Ran de mar
Ran de mar
Programa

Ran de mar

Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.

Presentat perAgustí Martin·Divendres · 09:00 - 10:00 ·Dissabte · 10:00 - 11:00 ·Dijous · 20:00 - 21:00 ·177 episodis
RSS

episodis

13-24 de 177
  • 59'

    #168 - Randa Mar: Dofins al Maresme, Maduixes i Can Falgueres

    Els dofins del Maresme: Un espectacle natural • La presència de dofins a les nostres costes és un fenomen fascinant que ha incrementat gràcies a la recuperació de l'equilibri marí. • Durant la Covid-19, la reducció del trànsit marítim i del soroll submarí va propiciar albiraments inusuals. • Històricament, el pescador veia el dofí com un competidor, una visió que ha canviat radicalment gràcies a la consciència ecològica i la protecció legal dels mamífers marins. El cultiu i consum de maduixes • La maduixa és una fruita de primavera molt versàtil. Tot i el seu origen europeu-asiàtic, la comercialització actual està dominada pel maduixot provinent d'Huelva i el Marroc. • S'ha detallat la importància de valorar la qualitat, sovint perduda en varietats industrials, i s'ha recordat l'ús del vi i el moscatell per potenciar el seu sabor. Història viva de Vilassar de Mar: Can Falgueres • La pastisseria Can Falgueres, un referent a la Plaça Vella, tanca una etapa de 35 anys dirigida per Rosa Falgueres i Joan Fonseca. • La família ha recordat anècdotes úniques, com el pas del fundador Antoni Falgueres per la cuina del rei Alfons XIII a Sant Sebastià. "Per nosaltres era el més important que la pastisseria que va fundar l'AVI el 1911 pogués continuar, encara que no fos dintre de la família." • El relleu generacional el pren un jove emprenedor amb la intenció de mantenir l'essència artesanal d'aquest local històric. La roba i els oficis del mar • S'ha analitzat l'evolució de la vestimenta dels pescadors, des de l'ús de la barretina i l'esclop de fusta fins a les fibres sintètiques actuals que ofereixen seguretat i confort.

  • 58'

    #167 - Ran de Mar: Tradicions pesqueres i història local

    La vida a bord i les arts de pesca El programa Ran de Mar de Vilassar Ràdio explora en aquest episodi el món dels pescadors i la seva cultura tradicional. • Els galls i les senyals: S'explica com els pescadors utilitzen els galls (banderes que senyalitzen els ormeigs de pesca) per localitzar les seves calades i evitar accidents amb altres navegants. • Arts passius: Es detalla l'ús de nances i cadups, tècniques ancestrals que aprofiten el comportament natural dels pops i el peix de roca. • Sistemes tradicionals: S'analitzen les diferències entre el sardinal i el bolero, arts de pesca lligats a la història del Mediterrani. La gastronomia marinera: La bullavesa El capità Joan Martín comparteix els secrets per elaborar una autèntica bullavesa, un plat emblemàtic del Port Vell de Marsella. "La bullavesa es fa amb foc molt bullent primer per treure la substància del peix de roca, i després amb foc fluixet per coure els peixos de carn consistent." Els secrets de la recepta • Base: Un sofregit de verdures amb fonoll com a element clau. • Peix de roca: Imprescindible per obtenir un brou amb caràcter. • El rouille: La salsa provençal indispensable, una espècie d'all i oli amb pebre vermell i bitxo. Història i Patrimoni Local • L'anècdota d'en Xic Cuscúnia: Relat sobre la rivalitat històrica amb el jovent de Cabrera. • La subhasta del peix: Un recorregut per la desaparició de les subhastes cantades a les llotges i la supervivència de la tradició a Montgat com a bé patrimonial. • Empresa familiar: L'entrevista amb la Marta i l'Anna, descendents del fundador d'Espècies Borriac, sobre la història de l'empresa familiar iniciada els anys 30 i com han preservat el llegat del seu avi.

