#47 - Els traginers: Gremis, mútues i la història del transport
Definició del traginer i context històric de la seva funció social i comercial en l'època preindustrial.
Debat sobre com el creixement demogràfic i l'arribada del ferrocarril Barcelona-Mataró va transformar el transport de mercaderies.
L'Hèctor López explica l'estructura gremial de Mataró, la distinció entre oficis i la intermodalitat amb el tren.
Com les estructures gremials van derivar en societats de socors mutus davant l'estat liberal, oferint serveis sanitaris.
Diferències entre el gremi i la confraria, amb un èmfasi especial en la vida comunitària a la parròquia de Santa Maria.
Reflexió sobre el rol de la dona en el sistema econòmic d'Antic Règim i la importància de la preservació documental.
Com la liberalització del segle XIX va posar fi a la rigidesa gremial i va transformar el traginer en un treballador autònom.
Els traginers: La clau del transport preindustrial
Abans de l'arribada dels mitjans de transport moderns, els traginers van ser els autèntics protagonistes de la connectivitat territorial. El seu paper anava molt més enllà de moure mercaderies:
- Llaços de comunicació: Eren el vincle entre poblacions aïllades, difusors de notícies i petits comerciants fonamentals en el comerç de l'època.
- Diferenciació d'oficis: És important distingir els traginers (qui té el carro i la mula, i presta el servei) dels llogaters de mules.
- Estructures gremials: A Mataró, els traginers s'agrupaven en gremis que regulaven els preus i les condicions, sovint compartint gremi amb els arts del foc (ferrers, serrallers).
L'impacte del ferrocarril i el liberalisme
La irrupció del tren al Maresme (Mataró-Barcelona) va suposar un punt d'inflexió significatiu per a aquests professionals:
- Intermodalitat: Lluny de fer-los desaparèixer, el tren va obligar els traginers a reformular el seu negoci, complementant el ferrocarril en el trasllat de passatgers i càrrega des de les estacions fins a les masies.
- Diversificació:Molts traginers van esdevenir avantpassats dels taxistes actuals, o van especialitzar-se en serveis funeraris, demostrant una gran adaptabilitat.
De la confraria a la mútua assistencial
Amb l'arribada del liberalisme i la supressió dels gremis, aquestes entitats van haver de canviar de model per sobreviure:
- Evolució cap a mútues: Deixant enrere la lògica gremial exclusiva, van sorgir les societats de socors mutus (Montepíos), que oferien assistència sanitària i jurídica bàsica en absència d'un Estat protector.
- Rol de les confraries: Mentre el gremi vetllava pels interessos professionals, la confraria era una congregació religiosa oberta a tothom, amb una forta implicació social i comunitària.
"Els gremis eren el contrari del que avui considerem la llibertat de competència."
Perspectiva de gènere en la història
La discussió sobre la participació de les dones posa de manifest que, tot i que en el gremi l'exercici de l'ofici estava altament masculinitzat, les dones podien arribar a ser titulars de la propietat dels negocis i, en l'àmbit de la confraria, tenien el seu propi espai i organització.

