Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

73-84 de 129
  • 58'

    #59 - Històries de Mar i de Dalt: Tradicions de la Setmana Santa

    La Setmana Santa com a tradició cultural i religiosa El programa Històries de mar i de dalt, conduït per Núria Gómez i amb la participació d'Alexis Serrano, explora l'origen i la significació de la Setmana Santa. Es tracta d'una reflexió sobre com el calendari litúrgic es vincula amb cicles tel·lúrics, astronòmics i històrics preexistents. Els pilars de la celebració • La simbologia de la sang i el foc: Present com a element regenerador en cultures com la grega, egípcia o romana, i com l'església va integrar o substituir aquests ritus antics amb la passió de Jesús. • L'any litúrgic: El calendari cristià no comença al gener. Comença amb l'Advent, seguint amb el cicle de Nadal, fins arribar a la Quaresma, un període de 40 dies d'abstinència i caritat que culmina en la celebració més festiva del calendari: la Pasqua. Rituals i elements claus "Jesús és la cera blanca pura. Jesús se'l representa amb l'espelma de la cera blanca de la corona d'Advent." La Quaresma: Temps de dejuni lligat al record del pas dels jueus pel desert i els dies de Jesús en el mateix escenari. Calendari lunar: La data de la Pasqua és mòbil; es calcula segons la primera lluna plena de primavera pel Concili de Nicea, una tasca de càlcul complexa que ha estat clau per al desenvolupament astronòmic a l'Església. Tríduo Pasqual: Els tres dies centrals (Dijous Sant, Divendres Sant i la nit del Dissabte) on s'escenifica a les esglésies la mort i resurrecció de Crist, incloent ritus com el rentat de peus (Dijous Sant) i el foc amb el ciri pasqual. Tradicions locals a Vilassar de Mar Diumenge de Rams: Tradició d'estrenar roba i la benedicció de palmes i llorers. S'ha explicat el costum antic de picar a les portes de l'església amb la creu processional per simular l'entrada a Jerusalem. Protecció de la llar: L'ús de branques beneïdes per protegir la casa contra les tempestes i la posterior reutilització de les palmes cremades el següent Dimecres de Cendra.

  • 58'

    #58 - Patrimoni Cultural Immaterial: Definició i Reptes

    Introducció al Patrimoni Cultural Immaterial En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, explorem amb l'antropòleg Jordi Montlló el concepte de patrimoni cultural immaterial. Aquest concepte, definit per la UNESCO el 2003, no fa referència a objectes físics, sinó a l'herència viva i dinàmica que una comunitat rep, manté i transforma. El patrimoni com a element viu El patrimoni ha de ser entès com una motxilla cultural que tots portem. Es tracta d'allò que hem heretat i que ens defineix com a col·lectivitat: • Transmissió generacional: Les tradicions es recrean constantment gràcies a la interacció de la comunitat amb el seu entorn. • Emoció: El convidat subratlla que el patrimoni s'ha de vincular a l'emoció que sentim en presenciar festes (com les Santes o el toc manual de campanes) o l'ofici dels artesans. • Dinamisme: No es tracta de fossilitzar tradicions, sinó d'entendre que aquestes muten i s'adapten als nous temps sense perdre l'essència. Reptes en la gestió i documentació El debat se centra en els conflictes inherents a la gestió d'aquest patrimoni i la importància de la participació ciutadana. "L'infern és ple de bones intencions. Si ja d'entrada és complicat gestionar entitats culturals, cal que les persones estiguin preparades i deixin de banda els personalismes." Mapes de patrimoni Jordi Montlló explica la seva tasca realitzant mapes de patrimoni per a la Diputació de Barcelona. Aquests mapes inclouen cinc àmbits: 1. Patrimoni immoble (edificis, jaciments) 2. Patrimoni moble (objectes, col·leccions) 3. Patrimoni documental (fons fotogràfics, bibliogràfics) 4. Patrimoni immaterial (festes, tècniques artesanals) 5. Patrimoni natural (espais d'interès, arbres) L'objectiu final no és només estar en una "llista d'or", sinó garantir que les administracions facilitin els recursos i mecanismes per mantenir viva la cultura local.

