la forja) treballaven en una harmonia absoluta. "El modernisme busca ser un art total... arquitectura, pintura, música i literatura es combinen amb les arts decoratives." Grans mestres i la connexió amb el Maresme La conversa compta amb la participació de l'historiadora Maria Josep Castillo, qui destaca la importància de noms com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i, especialment, Lluís Domènech i Montaner, del qual se celebra el centenari de la seva mort. • Canet de Mar: Considerada la "petita Florència" del Maresme pel seu alt llegat de Domènech i Montaner. • Argentona: Lloc d'estiueig i obra de Puig i Cadafalch. • Vilassar de Mar: Destaca la figura d'Eduard Ferrés i Puig, arquitecte que va innovar amb l'estil Secession vienès i la ciutat jardí. Arquitectura d'autor i vida quotidiana Es discuteix com el Modernisme no només es limitava a grans mansions o edificis emblemàtics de l'Eixample barceloní, sinó que també va impactar en: L'urbanisme: Amb la creació de les primeres promotores immobiliàries i conceptes com el de la Ciutat Jardín de Madrid, liderada per Ferrés i Puig. Els oficis tradicionals: L'ús de la forja, el trencadís, els esgrafiats i la ceràmica, aprofitant mestres artesans que treballaven a preus assequibles per a l'època. L'àmbit social: Des de fàbriques i ateneus fins al Museu de la Marina o els cementiris locals, on la simbologia modernista és molt present. Literatura i societat de masses Finalment, el programa fa un repàs per la literatura que ha ambientat aquesta època de contrastos socials, citant obres de Prudenci Bertrana i novel·les contemporànies que narren la construcció d'edificis icònics. Es tanca l'episodi amb el compromís de parlar del noucentisme en futures edicions.

  • 58'

    #13 - La casa de cos al Maresme: arquitectura tradicional

    Evolució i característiques de la casa de cos L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt se centra en la casa de cos, l'element arquitectònic més emblemàtic del Maresme fins a mitjan segle XX. Aquesta tipologia es defineix per ser una construcció entre mitgeres que comparteix murs de càrrega amb els veïns, permetent una ordenació urbana rectilínia i ortogonal, especialment visible a Vilassar de Mar. Característiques constructives i materials L'arquitecte Antoni Paricio explica que aquesta era una "arquitectura sense arquitectes", basada en el coneixement transmès entre mestres de cases. Els punts clau de la seva estructura inclouen: • L'amplada de la casa es definia per la llum de les bigues, normalment d'un cos (uns 20-25 pams). • Ús de materials de proximitat: parets de tàpia (argila i calç piconada) i fonaments de pedra per evitar la humitat. • La volta catalana: un sostre de maó de pla molt lleuger i econòmic que es va exportar internacionalment. • Façanes originalment encalades per higiene i protecció contra el salnitre marí. Transformació i urbanisme El programa destaca com la burgesia i els indianos van "tunejar" aquestes estructures tradicionals amb estils com el modernisme o el noucentisme, afegint-hi balcons de pedra, esgrafiats i tribunes per mostrar el seu estatus social. També s'analitza l'evolució de l'espai interior, com la creació del quarto del mig (o quarto dels morts) i el desplaçament de la cuina cap a l'eixida. "La casa de cos és el patrimoni més abundant que tenim, però sovint ha estat maltractat perquè és un lloc on s'ha de viure." La importància de la rehabilitació Es fa una crida a la conservació del parc edificat existent. Antoni Paricio adverteix sobre els perills de l'enderroc d'aquestes cases, ja que l'efecte dominó pot afectar l'estabilitat de tota la illa de cases. La rehabilitació és presentada com l'opció més sostenible i respectuosa amb el paisatge urbà històric.

  • 1h

    #12 - La vida silenciosa dels monjos de la Cartoixa de Montalegre

    Explorant l'ordre de la Cartoixa i la seva presència al Maresme L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt se submergeix en el món de la Cartoixa de Montalegre, situada a Tiana, i l'estil de vida d'una de les ordres religioses més austeres i reservades de la tradició catòlica. Amb la participació de Xavier Pérez, director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, es desgrana la història i el modus vivendi d'aquests monjos. Els fonaments de l'ordre i la seva dualitat L'ordre cartoixana, fundada per Sant Bru al segle XI, es defineix per un equilibri únic entre dues formes de vida espiritual: • Eremitisme: Una vida de solitud i retir individual, on el monjo passa la major part del temps sol. • Senovitisme: La vida en comunitat per a moments puntuals d'oració o celebracions litúrgiques. Aquesta dualitat els diferencia clarament d'altres ordes com els benedictins (els "monjos negres"). L'Alexis Serrano destaca que se'ls coneix com els "monjos del silenci" per la seva mínima interacció verbal. L'economia i la influència territorial Històricament, la cartoixa ha tingut un gran pes econòmic a la comarca mitjançant el cobrament de delmes i censos: • El delme consistia en la desena part de la collita que els pagesos de pobles com Tiana, Sant Fost, Martorelles i Cabrera de Mar havien de lliurar. • L'estudi dels Capbreus (declaracions de propietat de la terra) permet reconstruir la vella història rural del Maresme i el Vallès. • > "L'evasió fiscal és tan antiga com la vida mateixa", recorda l'Alexis en parlar de com alguns pagesos ocultaven part de la producció. Vida quotidiana: dejuni, silenci i longevitat El modus vivendi cartoixà és d'una gran duresa però també d'una sorprenent longevitat: • Dieta estricta: Està totalment prohibit menjar carn. La seva alimentació es basa en ous, peix, farinetes i verdures. • Horaris: Es lleven a les 6:30 h, fan gran part de la vida a la cel·la (que és una caseta independent amb hort) i se'n van a dormir a les 20:00 h. • Longevitat: El fet de portar una vida regulada, sense estrès i amb una ingesta calòrica controlada (practiquen el dejuni intermitent des de fa segles) ha fet que històricament visquessin molts més anys que la població general. Moments tràgics i llegendes L'episodi també repassa moments obscurs, com les persecucions durant la Guerra Civil el 1936, on diversos monjos van ser afusellats. Així mateix, s'esmenten llegendes populars, com la de l'arbre dels nassos —originat pel sacrifici d'una monja per espantar un pretendent— o la presència d'un suposat general rus amagat al monestir.

