Ran de mar
Ran de mar
Programa

Ran de mar

Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.

Presentat perAgustí Martin·Divendres · 09:00 - 10:00 ·Dissabte · 10:00 - 11:00 ·Dijous · 20:00 - 21:00 ·177 episodis
RSS

episodis

1-12 de 177
  • 1h

    #181 - Aiguats, bacallà i memòria del Patronat de Vilassar

    Meteorologia i aiguats El programa explica què signifiquen les mesures de precipitació i per què la intensitat de la pluja és tan important. S’hi parla dels 288 litres per metre quadrat registrats a Vilassar de Mar, del pluviòmetre i del radar meteorològic, i de la combinació de mar calent, humitat i vents de llevant que va afavorir tempestes organitzades. També s’aclareix que l’episodi no va ser un huracà mediterrani i s’explica què vol dir tropicalitzat. Cuina: bacallà amb samfaina Joan Martín repassa la presència del bacallà a la cuina catalana i explica com preparar-lo amb samfaina: quines verdures fer servir, per què convé cuinar-la el dia abans i com fregir el bacallà perquè no s’obri. La conversa aborda també l’aprofitament de les parts del peix, els acompanyaments i el canvi en la disponibilitat de bacallaneries. Memòria local: Paiella i l’Acadèmia Gelpí Una peça sobre el sobrenom Paiella n’explica l’origen i la relació amb Ramon Manent i la casa de pagès de la Brisa. Tot seguit, el programa repassa la trajectòria de Maria Gràcia Gelpí: l’Acadèmia Gelpí, la seva feina com a bibliotecària i el seu paper en l’ensenyament a Vilassar de Mar. El Col·legi Nacional S’hi recorda l’edifici del carrer Alsina i l’escola que s’hi va establir, així com els mestres, les aules, els mètodes d’ensenyament i els usos posteriors de l’espai. Entrevista sobre el Patronat Parroquial Joaquim Cabot, darrer president del Patronat Parroquial, conversa amb el programa sobre la vida social, cultural i esportiva de l’entitat, el grup de teatre, les activitats esportives i el seu incendi el 2003. També explica com va assumir la presidència i recorda la destrucció posterior de l’edifici. «les activitats es feien de tothom, teatre, esport, era obert a tothom» — Joaquim Cabot «jo estava a Planoles. I em va trucar en Josep Budó. I em va dir, Quim, el patronat s'està cremant.» — Joaquim Cabot Les nances i el patrimoni marítim El programa descriu les nances com a estris de pesca tradicionals, els materials amb què es feien i l’ús d’esquer i de branques de galzeran. Al final, s’anuncia que l’exposició sobre el regaló i les sapes al Museu Enric Monjo continua oberta, amb visites guiades, i es mencionen les activitats de les Jornades Europees de Patrimoni.

  • 52'