  • 1h

    #57 - Lluïsa Vidal i el paper de la dona a l'art

    La figura de Lluïsa Vidal El programa ret homenatge a Lluïsa Vidal i el seu paper com a dona pintora a principis del segle XX. Maria Josep Castillo destaca que el que fa a Vidal un referent excepcional no fou només la seva formació, sinó la seva determinació per viure professionalment de l'art. Una carrera marcada per la superació • Pionera i viatgera: Va viatjar sola a París a finals del segle XIX per formar-se, un fet extraordinari per a una dona de la seva època. • Temàtica trencadora: A diferència de moltes contemporànies que es limitaven a pintar flors o aquarel·les per afició, Vidal es va centrar en la figura humana, paisatges i escenes de l'entorn domèstic. • Independència econòmica: Com a sostén de la seva família en moments de crisi, va muntar una acadèmia de pintura i es va establir com a professional, incloent una faceta destacada com a il·lustradora en revistes feministes com Feminal. El context històric i la lluita per la visibilitat "No s'ha de donar per descomptat que una persona que ha vist un món que les seves compatriotes segurament només podien somiar... és a dir, anar-se'n sola a París, les nostres besàvies no ho hagueren pogut fer segurament mai de la vida." • Dificultats tècniques i socials: Les dones artistes tenien accés limitat a l'estudi del natural i al món dels tallers professionals, copats tradicionalment pels homes. • L'etiqueta de "masculí": La qualitat de l'obra de Vidal era tan reconeguda que, sovint, si la seva signatura era esborrada, els seus quadres podien ser atribuïts a autors famosos com Ramon Casas. • Evolució als museus: S'analitza com, tradicionalment, moltes obres creades per dones eren atribuïdes erròniament a homes (com el cas de Sofonisba Anguissola) i com, recentment, grans museus estan corregint aquestes descripcions i organitzant exposicions monogràfiques pioneres.

  • 59'

    #56 - Els arxius parroquials de Vilassar: història i patrimoni

    Introducció als arxius parroquials En aquesta edició de Històries de mar i de dalt, explorem la importància històrica i documental dels arxius parroquials de Vilassar de Mar. Aquests arxius no només contenen informació eclesiàstica, sinó que són testimonis vitals de l’evolució demogràfica i social del municipi al llarg dels segles. La parròquia com a institució de base La parròquia des de l'edat mitjana ha estat la institució de referència en el territori, actuant sovint per sobre de les administracions civils: • El rector encarna la presència de l'església i gestiona la cura d'ànimes. • Els arxius parroquials conserven documentació clau per entendre l’estructura social del Vilassar històric, que abastava des de Randemar fins a Vallromanes. Documentació i vida quotidiana Es detalla la tipologia de documents conservats: "El compliment pasqual permet reconstruir una demografia que altrament seria una incògnita." • Llibres de compliment pasqual: Essencials per conèixer els habitants del poble abans de l'existència de padrons censals. • Cura d’ànimes i comunitat de preveres: Es discuteix la regulació dels preveres de la parròquia de Sant Genís de Vilassar i la seva funció en el teixit local. • Comunidors: Edificacions històriques utilitzades per beneir el terme i protegir-se de tempestes, sovint vinculades a supersticions populars i tradicions locals. Patrimoni i recerca històrica L'entrevista amb Josep Samón Forgas destaca l’esforç per classificar i conservar milers de documents rescatats de l'oblit. Es subratlla el valor dels llibres de baptismes, matrimonis i òbits, i com aquests permeten realitzar estudis genealògics, així com analitzar l'evolució del sector tèxtil a la comarca del Maresme.

