Històries de mar i de dalt
Històries de mar i de dalt
Programa

Històries de mar i de dalt

Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.

Presentat perNúria Gómez·Dijous, Dissabte · 09:00 - 10:00 ·Dimecres · 20:00 - 21:00 ·129 episodis
RSS

episodis

25-36 de 129
  • 59'

    #110 - Pessebrisme: dones, oficis i innovació social

    Context i enfocament de l’episodi L’episodi de Històries de Mar i de Dalt (a Vilassar Ràdio) se centra en el pessebrisme i, especialment, en com s’hi representen les dones (més aviat, les figures femenines i els rols que adopten). La conversa combina història, antropologia, patrimoni i debat cultural contemporani. "Els pessebres reflecteixen una societat." Història i evolució del pessebre Origen i mites repetits • Es matisa el paper de Sant Francesc d’Assís com a referent simbòlic més que no pas com a “inventor” d’un pessebre tal com l’entenem avui. • Es critica la tendència a repetir tòpics historiogràfics (p. ex. atribuir l’expansió a Carles III i Nàpols) i s’insisteix que a Catalunya el pessebre ja era present abans. Diversitat de formats • Es repassen variants: pessebres populars, pessebres vivents, diorames, muntatges artístics i propostes temàtiques que traslladen el naixement a contextos locals o contemporanis. • Es posa el focus en el pessebre com a representació d’un “poble” sencer (oficis, mercats, animals, portadors d’ofrenes), i es compara amb altres tradicions (com la provençal) on aquesta “societat en miniatura” és molt present. Oficis, materials i crisi d’artesania Materials i tècniques • Es descriu l’evolució de materials: suro i cartró, fins a tècniques més modernes (p. ex. polietirè i recursos contemporanis). • S’explica la diferència entre peces fetes amb motllo (procés artesanal) i figures fetes a palillo (escultura peça a peça). Una crisi de figuraires (i de mercat) • Es diagnostica una crisi d’artesans i de centres de producció a Catalunya, vinculada també a canvis socials (p. ex. la secularització). • Es destaca que la falta d’oferta i la necessitat de representar escenes noves porta molts pessebristes a fer-se les figures ells mateixos. El nucli del debat: dones, rols i representació Precisió conceptual: “paper de la dona” vs “figures femenines” • El convidat puntualitza que sovint es confon el paper de la dona amb el fet de parlar només de figures femenines. • La tesi central és que el pessebre (sobretot el popular del segle XIX) tendeix a reproduir els rols de gènere del seu temps. Rols tradicionals i canvis actuals • Es constata que, històricament, moltes figures femenines apareixen associades a tasques com rentar, cuinar, cuidar criatures o anar al mercat. • Es presenten intents d’“intercanvi de rols” (p. ex. bugader/bugadera, pescador/pescadora) i es discuteix per què alguns no han reeixit (no tant per la idea, sinó per l’execució). Noves figures i arquetips contemporanis • Es posen com a exemple dues artistes d’Olot (Esther Font i Laura Baldrick) que introdueixen figures femenines noves i rols actuals. • Cas destacat: la buscadora de Molsa, que gira un rol documentat com a masculí (homes que anaven al Montseny a recollir molsa per vendre-la a la Fira de Santa Llúcia) i el converteix en figura femenina. Tradició vs modernitat: convivència i sentit cultural “No hi ha un únic pessebre tradicional” • Es defensa una idea clau: no existeix un únic model legítim; hi ha moltes tradicions i moltes formes d’evolució. • S’insisteix que la cultura és més rica com més plural és l’ecosistema de pràctiques: clàssic, modern, tecnològic, minimalista, temàtic. Pessebres socials i denúncia • Es reivindica el pessebre com a eina pedagògica (visualitzar relats) i també com a recurs cultural i patrimonial. • Es parla de pessebres socials com a via de denúncia (precarietat, refugiats, migracions), amb exemples de muntatges simbòlics. Col·leccionisme i ús de les figures • Es diferencia entre figures per muntar pessebres i peces de col·lecció (documentades i tractades “com de museu”). • Es descriu la dinàmica de preus: des de peces sobrevalorades en mal estat fins a oportunitats puntuals, i com el col·leccionisme pot tensionar el mercat. Recomanacions finals • Es recomanen obres i catàlegs per aprofundir en figures i tradició, i es tanca el programa amb agraïments i comiat.

