Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#127 - Històries de mar i de dalt: Tradicions i secrets de Vilassar
Anàlisi sobre com les famílies riques personalitzaven els seients a l'església abans de la Guerra Civil.
La relació entre la pandèmia de la grip espanyola i la construcció d'un hospital local gràcies a l'aportació d'estiuejants.
Història sobre el passat com a xarxa de comunicació estatal d'un edifici que avui funciona com a font.
La trajectòria social d'una de les fàbriques més antigues del poble i la seva transformació en el centre cultural conegut com el Patro.
Origen del malnom dels vilassarencs i l'acte popular de la penjada de l'ase durant la Festa Major.
Recuperació del verb local per expressar la urgència i la rapidesa.
Patrimoni històric i costums vilassarencs
En aquest episodi de Històries de mar i de dalt, les col·laboradores exploren diversos aspectes de la memòria col·lectiva de Vilassar de Mar, combinant anècdotes, curiositats arquitectòniques i tradicions populars.
Curiositats de la vida quotidiana
- Bancs d'església: Abans de la Guerra Civil, les famílies acomodades disposaven de bancs personalitzats a l'església amb les seves inicials. Encara avui, moltes cases conserven aquests mobles com a relíquies familiars.
- Solidaritat durant la grip: Es destaca la figura de Maria Vidal, estiuejant que, durant la pandèmia de grip de 1918, va finançar el Casal de Curació (actual casal d'avis) per suplir la falta d'infraestructures mèdiques al municipi.
Tecnologia i indústria del passat
- Telegrafia òptica: S'analitza l'Ermita o Torre de la Farinera, restes d'una xarxa estatal de comunicacions òptiques que va funcionar durant deu anys al segle XIX abans de morir a mans de la telegrafia elèctrica.
- Can Xauxa: L'emblemàtica fàbrica de teixits coneguda per la seva flexibilitat horària. L'edifici va esdevenir posteriorment el Patronat Parroquial, un centre social i cultural clau fins al seu incendi i posterior enderrocament el 2011.
Identitat i folclore
"Els malnoms són una cosa de la que riure d'ells mateixos, i em sembla bonic."
La conversa culmina amb l'explicació dels Penjases, el malnom dels vilassarencs basat en la llegenda de l'ase que, per voler menjar les herbes del campanar, va acabar morint penjat pel coll. L'acte de la "penjada de l'ase" s'ha convertit en l'inici cerimoniós de la Festa Major, essent el protagonista l'Innocenci, una figura de foc que presideix les festes des de dalt del campanar.