  • 59'

    #165 - Ran de mar: Art de platja, Història i Memòria Local

    L’art de platja: L’ànima pesquera El programa ret homenatge a l’art de platja, una tècnica de pesca tradicional de Vilassar de Mar. Aquesta pràctica, que requeria un treball altament comunitari, reunia famílies i veïns per esturar xarxes des de la sorra. • Es detallen els elements claus com el cop, la xarxa i la coordinació grupal. • Es reflexiona sobre la desaparició d'aquesta pràctica per la modernització, tot i la seva recuperació ocasional en la Mar de la Festa Major. El cacau i la xocolata: Història i tradició En Joan Martín ens transporta als orígens del cacau, destacant la seva importància històrica i els seus usos culinaris. • L'evolució des d'una beguda amarga fins a les rajoles actuals. • Costums locals com la Mona de Pasqua i l'evolució de les xurreries locals. "És una beguda amargant, especiada. L'Hernan Cortés la va portar cap a la cort espanyola i aquí va tindre molt d'èxit, afegint-hi sucre i mel." El Sereno i el naufragi del Titànic S'explica la figura del Sereno a Vilassar de Mar, vigilants nocturns amb un paper clau en la seguretat dels veïns. A més, es recorda una tragèdia global amb nom propi local: • El naufragi del Titànic (1912) va tenir víctimes directament vinculades amb Vilassar de Mar: Francisco Carrau Rovira i José Pedro Carrau Esteve. Fem Poble: La memòria de Can Vila Pilar Vila comparteix el llegat de l'emblemàtic negoci Germans Vila al carrer de Sant Genís, un espai que va ser més que una botiga. • L'adaptació al canvi amb l'arribada dels supermercats. • La importància del reconeixement al comerç de proximitat i el caliu humà que el definia.

  • 56'

    #164 - Ran de Mar: Balcons, Història, Fruites i Educació

    Carrers amb història: El carrer dels Balcons El programa ret homenatge al carrer de Sant Ignasi, conegut popularment com el carrer dels Balcons. Aquesta via destaca per: • La seva arquitectura singular de cases de cos i balcons alineats, que durant segles van servir com a punts d'observació per a les famílies de mariners. • La memòria col·lectiva vinculada a l'antic Cine Círcol, un espai que fou el batec social del poble. Un viatge pels sabors: Les fruites tropicals En Joan Martín analitza l'evolució del consum de fruita a la nostra dieta: • La transició des de la fruita estacional i local de proximitat cap a la importació globalitzada. • El paper dels contenidors rífers en el transport de productes tropicals (com ara xirimoyes, mangos o maracuyàs). • L'anècdota sobre la popularitat històrica de les pinyes com a producte de luxe o premi de fira. Memòria marítima i pedagògica Es commemoren els 150 anys del Col·legi Nàutic Mercantil (1876), fundat per Joan Monjo Ipons: "Aquesta commemoració no és només l'aniversari d'una escola, és el reconeixement d'una etapa en què el mar definia el caràcter, l'economia i les aspiracions col·lectives del poble." • L'escola aplicava mètodes d'avantguarda basats en la participació, el teatre com a eina comunicativa i la formació tècnica avançada. Fem Poble: L'esplai i l'educació a Vilassar de Mar Amb la col·laboració de Rosa Maria Valls i Montse Centelles, es rememora l'origen de l'escola activa als anys 70: • La necessitat social de crear un pàrvulari davant la incorporació progressiva de la dona al món laboral. • La transformació d'un espai emblemàtic de l'època en un centre pedagogia lliure, fent un paral·lelisme entre la superació del passat franquista i la construcció de futur educatiu.

