Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#45 - La història dels masos catalans i el Mas Jordà
Alexis Serrano explica què és realment un mas, la seva funció com a unitat d'explotació autosuficient, la importància de l'hereu i com la Pesta Negra va transformar la producció agrícola.
Pere Clarabuc detalla l'origen de Mas Jordà des del segle XII, la compra de la casa noble el 1414, les ampliacions constructives i l'adaptació a les èpoques de crisi i canvis productius.
Conversa sobre el valor del fons documental trobat al mas, la seva digitalització a l'arxiu i el descobriment de restes arqueològiques que confirmen ocupació preexistent al segle XII.
La naturalesa del mas català
El programa aborda la definició i l'evolució històrica del mas, que va molt més enllà de ser una simple casa pairal.
- És una unitat d'explotació agrària i ramadera completa i autosuficient.
- Funcionava com a nucli social i jurídic, gestionat sovint per figures com l'hereu per evitar la fragmentació de la propietat.
- Els recursos del bosc, els camps de conreu i les pràctiques de regadiu permetien garantir el sosteniment de la família extensa i els treballadors.
L'impacte de la demografia i la climatologia
L'anàlisi històrica destaca com factors externs van transformar l'estructura dels masos:
- La Petita Edat del Gel va forçar canvis constructius, com la ubicació de les cambres sobre els estables per aprofitar l'escalfor del bestiar.
- La Pesta Negra va provocar un descens demogràfic que va canviar el model productiu: es va reduir la producció de blat i es va potenciar la vinya i la ramaderia per abastir un mercat amb majors salaris i capacitat de consum.
El cas del Mas Jordà de Santa Susanna
El convidat, Pere Clarabuc, relata la pervivència del Mas Jordà, que ha documentat durant centúries:
"És una monografia molt completa; hem tingut molta sort de trobar molt de pergamí."
- La casa va evolucionar orgànicament segons les necessitats de cada generació, afegint ales d'habitatge i espais industrials com el molí d'oli o el celler.
- La documentació familiar custodiada per l'Arxiu Comarcal del Maresme i les troballes arqueològiques (amb evidències romanes i ibèriques) han permès resseguir la història del llinatge des del segle XII.