  • 58'

    #109 - Històries de mar i de dalt- El cant de la Sibil·la

    La Sibil·la: Més que una tradició El programa explora el Cant de la Sibil·la, una tradició litúrgica i teatral medieval que anuncia la fi del món i el judici final. La convidada, la doctora en Història Medieval i il·lustradora Laura Castellet, ens acompanya per desgranar l'evolució d'aquest proto-himne. Orígens i adaptacions • La profecia té arrels en l'antiguitat clàssica, sent adaptada pel cristianisme des del món carolingi (segle IX). • Els textos i la música han evolucionat: des de les versions en llatí fins a les versions en llengües vernacles com el català, que van florir a partir del segle XIV. • Es tracta d'una performance adaptable. A diferència d'una peça estàtica, la Sibil·la s'ha reescrit constantment segons el context social, arribant fins i tot a incloure mencions a virus o esdeveniments contemporanis durant les interpretacions. La dimensió patrimonial i litúrgica "El Cant de la Sibil·la és una tradició que t'arrela, que et fa sentir en comunió amb tota una sèrie de gent que també la canta." • La versió mallorquina és especialment rellevant en ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. • A Catalunya, localitats com la Seu d'Urgell o el monestir de Coaner han reprès la tradició amb un sentit vivencial, incorporant elements històrics com les neules. • La posada en escena (vestuari, gestualitat, acompanyament coral) varia segons llocs i èpoques, convertint cada celebració en un acte únic i viu.

  • 59'

    #108 - Històries de mar i de dalt- Cooperativisme

    Els fonaments del cooperativisme El model cooperativista es defineix com una associació voluntària basada en l'equitat, la solidaritat i la democràcia interna. Els punts clau discutits són: • Una persona, un vot: L'essència on tots els socis tenen el mateix pes decisiu, independentment del capital aportat. • Gestió de l'excedent: Els beneficis no se centren exclusivament en el lucre, sinó que es reinverteixen en el creixement de l'entitat, la mutualitat i l'educació dels membres. El cooperativisme a Mataró: un referent històric L'Obrera Mataronense L'episodi destaca la importància de Mataró com a quilòmetre zero del cooperativisme industrial a Espanya, amb el cas emblemàtic de l'Obrera Mataronense: "Mataró és el punt zero bàsicament del cooperativisme industrial." • Innovació arquitectònica: L'ús de la nau de Gaudí, amb sistemes de construcció modular com un Lego i l'arc catenari. • Compromís social: Creació d'escoles laiques, accés a la cultura i millora de les condicions laborals que superaven la Llei Moyano. La xarxa de cooperatives El moviment es va expandir amb el Forn del Vidre i la Unió de Cooperadors, creant una xarxa que incloïa farmàcies populars, cafès ( Cafè Nou) i serveis sanitaris com l'Aliança Mataronense. • Els reptes del franquisme: L'episodi descriu com la repressió, la inestabilitat política i l'especulació financera de postguerra van posar en perill moltes d'aquestes iniciatives, especialment amb la pèrdua de patrimoni per part dels socis originals.

  • 59'

    #107 - Històries de mar i de dalt - Les ombres del castell

    Origen i evolució del Castell de Santa Florentina El Castell de Santa Florentina, situat a Canet de Mar, és una joia arquitectònica que combina l'origen medieval amb una profunda reforma modernista realitzada per Lluís Domènech i Montaner a finals del segle XIX. L'emblema, avui catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser la residència de la família Montaner i ha servit d'escenari per a grans produccions internacionals. La novel·la: Les ombres del castell L'autora Meritxell Jovany Canals ens apropa, mitjançant la seva obra Les ombres del castell, a la història oculta dels seus propietaris durant el canvi de segle: • Recerca històrica: L'autora, que va treballar com a guia al castell, va realitzar una profunda tasca de documentació rescatant la memòria oral dels veïns i contrastant-la amb arxius històrics. • Dramatis personae: La novel·la explora la vida de l'editor Ramon de Montaner i Vila, un visionari col·leccionista d'art que va intentar reconstruir el llegat familiar, adquirint la finca i omplint-la d'una col·lecció d'art inigualable. • L'estructura familiar: S'explica com el ric llegat es va fragmentar amb el pas dels anys, des de la tasca del gendre, Ricard de Canmany (encarregat del disseny interiors), fins als conflictes successoris que han marcat el present de l'emblemàtic edifici. "És una història trista, com tantes altres s'han viscut en aquest país nostre pel que fa a la pèrdua d'un patrimoni cultural." Reflecions sobre el patrimoni La conversa posa de manifest una crítica a la gestió del patrimoni cultural català: • Deteriorament i especulació: Es lamenta la pèrdua de peces artístiques i la manca d'aplicació de lleis de protecció, que ha permès l'espoli de la col·lecció privada del Castell de Santa Florentina. • Memòria versus ficció: L'escriptora reflexiona sobre el repte d'equilibrar la rigorsitat històrica amb la ficció literària per mantenir l'interès del lector sense falsejar la realitat del passat. El programa, emès dins de l'espai Històries de mar i de dalt, ofereix una mirada profunda i crítica sobre un dels monuments més rellevants de la nostra història local i nacional.

