#124 - Dones il·luminadores de manuscrits medievals
Explicació sobre què significava il·luminar un llibre i la desmentida sobre l'analfabetisme medieval, reivindicant la cultura en el període.
Anàlisi del paper de les dones en escriptòriums mixtos i la gestió de tallers d'artesans per part de vídues durant la baixa edat mitjana.
Explicació científica sobre la fabricació de la tinta amb gales de roure i sulfat de ferro, destacant-ne la durabilitat davant les modernes.
Revisió de figures concretes com Herrada de Landsberg, Clarícia, Guda i Itda, destacant l'ús d'autoretrats com a reivindicació política.
Discussió sobre la figura de Christine de Pizan i la importància de les marginàlies com a mitjà d'expressió crítica de les dones de l'època.
Història i tècnica de la il·luminació medieval
El programa explora la figura de les il·luminadores de llibres a l'edat mitjana, sovint oblidades en la historiografia tradicional. En contra del mite de l'època «fosca», es tracta d'una disciplina altament especialitzada que combinava art, química i tècnica.
Materials i processos
- La creació d'un manuscrit era un procés lent i meticulós: podia trigar un dia sencer per pàgina.
- S'utilitzaven materials com el pergamí, extremadament resistent, i la tinta ferrogàlica, una barreja química de gales de roure i sulfat de ferro que ha perdurat durant segles.
- L'ús d'or en les il·luminacions no era només estètic; funcionava com un autèntic símbol de poder econòmic i prestigi social per a qui encarregava l'obra.
Dones protagonistes i reivindicació
La convidada destaca l'existència de dones que van signar manuscrits, van gestionar tallers laics i van incloure missatges subversius en les seves obres:
"Guda, dona pecadora, escriu i pinta aquest llibre."
- Ende: monja que va participar en l'il·luminació del Llibre d'Hores de Girona.
- Herrada de Landsberg: autora de l'Hortus Deliciarum, on s'autoretrata amb les seves 46 monges.
- Clarícia: identificada per aparèixer dintre d'una lletra capitular amb una estètica que no seguia les normes del hàbit religiós.
- Christine de Pizan: considerada la primera escriptora professional i referent feminista medieval.
La importància de la recerca
La restauració i el record d'aquestes dones permeten una relectura del passat que reconeixia l'alfabetització i la capacitat intel·lectual femenina molt més enllà dels murs monàstics. Les marginàlies (il·lustracions als marges de les pàgines) sovint amagaven crítiques socials o sàtires que revelaven la personalitat i el caràcter d'aquestes artistes.

