Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#62 - Apotecaris i medicines medievals: història i comerç
Definició de l'ofici d'apotecari, l'evolució del terme i l'establiment de l'ofici com a garantia de professionalitat davant de xarlatans.
Discussió sobre la base científica de la medicina medieval, el paper fonamental d'Hipòcrates i Galè, i l'ús de les sagnies.
Presentació de l'investigador Carles Vela i la seva trajectòria en projectes sobre relacions socials i professionals en l'entorn urbà medieval.
Aclariment conceptual sobre els termes, l'especialització dels gremis i per què aquests professionals no només venien medicaments.
Anàlisi dels productes de l'obrador (espècies, cera, confits) i la col·laboració amb els candelers davant la competència.
Debat sobre la importància de les espècies (pebre, gingebre, sucre) com a símbol d'estatus social i les motivacions econòmiques d'aquella època.
Com eren les empreses familiars, els rols dels aprenents i esclaus, i l'accés d'aquests professionals al Consell de Cent.
El model de negoci de comptes oberts amb els clients, un sistema de crèdit habitual que s'ha mantingut durant segles.
Anàlisi sobre la presència de les dones, l'evolució normativa que va limitar la seva activitat i el rol de les vídues després de la mort del mestre.
Medicina medieval: més que superstició
En aquest episodi, analitzem la figura de l'apotecari i l'espacier en la societat medieval, desmuntant topalls sobre la medicina d'aquella època:
- La Teoria dels Humors: El sistema, basat en el llegat d'Hipòcrates i Galè, buscava l'equilibri de fluids (sang, flema, bilis) i va predominar fins al segle XIX.
- Funcions de l'apotecari: Més enllà de preparar medicaments, els tallers servien com a establiments de venda de productes quotidians: espècies, confits, tints i materials per a pintura.
- La conservació i el luxe: L'ús d'espècies importades i sucre no era només medicinal, sinó un símbol d'estatus per a la taula de les classes benestants.
Estructura i economia dels obradors
El funcionament gremial
Els apotecaris de la Baixa Edat Mitjana formaven part d'un teixit comercial essencial:
- Relació amb els candelers: Compartien matèries primeres com la cera per a l'elaboració de certs remeis (excipients) i productes de consum ritual.
- Gestió de la clientela: L'ús de comptes oberts era la norma habitual, permetent a les famílies accedir als serveis sense pagament immediat, reflectit en llibres de comptabilitat conservats fins als nostres dies.
"Els hospitals eren llocs on la gent acostumava a anar a trobar un bon morir, no un lloc on refer-se."
Rol social i laboral
- Participació política: Els grans tallers tenien prou influència per tenir representació al Consell de Cent de Barcelona.
- Presència femenina: Tot i que les dones participaven activament en el negoci, la normativa municipal progressiva va anar restringint la seva capacitat d'exercir en nom propi com a propietàries d'obradors.