    #180 - Patrimoni marítim, cuina de pescadors i Firovi

    L’Espigó de Garbí i les barques tradicionals El programa defensa la preservació de les barques, les casetes i les activitats marineres de l’Espigó de Garbí. Explica que, acabada la temporada d’estiu, s’han hagut de retirar les embarcacions de la platja fins al juny, i planteja la necessitat de trobar solucions perquè puguin quedar-hi, navegar i transmetre els coneixements de la cultura marinera. El ranxo dels pescadors Una cuina senzilla i pràctica El ranxo de la pesca de baixura, entre mitjan segle XIX i començament del XX, es descriu com una alimentació austera, feta amb ingredients econòmics i captures de peix poc valorades comercialment. S’hi esmenten plats com patates amb peix, arròs, sopa de fideus i guisats de llegums. El menjar compartit a bord El ranxo se servia en una gibrella de fang i els pescadors menjaven al seu voltant, cadascú dins del seu sector. El programa relaciona aquesta cuina amb les condicions de feina i l’aprofitament dels aliments, i esmenta l’espai dedicat al ranxo a l’exposició del Museu Enric Monjo. Els motius de Vilassar: Faico Es presenta Faico, sobrenom de Joan Gelpí Pujades, i se’n relaten les discussions amb Carlets sobre la rotació de la Terra i una anècdota amb el Moro sobre el mot «madera». Lluís Guardiola atribueix el sobrenom a la manera com Gelpí pronunciava five a les classes d’anglès de l’escola nàutica. Com es finançaven els vaixells i les mercaderies El programa explica el sistema de propietat compartida dels vaixells mercants: les participacions anomenades fustes corresponien als personers, copropietaris de l’embarcació. Diferencia aquesta propietat de la mota, relacionada amb el capital del carregament, i descriu com es repartien ingressos, costos i riscos. També assenyala que, a partir de mitjan segle XIX, les societats navilieres i les noves formes de finançament van anar guanyant pes. Firovi: cinc dècades de teatre i activitats al poble Els inicis i les activitats Margarita Ors i Anna Petit expliquen com va néixer Firovi, com es va formar el nom a partir de «fira de Vilassar» i com la iniciativa va impulsar festes al carrer i activitats per a infants. Entre les tradicions que esmenten hi ha el Cagatió, l’Enterro de la Sardina, la Rua de Carnestoltes i la castanyada. Més endavant, Firovi va incorporar un festival de titelles. «Bé, fonamentalment era la festa al carrer. Jo recordo que era reivindicada la festa al carrer.» — Anna Petit Organització, espectacles i continuïtat Les convidades parlen del finançament, del suport de l’Ajuntament i d’altres col·laboradors, i de com combinen espectacles al carrer i en espais tancats segons les necessitats de cada muntatge i l’aforament. També comenten l’evolució de les titelles, la llengua dels espectacles, la participació de les escoles i el relleu generacional. De cara al futur, expressen el desig que Firovi continuï amb il·lusió i cura en la tria dels espectacles.

  • 55'

    #179 - Passat mariner i històries de Vilassar de Mar

    Patrimoni i Història Marinera L'exposició del regaló a les sapes Aquest episodi del programa Ran de mar s'endinsa en el ric passat marítim de Vilassar de Mar a través d'una anàlisi detallada de la cultura marinera local. • S'analitza l'exposició celebrada al Museu Enric Monjo, la qual recupera la història de la pesca local des dels orígens fins a l'actualitat. • Es detalla el significat de termes tradicionals com el regaló i les sapes, connectant el passat pesquer amb la memòria col·lectiva del municipi. • La importància de la memòria oral: Les visites guiades serveixen com a punt de trobada per rescatar records familiars, eines i vivències d'antigues generacions de vilassarencs. "L'exposició deixa de ser només una exposició i es converteix en un punt de trobada de la memòria del poble." Gastronomia i Tradició: El Bacallà Campanyes de pesca i elaboració En la secció culinària, s'explora l'univers del bacallà gràcies a la col·laboració d'experts en la matèria: • La duresa de l'ofici: Es recorden les dures campanyes històriques de pesca a l'Atlàntic Nord (Terra Nova) realitzades per pescadors bascos, gallecs i portuguesos. • Tècniques de conservació: L'ús tradicional de la sal per deshidratar el peix i garantir-ne el transport i consum durant tot l'any a l'interior de la península. • Els talls del bacallà i la seva presència constant en la cuina catalana i portuguesa, destacant plats emblemàtics com el pil-pil, l'esqueixada o el bacallà a la llauna. Personatges i Elements Identitaris El Tintorer i els Mantons de Manila El programa també repassa figures històriques i elements culturals de gran rellevància per a la vila: • La figura d'Antoni Batalla i els seus descendents, vinculats a la històrica tintoreria local i a la vida política del municipi. • Els mantons de Manila: Un recorregut per la història d'aquesta peça de luxe, des del seu origen asiàtic i les rutes dels galeons de Manila fins a la seva arribada a les llars benestants de Vilassar de Mar. Iniciatives Locals i Solidaritat: El Sonall El naixement de la primera escola bressol En l'espai dedicat a la història social del municipi, es recorda la creació de l'emblemàtica escola bressol El Sonall l'any 1976: • Un projecte emprenedor impulsat per un grup de joves per cobrir la necessitat d'atenció infantil al poble. • La solidaritat veïnal: La implicació desinteressada de paletes, fusters, lampistes i propietaris de locals que van fer possible la posada en marxa de l'espai sense gaire suport institucional inicial. • La connexió entre aquest moviment associatiu i la gènesi d'iniciatives polítiques d'esquerres al municipi durant la transició democràtica.

