Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#80 - L'esclavitud a la Barcelona medieval i les confraries
Alexis Serrano introdueix el debat sobre la diferència entre societats esclavistes i societats amb esclaus a la Catalunya medieval, emmarcant l'esclavitud com una pràctica històrica no abolida tècnicament fins segles més tard.
Ivan Armenteros explica l'origen, el propòsit reial i el paper social de la Confraria de Sant Jaume per gestionar la població africana esclava i lliberta a la Barcelona del segle XV.
Anàlisi de les xifres demogràfiques a Barcelona, l'origen de la paraula 'esclau' vinculat als eslaus de la Mar Negre i les condicions de transport de mercaderies humanes a la Mediterrània.
Discussió sobre la procedència dels esclaus (tàrtars, ortodoxos grecs, armenis) i el paper social dels geníssers en l'Imperi Otomà com a categoria d'elit esclava.
S'explica el funcionament de la manomissió, l'autorrescat, el dret romà aplicat a la condició dels fills d'esclaus i l'ús de l'esclavitud com a inversió econòmica.
El declivi de la confraria davant la pressió dels confraris blancs, els paral·lelismes amb l'Amèrica colonial i la importància de la comparació històrica en la recerca actual.
L'esclavitud en el context medieval
L'episodi aborda la complexa realitat de l'esclavitud a la Barcelona del segle XV, analitzant-la com una societat que convivia amb esclaus més que no pas una societat estrictament esclavista en el sentit tradicional. S'exploren els següents punts clau:
- Diferenciació terminològica: Els historiadors distingeixen entre societats esclavistes (fonamentades en el treball esclau) i societats amb esclaus (on el treball esclau conviu amb d'altres formes de producció).
- Orígens i violència: La condició d'esclau sempre parteix d'una violència estructural, ja sigui per captura en conflictes (guerres de frontera, corsarisme) o per compra directa en mercats, especialment a la zona de la Mar Negre.
- Drets i procedències: Es destaca que l'esclavitud no era exclusiva d'un sol grup ètnic; hi havia persones d'origen eslau, musulmà, sardi i, més endavant, d'origen subsaharià. La condició jurídica es transmetia normalment a través del ventre matern.
La Confraria de Sant Jaume
Un dels eixos centrals és el paper social de la Confraria de Sant Jaume a Barcelona, fundada el 1455:
"Una confraria fundada per Iniciativa Reial l'any 1455 i la vocació de la qual era plegar a les persones esclavitzades i llibertes de condició africana subsahariana que vivien a la ciutat de Barcelona."
- Funcions de control i visibilitat: La monarquia utilitzava aquestes confraries per mantenir un cert control sobre la població exògena i per dotar-la d'una representació pública en processons i actes socials.
- Conflictes d'estatus: El col·lectiu blanc va començar a qüestionar privilegis de la confraria, com l'ús del ciri major, derivant en tensions que van marcar la decadència d'aquestes institucions a finals del segle XVII.
Reflexions sobre el treball i el mercat
Finalment, es reflexiona sobre el paral·lelisme entre la història medieval i la modernitat:
- L'esclavitud com a inversió: Molts propietaris veien l'esclau com una màquina de producció; el preu depenia de l'edat, l'ofici i la productivitat.
- Comparació històrica: La paradoxa d'estudiar l'esclavitud medieval per entendre problemes actuals de precarietat laboral, salaris mínims i la deshumanització en els sistemes productius.