Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

121-129 de 129
  • 59'

    #9 - El Castell de Vilassà: Història i Evolució d'un Patrimoni Feudal

    Exploració del Castell de Vilassà En aquest episodi del programa Històries de mar i de dalt, s'analitza l'evolució històrica i arquitectònica del castell de Vilassà, un dels monuments medievals millor conservats del Maresme. Amb la participació de l'historiador Joaquim Graupera, es desmitifica la idea romàntica dels castells i s'explica la seva realitat com a centre de poder econòmic i social. Els Orígens: Del Poder Carolingi a la Revolució Feudal El context històric se situa a l'entorn de l'any 1000, un moment de transformació on la descomposició de l'imperi carolingi dona pas al feudalisme. Els punts clau d'aquesta època són: • L'aparició de l'aristocràcia rural que controla el territori i capta les rendes dels camperols. • La transició dels castells roquers (situats en penyes per visualitzar el poder, com el de Borriac) cap als castells palau. • La funció dels castells com a símbols de força i violència per ostentar el domini sobre els que treballen la terra. Arquitectura i Fases de Construcció El castell no es va construir d'una sola vegada, sinó que és fruit de diverses etapes: Segles XI-XII: Inicialment era una torre de defensa exempta sota el domini dels Sant Vicenç. Segle XIII: Transició cap a una estructura habitable amb elements del gòtic lineal o protogòtic. Segle XIV-XV: La gran reforma gòtica impulsada pels desbosc, una família de la burgesia barcelonina que va comprar la jurisdicció el 1352. Es converteix en un castell palau amb pati d'armes i escala monumental. Segle XVI: Monumentalització de la façana amb finestres gòtiques prefabricades. Segle XX: Gran restauració de l'any 1956 per l'arquitecte Adolf Florensa. Societat, Conflictes i Jurisdicció "El problema de la legitimitat sorgeix quan un noble no ho és per sang, sinó que ha comprat el títol; els vilassarencs no acceptaven treballar gratuïtament per a un nou ric." Un dels aspectes més interessants discutits és el plet entre els nous senyors (els desbosc) i els habitants de Vilassar. Aquests últims buscaven el carreratge amb Barcelona per escapar del poder judicial del senyor feudal, preferint ser súbdits directes de la monarquia o de l'Església, on les condicions eren sovint més avantatjoses. Curiositats i Patrimoni Actual Actualment, la propietat pertany als marquesos de Barberà i de Serriera. Es destaquen elements únics com: • L'heràldica: Pintures al sostre teixinat de la torre que han permès datar les obres gràcies als escuts de les famílies Sant Vicenç i Centelles. • La ubicació estratègica: Situat entre dues rieres per controlar els passos naturals entre el mar i la muntanya. • El Museu de la Marina: Tot i que el castell és privat, és una peça clau de l'imaginari col·lectiu de Vilassar de Mar.

  • 58'

    #8 - Orígens i evolució de les tradicions de Nadal

    Orígens ancestrals de les festes de Nadal El programa Històries de mar i de dalt, conduït per Alexis Serrano, ofereix una visió antropològica i històrica sobre les celebracions del solstici d'hivern. S'explica com el Nadal cristià és un sincretisme de festes paganes molt anteriors. Les Saturnals romanes i el solstici • Els romans celebraven les Saturnals (del 17 al 23 de desembre) en honor a Saturn, déu de l'agricultura. • Durant aquestes festes ja es practicava l'intercanvi de regals (dona) i les populars estrenes. • La decoració de les llars amb elements naturals (molsa, branques, troncs) i espelmes buscava placar la fúria de la divinitat i assegurar el reneixer de la terra. L'evolució de les figures màgiques: De Sant Nicolau a Santa Claus • Sant Nicolau de Bari (segle IV) és la base històrica del personatge. Conegut com a benefactor dels infants i per miracles com el del dot de les tres filles. • El personatge es va transformar al segle XIX als Estats Units mitjançant una barreja del Sinterklaas holandès i el Father Christmas britànic. • La imatge moderna que coneixem (corpulent, barba blanca i vestit vermell) es va consolidar el 1931 per un encàrrec de la marca Coca-Cola, inspirant-se també en la divinitat vikinga Odí. Curiositats del calendari i la historicitat de Jesús La reforma del calendari • El nom de desembre prové del llatí decembris, ja que originalment era el desè mes del calendari romà (que començava al març). • La paraula any comparteix etimologia amb anell, simbolitzant la circularitat del temps. El naixement de Jesús • No hi ha proves als evangelis que Jesús nasqués el 25 de desembre; la data es va triar per superposar la fe cristiana a les Saturnals. • Els càlculs moderns suggereixen que Jesús podria haver nascut entre l'any 4 i 7 abans del nostre inici de l'era (anno domini). "Conscient o inconscientment, portem a la motxilla cultural esquemes que potser no sabem d'on surten, però que repetim sistemàticament." Tradicions compartides i jocs d'atzar • El tortell de Reis té el seu origen en el panis martis, un pa dolç de massapà que els romans compartien per desitjar prosperitat. • Els jocs d'atzar com la grossa de Nadal o les rifes tenen precedents en les tòmboles públiques del segle XVIII i XIX utilitzades pels estats per finançar guerres o obres públiques.

