Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#51 - Dones, herència i estratègies matrimonials a l'època moderna
Explicació del marc legal de l'època moderna a Catalunya: primogenitura, el paper de la pubilla i la gestió del patrimoni familiar.
Discussió sobre la naturalesa de les esferes masculina i femenina, la qüestió de la tutela i les limitacions de la visió moderna del passat.
Anàlisi de la figura de la vídua i de la pubilla com a prenedores de decisions, i la importància del control del patrimoni.
Estudi de casos concrets de dones amb trajectòries vitals singulars a la comarca del Maresme, incloent-hi la gestió de capital.
Detallat relat sobre una demanda de divorci al segle XVIII i la capacitat d'una dona per empoderar-se malgrat les restriccions estamentals.
Debat sobre els matrimonis concertats, les capitulacions matrimonials, l'endogàmia professional i l'absència de l'amor romàntic com a base.
Tancament del programa tractant el fenomen dels infants abandonats (expòsits), la violència associada a la guerra i la duresa de la vida en l'època moderna.
La posició de la dona a l'època moderna
L'episodi analitza la situació de les dones en la societat catalana dels segles XV al XVIII, desafiant la visió simplista del patriarcat. Es discuteixen conceptes clau com:
- El sistema del pobillatge: Quan no hi havia descendència masculina, la filla gran assumia la gestió del mas, esdevenint la pubilla.
- La tutela i l'emancipació: L'evolució de la dona des de la tutela paterna o matrimonial fins a la capacitat d'autogestió en quedar vídua.
- L'estatus jurídic: Les vídues sovint guanyaven autonomia legal, signant documents notarials i gestionant patrimonis.
Estratègies matrimonials i patrimoni
S'examina com el matrimoni funcionava més com un contracte econòmic que com una unió romàntica:
- El dot i el contradot: Elements fonamentals per equilibrar les riqueses entre famílies i evitar la fragmentació del patrimoni.
- L'elecció dels cònjuges: Els matrimonis buscaven consolidar l'estatus social i econòmic, cercant sovint enllaços dins de la mateixa classe o entorn geogràfic.
- La nul·litat matrimonial: Contrari a la creença popular, la manca de descendència no era motiu suficient per a l'anul·lació eclesiàstica, ja que el matrimoni era vist com una comunió en l'amor i en la fe.
"Todo casamiento hecho por amores las más veces deja de parar en dolores. Cada uno con su igual, pero arrimo y compañía."
Casos singulars i resistència social
L'Alexandra Capdevila destaca trajectòries que trenquen el motlle normatiu:
- Ignàcia Arnau: Un cas excepcional del segle XVIII on una dona sol·licita el divorci per la vida dissoluta del marit i la mala gestió del patrimoni familiar.
- El rol de les dones en la gestió: Dones que, malgrat les restriccions, van assumir el lideratge en la direcció de les hisendes i fins i tot van actuar com a prestamistes locals.
- Els infants exposats: Una reflexió sobre l'abandó d'infants, les taxes de mortalitat i les xarxes de solidaritat o explotació laboral que se'n derivaven.