Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#90 - Els 400 anys de la Festa dels Sants Màrtirs a Vilassar
Introducció al descobriment de les restes paleocristianes a Caller el 1614 i el seu trasllat a Vilassar de Dalt gràcies a Salvador Riera.
Explicació sobre la veneració de relíquies en el context de la reforma tridentina i la singularitat de Vilassar com a parròquia amb moltes restes.
Josep Samón relata com es van salvar les peces de l'església i la gestió de les relíquies durant el conflicte bèl·lic i la postguerra.
Anàlisi sobre l'autenticitat, la documentació notarial i els noms dels màrtirs venerats al municipi.
El vincle de la festa amb el sant patró dels inquisidors i l'ús polític de la devoció en el segle XVII.
Detalls sobre els actes de la festa major, el rol de la Confraria i la importància de la música històrica en el culte.
Debat sobre la veracitat del temporal i el naufragi com a llegenda pietosa, tot buscant la interpretació històrica més plausible.
Origen i devoció dels Sants Màrtirs
El programa explora la història de la veneració de les relíquies a Vilassar de Dalt, una tradició que commemora el seu 400 aniversari. Les restes provenen de l’excavació de l'any 1614 a la basílica de Sant Sadurní de Caller, Sardenya, sota la gestió de Salvador Riera, un personatge clau en el seu trasllat al municipi el 1623.
Context històric i religiós
- La veneració de relíquies va ser una pràctica intensificada post-Trento per contrarestar les crítiques de Martí Luter.
- Vilassar destaca per la quantitat excepcional de relíquies (67 màrtirs autèntics), superant moltes parròquies de referència.
- El culte va ser un instrument de prestigi i identitat per a la comunitat local, consolidant-se amb la fundació de la Confraria dels Sants Màrtirs el 1678.
Peripècies i patrimoni local
El convidat especial del programa, Josep Samón, historiador i exalcalde, detalla les desafiants fases per les quals han passat aquestes relíquies, incloent-hi la salvaguarda durant la Guerra Civil malgrat la crema de l'altar i el desmantellament de mobiliari. S'ha hagut de lluitar contra llegendes urbanes fantasioses, com la del suposat naufragi de les relíquies, per rescatar la veritat històrica mitjançant recerca documental.
"No és gens important si les relíquies són físicament 100% autèntiques, el que realment importa és la tradició, el fet cultural i la devoció que han cohesionat el poble durant segles."
Celebració i futur
Actualment, la festivitat combina elements litúrgics amb una participació popular activa, com l'obertura de capella, el repartiment de roses i el vot de poble. El compromís amb la divulgació continua amb el reconeixement de vincles amb altres localitats sardes com Gèssico, reforçant el valor del patrimoni compartit.