  • 1h

    #163 - Ran de Mar: Pèsols, Electricitat i Aigües de Vilassar

    Conflicte a l'Orient Mitjà S'analitza la tensió geopolítica al voltant del Golf d'Oman i l'Estret d'Ormuz, punts crítics per al transport energètic mundial. • L'escalada bèl·lica des de febrer de 2026 ha reduït el trànsit marítim entre un 70% i un 90%. • Es detallen els perills per a la navegació, incloent-hi atacs amb drons, mines i la pèrdua de cobertures d'assegurances en la zona de conflicte. Tradició Gastronòmica: Els Pèsols Amb l'ajuda de Joan Martín, explorem la cultura del pèsol: • S'aprofundeix en les varietats locals del Maresme i tècniques culinàries com els pèsols estofats. • Consell del xef: > "Si no et passes, una mica d'Anís del Mono dona un gust molt bo." Història Local de Vilassar Memòria i Patrimoni • En Pepus: Record del carismàtic Josep Martínez, figura vinculada a la història marinera del municipi. • L'electricitat als anys 60-70: Com la modernització domèstica va transformar la vida dels vilassarencs malgrat la precarietat de les instal·lacions d'aquella època. Gestió Hídrica: Mina Vella Entrevista amb Josep Budó sobre la gestió de l'aigua: • Funcionament de la Mina Vella i l'origen com a comunitat de veïns l'any 1844. • La digitalització del servei amb comptadors intel·ligents per detectar fuites i millorar l'eficiència en el subministrament. Paraules de Mar • S'explica l'origen nàutic del terme carrera, vinculat a les llicències dels pilots per seguir rutes marítimes específiques al segle XVI.

  • 55'

    #161 - Ran de Mar: Història, Masies i Cultura Local

    La Flotilla i la situació a Gaza El programa comença analitzant l'estat de la Global Summit Flotilla i la situació humanitària a la Franja de Gaza. Es destaca: • La retenció de vaixells per part de l'armada israeliana, que actualment es troben amarrats sota custòdia. • La complexitat logística i el paper dels filàntrops en la compra d'embarcacions a fons perdut per transportar infraestructura crítica (panells solars, material sanitari). • L'anunci d'una nova missió per al 29 de març, amb una estratègia d'enviar 100 naus simultàniament. Gastronomia: El món de l'ou i la truita En el "ranxo hort", en Joan Martín explora la versatilitat de l'ou i la seva importància històrica a bord dels vaixells: • S'analitzen les diferents tècniques de cocció i sabors d'un ou ferrat. • Es fa un repàs a les variants de truites (patates, botifarra, ceba, calçots). • S'esmenten curiositats com els ous de Fabergé i la seva rellevància en la cultura popular i el món del luxe. Memòria històrica de Vilassar de Mar Can Cinto de les Claus Es resol el misteri del nom d'aquesta casa del carrer Sant Pau: en realitat, l'origen és "Can Cinto de l'Esclau", en referència a un avantpassat segrestat per corsaris argelians. El Cinema i la vida social Es narra l'evolució dels cinemes locals, el Círcol i el Patronat, vertaders centres de trobada social durant el segle XX, destruïts amb el canvi d'hàbits cap a les sales de cinema de Barcelona i Mataró. Patrimoni i masies vilassarenques Amb la participació de Miquel Vila s'analitza l'evolució del camp: • S'exposa la transformació de les masies (moltes reconvertides en restaurants o residències) i els efectes de la industrialització i la pressió urbanística des dels anys 60. • Es reivindica la masia de Calitxart com a model d'evolució agrícola moderna, integrada amb l'última tecnologia de reg i envasat. "Sota l'asfalt de Vilassà encara batega la terra de pagès." Paraules de Mar Es conclou l'emissió definint termes mariners tradicionals com "fer la cura" (protecció de la fusta) i "fer la negra" (procés de calafatejat amb estopa i brea).