  • 59'

    #55 - El comerç de la cera en l'època medieval

    Introducció: El valor d'un recurs essencial En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, explorem un tema aparentment secundari però crucial per entendre la vida quotidiana i l'economia preindustrial: el comerç i l'ús de la cera al segle XV. Lluny de la imatge cinematogràfica de sales medievals plenes d'espelmes, la realitat era molt més austera. La cera com a símbol litúrgic • La cera d'abella era un producte extremadament car, reservat principalment per a la litúrgia cristiana. • Les famílies nobles o riques només podien permetre’s el seu ús en ocasions molt específiques. • La majoria de la població utilitzava solucions d'il·luminació molt més econòmiques, com el greix animal o seu. Especialistes i economia de la cera Hem comptat amb la intervenció de Lluís Sales, doctor en història i investigador especialitzat en la producció i comerç de cera a la baixa edat mitjana. El dèficit estructural i l'origen de la cera "La cera d'abella no la utilitzem en contextos antics, medievals, moderns, per il·luminar de forma natural les estances... sinó que l'utilitzem específicament per la litúrgia cristiana." • El Principat de Catalunya tenia una producció deficient, per la qual cosa es va dependre durant segles de les importacions del nord d'Àfrica (Algèria, regne de Tremessen) i posteriorment de les regions nòrdiques. • L'estudi de Sales revela un sistema sofisticat de reciclatge i reutilització: els regalims es recollien i es tornaven a fondre per crear candeles de menor qualitat, demostrant una forma primigènia d'economia circular. Aplicacions tècniques i populars • Exvots: pràctiques de devoció popular que han perviscut des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. • Tècnica de la cera fosa: essencial en metal·lúrgia, orfebreria i fabricació de campanes. • Farmàcia: base fonamental per a ungüents i apòsits abans de l'era dels plàstics.

  • 59'

    #54 - La revolució industrial i l'era de les comunicacions

    La revolució tecnològica i el canvi d'era El programa analitza com el segle XIX i principis del XX van marcar un canvi epocal definit per l'electricitat i la mecanització. Es destaca la ràdio no només com un invent, sinó com un catalitzador de la societat de masses i una nova forma d'entendre la publicitat i la informació. Impacte en la vida quotidiana • La transició de l'era preindustrial a la postindustrial va reconfigurar les ciutats, eliminant muralles i potenciant els eixamplanaments urbans. • La millora en l'esperança de vida ha estat exponencial gràcies als avenços científics, especialment en el camp de la medicina. • L'alimentació ha passat d'una economia de subsistència a la disponibilitat global gràcies a la indústria de conserves i l'economia d'escala. "Quan parlem de la revolució industrial, té tota la raó del món de dir revolució industrial. Per què? Perquè els canvis són tants." Estructura socioeconòmica i conflictes El resum subratlla la tensió entre el liberalisme econòmic i el naixement de moviments socials. S'explica com el desenvolupament tecnològic (el Taylorisme i el Fordisme) va buscar l'eficiència a través de la fragmentació de tasques, derivant a vegades en la deshumanització del treballador, quelcom reflectit en el fenomen de l'udisme. • El creixement de la democràcia i l'ampliació del sufragi van permetre millores laborals. • Els nacionalismes i la polarització política van esdevenir la cara oculta del progrés. • La cursa científica (amb figures com Edison i Tesla) va deixar un llegat de controvèrsies ètiques i normatives en l'electrificació global.