  • 57'

    #7 - Pintura sobre retaula i patrimoni religiós a Vilassar

    El patrimoni religiós de Vilassar de Mar L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt analitza el ric patrimoni de la parròquia de Sant Joan, centrant-se especialment en la pintura sobre retaula. Després de la destrucció del mobiliari litúrgic el juliol de 1936, la reconstrucció del temple el 1939 va ser liderada pel rector mossèn Joan Roig i Ramoneda i l'arquitecte Josep Maria Ribes i Casas. L'art de la retaula: una tècnica artesanal La convidada Puri Martín, artista visual i experta en la matèria, desgrana la complexitat d'aquesta tècnica mil·lenària que requereix paciència i un domini excepcional de l'ofici: • El procés comença amb la preparació de la fusta amb fins a 11 capes de gesso (cola de conill i blanc d'Espanya). • S'utilitzen eines tradicionals com la pedra d'àgata per brunyir l'or i el ferro d'escatà per crear els volums. • La tècnica es basa en la pintura al trem d'ou, una modalitat molt més lenta que l'oli o l'acrílic. • Es detallen conceptes com el gofrat (per donar textura de tela), l'estofat i la colradura (imitació d'or amb plata i gomalaca). L'obra de Jordi Vilarrufes i Josep Ubiols El programa destaca la figura de Jordi Vilarrufes, mestre de la Puri i autor de la majoria de retaules de l'església local. Es recuperen talls de veu de l'artista on reflexiona sobre la seva evolució des d'un estil acadèmic i hieràtic cap a l'abstracció. Per contra, també s'esmenta el treball de Josep Ubiols, que tot i ser un gran pintor, no utilitzava les tècniques artesanes de retaulista d'ofici. Anecdotari i curiositats de la postguerra S'expliquen diversos episodis curiosos sobre la relació entre els artistes i el clergat conservador dels anys 40: "La túnica de Sant Cristòfol va pujar i baixar en un estira-i-arronsa entre l'artista i el rector perquè se li veien massa els genolls." També es comenta la sensualitat fortuïta de figures com Santa Elena, que va haver de ser modificada per no marcar excessivament la silueta, reflectint la moralitat estricta de l'època post-Guerra Civil.

  • 58'

    #6 - L'urbanisme antic i la casa de cos a Vilassar de Mar

    Evolució i singularitat de l'urbanisme local L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt se submergeix en la formació urbana de Vilassar de Mar, especialment durant els segles XVIII i XIX. Amb la participació de l'historiador Francesc Caballé, s'analitza com el creixement demogràfic va transformar els antics terrenys agrícoles en la trama urbana que coneixem avui dia. El model de la casa de cos El creixement del municipi es va fonamentar en la replicació de la casa de cos, un sistema constructiu característic de la comarca del Maresme: • Són habitatges unifamiliars fets entre mitgeres. • L'amplada ve determinada per la llargada de la biga (un cos). • Aquest model ha sobreviscut gràcies al fet que, durant el boom urbanístic dels anys 60 i 70, es va optar per construir en els antics horts en lloc d'enderrocar el nucli antic. L'urbanisme com a iniciativa privada Un dels punts clau de la discussió és la naturalesa privada de l'urbanisme històric. Durant el segle XVIII, no era l'administració qui traçava els carrers, sinó els mateixos propietaris de les feixes agrícoles: • Els propietaris parcel·laven les seves terres per obtenir més rendiment que amb el conreu. • Les promocions en filera sovint no coincidien entre elles, creant un traçat de carrers amb esglaons o "calaixos". • L'orientació tradicional buscava el sol (cara a mar), deixant el carrer del Carme com una de les poques excepcions perpendiculars. Espais singulars: Horts i el Carrer dels Balcons L'urbanisme local presenta peculiaritats úniques, com la distribució de l'espai propietat-vial: • Moltes cases tenien l'aixida al darrere i l'hort a l'altra banda del carrer, mantenint el vial com un espai que travessava la propietat. • S'analitza el cas del Carrer de Sant Ignasi, conegut popularment com el carrer dels Balcons. Aquesta promoció de mitjans del segle XIX va ser revolucionària per incloure balcons en lloc de les tradicionals finestres al primer pis. "El que és realment important a Vilassar són aquestes promocions del segle XVIII, aquestes fileres de cases que configuren un paisatge únic." Recerca històrica i conservació Finalment, el programa posa en valor la tasca de recerca als arxius i la importància de protegir no només edificis individuals, sinó el concepte de paisatge urbà. Es reclama la revisió i publicació digital dels treballs de recerca, com la beca Ernest Lluch de Caballé, per fer-los accessibles a la ciutadania.