  • 58'

    #178 - Vilassar Ràdio: història, mar i tradicions

    La vida al voltant del mar: gastronomia i història Espècies i pesca al Mediterrani • El programa analitza la importància del Mediterrani com a recurs històric i econòmic vital per a la comarca. • Les espècies més capturades són la sardina, l'anxova, la tonyina vermella, el barat, el lluç i el moll, a més de diferents cefalòpodes. • Es plantegen els reptes actuals del sector, com la sobrepesca, la contaminació per plàstics i els efectes del canvi climàtic. La tradició de la coca de Sant Joan • S'explica el significat simbòlic de la coca de Sant Joan com a tribut al sol durant el solstici d'estiu. • S'incideix en la importància de consumir producte d'obrador artesà frente a l'opció industrial. "Les millors coques són les coques de pastisseria... no tenen res a veure amb les coques industrials." Les tavernes del Maresme al segle XIX • Les tavernes funcionaven com a veritables centres neuràlgics on es decidien preus i s'intercanviava informació quan no existien mitjans de comunicació moderns. • Es descriu el consum del vi a granel mitjançant mesures tradicionals com el patricó o el porró. 45 anys de Vilassar Ràdio: una fita històrica Els inicis a l'Ateneu Vilassanès • Agustí Martin entrevista Pere Almera i Josep Bernabéu per recordar el naixement de Vilassar Ràdio cap al 1980. • La iniciativa va sorgir en l'efervescència de la transició democràtica, amb un grup d'amics disposats a "fer poble" sense una base legal definida. • Els reptes tècnics i la coberta de l'Ateneu Vilassanès van ser el bressol d'aquesta emissora que ha esdevingut un referent local. L'impacte social i cultural • La ràdio va actuar com a escola de talent per a molts joves que després es professionalitzarien en el periodisme. • Es destaca la importància de la ràdio comença a "fer poble" mantenint viva la identitat local davant la competència dels grans mitjans.

  • 39'

    #177 - Vilassar Ràdio: Música i ambient a l'emissora municipal

    Programació i oferta musical Aquest episodi de Vilassar Ràdio, l'emissora municipal de ràdio de Vilassar de Mar fundada el 1980, se centra principalment en l'emissió ininterrompuda de contingut musical variat i l'ambient sonor que caracteritza el dial 98.1 FM. Identitat i difusió • S'ha reforçat la identitat de marca de l'emissora identificant-la com a referent local. • Es destaca la presència de música de tots els estils per acompanyar l'audiència durant la jornada. • S'informa els oients sobre com escoltar les emissions a través d'internet. "Vilaçà Ràdio, 98.1 FM." L'espai funciona com un punt de trobada cultural vinculat a les arrels de la vila, mantenint una programació que combina el ritme radiofònic tradicional amb la connexió amb l'audiència local a través de missatges de bona nit i comiats programats.

