Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#97 - Vilassar de Mar, mestres d’aixa i corders: de la gran construcció naval al llegat modern (1800–2020)
Presentació del programa Històries de Mar i de Dalt, equip i col·laboradors.
Introducció històrica a la importància de la construcció naval (s. XVIII–XIX) i els oficis associats.
Anunci dels convidats i del llibre sobre constructors navals i oficis (1800–2020).
Origen de la Festa Major per colors, necessitat de dotar-la de relat històric i anunci de la presentació de la monografia (22 de juny, Jardins de Can Visa).
Trajectòries de Jordi Casanovas (història i genealogia) i Joan Ferrés (arquitectura, genealogia i arrels vilassarenques).
Motivació del projecte; explotació del Banc de Dades Genealògiques del CEV (42.000 registres) per identificar oficis i lligams familiars.
Visibilització d’oficis amb poca documentació (corders/soguers, teixidors de vela), el prestigi històric a Vilassar i l’estigma de la soga; anècdota d’Edison per explicar associacions negatives.
Arxius, registres sacramentals i padrons; resultat: 159 professionals (119 mestres d’aixa/calafats, 33 corders, 7 teixidors). Limitacions documentals d’oficis auxiliars.
Del minyó a mestre; valor econòmic i tècnic de la feina; contrast entre eines manuals d’ahir i elèctriques d’avui.
Declivi de la gran construcció de fusta amb els vapors metàl·lics; continuïtat en embarcacions menors i esportives; estillers moderns (Gallart, Buxeda) i memòria viva.
Secció biogràfica del llibre i annexos amb relació de vaixells (1835–1858) i dos grans de 1919 (Burriac i Llobregat); context post–I GM i oportunitat de mercat.
Ineficiències econòmiques dels bucs de fusta davant els metàl·lics amb motor; consolidació de la fibra de vidre i motllos.
Riera dels Corders, Platja de l’Estillero i Plaça dels Calafats com a testimoni del teixit productiu històric.
Distinció funcional i institucional; procés gremial per esdevenir mestre i liberalització dels gremis al s. XIX.
Tasques crítiques a bord (filtracions, reposició, reparacions) i càlcul de la velocitat en *nusos* amb corda nodada i cronòmetre.
Rànquing de famílies (Almera, Barba, Serra, Sust, etc.); transmissió intergeneracional de l’ofici i volum d’obra.
La saga Sagarra i el trasllat a Mataró; grans unitats construïdes i impacte econòmic local.
Càlculs, proporcions, fustes específiques, talls segons *llunes*, proveïment per mar des de boscos interiors.
Equips i rols: mestre d’aixa, calafats, serradors, fuster d’interiors, ferrer de mar; magnitud de mà d’obra.
Enginyer i autor d’un manual de construcció naval; reconeixement al museu de l’illa del Rei (Maó).
Focus territorials (Barceloneta, Masnou, Vilassar, Mataró, Empordà) i aprenentatge pràctic en absència d’escoles de mestres d’aixa.
Arxius parroquials i treballs de Joaquim Llobet; integració de fonts per construir el catàleg d’oficis i vaixells.
Hilari Marimon (mobiliari nàutic); projectes com el Fortuna (rei emèrit) i el Danae (Pere Miñarro Puig); plànols conservats per un descendent Monjo.
Comiat, correu i telèfon per consultes; invitació a continuar aportant memòria i documents locals.
Resum general
Aquest episodi explora la rica tradició marinera de Vilassar de Mar a través de la nova monografia sobre els oficis vinculats a la construcció naval. Es ressegueix l’evolució històrica dels mestres d’aixa, fusters de ribera, calafats, corders/soguers i teixidors de vela, el seu impacte urbà i econòmic, i el pas tecnològic de la fusta a la fibra de vidre.
"És el cant del signe de la construcció nàutica a Vilassar" — sobre els grans vaixells Burriac i Llobregat (1919)
Temes principals
- Identitats i Festa Major (Rierada): origen dels tres colors (verd-pagesos, blau-pescadors, taronja-oficis de mar) i la necessitat de donar-los contingut històric real.
- La monografia: posa en valor el patrimoni immaterial i les persones darrere dels oficis; es fonamenta en una base de dades genealògica de 42.000 registres.
- Oficis clau:
- Mestres d’aixa i fusters de ribera: disseny i construcció d’embarcacions; aprenentatge gremial i posterior liberalització. - Corders/soguers: centralitat en el sector i reconeixement cívic històric; també l’estigma associat a la soga. - Calafats, fusters i ferrers de bord: manteniment en navegació i tasques crítiques com el control de filtracions i la mesura de la velocitat per nusos.
- Cronologia i tecnologia: auge (s. XVIII–XIX), grans vaixells de fusta (1835–1858) i rebrot de 1919; declivi amb els vapors metàl·lics i transició a embarcacions esportives i a la fibra de vidre.
- Nissagues i protagonistes: famílies com Almera, Barba, Serra, Sust, Sagarra; figures modernes (Gallart, Buxeda), i dissenyadors com Joan Monjo i Pons (manual de referència) i lligams amb Maó.
- Empremta urbana: topònims com la Riera dels Corders i la Platja de l’Estillero; xarxes productives locals.
Dades i xifres rellevants
- 159 professionals identificats (1800–2020):
- 119 mestres d’aixa/calafats
- 33 corders/soguers
- 7 teixidors de vela
- 24 grans vaixells construïts (1835–1858) + 2 el 1919 (Burriac i Llobregat).
- Base de dades genealògica del CEV: 42.000 registres.
Punts clau i context tècnic
- Menestralia: aprenent-aprenentatge, progressió a oficial i mestre; ofici de dedicació completa i alt valor artesanal.
- Complexitat tècnica: càlculs de formes, selecció de fustes específiques per peça, talls segons llunes i logística de subministrament per mar.
- A bord: el fuster de bord supervisa filtracions i calcula la velocitat amb corda nodada i sabli, cronòmetre/rellotge d’arena; el ferrer de bord dona suport en avaries estructurals.
Persones i episodis destacats
- Famílies capdavanteres: Almera (13), Barba (12), Serra (9), Sust (8), Sagarra (constructors clau).
- Estilleros Gallart: iots d’alta gamma (clients reials), projecció internacional; memòria oral recent recuperada.
- Joan Monjo i Pons: enginyer i autor d’un manual de construcció naval de referència; reconegut a Maó.
- Derives modernes: Hilari Marimon (mobiliari nàutic de qualitat); projectes com el Fortuna i el Danae (amb disseny d’un descendent dels Monjo).
Conclusions
- Vilassar de Mar va ser un pol català de construcció naval en fusta, amb un teixit d’oficis especialitzats i nissagues que asseguraren la transmissió del saber.
- La Revolució Industrial i els bucs metàl·lics van desplaçar la gran construcció de fusta, però el llegat va perviure en embarcacions menors, esportives i en especialitzacions (mobiliari nàutic) fins a l’era de la fibra de vidre.
- La monografia omple el buit del patrimoni immaterial posant noms, trajectòries i genealogies a un llegat que encara marca la identitat local.