Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#16 - Propietat agrícola, masos i fiscalitat a l'edat mitjana
Propietat agrícola i fiscalitat feudal al Maresme
L'episodi d'Històries de mar i de dalt a Vilassar Ràdio analitza l'estructura de la propietat de la terra a la Baixa Edat Mitjana. A diferència de l'actualitat, el concepte de propietat era fragmentat sota el règim de l'amfiteosi, dividint-se en:
- Domini eminent: Ostentat normalment pel Rei o l'Església.
- Domini directe: Exercit pel senyor feudal com a intermediari.
- Domini útil: Pertanyent al pagès (amfiteuta), que treballava la terra i vivia al mas.
Aquests pagesos tenien obligacions fiscals que pagaven anualment amb un cens, inicialment en espècie (gra, vi o animals) i, amb el temps, monetaritzat. Aquesta monetarització va acabar afavorint el pagès a causa de la inflació històrica.
La condició remensa i els mals usos
El doctor Enric Sovinyà detalla la situació dels remenses, pagesos adscrits a la terra que no podien abandonar el mas sense pagar un rescat. A Vilassar, es calcula que un 35% de la població era remensa, mentre que un 20% eren pagesos lliures (alòdics).
Es discuteixen els anomenats mals usos, incloent fets com:
- La xòrquia (manca de descendència).
- L'intestia (morir sense testament).
- La cugúcia (adulteri de la dona, que permetia al senyor quedar-se amb part dels béns).
"El dret de cuixa és una fake history; no s'ha documentat mai a l'edat mitjana i és una invenció literària posterior."
Successió i la figura de l'hereu
La figura de l'hereu universal apareix per garantir la unitat de l'explotació agrícola del mas. El dret civil català permetia transmetre el patrimoni íntegre a un sol fill, tot i que s'havia de compensar els germans amb la legítima (un 25%).
L'impacte de la Pesta Negra
L'epidèmia de 1348 va reduir la població dràsticament, provocant l'aparició dels masos rònecs (abandonats). paradoxalment, això va permetre als supervivents acumular més terres i convertir-se en els anomenats pagesos grassos, que van prosperar durant els segles posteriors gràcies a l'acumulació de patrimoni i rendes.