Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

49-60 de 129
  • 58'

    #84 - Història i Nostàlgia: Els Teatres i Cinemes de Vilassar

    Origen i Evolució del Teatre El podcast explore la història teatral des de la Grècia clàssica fins a la seva arribada a Vilassar de Mar. Es destaca com el teatre neix lligat al culte a Dionís i evoluciona amb els romans cap a formes més comercials. A Vilassar de Mar, el teatre no només era oci, sinó sovint un motor de finançament per a serveis com hospitals, seguint el model del Teatre Principal de Barcelona. Les Sales Emblemàtiques Els convidats, Joan Valls i Llorenç Pujol, ens aporten la seva visió vivencial sobre els espais culturals del municipi: • Circo de Vilassà (1866): Referent com la primera gran sala comercial, sinònim de sarsuela i també espai per al cinema mut. • Patronat Parroquial: Espai que va tenir una història convulsa marcada per canvis de nom, incendis (el 1958 i 2003) i una gestió dominada per la censura durant la dictadura. L'Art de la Projecció Cinematogràfica "Si el canvi es feia tirant el foc amb una placa, no sortia a la pantalla... Era artesania pura." Es relata l'artesania que suposava la projecció de cinema al segle XX, amb les perilloses pel·lícules de nitrat de cel·lulosa, i l'evolució tècnica que va acabar amb la figura del maquinista artesanal. El Patrimoni Actual El debat conclou amb una crítica sobre la pèrdua de l'espai físic del Patronat, convertit avui en un solar, i l'esforç heroic de la companyia La Tropa Teatre per mantenir viva l'activitat en sales alternatives o a la seva pròpia seu. Es mencionen nombrosos espais alternatius on s'ha fet teatre a la vila, des de l'Escola Nàutica fins al Cinema Arenas, posant de manifest una riquesa cultural sovint oblidada.

  • 58'

    #83 - Les milicianes en la Guerra Civil: Història i Memòria

    Origen i context de les milicianes El programa analitza el paper de les dones combatents durant la Guerra Civil Espanyola, trencant els estereotips històrics que les situaven exclusivament en tasques de rereguarda. • La participació femenina no va ser un fet aïllat, sinó el resultat d'una trajectòria de mobilització política i sindical iniciada durant els anys de la Segona República. • Malgrat la seva voluntat de combatre al front, les dones van ser sovint destinades a tasques auxiliars per decisió d'una estructura política i militar marcada per l'androcentrisme. Mites i realitats historiogràfiques El professor Gonzalo Berger desmunta diversos llegendes urbanes utilitzades tant pel franquisme com per certs sectors republicans per desacreditar-les: "Les dones que van a combatre el feixisme amb les armes no són un bolet [...] Són dones que tenen una trajectòria." Desmuntant prejudicis comuns • L'edat i inconsciència: Les dades mostren que l'edat mitjana de les milicianes (entre 21 i 28 anys) coincidia amb la dels homes mobilitzats. • Adscripció ideològica: No eren exclusivament anarquistes; es documenta presència de dones a més de 13 organitzacions polítiques diverses. • L'estigma de la prostitució: Aquest mite va ser una eina deliberada per pressionar a les dones a abandonar el front. L'accés als arxius i la memòria silenciada La recerca actual es basa en una tasca artesanal de documentació en arxius militars com el d'Àvila i el Centro Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. • Es destaca la importància de crear polítiques de memòria actives i accessibles. • La doble derrota (política i personal) va fer que moltes dones mantinguessin el seu passat en l'anonimat per evitar la repressió i l'estigma social de la dictadura.

  • 57'