  • 58'

    #176 - Ran de mar: Memòria marinera, pesca i passat de Vilassar

    La tradició marinera de Vilassar de Mar El programa Ran de mar ens submergeix en l'essència marítima de Vilassar de Mar. En aquest episodi, s'exploren diversos aspectes de la vida quotidiana dels pescadors d'antany, destacant la funcionalitat i durabilitat de la seva indumentària. • La roba de feina: Les peces estaven dissenyades per resistir les inclemències del temps mitjançant teixits naturals com el lli, el cotó i la llana. • La funció de la faixa: Més enllà de l'estètica, era una peça fonamental per a la protecció lumbar i com a butxaca improvisada per portar petits estris. Gastronomia i pesca recreativa El capità Joan Martín analitza el món del calamar com un element central de la gastronomia local i la tradició pescadora. "Els calamars han estat sempre per nosaltres un plat de diumenge i celebració." Modalitats de pesca L'entrevistat, Pere Guardiola, ens apropa a la tècnica de la pesca recreativa amb explicacions tècniques sobre el comportament del mar i les espècies: • La potera: Artilugi tradicional usat per capturar calamars. • El Llorito: Espècie molt apreciada a la costa del Maresme, pescada generalment a l'estiu. • El curri: Modalitat de pesca amb la barca en moviment, ideal per capturar peix blau. Història urbana i nomenclàtor El programa també aborda l'evolució dels noms dels carrers de Vilassar de Mar, que actuen com una "memòria col·lectiva" que reflecteix el pas dels segles: • Influència religiosa: La presència de noms de sants com a protectors davant el perill del mar. • L'empremta dels americanos: Topònims com Montevideo o Buenos Aires recorden la relació amb el continent americà. • Normalització lingüística: Recuperació dels noms en català després de dècades d'imposició castellana.

  • 59'

    #175 - Vilassar de Mar: Memòria marinera, història i futbol

    El llegat mariner de Vilassar de Mar El mural de l'Espigó de Garbí L'episodi explora detalladament el significat del nou mural al pas soterrat de l'Espigó de Garbí, que funciona com un exercici de memòria col·lectiva. • L'obra captura escenes icòniques: la subhasta del peix, les tradicions de les sardinades populars i les havaneres. • Es recorden figures locals clau com Adrià Saborit i Enric Illa (en Bauxes). • S'analitza com la construcció de l'espigó va transformar la vida dels pescadors que antigament avaraven el llaut Sant Ramon directament a la sorra. L'ofici i la tècnica de la mar Es descriu el procés tradicional d'avarar i treure les barques, destacant el paper essencial dels pals i el greix animal (seu) per facilitar el lliscament sobre la sorra. "Aquells homes, de pell bruna i arrugada pel salitre, eren grans coneixedors de la meteorologia local" Gastronomia i Tradicions: La Sal El col·laborador Joan Martín analitza la importància històrica de la sal (clorur de sodi): • Com a eina de conservació vital en la marina catalana per al bacallà i el tassajo. • Tradicions religioses ancestrals com el salpas. • Consells culinaris: la cocció a la sal per a peixos com la orada o el llobarro, destacant l'art de la picardia al forn. Història de la Unió Esportiva Vilassar Es repassa el centenari de l'entitat, fundada el 1923: • Evolució esportiva: Des dels orígens amb el Llevantí i el Vilassar Futbol Club fins a l'actual estadi Xevi Ramon. • Camps històrics: Es documenta el pas per camps com l'Estillero, Can Tres Pams i la carretera d'Argentona. • El futur: Amb 700 jugadors al planter, el club continua sent referent gràcies al suport d'iniciatives locals i la vinculació amb la Fundació UE Vilassar.

  • 59'

    #173 - Ran de mar: Memòria marinera i tradicions de Vilassar

    Exposició sobre la memòria pesquera El programa destaca l'exposició "Del regaló a les sapes", que s'inaugurarà al Museu Monjo el 31 de maig. Aquesta mostra de Bricbarca busca recuperar el patrimoni marítim de Vilassar de Mar amb: • Més de 150 peces de la vida marinera. • Activitats educatives, tallers i demostracions. • Un mural d'homenatge a l'Espigó de Garbí. La importància de la sardina El capità Agustí Martín i el col·laborador Joan Martín analitzen el paper de la sardina com a pilar alimentari: "Les sardines es tenen que menjar a la costa, sobre una llesca de pa." • Propietats nutricionals riques en omega-3. • Mètodes de pesca històrics i tècniques culinàries tradicionals com l'escabetx o el fet a la brasa. Arts de pesca tradicionals S'analitza l'evolució de l'art i la xàvega: • Mètodes basats en l'esforç col·lectiu i la coordinació dels pescadors des de sorra. • La importància de l'estrop per optimitzar la tracció de les xarxes. Memòria viva: Oficis d'antany Feliu Novell relata la història de la carnisseria familiar al carrer del Carme: • L'evolució des de la venda a granel fins a l'especialització en carnisseria. • El procés tradicional de selecció i sacrifici dels animals. • El valor del comerç local com a punt de relació social.