  • 58'

    #5 - L'emigració de Vilassar de Mar a Amèrica (s. XIX)

    Introducció i Context Històric L'episodi d'Històries de mar i de dalt aborda el fenomen migratori dels vilassarencs cap al continent americà durant el segle XIX. Alexis Serrano explica que, tot i que el decret de lliure comerç de 1778 va obrir les portes a la corona d'Aragó per comerciar amb Amèrica, la immigració massiva des de Vilassar de Mar no es va consolidar fins a la dècada de 1840. Les Etapes i el Control de la Carrera d'Índies • Fins al 1778, el comerç estava centralitzat a Sevilla i Cadis, reservat a residents de Castella i Lleó. • A partir del decret de Carles III, sorgeix una nova classe mercantil i financera a Catalunya. • Prèviament, alguns catalans s'hi van establir "destranquis", espanyolitzant els seus cognoms per poder embarcar. Les Rutes i Destinacions Principals Jordi Casanovas, expert en genealogia, detalla que encara que Cuba i Puerto Rico van ser les primeres destinacions riques en presència catalana, el focus vilassarenc es va desplaçar fortament cap al Riu de la Plata. • Montevideo i Buenos Aires: Es van convertir en els ports d'entrada principals, especialment a partir de 1830. • Equador (Guayaquil): Destaca la presència de sagues familiars com els Puigmir i els Roldós. • Altres zones: S'han documentat registres a 17 països i 99 poblacions diferents des de la Terra del Foc fins a Nova York. La Dinàmica Social i Econòmica El Salt amb Xarxa (Saltar con red) L'emigració vilassarenca no era desesperada, sinó organitzada. Els pioners reclamaven parents i veïns per treballar en les seves cases de comerç. "La gent es fia de la gent que coneix, amb els que han jugat al carrer a pilota o han estudiat a la mateixa escola." El Cercle de la Mercaderia Els capitans vilassarencs i masnovins dominaven un triangle comercial estratègic: 1. Sortien amb vi de la terra i puntes (randes) cap al sud. 2. Compraven tassajo (carn seca) a l'Uruguai per alimentar els esclaus de Cuba. 3. Canviaven la producció de Cuba per sucre, rom i, finalment, cotó a Nova Orleans per abastir la indústria tèxtil catalana. Personatges i Llegat • L'Americano vs. Indiano: Els convidats prefereixen el terme americano perquè molts vilassarencs, en tornar, no feien ostentació pública a Vilassar de Mar, sinó que invertien en l'Eixample de Barcelona. • La tragèdia del Titanic: Membres de la família Carrau de Vilassar (residents a l'Uruguai) van morir en el famós naufragi després de visitar la família al poble el 1912. • Identitat i Genealogia: Actualment, hi ha xarxes socials i grups de Facebook on milers de descendents a Amèrica mantenen viva la seva arrel vilassarenca.