    #82 - Històries de Mar i de Dalt: L'evolució i història de la ràdio

    Evolució històrica de la ràdio El programa fa un recorregut des de la invenció de la ràdio per Guillermo Marconi el 1897 fins al món digital actual. Es destaquen punts clau: • La transformació de la ràdio d'un element central a les llars a la mobilitat gràcies al transistor. • L'ús polític i militar del mitjà, especialment significatiu durant les guerres mundials. • La consolidació de la ràdio com a mitjà d'informació immediata i de proximitat enfront de la televisió. El paper de les emissores locals S'analitza la importància de Vilassar Ràdio i altres emissores municipals com a puntals per a la cohesió social i la difusió d'informació local. Es ret homenatge a: "Els únics que t'ofereixen la informació de proximitat són els que tens a la vora." Memòria de Ràdio Maresme En la segona part, el convidat Santi Carreres repassa la història de Ràdio Maresme (1951-1964): • El funcionament de l'emissora vinculada al sindicat en plena dictadura. • El pes que van tenir el radioteatre i els programes d'esports amb personatges com Josep Gomà Carol. • La censura i les dificultats tècniques que van marcar una època, així com l'absència de documentació conservada avui dia. Reflexions sobre la ràdio moderna • La desaparició de les graelles rígides amb la irrupció dels podcasts. • La pèrdua del misteri de les veus en l'era de la radiovisió i els continguts multimèdia.

  • 59'

    #81 - Històries d'Arenys de Mar: Història, Patrimoni i Llegat

    Explorant Arenys de Mar En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, l'Alexis Serrano entrevista en Joan Miquel Llodrà, historiador i ambaixador d'Arenys de Mar, per fer un recorregut a fons pel patrimoni i la identitat d'aquesta vila del Maresme. Els pilars de la vila • La Riera: L'eix vertebrador geogràfic i social d'Arenys, un element molt present a la vida dels vilassarencs i moltes altres viles litorals. • El Cementiri i el paisatge: Un punt icònic que ofereix una visió panoràmica privilegiada, emmarcat pels turons que marquen la transició cap a la Costa Brava. • Patrimoni religiós: Es destaca el retaule de Santa Maria, obra renaixentista del barroc català esculpida per en Pau Costa, que es va salvar miraculosament durant la Guerra Civil. El llegat dels Americanos S'analitza com la fortuna dels Americanos va transformar l'urbanisme local: "A nosaltres ens agrada reivindicar amb orgull el llegat d'aquesta gent; no entendríem la morfologia urbana d'Arenys sense la seva feina." • Edificis emblemàtics: Esment d'espais com el Calissai, l'Hospital Xifrer i nombroses cases senyorials que testimonien l'època daurada de les relacions amb les colònies. • La dona a la història: Reflexió sobre el paper oblidat de les dones en el context de les migracions i les dificultats socials del segle XIX. Tradicions i cultura Es fa un repàs a festes clau com Sant Zenon (patró) i la recreació de La Passió i la Pesta, que ajuden a mantenir viva la memòria col·lectiva i el dinamisme cultural actual de la vila.

  • 58'

    #80 - L'esclavitud a la Barcelona medieval i les confraries

    L'esclavitud en el context medieval L'episodi aborda la complexa realitat de l'esclavitud a la Barcelona del segle XV, analitzant-la com una societat que convivia amb esclaus més que no pas una societat estrictament esclavista en el sentit tradicional. S'exploren els següents punts clau: • Diferenciació terminològica: Els historiadors distingeixen entre societats esclavistes (fonamentades en el treball esclau) i societats amb esclaus (on el treball esclau conviu amb d'altres formes de producció). • Orígens i violència: La condició d'esclau sempre parteix d'una violència estructural, ja sigui per captura en conflictes (guerres de frontera, corsarisme) o per compra directa en mercats, especialment a la zona de la Mar Negre. • Drets i procedències: Es destaca que l'esclavitud no era exclusiva d'un sol grup ètnic; hi havia persones d'origen eslau, musulmà, sardi i, més endavant, d'origen subsaharià. La condició jurídica es transmetia normalment a través del ventre matern. La Confraria de Sant Jaume Un dels eixos centrals és el paper social de la Confraria de Sant Jaume a Barcelona, fundada el 1455: "Una confraria fundada per Iniciativa Reial l'any 1455 i la vocació de la qual era plegar a les persones esclavitzades i llibertes de condició africana subsahariana que vivien a la ciutat de Barcelona." • Funcions de control i visibilitat: La monarquia utilitzava aquestes confraries per mantenir un cert control sobre la població exògena i per dotar-la d'una representació pública en processons i actes socials. • Conflictes d'estatus: El col·lectiu blanc va començar a qüestionar privilegis de la confraria, com l'ús del ciri major, derivant en tensions que van marcar la decadència d'aquestes institucions a finals del segle XVII. Reflexions sobre el treball i el mercat Finalment, es reflexiona sobre el paral·lelisme entre la història medieval i la modernitat: • L'esclavitud com a inversió: Molts propietaris veien l'esclau com una màquina de producció; el preu depenia de l'edat, l'ofici i la productivitat. • Comparació històrica: La paradoxa d'estudiar l'esclavitud medieval per entendre problemes actuals de precarietat laboral, salaris mínims i la deshumanització en els sistemes productius.