  • 57'

    #11 - El tràfic d'esclaus al segle XIX i els negrers del Maresme

    Introducció al Tràfic d'Esclaus i el seu Context Històric L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt aborda un dels temes més foscos de la història marítima: el tràfic d'esclaus africans cap a Amèrica. Tot i que l'esclavitud existia des de l'Antiguitat, el segle XIX va viure una etapa particularment cruenta on marins catalans van jugar un paper actiu, sovint esquivant la vigilància britànica. L'evolució del sistema esclavista • L'esclavitud va ser el motor econòmic de l'Antiguitat, mentre que a l'Edat Mitjana i Moderna a Europa va quedar reduïda a l'àmbit domèstic o la figura dels criats (expòsits). • A partir de 1492, amb la colonització d'Amèrica, la caiguda de la població indígena per malalties va crear una demanda massiva de mà d'obra. • Atès que els indígenes eren considerats ànimes cristianes sota la figura de la encomienda, es va optar per portar milions de persones de l'Àfrica, que no tenien aquesta protecció legal. La Il·legalitat i el Negoci al Segle XIX A partir del segle XIX, sota pressió del liberalisme britànic, el tràfic va ser prohibit, però això només va fer augmentar-ne els beneficis pel risc que suposava la il·legalitat. • Diferència clau: Cal distingir entre el tràfic (prohibit cap al 1817-1820) i la tinença (l'esclavitud com a tal), que va durar fins a finals de segle a llocs com Cuba o el Brasil. • El control britànic es feia mitjançant tribunals mixtos a l'Havana i Sierra Leone, però la corrupció de les autoritats espanyoles permetia que el negoci continués. Protagonistes Locals: El Capità Pigat i els Marins del Maresme L'expert Xavier Sust explica com moltes fortunes catalanes i del Maresme tenen el seu origen en aquest comerç. El mite del Capità Pigat • El famós gegant de Vilassar de Mar representa un dels negrers més actius i coneguts. • Sust desmunta mites sobre la seva vida personal, revelant que va ser la seva dona qui el va abandonar per un metge mallorquí. • El Pigat va ser un dels darrers a utilitzar vapors per al transport humà i fins i tot va batejar una nau amb el nom de Libertat per fer tràfic d'esclaus, un exercici de cinisme extrem. "Els negrers anomenaven els esclaus 'bultos' o 'sacs de carbó' per deshumanitzar-los i evitar controls." Funcionament de les Expedicions Negreres • Vaixells adaptats: S'utilitzaven embarcacions petites i ràpides, similars a les actuals de narcotràfic, per fugir dels britànics. En casos extrems de persecució, arribaven a llançar els esclaus encadenats per la borda. • Rutes i mercaderies: Sovint el tràfic s'emmarcava en la ruta del Tassajo. Es portava vi a l'Argentina, carn (tassajo) a Cuba per alimentar els esclaus, i es tornava amb sucre, cotó o carbó cap a Catalunya. • Xarxes de suport: Els negrers no actuaven sols; tenien xarxes de finançament a terra i contactes internacionals que els facilitaven banderes de conveniència i refugi.

  • 58'

    #10 - El Maresme Ieier: El fenomen del turisme de masses

    El Fenomen de la Modernitat Tardofraquista En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, s'explora el concepte del Maresme Ieier, un moviment cultural i social que va marcar les dècades dels 60 i 70. Aquesta època va representar una ruptura estètica amb el passat, influenciada pels gustos anglòfils i l'explosió de la música pop. L'Impacte del Turisme i l'Urbanisme L'adveniment del turisme de masses, gestionat sota el lema Spain is different, va transformar radicalment la fisonomia de la comarca: • Es va sacrificar terreny agrícola per construir complexos de ciment i totxana. • Es van crear infraestructures històriques com la primera autopista de pagament de l'Estat. • L'especulació urbanística va donar lloc a grans blocs de segones residències i hotels. La Cultura Popular i la Música La música va ser l'aglutinador principal d'aquesta generació. El programa destaca: • L'impacte dels Beatles i la seva influència en l'estètica jove. • El paper de les cantants femenines franceses i catalanes com a referents de moda. • La curiosa convivència entre la dictadura moralista i l'arribada de les sueques amb biquini. La Postal com a Eina de Propaganda i Memòria L'investigador Xavier Nubiola analitza com la postal turística va servir per projectar una imatge específica d'Espanya: "Les postals són en color saturadíssim i generen un impacte visual brutal; eren missatges personalitzats que feien un efecte crida." La conversa detalla la col·lecció de més de 2.000 postals que Nubiola ha cedit a l'Arxiu Comarcal del Maresme, documentant des dels tòpics andalusos fins a la visió irònica de la vida a la costa.