Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#64 - La família Desplà i el mecenatge artístic català
Introducció a l'ascens social de la burgesia catalana i la seva necessitat de visibilitzar el poder mitjançant el mecenatge i la compra de títols.
Anàlisi específica de la figura de l'Ardiaca Desplà com a introductor d'estètiques renaixentistes i gestor d'una xarxa d'artistes al Maresme.
Discussió sobre l'arquitectura de la Casa Gralla, la seva destrucció al segle XIX i la troballa dels seus elements en col·leccions d'antiquaris.
Debat sobre la realització d'encàrrecs com retaules, el realisme del gòtic flamenc i el destí de les obres d'art durant els fets del 1936.
La relació dels Desplà amb la zona de Vilassar, la importància de les rendes agrícoles en una zona perifèrica i la desaparició de sarcòfags romans reaprofitats.
La família Desplà com a promotors d'art
En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, s'analitza el paper crucial de la burgesia catalana de finals de l'edat mitjana en la promoció artística. La burgesia, en ascens gràcies al comerç marítim, utilitzava l'art i la compra de títols per ennoblir-se i consolidar el seu prestigi social.
Estratègies d'ascens social i mecenatge
- L'ennobliment: Les famílies burgeses finançaven les campanyes reials per obtenir títols i privilegis estamentals.
- Símbols de poder: La construcció o reforma de palaus, capelles funeràries i l'encàrrec de retaules amb heràldica pròpia eren les eines principals per deixar constància de la seva "glòria terrena".
- Perspectiva jeràrquica: Es destaca com en moltes obres (com el Retaule de la Pietat dels Desplà) els promotors apareixien representats a la mateixa alçada que figures sagrades, un acte trencador per a l'època.
"I són moltes de les obres d'art que encara a dia d'avui podem veure d'aquest nostre gòtic, gòtic i gòtic tardà."
Patrimoni dispers i conservació
El programa també aborda la pèrdua i dispersió de gran part d'aquest patrimoni, especialment rellevant en el cas de la Casa Gralla a Barcelona. Alguns elements han sobreviscut en col·leccions privades o oficines modernes, mentre que altres obres desaparegueren o foren destruïdes durant el 1936, tot i que periòdicament en reapareixen algunes peces en mercats d'art.