  • 59'

    #79 - Història del sexe: tabús i costums al llarg del temps

    La naturalesa dels tabús sexuals El programa explora com la societat ha gestionat històricament la sexualitat, sovint amagant-la sota un vel de tabú. L'Alexis Serrano explica que: • Les funcions corporals sempre han estat sotmeses a normes socials estrictes. • No vivim en una societat tan oberta com creiem; simplement hem canviat quins aspectes són els que ens fan vergonya. • L'antiguitat grecoromana, tot i ser més permissiva en certs àmbits, presentava contradiccions morals profundes, com l'acceptació de la pederàstia davant el rebuig a les unions estables entre homes adults. Mites medievals i realitat social Drets senyorials i control social "Tot això és pura invenció. Tenim centenars de fons que ens parlen dels abusos dels feudals [...], però en cap de tots hi apareix el dret de cuixa." • Es desmenteix el Ius Primae Noctis i l'existència dels cinturons de castedat, exposats sovint en museus però d'origen fals (segle XIX). • Les relacions sexuals eren objecte de regulació per part dels canonistes, que entenien el plaer femení com un factor necessari i natural. Joguines i pràctiques • La literatura grega ja documentava l'ús d'objectes coneguts com a olisbos. • Existien dinàmiques de relació equivalents als speed dating actuals, sovint mediades per terceres persones (la figura de la Celestina). Perspectiva històrica i canvi social La història no és lineal. L'Alexis subratlla que: • Hem passat èpoques d'intensa repressió victoriana, però també períodes on el sexe era tractat amb més naturalitat en l'esfera pública i l'art. • La literatura medieval (Decameró, Contes de Canterbury) reflecteix una societat on el sexe era un tema de conversa recurrent, sovint utilitzat de forma irònica per qüestionar les jerarquies de poder i d'església.

  • 59'

    #78 - Història i Patrimoni de Tiana: El seu passat i tramvies

    Introducció a la història de Tiana En aquest episodi de ## Històries de mar i de dalt ##, explorem el passat del municipi de Tiana, un poble amb una identitat marcada per la seva disposició entre dues rieres i el seu caràcter de municipi de dalt. • L'origen i evolució urbana: Tiana va ser l'eix vertebrador de la comarca fins a la segregació de Montgat el 1933. El creixement urbà es va consolidar a partir del segle XVIII, iniciat amb l'adquisició dels terrenys del comú. • Patrimoni històric: Es destaca l'arquitectura modernista, resultat de la forta presència d'estiuejants de Barcelona, i entitats religioses com la Cartoixa i les congregacions de les Carmelites i Franciscanes. Personatges rellevants i anècdotes El programa repassa figures clau que han deixat empremta a Tiana: "Tiana és un poble que té algunes cases molt maques, de l'època modernista, de finals del segle XIX i principis del XX." • Isaac Albéniz: Músic estretament vinculat a Tiana, que va protagonitzar l'últim concert a la Sala Giral abans de marxar a França. • Lola Anglada: Reconeguda artista que es va refugiar a la vila després de la Guerra Civil. El Transport: El Tramvia de Tiana Un dels temes centrals de la discussió va ser la pionera línia de tramvia que unia Tiana i Montgat. • El tramvia va ser un projecte pioner al Maresme, operatiu des de 1916 fins al 1954. • Tot i les dificultats tècniques i els problemes de viabilitat econòmica, va marcar una època en la mobilitat local. • Es van comentar projectes no realitzats, com un funicular que hauria d'haver connectat Tiana amb la Conreria.