  • 58'

    #160 - Patrimoni, Cooperativisme Agrícola i Història Local

    Patrimoni i Identitat de Vilassar de Mar El programa destaca la importància del patrimoni cultural com l'herència dels avantpassats que defineix la identitat del poble. Es diferencia entre: • Béns mobles i immobles: Des d'edificis com la Torre d’en Nadal (l'únic Bé Cultural d'Interès Nacional del municipi) fins a objectes com barques i documents de museus. • Patrimoni immaterial: Tradicions, balls i receptes que mantenen la memòria col·lectiva viva. Nivells de protecció Els béns es classifiquen segons la seva rellevància en BCIN (nacional) o BCIL (local), fet que condiciona les possibles intervencions arquitectòniques. El Vermut: Cultura de l'Aperitiu En la secció Rancho a bord, es repassa la història d'aquesta beguda aromatitzada basada en el vi. • Orígens: Des de l'antic Egipte fins a la popularització a Torí a finals del segon XVIII. • L'Espinaler: Es recorda l'emblemàtic establiment de Vilassar de Mar com a referent absolut de l'hora del vermut, rememorant les botes de vi a granel i les bosses de patates. Els Cinemes d'Abans: L'Ateneu Vilassanès Es fa un recorregut històric per l'Ateneu Vilassanès (fundat el 1883), des del seu paper educatiu per a la classe obrera fins a la seva conversió en centre cultural i cinema. "L'Ateneu va néixer amb un objectiu clar: instruir la classe obrera i servir com a lloc recreatiu." Es descriu l'experiència d'anar al cinema durant la dictadura, amb la projecció obligatòria del NO-DO i les sessions de doble pel·lícula amb mitja part. La Cooperativa Agrícola de Vilassar de Mar Entrevista amb Llorenç Vila, Miquel Bada i Ramon Estrada sobre una entitat amb més d'un segle d'història (fundada el 1918). • Evolució del cultiu: Del domini de la patata i la vinya al cultiu del clavell i, actualment, la planta viva. • Serveis actuals: Funcionament de l'agrobotiga, el magatzem i la presència a Mercabarna. • Reptes: La pressió urbanística i la manca de relleu generacional posen en perill la continuïtat del sector tot i que encara gestionen el 41% del territori.

  • 58'

    #159 - Patrimoni, Vermut i la Història de la Cooperativa Agrícola

    Explorant les Arrels de Vilassar de Mar: Patrimoni i Tradició L'episodi d'avui de Ran de mar a Vilassar Ràdio realitza un recorregut exhaustiu per la identitat local, des de la gestió del patrimoni cultural fins a la història de les seves entitats més emblemàtiques. El Valor del Patrimoni Local Es detalla la classificació dels béns que defineixen el municipi: • Béns Immobles: Edificis que no es poden traslladar, com la Torre d’en Nadal (únic Bé Cultural d'Interès Nacional o BCIN del poble). • Béns Mobles: Objectes amb valor històric com barques o arxius. • Béns Immaterials: Les tradicions i festes que mantenen la memòria col·lectiva. L'Art de l'Aperitiu: El Vermut En la secció Rancho a Bord, es repassa la història d'aquesta beguda d'origen medicinals i el seu arrelament a Catalunya: • La influència de les cases italianes i l'arribada a través de Reus. • La importància de l'Espinaler com a ambaixador del vermut a Vilassar. • Curiositats històriques com l'anècdota del Dry Martini de Winston Churchill. Els Cinemes d'Abans: L'Ateneu Vilassanès Es relata l'evolució de l'Ateneu Vilassanès des de la seva fundació el 1883: • El seu paper en la instrucció de la classe obrera i l'alfabetització. • L'època de la Guerra Civil i l'ús de l'edifici per part del Movimiento. • La transició cap a la democràcia i la reobertura recent com a teatre modernitzat. "L'Ateneu va néixer per instruir la classe obrera i servir com a lloc recreatiu; avui continua sent el cor cultural del poble." Centenari de la Cooperativa Agrícola Entrevista amb Llorenç Vila, Miquel Bada i Ramon Estrada sobre el passat i el futur del camp: • Evolució del cultiu: Del pas de la vinya i la patata a la flor tallada i la planta viva. • Reptes actuals: La pressió urbanística i la falta de relleu generacional en un sector que encara gestiona el 41% del territori local. • Expansió: L'obertura de la cooperativa a socis de tota la comarca i la seva presència estratègica a Mercabarna.