  • 58'

    #106 - Històries de mar i de dalt - Llatí

    La naturalesa del llatí i les llengües romàniques El programa explora el fascinant viatge del llatí al llarg de la història, desmuntant el tòpic que es tracta d'una llengua morta. En realitat, el llatí és la base viva de moltes llengües actuals. • Origen del llatí: Va néixer al Latium Vetus, a l'entorn de Roma, i es va expandir gràcies a l'Imperi Romà. • Formació de les llengües romàniques: L'evolució del llatí vulgar mesclat amb diferents substrats indígenes (com el dels íbers o celtes) va donar lloc al català, el castellà o el francès, entre d'altres. Fites històriques en la transició lingüística El Concili de Tours (813) "In rústica romana lingua." En aquest concili, els bisbes van reconèixer oficialment que el poble ja no entenia el llatí culte, obligant a fer les homilies en la llengua parlada pel poble. Els Juraments d’Estrasburg (842) Considerats el primer text escrit en una llengua romànica clarament diferenciada, on els nets de Carlemany es van jurar lleialtat mútua, deixant testimoni d'aquesta dualitat entre la llengua romana rústica i la teodisca. Perspectives humanistes i supervivència • L'engany sobre l'origen: Intel·lectuals com Dante Alighieri creien erròniament que el llatí era una invenció artificial dels savis de l'antiguitat per permetre la comunicació universal, i no l'evolució natural de les llengües. • Ús acadèmic i diplomàtic: L'Alexis Serrano destaca com el llatí ha seguit sent utilitzat fins ben entrat el segle XVII i XVIII per científics com Blaise Pascal i autoritats en diplomàcia, demostrant que la seva desaparició ha estat molt més fluida i lenta del que s'acostuma a pensar. • Presència actual: Termes com in vitro, habeas corpus o curriculum vitae confirmen que el llatí continua viu en la nostra quotidianitat.

  • 59'

    #104 - Històries de mar i de dalt - Dones artistes Maresme

    Dones artistes al Maresme En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, explorem la trajectòria i el llegat de cinc dones artistes que, malgrat les dificultats històriques del seu temps, van deixar una empremta rellevant en el món de l'art català. Amb la historiadora Maria Josep Castillo, analitzem aquestes figures que, amb sensibilitat i talent, van exercir la seva creativitat en entorns sovint androcèntrics. Artistes destacades • Maria Ferrés i Puig (Maria Frazer): Artista polifacètica que va excel·lir en l'art de l'sketching, capturant la quotidianitat i festivitats de Vilassar de Mar amb una mirada única. • Josefa Tolrà (Pape de Cabrils): Figura autodidacta que, a través d'una faceta mística i la seva mediunitat, va crear obres considerades avui com a part de l'art brut. • Lola Anglada: Referent indiscutible com a il·lustradora i narradora. Va ser la primera dona a rebre la Creu de Sant Jordi i va ser una pionera professional de la il·lustració a Catalunya. • Carme Rovira: Pintora naif que va trobar en l'expressió artística una via de sortida personal després de patir un accident, arribant a decorar les parets de casa seva a París amb una creativitat fascinant. • Emília de Torres: Centenària i reconeguda com la "gran dama de la pintura mataronina", la seva obra evoca la sensibilitat de grans mestres com Cézanne. "El món de la història de l'art ha estat androcèntric durant molt de temps... les coses estan canviant i s'estan fent molts estudis sobre dones artistes." Conclusions L'episodi subratlla que, tot i que el sistema artístic ha tardat dècades a reconèixer el paper de les dones, actualment existeix una recuperació històrica necessària que no busca la paritat per imposició, sinó el reconeixement del valor artístic individual.

  • 59'