  • 1h

    #77 - La Guerra de Successió al Maresme: Història i Context

    Introducció històrica La Guerra de Successió espanyola (1700-1714) va ser un conflicte bèl·lic global que va alterar profundament el destí de Catalunya. El programa analitza com el Maresme, caracteritzat pel seu dinamisme econòmic al voltant del monocultiu vitivinícola, va viure aquest període. El context europeu i català • Es tracta d'un conflicte per l'hegemonia europea i el control del tron de Madrid, involucrant potències com Anglaterra, França i les Províncies Unides. • La burgesia catalana va optar inicialment per la causa austriacista buscant obertures comercials (com el navío de permiso). El Maresme en el conflicte El territori maresmenc va tenir una posició clau per la seva proximitat a Barcelona i la seva línia de costa estratègica. - Pragmatisme local: Mataró va optar per un posicionament cap a la causa borbònica en un intent de protegir la ciutat, evitant el combat directe mentre servia de centre d'embarcament per a combatents austracistes. - L'Expedició de Rafael Nebot: Un dels punts àlgids de la resistència, amb moviments militars que van passar per diverses poblacions maresmenques. - Represàlies: Pobles com Vilassar van patir la política de terra cremada, deixant testimonis colpidors en els llibres parroquials sobre la violència de l'exèrcit filipista. Conseqüències del 1714 "No s'ha derogat encara el Tractat de Nova Planta, d'alguna manera, i en tant en tant, en el debat parlamentari, a vegades algú surt dient que s'hauria d'exigir la seva derogació." • La instauració del Decret de Nova Planta va significar la pèrdua de les institucions catalanes, la desaparició del dret a tenir universitats locals i l'imposició d'una nova fiscalitat (el cadastre). • El record de figures com en Moragas, esquartat com a exemple públic, il·lustra la duresa amb la qual es van imposar els nous dominadors.

  • 58'

    #76 - Històries de Mar i de Dalt: L'art i la tradició del pessebre

    Orígens i evolució del pessebre El pessebre és molt més que una simple tradició nadalenca; és un element cultural profundament arrelat a la Mediterrània. Durant el programa hem pogut analitzar diversos aspectes fonamentals: • Mite fundacional: Tot i que sovint s'atribueix a Sant Francesc d'Assís l'origen del pessebre el 1223, es tractava més aviat d'una performance o representació teatral del naixement, no d'un pessebre com l'entenem avui en dia. • Arrelament històric: La tradició s'ha nodrit de elements de les celebracions romanes (Saturnàlies) i el culte al Sol Invicta, on s'oferien figuretes de fang amb diversos oficis. • Controvèrsia artística: Existeix un debat històric entre el pessebre popular i el pessebre 'arqueològic' o historicista del segle XX, que ha provocat moltes friccions dins el món del pessebrisme. El pessebrisme contemporani Actualment, el pessebre és un canal d'expressió artística i social: • Socialització: Molts autors utilitzen el pessebre per denunciar realitats com la immigració o les guerres, dotant l'escena d'un significat solidari, sovint situant el naixement en contextos i escenaris actuals. • Materials i sostenibilitat: S'ha definit l'art del pessebrisme com l'art de reciclar, ja que tradicionalment s'han utilitzat elements quotidians i de la natura per recrear escenaris complexos. • Personatges i simbologia: Hem tractat la importància de personatges menys habituals (el capellà amb paraigües, l'alcalde, etc.) i el paper del caganer, que serveix de contrapunt escatològic i popular en moltes representacions. "Un pessebre és tot allò que el seu autor vol que sigui pessebre." Referències locals Durant la tertúlia, s'han mencionat espais i entitats clau com la Sala Roser Carrau, seu de l'exposició local, i la gran tasca de companyies que mantenen viu el pessebre monumental, com l'exemple de 50 anys d'història a Vilassar de Dalt.