  • 59'

    #53 - L'Imperi Otomà: Història, poder i llegendes

    L'ascens i configuració de l'Imperi Otomà El programa explora el naixement de l'Imperi Otomà a partir de la descomposició de l'imperi saljúsida, destacant la seva arrel en la tradició turca nòmada i la seva transformació en una potència sedentària i expansiva. Es posa l'accent en: • La caiguda de Constantinoble el 1453 a mans de Mehmet II, un esdeveniment que marca la fi simbòlica de l'Edat Mitjana. • La significació estratègica del control dels estrets (Bòsfor i Dardanels). • El mite de la Kisil elma (la poma daurada) com a símbol de l'expansió suprema. Un model social i administratiu alternatiu A diferència del model feudal europeu, l'Imperi Otomà presentava una estructura singular que sorprenia als seus contemporanis: • L'absència de propietat privada: Tot pertanyia formalment al soldà, amb un sistema de recaptació d'impostos centralitzat (timar). • Tolerància religiosa: A diferència de l'Europa de les guerres de religió, l'imperi permetia la coexistència de comunitats cristianes, jueves i musulmanes sota una protecció específica. • Mobilitat social: L'imperi no es basava en la noblesa de sang. Personatges d'origen humil o cristians renegats podien arribar a les més altes càrrecs de l'exèrcit o del govern. El sistema dels geníssers "I el 1453 caurà Constantinoble." S'analitza la curiosa i controvertida institució del Devshirme (recol·lecció d'infants). Aquests joves, allunyats de les seves famílies, rebien una formació d'elit, convertint-se en el pilar del poder otomà com a: • Geníssers: El cos militar més respectat i cohesionat, la família dels quals era el propi soldà i el foc de les casernes (ojac). • Administradors: Figures clau que governaven províncies i servien en el divan imperial, garantint una administració basada en la capacitat i el mèrit en lloc del llinatge.

  • 59'

    #52 - Estiuatge i arquitectura a Caldes d'Estrac

    Orígens i desenvolupament de l'estiuatge El programa explora el fenomen de l'estiuatge com a motor de transformació arquitectònica i social al Maresme, centrant-se en l'eix entre el Balís i la Musclera. • Factors claus: La combinació de fonts termals (les aigües de Caldes d'Estrac) i l'arribada del ferrocarril va convertir la zona en un pol d'atracció per a les classes benestants barcelonines. • Arquitectura: Es destaca la transició del mestre de cases tradicional cap a l'arquitecte titulat, donant lloc a obres singulars tant modernistes com noucentistes. La singularitat de l'arquitectura i el creixement urbà El Passeig dels Anglesos i el Passeig de Mar La urbanització de l'espai marítim a partir de 1917, especialment al Passeig dels Anglesos, va redefinir el paisatge costaner. Els ponents subratllen la qualitat d'obres signades per arquitectes rellevants de l'època. L'emblemàtic Hotel Colón va actuar com a centre neuràlgic de l'oci i la vida social, integrant el casino com un element d'atracció turística de primer nivell. "Quan parlem de Caldes d'Estrac estem parlant de la Champions League del turisme." Històries particulars i personatges El programa repassa biografies fascinants de personatges vinculats a l'època, destacant: • Joan Piquipon: Empresari i personatge polític rellevant, protagonista d'una complexa trama d'escàndols polítics (el cas Estraperlo). • Els espigons: S'analitza el paper d'Aurelia González Isla en la construcció de les defenses costaneres que van canviar la morfologia de la platja. Caldes d'Estrac com a oasi durant la Guerra Civil Durant la contesa, moltes de les grans torres d'estiuejants van esdevenir seus d'ambaixades i delegacions diplomàtiques estrangeres (francesos, britànics, búlgars), oferint protecció i un espai neutral enmig del conflicte, a més d'acollir grups de nens refugiats.

