Ran de mar
Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.
Subscriu-te
#180 - Patrimoni marítim, cuina de pescadors i Firovi
Es defensa la continuïtat de les barques tradicionals, les casetes i les activitats marineres de l’Espigó de Garbí. S’explica la retirada estacional de les embarcacions i es demana definir actuacions que permetin mantenir viu aquest patrimoni.
El programa descriu l’alimentació senzilla dels pescadors, els ingredients i els plats habituals, i la manera de compartir el ranxo al voltant d’una gibrella. També esmenta l’espai dedicat a aquesta pràctica en una exposició al Museu Enric Monjo.
Es presenta Joan Gelpí Pujades, conegut com a Faico, i s’expliquen anècdotes sobre les seves polèmiques amb Carlets i una conversa amb el Moro. Lluís Guardiola relaciona el sobrenom amb la pronunciació de la paraula anglesa *five*.
S’explica la copropietat dels vaixells mitjançant participacions anomenades *fustes*, en mans dels *personers*, i es diferencia aquest capital naval de la *mota*, vinculada a la mercaderia. El programa aborda el repartiment dels guanys, les despeses i els riscos, i el canvi cap a societats navilieres i noves formes de finançament.
Les dues impulsores expliquen l’origen de Firovi, les festes i activitats infantils que van organitzar i la incorporació del festival de titelles. També parlen de l’organització i el finançament, dels espectacles en espais oberts i tancats, de la llengua, la implicació del poble i les seves expectatives per al futur de l’entitat.
L’Espigó de Garbí i les barques tradicionals
El programa defensa la preservació de les barques, les casetes i les activitats marineres de l’Espigó de Garbí. Explica que, acabada la temporada d’estiu, s’han hagut de retirar les embarcacions de la platja fins al juny, i planteja la necessitat de trobar solucions perquè puguin quedar-hi, navegar i transmetre els coneixements de la cultura marinera.
El ranxo dels pescadors
Una cuina senzilla i pràctica
El ranxo de la pesca de baixura, entre mitjan segle XIX i començament del XX, es descriu com una alimentació austera, feta amb ingredients econòmics i captures de peix poc valorades comercialment. S’hi esmenten plats com patates amb peix, arròs, sopa de fideus i guisats de llegums.
El menjar compartit a bord
El ranxo se servia en una gibrella de fang i els pescadors menjaven al seu voltant, cadascú dins del seu sector. El programa relaciona aquesta cuina amb les condicions de feina i l’aprofitament dels aliments, i esmenta l’espai dedicat al ranxo a l’exposició del Museu Enric Monjo.
Els motius de Vilassar: Faico
Es presenta Faico, sobrenom de Joan Gelpí Pujades, i se’n relaten les discussions amb Carlets sobre la rotació de la Terra i una anècdota amb el Moro sobre el mot «madera». Lluís Guardiola atribueix el sobrenom a la manera com Gelpí pronunciava five a les classes d’anglès de l’escola nàutica.
Com es finançaven els vaixells i les mercaderies
El programa explica el sistema de propietat compartida dels vaixells mercants: les participacions anomenades fustes corresponien als personers, copropietaris de l’embarcació. Diferencia aquesta propietat de la mota, relacionada amb el capital del carregament, i descriu com es repartien ingressos, costos i riscos. També assenyala que, a partir de mitjan segle XIX, les societats navilieres i les noves formes de finançament van anar guanyant pes.
Firovi: cinc dècades de teatre i activitats al poble
Els inicis i les activitats
Margarita Ors i Anna Petit expliquen com va néixer Firovi, com es va formar el nom a partir de «fira de Vilassar» i com la iniciativa va impulsar festes al carrer i activitats per a infants. Entre les tradicions que esmenten hi ha el Cagatió, l’Enterro de la Sardina, la Rua de Carnestoltes i la castanyada. Més endavant, Firovi va incorporar un festival de titelles.
«Bé, fonamentalment era la festa al carrer. Jo recordo que era reivindicada la festa al carrer.» — Anna Petit
Organització, espectacles i continuïtat
Les convidades parlen del finançament, del suport de l’Ajuntament i d’altres col·laboradors, i de com combinen espectacles al carrer i en espais tancats segons les necessitats de cada muntatge i l’aforament. També comenten l’evolució de les titelles, la llengua dels espectacles, la participació de les escoles i el relleu generacional. De cara al futur, expressen el desig que Firovi continuï amb il·lusió i cura en la tria dels espectacles.