    #103 - Històries de mar i de dalt- Enric Monjo

    Vida i trajectòria d'Enric Monjo El programa explora la figura d'Enric Monjo i Garriga (1895-1976), un destacat escultor nascut a Vilassar de Mar amb una obra fonamental per a l'escultura catalana del segle XX. Formació i influències • Formació tècnica: Monjo es va formar a l'Escola d'Arts i Ofici i va destacar pel seu profund coneixement de l'anatomia humana, arribant a ampliar estudis a la Facultat de Medicina. • Aprenentatge: Va ser deixeble de figures clau com Eusebi Arnau i Llimona, integrant-se en l'estètica del noucentisme. • Viatges: Tot i conèixer les tendències artístiques a Brussel·les i París, va decidir mantenir sempre un estil propi, fidel a la figuració. L'obra i el context històric "L'escultura és una figura que està vestida, però que en realitat a sota hi ha un cos que té músculs, tendons i articulacions." L'episodi aborda com la seva carrera es va veure marcada pel context del segle XX espanyol: - Obra pública: Participà en la realització d'estàtues destacades a la Plaça Catalunya de Barcelona. - L'etapa religiosa: Durant la postguerra, el seu estil figuratiu i els seus valors espirituals el van convertir en un candidat idoni per a grans encàrrecs religiosos, com el retaule de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa. - Projecció internacional: Monjo va aconseguir un reconeixement notable amb obres als Estats Units i premis internacionals. Llegat i el Museu Monjo La part final destaca la creació de la gliptoteca (avui Museu Monjo) a Vilassar de Mar gràcies a les donacions de l'artista. Es subratlla la importància de conservar la memòria d'autors locals per enfortir el teixit cultural del municipi.

  • 59'

    #97 - Vilassar de Mar, mestres d’aixa i corders: de la gran construcció naval al llegat modern (1800–2020)

    Resum general Aquest episodi explora la rica tradició marinera de Vilassar de Mar a través de la nova monografia sobre els oficis vinculats a la construcció naval. Es ressegueix l’evolució històrica dels mestres d’aixa, fusters de ribera, calafats, corders/soguers i teixidors de vela, el seu impacte urbà i econòmic, i el pas tecnològic de la fusta a la fibra de vidre. "És el cant del signe de la construcció nàutica a Vilassar" — sobre els grans vaixells Burriac i Llobregat (1919) Temes principals Identitats i Festa Major (Rierada): origen dels tres colors (verd-pagesos, blau-pescadors, taronja-oficis de mar) i la necessitat de donar-los contingut històric real. La monografia: posa en valor el patrimoni immaterial i les persones darrere dels oficis; es fonamenta en una base de dades genealògica de 42.000 registres. Oficis clau: Mestres d’aixa i fusters de ribera: disseny i construcció d’embarcacions; aprenentatge gremial i posterior liberalització. Corders/soguers: centralitat en el sector i reconeixement cívic històric; també l’estigma associat a la soga. Calafats, fusters i ferrers de bord: manteniment en navegació i tasques crítiques com el control de filtracions i la mesura de la velocitat per nusos. Cronologia i tecnologia: auge (s. XVIII–XIX), grans vaixells de fusta (1835–1858) i rebrot de 1919; declivi amb els vapors metàl·lics i transició a embarcacions esportives i a la fibra de vidre. Nissagues i protagonistes: famílies com Almera, Barba, Serra, Sust, Sagarra; figures modernes (Gallart, Buxeda), i dissenyadors com Joan Monjo i Pons (manual de referència) i lligams amb Maó. Empremta urbana: topònims com la Riera dels Corders i la Platja de l’Estillero; xarxes productives locals. Dades i xifres rellevants 159 professionals identificats (1800–2020): • 119 mestres d’aixa/calafats • 33 corders/soguers • 7 teixidors de vela 24 grans vaixells construïts (1835–1858) + 2 el 1919 (Burriac i Llobregat). Base de dades genealògica del CEV: 42.000 registres. Punts clau i context tècnic Menestralia: aprenent-aprenentatge, progressió a oficial i mestre; ofici de dedicació completa i alt valor artesanal. Complexitat tècnica: càlculs de formes, selecció de fustes específiques per peça, talls segons llunes i logística de subministrament per mar. A bord: el fuster de bord supervisa filtracions i calcula la velocitat amb corda nodada i sabli, cronòmetre/rellotge d’arena; el ferrer de bord dona suport en avaries estructurals. Persones i episodis destacats Famílies capdavanteres: Almera (13), Barba (12), Serra (9), Sust (8), Sagarra (constructors clau). Estilleros Gallart: iots d’alta gamma (clients reials), projecció internacional; memòria oral recent recuperada. Joan Monjo i Pons: enginyer i autor d’un manual de construcció naval de referència; reconegut a Maó. Derives modernes: Hilari Marimon (mobiliari nàutic de qualitat); projectes com el Fortuna i el Danae (amb disseny d’un descendent dels Monjo). Conclusions Vilassar de Mar va ser un pol català de construcció naval en fusta, amb un teixit d’oficis especialitzats i nissagues que asseguraren la transmissió del saber. La Revolució Industrial i els bucs metàl·lics van desplaçar la gran construcció de fusta, però el llegat va perviure en embarcacions menors, esportives i en especialitzacions (mobiliari nàutic) fins a l’era de la fibra de vidre. La monografia omple el buit del patrimoni immaterial posant noms, trajectòries i genealogies a un llegat que encara marca la identitat local.