  • 57'

    #51 - Dones, herència i estratègies matrimonials a l'època moderna

    La posició de la dona a l'època moderna L'episodi analitza la situació de les dones en la societat catalana dels segles XV al XVIII, desafiant la visió simplista del patriarcat. Es discuteixen conceptes clau com: • El sistema del pobillatge: Quan no hi havia descendència masculina, la filla gran assumia la gestió del mas, esdevenint la pubilla. • La tutela i l'emancipació: L'evolució de la dona des de la tutela paterna o matrimonial fins a la capacitat d'autogestió en quedar vídua. • L'estatus jurídic: Les vídues sovint guanyaven autonomia legal, signant documents notarials i gestionant patrimonis. Estratègies matrimonials i patrimoni S'examina com el matrimoni funcionava més com un contracte econòmic que com una unió romàntica: • El dot i el contradot: Elements fonamentals per equilibrar les riqueses entre famílies i evitar la fragmentació del patrimoni. • L'elecció dels cònjuges: Els matrimonis buscaven consolidar l'estatus social i econòmic, cercant sovint enllaços dins de la mateixa classe o entorn geogràfic. • La nul·litat matrimonial: Contrari a la creença popular, la manca de descendència no era motiu suficient per a l'anul·lació eclesiàstica, ja que el matrimoni era vist com una comunió en l'amor i en la fe. "Todo casamiento hecho por amores las más veces deja de parar en dolores. Cada uno con su igual, pero arrimo y compañía." Casos singulars i resistència social L'Alexandra Capdevila destaca trajectòries que trenquen el motlle normatiu: • Ignàcia Arnau: Un cas excepcional del segle XVIII on una dona sol·licita el divorci per la vida dissoluta del marit i la mala gestió del patrimoni familiar. • El rol de les dones en la gestió: Dones que, malgrat les restriccions, van assumir el lideratge en la direcció de les hisendes i fins i tot van actuar com a prestamistes locals. • Els infants exposats: Una reflexió sobre l'abandó d'infants, les taxes de mortalitat i les xarxes de solidaritat o explotació laboral que se'n derivaven.

  • 59'

    #50 - Històries de l'esclavitud: un viatge històric

    Evolució i lògica de l'esclavitud El programa Històries de mar i de dalt aborda la complexa i sovint oculta història de l'esclavitud al llarg dels segles. S'analitza com aquesta pràctica ha transformat la humanitat, distingint clarament entre: • Societats esclavistes: Aquelles on l'economia depèn d'una gran massa d'esclaus (ex: Roma clàssica). • Societats amb esclaus: On existeixen individus en condició d'esclavitud però no és el pilar econòmic (ex: Edat Mitjana). Canvis en el sistema S'explica com, cap al segle IV, l'esclavisme entra en crisi per la seva falta de rendibilitat econòmica en comparació amb el sistema de colonat, on els treballadors són més fàcils de mantenir. Aquest mecanisme perdura fins que, amb l'arribada dels europeus a Amèrica, es represa amb gran crueltat a gran escala. Casos històrics significatius "Si un esclau mata el seu amo, tots els esclaus d'aquella casa han de ser assassinats." El programa recorre quatre històries impactants: L'ajusticiament massiu a Roma: La crucifixió de 400 esclaus per la mort d'un prefecte, evidenciant la duresa de la llei romana. El tràfic al Brasil del segle XVII: El missioner Dionigi Carli relata les terribles condicions de transport oceànic de milers de persones capturades a l'Àfrica, tractades com a simple mercaderia. Joseph Knight a Escòcia: Un cas jurídic dels segles XVIII-XIX on es qüestiona la legalitat de l'esclavitud en sòl britànic, marcant una fita històrica en el reconeixement de la llibertat individual. Harriet Jacobs i la resistència: La història d'una esclava als Estats Units que, mitjançant els seus escrits, apel·la a la consciència moral de les dones blanques, denunciant la perversió de l'esclavitud fins a aconseguir la seva llibertat.

