Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#130 - Bruixeria als Pirineus: Mites i Realitat Històrica
Introducció de la trajectòria de la doctora Carme Aixamà Alonso i la seva especialització en història moderna i bruixeria.
El contrast entre l'imaginari actual de la bruixa i la realitat d'una dona estigmatitzada per la seva comunitat.
L'herència del pecat original i l'estigma que comportava ser dona en una societat sense drets legals.
Com les murmuracions de veïnes i la falta de protecció parental portaven dones vulnerables davant la justícia.
L'acusació sobre llevadores i d'altres dones amb coneixements de remeis i herbes després de mortalitat infantil.
L'explicació de com la documentació dels arxius d'Urgell il·lustra la vida quotidiana dels estaments socials inferiors.
Anàlisi dels processos orals, la mediació i el sistema de tortures legalitzades en la justícia de l'època.
Els rols dels oficials de justícia, notaris, oïdors i el paper de la dona a l'Edat Moderna.
Llocs màgics i troballes documentals sorprenents sobre dones transformades en bèsties o comportaments anòmals.
La realitat històrica de la bruixeria
L'episodi explora en profunditat la figura de la bruixa des d'una perspectiva històrica, allunyant-se del mite contemporani de Halloween i centrant-se en la crua realitat de l'Edat Moderna als Pirineus.
Perfil social de les acusades
- Estigmatització femenina: La bruixeria s'associava majoritàriament a dones, sovint vídues, pobres, o aquelles que vivien fora de les estructures tradicionals.
- Paper de la comunitat: Moltes vegades eren les pròpies veïnes qui encetaven les murmuracions, alimentades per enveges, desconeixença o pors arrelades.
- Dones sàvies: Tot i que el mite de la «dona sàvia» existeix, moltes acusades eren simplement dones assenyalades per qualsevol desgràcia col·lectiva, com la mort d'un infant o una mala collita.
Els processos judicials
"Com que l'exercici de la tortura estava regulat, en ser un crim tan execrable, es donava licència per fer una tortura molt més contundent."
- Justícia i tortura: L'absència d'un estat de dret modern convertia els judicis en processos basats en la fama pública i la confessió mitjançant la tortura per obtenir delacions.
- Interessos econòmics: Molts processos eren impulsats pels senyors feudals (com el capítol d'Urgell) com a via de recaptació a través de multes o remissions econòmiques.
- Falsos testimonis: La paraula de la dona tenia menys pes legal i calien tres testimonis masculins per validar proves en aquests processos.
Geografia de la bruixeria
El programa destaca llocs emblemàtics vinculats tradicionalment als aquelarres, com Sant Joan de l'Erm i el Pedraforca, tot i que l'autora subratlla que la documentació conservada és sovint aleatòria i depèn de la conservació dels arxius senyorials.