  • #4 - Les visites pastorals: història i control de l’Església - episode art
    57'

    #4 - Les visites pastorals: història i control de l’Església

    Les visites pastorals com a eina de control En aquest episodi d'Històries de mar i de dalt, s'explora la rellevància històrica de les visites pastorals a les parròquies de Vilassar de Mar i de Dalt. Mitjançant les actes i decrets deixats pels bisbes, s'analitza com aquestes inspeccions servien per supervisar tant l'estat material dels temples com la conducta moral del clergat i els fidels des del segle XVI, especialment després del Concili de Trento. Procediment i objectius de la visita Les visites no eren sorpreses; el rector era avisat mitjançant un decret de visita per preparar la feligresia i la documentació. Durant l'estada del bisbe, es realitzaven diverses accions clau: • Inspecció del patrimoni: Es revisava l'estat dels altars, les fonts baptismals i l'ornamentació, exigint sovint reparacions per garantir que tot estigués "decentement adornat". • Control de l'ensenyament: Es vigilava que la catequesi i la doctrina s'impartissin correctament, prohibint pràctiques que poguessin confondre els cristians. • Revisió de comptes: S'auditaven els llibres de rendes, beneficis i l'inventari de joies i roba litúrgica. Els decrets i les curiositats de la vida quotidiana Els decrets recullen obsessions i anècdotes que mostren la humanitat de l'època. S'esmenten prohibicions curioses com: • Que els capellans no vagin del bracet de les dones pel carrer. • La prohibició de fumar o menjar xocolata durant els oficis religiosos. • El control dels llibres prohibits i la lluita contra la poligàmia mitjançant les amonestacions i els expedients matrimonials. "De cada visita que els bisbes fan a les comunitats, el bisbe en deixa una traça documental... Avui, aquests llibres són una font històrica de primera magnitud que ens parla de com érem i de la fe de les comunitats." Estructura administrativa i econòmica El programa també detalla com el sistema de beneficis permetia mantenir l'estratègia econòmica de l'Església a través de llegats i fundacions privades per a misses o dotacions per a núvies. S'explica la complexa jerarquia entre els bisbats de Barcelona i Girona i la importància dels arxius per reconstruir la demografia històrica mitjançant els censum animarum (batejos, matrimonis i defuncions).

  • 59'

    #3 - Megalitisme i prehistòria al Maresme i Vilassar

    Introducció a la Prehistòria i el Neolític L'episodi d'Històries de mar i de dalt se centra en l'estudi de les etapes més remotes de la humanitat al territori català, amb un focus especial en el megalitisme al Maresme. El programa explica com la prehistòria es divideix en l'edat de pedra (paleolític i neolític) i en l'edat dels metalls. El fenomen del megalitisme L'expert convidat, Oriol Font, detalla que el megalitisme a Europa neix fa uns 7.000 anys i arriba a Catalunya fa uns 5.500 anys. No és només una qüestió d'enterraments, sinó que inclou: • Dòlmens: Construccions funeràries fetes amb grans lloses de pedra. • Menirs: Pedres treballades i col·locades verticalment. • Cromlecs: Cercles de pedres vinculats a calendaris agrícoles i solsticis. "El megalitisme és un fenomen que traspassa cronologies; a Catalunya s'estén durant gairebé 2.000 anys." Patrimoni local: La Roca d'Antoni Es destaca la importància de la Roca d'Antoni a Vilassar de Dalt, una galeria catalana que servia com a sepulcre col·lectiu. S'explica que originalment aquestes estructures no eren visibles com les veiem avui, sinó que estaven cobertes per un túmul de terra i pedres. Simbolisme i astronomia Un dels punts clau de la discussió és la relació entre els monuments i el cel: • Les orientacions dels dòlmens no són atzaroses; molts miren cap a les sortides o postes de sol en moments solsticials. • Es planteja la idea del dòlmen com una reproducció de l'úter femení o de la mare terra, simbolitzant el retorn a la vida en un altre món. • La posterior cristianització de festes paganes, com Nadal o Sant Joan, té el seu origen en el culte prehistòric al cicle solar. Vida quotidiana i recerca arqueològica El debat també desmunta mites sobre les societats neolítiques: • Tecnologia: S'utilitzaven materials peribles com la fusta, el cuiro i fibres vegetals que rarament es conserven. • Intercanvi: L'existència de materials com l'ambra del Bàltic o la variscita de Gavà en llocs llunyans demostra que les idees i els productes viatjaven grans distàncies. • El fals dòlmen de Vallgorguina: Es revela que la seva forma actual de "taula" és una reconstrucció romàntica del segle XIX sense rigor científic.

