Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això amb la coordinació de Núria Gómez.
Subscriu-te
#137 - Històries de Vilassar: contraban, cases i memòria local
S’explica la relació entre la masia de Calaudal, el cementiri i l’expressió local «anar a Calaudal», que vol dir morir-se.
La conversa repassa el contraban a Vilassar de Mar, els oficis implicats, les senyals que anunciaven els desembarcaments, l’origen del mot *cagaina*, les mercaderies i les mesures de control.
Es descriuen les cases de senyors i les diferències amb les cases de cos, els artesans que hi treballaven i la conservació de façanes i interiors.
S’explica l’origen i l’activitat de Canyol Gran, les versions sobre el seu nom, les tasques i els torns dels treballadors, el declivi de la fàbrica i l’enderroc de les naus.
La conversa recorre la vida de Carme Rovira, la seva trajectòria com a teixidora i pintora autodidacta, l’obra d’Art Naïf, la casa-museu i l’homenatge funerari.
Es defineixen els termes *regaló* i *sapa* i es presenta una exposició de BricBarca sobre la pesca tradicional, amb la recomanació de visitar-la amb guia.
La curiositat del mes: anar a Calaudal
La conversa explica que l’antiga masia de Calaudal, avui Museu de la Mina Vella, és al costat del cementiri que es va construir al segle XIX. D’aquí ve l’expressió vilassarenca «anar a Calaudal», que vol dir morir-se.
El contraban i les cagaines
Una activitat arrelada a la costa
Durant aproximadament dos segles, entre el segle XVIII i els inicis del XX, a Vilassar de Mar hi va haver contraban de mercaderies. La proximitat de Barcelona, les rieres i els oficis vinculats al mar facilitaven el desembarcament i el repartiment dels paquets. Hi participaven pescadors, mariners, capitans i traginers, i, segons expliquen, era una activitat coneguda al poble.
Senyals, mercaderies i persecució
Els vaixells deixaven els paquets al mar i els pescadors els recollien amb barques. Unes llumetes en una capelleta dedicada a Sant Antoni servien de senyal. La paraula cagaina s’explica perquè els vaixells «cagaven» els paquets al mar. Entre les mercaderies esmentades hi ha tabac, sucre, cotó, destil·lats, cítrics, cànem i teixits. Durant el segle XIX es van reforçar els controls i es va limitar la càrrega i descàrrega a les platges, cosa que va contribuir a frenar l’activitat.
Les cases de senyors
Les cases de senyors provenien sovint de cases de cos reformades o ampliades i es distingien per la mida, els acabats i la decoració. La conversa descriu el paper dels arquitectes i dels artesans, i assenyala que moltes cases han estat modificades, tot i que algunes conserven elements com les rajoles hidràuliques, els vitralls o els treballs de fusteria. També es comenta que sovint només se’n protegeix la façana.
Canyol Gran, una fàbrica tèxtil
La fàbrica Casanovas Hermanos, coneguda com a Canyol Gran, es va aixecar al carrer de Sant Ramon per fabricar teixits de cotó. Se’n repassen les possibles explicacions del nom, els oficis i els torns de treball, així com el creixement de la plantilla i les dificultats que van precedir el tancament. Després de passar a mans d’una empresa de mobles d’oficina, les naus van ser enderrocades; se’n conserva un tros de façana.
Carme Rovira, pintora autodidacta
Carme Rovira va treballar de teixidora abans de començar a pintar als 50 anys, durant una convalescència després d’un accident. La conversa explica que era autodidacta i que els crítics qualificaven la seva obra d’Art Naïf: pintava escenes quotidianes, sovint de Vilassar, amb colors vius. També es parla de la casa que va demanar que fos museu, del passacarrers que es va fer posteriorment en homenatge al seu desig d’un enterrament festiu i de la seva tomba amb una reproducció d’un dels seus quadres.
«ella no era pintora, perquè molta gent que es dedica a la pintura al final ha estudiat una carrera artística, no? Llavors ella és autodidacta.» — Gemma Pérez
La paraula del mes: regaló i sapes
El regaló és el nom que es dona a Vilassar al lloc on trenquen les onades. La sapa és una zona del mar situada més endins, a una profunditat que es descriu com d’unes 12 braces, aproximadament 20 o 22 metres. Les dues paraules donen peu a parlar d’una exposició sobre la pesca tradicional, organitzada per BricBarca, amb visites guiades.