  • 59'

    #75 - Històries de Mar i de Dalt: Monogràfic sobre Argentona

    Explorant el patrimoni d'Argentona En aquest episodi de Històries de Mar i de Dalt, realitzem un recorregut històric per Argentona, municipi mil·lenari del Maresme. L'historiador i convidat, Enric Sovinyà, explora les arrels de la vila i el seu ric patrimoni cultural. Aspectes clau de la història local • La qüestió del mil·lenari: Malgrat la polèmica sobre la datació falsa del document de 1024, es confirma que Argentona ha estat una comunitat històrica des de l'inici del segle XI. • Relació amb el mar i Mataró: S'explica com el terme d'Argentona arribava històricament fins a la costa, perdent-lo posteriorment en favor de Mataró mitjançant una permuta forçada. • Patrimoni modernista: El municipi acull obres excepcionals de Puig i Cadafalc, com la Casa d'Estiu, el conjunt de Can Garí i la Capella del Sagrament. "De fet, es pot dir que és un dels llocs més macos que he visitat del planeta Terra", referint-se a la singularitat del conjunt de Can Garí. Tradicions i cultura • La transformació de la Festa del Càntir cap a la fira internacional Argillà. • La importància de les masies medievals com a Can Cabanyes, Can Comalada i Can Febrer. • El llegat d'Llorenç Soldevila i la nova ruta literària dedicada a la seva figura.

  • 1h

    #74 - L'ofici de picapedrer: història, tècnica i patrimoni

    L'art de la pedra: tradició i modernitat L'episodi explora en profunditat la figura del picapedrer, un ofici ancestral essencial en la construcció i restauració del patrimoni català. A través de l'experiència de Josep Maria Armengol, es detalla l'evolució d'aquesta professió des de l'estructura gremial medieval fins als reptes contemporanis que afronta el sector. Els fonaments del coneixement • Transmissió de l'ofici: L'aprenentatge basat en el mestratge de generacions, on el capo lavoro o obra mestra definia la capacitat tècnica de l'artesà. • Gestió de la qualitat: La funció dels antics gremis per garantir l'excel·lència del treball i protegir el bon nom de l'ofici davant del lliure mercat. • Filosofia del material: El treball de la pedra com un procés meticulós que exigeix destresa, càlcul geomètric i una comprensió profunda de diferents materials com el granit o la pedra arenisca. Restauració i patrimoni "Treballar la pedra és tota una filosofia. Quan veig un claustre, jo llegeixo les pedres." — Josep Maria Armengol Les reflexions se centren en la importància de valorar les tècniques tradicionals davant de solucions de construcció modernas sovint desconnectades de l'estètica històrica. S'analitzen casos d'estudi com les intervencions a Vallbona de les Monges o les restauracions a l'Empordà, destacant la lluita per mantenir viva aquesta artesania enfront de les traves institucionals i l'arquitectura contemporània que ignora el valor patrimonial de la pedra.

  • 59'

    #73 - Explorant Dos Rius: Història, Patrimoni i Aigua

    Introducció: Un viatge a Dos Rius El programa Històries de mar i de dalt enceta una nova etapa convidant a les expertes Neus Alzina Boix i Maria Àngels Jovany Pinós, membres del Centre d'Estudis Esteve Albert, per descobrir la riquesa històrica i patrimonial de Dos Rius. L'Aigua com a eix vertebrador El topònim del municipi no és casualitat; reflecteix la confluència de dues rieres riquíssimes que han marcat la identitat del poble. • Patrimoni hidràulic: L'episodi destaca la importància dels pous de glaç (cinc en total), que permetien emmagatzemar gel per al subministrament a Barcelona. • Conducció d'aigua: Es detalla com el subministrament d'aigua va ser fonamental per a l'expansió de l'Eixample de Barcelona en el segle XIX. • Vida quotidiana: Es reflexiona sobre l'ús dels safareigs públics i el paper de la dona a la postguerra, combinant la cura de la llar amb el treball a les fàbriques. Patrimoni Històric i Festes Populars "El patrimoni de Dos Rius no només s'acaba al terme municipal, va més enllà." Elements destacats • Castell de Dos Rius: Una edificació medieval en ruïnes amb una història vinculada a nissagues nobles i curiositats actuals sobre la seva propietat. • Parròquies i Ermites: L'església de Sant Iscle i Santa Victòria i l'ermita de Sant Llop són punts clau del passat religiós i social del municipi. • Festes locals: Es destaca la tradició de la Plantada del maig i la importància de conservar les celebracions locals davant la pressió d'estandarització. Patrimoni Arqueològic L'espai destaca la Cova sepulcral de la costa de Can Martorell, un jaciment del Calcolític que ha aportat informació vital sobre la vida i els conflictes prehistòrics a la zona.