  • 57'

    #172 - Ran de Mar: Pesca, Salses i l'Ateneu Vilassanès

    La tradició de la pesca i els esquers En aquest episodi explorarem l'art de la pesca artesanal, destacant la importància de l'esquer. Des de la sardina fins als cucs marins, cada elecció depèn de l'espècie desitjada i de la tècnica utilitzada: • Palangres: Es divideixen en am petit (per a peix menut com l'orada) i am gros (per a peces grans com el lluç). • Nances: L'ús d'atractius naturals és clau, incloent branques de Galsarà per a la posta de les sípies. • Evolució: Comenten com la tecnologia ha aportat esquers artificials, tot i que la memòria popular a Vilassar de Mar segueix preservant tècniques manuals històriques. Les cinc salses mare a la cuina El capità Joan Martín analitza la importància de les bases culinàries occidentals: • Salses mare: Tomàquet, maionesa, holandesa, beixamel i espanyola. • Tècniques: S'explica detalladament el roux i l'ús de brous de carn reduïts. • Consell del capità: Les salses han d'acompanyar i realçar, mai emmascarar la frescor del producte de proximitat. Història: Josep Pla i l'Ateneu Vilassanès El programa ret homenatge a la literatura i al patrimoni cultural local: • Josep Pla: Escriptor estretament vinculat al món mariner i a la descripció realista del litoral català en obres com El Quadern Gris. • Ateneu Vilassanès: Un espai històric de 1883. Les convidades Montse Itxar i Carme Pera expliquen: > "L'Ateneu es va fundar per culturitzar la classe obrera; era un lloc de teatre, coral i biblioteca." • Resistència: Es destaca la lluita per mantenir l'entitat viva durant el franquisme i la seva importància en la promoció del català i les arts.

  • 58'

    #171 - Ran de Mar: Esculleres, història marinera i Casa Pairal

    Protecció litoral i el futur de la costa El programa analitza el paper de les esculleres al Maresme, estructures essencials per protegir la via del tren des del segle XIX. • L'erosió causada pels temporals ha fet que aquestes barreres de roca siguin un element polèmic. • Es planteja el debat sobre el possible trasllat de les vies del tren cap a l'interior per restaurar la dinàmica natural de les platges. La vida marinera i els seus oficis perduts Es recorda la duresa del treball dels palers, els encarregats d'avarar i treure les barques de la sorra quan encara no existien els ports esportius. • La feina requeriria la força d'homes i animals de tir (boers). • L'ús de cabrestants i mecanismes rudimentaris va ser fonamental fins a la mecanització. "Les platges van deixar de ser espais de treball per convertir-se en espais de lleure." La Casa Pairal: cent anys de servei a la gent gran S'entrevista la directora Rosa Escribano i el patró Pere Guardiola per parlar de la trajectòria d'aquesta institució vilassarenca. • La institució va néixer el 1908 gràcies a Jaume Puig i Mir. • Actualment, el centre està 100% professionalitzat i integra programes intergeneracionals amb escoles locals. • Es destaca la importància de l'autonomia dels residents i la transparència de la seva gestió com a fundació. Gastronomia a bord El capità Joan Martín explica l'origen de la Ropa Vieja, un plat d'aprofitament molt popular a la marina mercant a partir de les sobres dels tradicionals potatges.

