#71 - El robatori a la Caixa Laietana: Muts i a la gàbia
S'introdueix el robatori a la Caixa Laietana de 1998 com un fet històric rellevant però poc tractat, i es presenta el llibre Muts i a la gàbia de Santi Carreres.
S'explica com el robatori va tenir lloc durant la Setmana Santa, aprofitant un entorn de silenci i confusió, i s'assenyala la problemàtica del diner negre dipositat en caixes de seguretat.
Santi Carreres narra l'odissea d'obtenir accés al sumari judicial de 12.000 folis i com aquestes dades han estat clau per reconstruir el cas malgrat les mancances policials de l'època.
Els protagonistes analitzen per què no es va trobar cap prova concloent, comparant el cas amb altres robatoris famosos i especulant sobre la impossibilitat d'un crim sense cap mena d'error.
Es comenta l'impacte reputacional per a l'entitat bancària, el pes del silenci social i s'anuncia l'interès per dur aquesta història a la pantalla.
Introducció al cas
El programa Històries de Mar i de Dalt inicia la seva tercera temporada amb una investigació sobre el robatori a la seu central de l'antiga Caixa Laietana el 1998. Es tracta d'un dels fets delictius més importants i enigmàtics de la història bancària a Espanya, un episodi que encara es manté obert i impune després de 26 anys.
Un crim envoltat de silenci
L'autor del llibre Muts i a la gàbia, Santi Carreres, detalla la complexitat d'investigar uns fets on impera la llei del silenci:
- Absència de pistes: No es va trobar cap testimoni col·laborador ni evidències físiques clares, convertint-lo gairebé en el crim perfecte.
- Dificultats judicials: La investigació inicial es va veure entorpida per l'ús de diner negre per part d'alguns afectats, que evitaven denunciar la totalitat dels fons perduts.
- Gestió de la informació: El llibre s'ha nodrit del sumari judicial, accedit amb gran esforç, que conté milers de folis que fins ara havien romàs ignorats o inaccessibles.
Reflexions sobre el patrimoni documental
L'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, destaca la importància de conservar aquests expedients com a patrimoni i memòria històrica, tot i que la llei i les Juntes d'Expurgo puguin dificultar la seva gestió.
"És un capítol que queda en suspensió a la història, un tema que és molt interessant i que a molta gent ens va tocar molt de prop."
Context social i econòmic de Mataró
El debat explora com el Mataró de l'any 98, amb una forta indústria tèxtil i una mentalitat provinciana, va reaccionar davant d'un succés que vulnerava els principis de seguretat d'una entitat emblemàtica. Amb el pas del temps, el cas ha esdevingut gairebé una llegenda urbana, amb projectes en marxa per transformar la investigació en una sèrie de televisió.