  • 57'

    #2 - Jaume Almera: El pare de la geologia a Catalunya

    Introducció a la figura de Jaume Almera Comas L'episodi d'avui d'Històries de mar i de dalt explora la vida i l'obra de Jaume Almera Comas (1845-1919), una figura cabdal nascuda a Vilassar de Mar que va personificar la unió entre fe i ciència. Fill de mestre d'aixa de l'astillero local, Almera va esdevenir sacerdot, canonge i el científic considerat unànimement com el pare de la geologia a Catalunya. Context Històric i Acadèmic L'Alexis Serrano ens situa en una època de grans transformacions acadèmiques i polítiques: • Restauració Universitària: Coincideix amb el restabliment de la Universitat de Barcelona sota el regnat d'Isabel II, separant els estudis civils dels eclesiàstics. • Conflicte Ciència-Religió: Almera viu l'impacte de les teories darwinianes. Tot i el tancament de l'Església davant el progrés científic el segle XIX, ell va aconseguir conciliar la seva condició de clergue amb la recerca empírica. La Recerca Científica i el Mapa Geològic En Jordi Jubany, geòleg i descendent del canonge, detalla com Almera va arribar a la geologia per obediència institucional però hi va excel·lir per rigor propi: • El Mapa Geològic de Barcelona: Iniciat el 1885 per encàrrec de la Diputació per millorar el cultiu de la vinya després de la plaga de la fil·loxera. Va destacar pel seu detall increïble (escala 1:40.000). • Metodologia i Reconeixement: Treballava de forma autodidacta, recorrent el territori amb una mula i allotjant-se en rectories per estalviar costos. • Llegat Internacional: Va fundar el museu geològic del seminari i va rebre el reconeixement de la societat geològica francesa. Altres Dimensions del Personatge Lil·lustre vilassarenc no només es va dedicar a les pedres: • Arquitectura i Administració: Com a degà de la Catedral de Barcelona, va supervisar la construcció del simbori i la façana gòtica actual. També va ser administrador de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. • Relacions Especials: Va mantenir una amistat íntima amb Jacint Verdaguer, a qui va acompanyar en un viatge a Terra Santa. "No era lògic que el mapa geològic estigués concentrat en el seminari; hi havia piques entre la societat civil i l'eclesiàstica." Una Utilitat que Perdura el Segle XXI Com a anècdota final, s'explica com els mapes d'Almera, fets fa més d'un segle, van ser crucials per a la construcció de la Línia 1 del metro a Santa Coloma de Gramenet per identificar dics de roca dura que no apareixien en cartografies més modernes.

  • 58'

    #1 - La immigració occitana dels segles XVI i XVII a Vilassar

    Context Històric: El buit demogràfic post-Pesta Negra L'episodi analitza profundament com la Pesta Negra de 1348 va delmar la població europea, deixant a Catalunya una situació de conreus abandonats i masos rònecs. Amb el redreçament econòmic del segle XVI, es va produir un fenomen de vasos comunicants: el migdia francès, sobrepoblat i afectat per les guerres de religió, va trobar en el Principat una terra d'oportunitats. Causes de la Migració al Maresme • Factors de repulsió: La misèria, la violència entre catòlics i ugonots, i la baixa fertilitat de les terres pirinenques franceses. • Factors d'atracció: Catalunya era vista com el "Dorado" per l'escassetat de mà d'obra, cosa que permetia sous molt atractius i l'accés a terres. • Rutes i xarxes: L'emigració s'articulava en xarxes familiars i de veïnatge, el que es coneix com a saltar amb xarxa (anar on ja hi ha coneguts). El Perfil de l'Immigrant i el Cas de Vilassar L'arquetip de l'immigrant era un home jove i solter (fadrí fener) que arribava amb 12 o 16 anys. Sovint s'integraven casant-se amb pubilles o vídues locals per ascendir socialment. • A Vilassar (el Vilassar històric que inclou Vilassar de Dalt i Cabrils), la proporció de casaments amb francesos va arribar al 9,7%, una xifra superior a la mitjana de la comarca. • Existia una Confraria de Sant Jaume a Vilassar gestionada exclusivament per immigrants francesos, fet que demostra la seva rellevància quantitativa i organitzativa. • Molts cognoms actualment considerats "catalans de tota la vida" com Calvet, Rocafreda, Mates o Finet tenen un origen provat en aquestes onades migratòries del nord. "La història seria una gran mestra si hi hagués bons alumnes disposats a aprendre dels paral·lelismes amb l'actualitat." Fonts Documentals i Recerca La doctora Alexandra Capdevila detalla les fonts clau per a l'estudi: Les matrícules de francesos (censos creats per control polític durant la Guerra dels 30 anys). Els registres parroquials (llibres de matrimonis i òbits). Els expedients de solteria per evitar la bigàmia, exigits pel Concili de Trento.