  • 57'

    #49 - El Noucentisme: Art, Identitat i el Patrimoni de Vilassar

    Introducció al Noucentisme El programa explora el noucentisme, un moviment cultural, estètic i ideològic fonamental per a la Catalunya de principis del segle XX. A diferència del modernisme, el noucentisme busca el retorn a l'ordre, el classicisme i la recerca d'un llenguatge propi basat en la mesura i la raó. Els fonaments del moviment • L'arquetip del nou cent: El terme fa referència al nou segle i a la voluntat de modernització catalana. • Classicisme com a referent: S'inspira directament en les cultures grega i romana, amb un fort lligam amb les excavacions d'Empúries. • Ideologia possibilista: Representa un catalanisme pràctic que va impulsar la Mancomunitat i la creació d'institucions culturals clau com l'Institut d'Estudis Catalans. Influència en l'arquitectura i l'urbanisme Vilassar de Mar destaca per ser un dels municipis on l'arquitectura noucentista ha deixat més petjada, sovint més present que la modernista. • Josep Maria Ribas i Casas: L'arquitecte clau a la vila, responsable d'edificis com Can Viladomiu i part de les instal·lacions del sindicat. • L'exposició del 1929: Moltes de les construccions de l'època, com les del recinte de Montjuïc, reflecteixen aquest retorn a les formes clàssiques. "El noucentisme és, segurament, si parlem d'aquells estils que marquen el paisatge, l'estil que més caracteritza Vilassar de Mar." Protagonistes i Llegat El programa analitza les figures clau que van donar forma al pensament i l'art de l'època: • Eugeni d'Ors: El seu ideòleg principal, amb obra de ficció (La Ben Plantada) i una relació estreta amb el Maresme. • Joaquim Sunyer i Torres Garcia: Els grans referents de la pintura i la plàstica noucentista. • La supervivència del llegat: Figures com Enric Monjo van mantenir l'estètica noucentista viva en l'escultura pública durant moltes dècades, fins i tot superant l'època inicial del moviment.

  • 57'

    #47 - Els traginers: Gremis, mútues i la història del transport

    Els traginers: La clau del transport preindustrial Abans de l'arribada dels mitjans de transport moderns, els traginers van ser els autèntics protagonistes de la connectivitat territorial. El seu paper anava molt més enllà de moure mercaderies: • Llaços de comunicació: Eren el vincle entre poblacions aïllades, difusors de notícies i petits comerciants fonamentals en el comerç de l'època. • Diferenciació d'oficis: És important distingir els traginers (qui té el carro i la mula, i presta el servei) dels llogaters de mules. • Estructures gremials: A Mataró, els traginers s'agrupaven en gremis que regulaven els preus i les condicions, sovint compartint gremi amb els arts del foc (ferrers, serrallers). L'impacte del ferrocarril i el liberalisme La irrupció del tren al Maresme (Mataró-Barcelona) va suposar un punt d'inflexió significatiu per a aquests professionals: • Intermodalitat: Lluny de fer-los desaparèixer, el tren va obligar els traginers a reformular el seu negoci, complementant el ferrocarril en el trasllat de passatgers i càrrega des de les estacions fins a les masies. • Diversificació:Molts traginers van esdevenir avantpassats dels taxistes actuals, o van especialitzar-se en serveis funeraris, demostrant una gran adaptabilitat. De la confraria a la mútua assistencial Amb l'arribada del liberalisme i la supressió dels gremis, aquestes entitats van haver de canviar de model per sobreviure: • Evolució cap a mútues: Deixant enrere la lògica gremial exclusiva, van sorgir les societats de socors mutus (Montepíos), que oferien assistència sanitària i jurídica bàsica en absència d'un Estat protector. • Rol de les confraries: Mentre el gremi vetllava pels interessos professionals, la confraria era una congregació religiosa oberta a tothom, amb una forta implicació social i comunitària. "Els gremis eren el contrari del que avui considerem la llibertat de competència." Perspectiva de gènere en la història La discussió sobre la participació de les dones posa de manifest que, tot i que en el gremi l'exercici de l'ofici estava altament masculinitzat, les dones podien arribar a ser titulars de la propietat dels negocis i, en l'àmbit de la confraria, tenien el seu propi espai i organització.