  • 1h

    #170 - Ran de Mar: Llibretes de pescadors, arròs a banda i Maria Rosa Moré

    Patrimoni Marítim: Les llibretes de senyes En aquest episodi de Ran de Mar a Vilassar Ràdio, hem explorat un element clau de la tradició marinera local: les llibretes de senyes. • Aquests petits quaderns eren mapes de coneixement clau per a la navegació abans de l'era del GPS. • Els pescadors utilitzaven enfilacions (alineacions d'elements costaners i muntanyencs) per localitzar calades i punts de pesca amb total precisió. • Aquests documents no només són tècnics, sinó que representen un patrimoni immaterial que ha de ser conservat en arxius per preservar la memòria històrica de Vilassar de Mar. Gastronomia i Tradició El capità i cuiner Joan Martín ens detalla els secrets de l'arròs a banda: • Originàriament era un plat de aprofitament fet per pescadors amb el peix menys valorat comercialment. • Es caracteritza per servir-se en dues etapes: primer l'arròs i, a continuació, el peix amb alioli. • L'evolució del plat ha portat a utilitzar peix de major qualitat (lluerna, gall de Sant Pere, rap) per refinar el resultat final en la cuina moderna. Fem Poble: La senyoreta Llenes Entrevistem Maria Rosa Moré, la històrica docent coneguda com a senyoreta Llenes: "Abans de menjar, no siguis menjar." • Amb una trajectòria de dècades al Col·legi Sant Joan i Franciscanes, ha estat un referent educatiu basat en el respecte, l'exigència i l'estima pels alumnes. • Va destacar per la seva insistència en l'educació femenina i, més tard, per convertir casa seva en un espai de reforç escolar fonamental per a moltes generacions de vilassarencs.

  • 58'

    #169 - Ran de Mar: Història, tradicions marineres i llegat local

    La tradició de la Mare de Déu de la Cisa L'episodi explora la profunda devoció marinera al Maresme, centrada en el santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Aquest espai, situat entre Premià de Dalt i Vilassar de Dalt, ha estat clau per als mariners de la costa, que l'han considerat un punt de protecció i un far visible des de la mar. • Llegendes i costums: El culte, que es remunta al segle XIV, es va consolidar amb l'ofrena d'exvots i models reduïts de vaixells. • Tradició gastronòmica: Destaca la celebració popular de l'1 de maig, on les famílies cuinaven arròs a la cassola directament sobre el foc al bosc, una pràctica que fomentava la convivència i la identitat col•lectiva. Gastronomia nàutica: El salmó El capità Joan Martín analitza l'evolució del salmó en la dieta local, des d'un producte de luxe (delicatessen) al consum quotidià actual gràcies a les piscifactories. • Preparació artesanal: S'explica detalladament com realitzar un salmó marinat a casa amb sal, sucre i anet. • Sostenibilitat: Es reflexiona sobre els reptes i desavantatges ambientals que comporta el cultiu intensiu d'aquest peix. Història i transformació del litoral Es fa un repàs de com l'evolució urbanística i les grans infraestructures com el ferrocarril i les carreteres han actuat com a mur, separant els municipis del seu front marítim. • Canvi d'usos: El mar ha passat d'un espai de treball intens (pesca i mestres d'aixa) a un indret d'oci i turisme estacional. • Patrimoni material i immaterial: La preservació d'elements relacionats amb els oficis de mar és fonamental per mantenir la identitat local. Recordant Can Mènech L'espai Fem Poble ret homenatge a Joan Domènech i Maria Mostarós, una parella que va combinar el treball del magatzem de materials de construcció amb una notable vessant artística. "El meu pare era l'emprenedor de la casa, la mare era l'artista i tenia gran vocació des de jove." • Llegat artístic: La seva producció en ceràmica, sota la signatura Mènac, inclou escuts heràldics, auques i rajoles que formen part del patrimoni cultural de Vilassar de Mar. Biodiversitat marina: Taurons Es desmitifica la presència de taurons al Maresme, aclarint que la majoria d'espècies com la tinturera o el tauró gat són inofensives i essencials per a l'equilibri de l'ecosistema.