  • 50'

    #158 - Ran de Mar: El vaixell Aquilon, el naufragi del Balvanera i el Casal de Curació

    Presentació de l'episodi i context marítim En aquest nou capítol de Ran de Mar, el programa de Vilassar Ràdio conduit per l'Agustí Martín, s'ofereix un viatge que entrellaça la història nàutica local amb la tradició gastronòmica i la memòria social de Vilassar de Mar. Seccions i temes destacats El Cafè de Popa: L'embarcació Aquilon Es detalla la història de l'Aquilon, una embarcació de vela lleugera dissenyada per Francisco Barba i Macià. • Construïda a la fusteria de Can Sensiu el 1943. • Destacava per ser una nau avançada, ràpida i maniobrable. • Els germans Barba, mestres d'aixa, tenien una llarga trajectòria navegant cap a Amèrica (Buenos Aires, Cuba i Mèxic) i transportant material de guerra per als aliats durant la Primera Guerra Mundial. Rancho a bord: El Mar i Muntanya En Joan Martín explora les claus de la cuina de contrast catalana. • Recepta detallada del pollastre amb escamarlans, posant èmfasi en l'ús de productes de proximitat i una bona picada tradicional. • Es recomana maridar aquest plat de festa major amb un cava ben fresc. • Reflexió sobre la dificultat actual de trobar un bon pa per sucar-hi l'icònic sofregit. Històries de Mar: La tragèdia del Balvanera S'analitza el fatídic naufragi del vapor Balvanera el 1919. • El vaixell feia la ruta de migració cap a Cuba i va desaparèixer a prop de Florida a causa d'un huracà. • Es mencionen els mals presagis de la tripulació, com la pèrdua de l'àncora a petita profunditat abans de salpar. • Connexió local: el fuster de bord era familiar directe del vilassarenc Asensiu Barba. Fem Poble: Centenari del Casal de Curació Entrevista a Núria Pol i Marta Mas Mitjà, ex-directores i responsables de la institució. • Origen: Fundat el 1920 pel matrimoni Jover-Vidal arran de la grip espanyola. • Evolució: De ser la maternitat de referència (on naixien els popularment anomenats pota negra) a convertir-se en un centre sociosanitari de referència en convalescència i cures pal·liatives. • Filosofia: > "No podem sanar una persona si no tenim cura de la seva dignitat", destacant el model d'atenció on els pacients fan vida en sales comunes i reben rehabilitació intensiva. Motius de Vilassar: Cal Audal Explicació de l'origen de l'expressió local "anar a Cal Audal" com a eufemisme per referir-se al cementiri, degut a la proximitat de la masia d'Eudald Roger al recinte funerari.

  • 57'

    #157 - Ran de mar: Història nàutica, gastronomia i el Casal de Curació

    Patrimoni Marítim i l'Embarcació Aquilon L'episodi d'avui de Ran de mar a Vilassar Ràdio s'inicia amb un monogràfic sobre l'Aquilon, una embarcació de vela lleugera dissenyada per Francisco Barba i Macià. Aquesta peça és un símbol de la tradició nàutica local, construïda a la fusteria de Can Sèncio. Els Germans Barba i la Navegació Transatlantic Es detalla la vida dels germans Barba, mestres d'aixa que van navegar per tot el món: • Rutes cap a Buenos Aires i Montevideo. • Comerç de Palo Campeche a Mèxic. • Trajectes perillosos fins a Liverpool durant la Primera Guerra Mundial sota bandera neutral. Gastronomia: El Mar i Muntanya En Joan Martín visita l'estudi per parlar de la cuina de contrast catalana. El plat estrella discutit és el pollastre amb escamarlans. Consells culinaris • Utilitzar un bon pollastre de pagès tallat a octaus. • La importància d'un sofregit amb paciència i una bona picada amb ametlles i avellanes. • L'ús d'escamarlans frescos que "es belluguin" al mercat. • Maridatge recomanat amb una copa de cava ben fresca. Històries de Mar: El Naufragi del Val Vanera Es narra la tràgica història del vapor Val Vanera, enfonsat el 1919 prop de Florida a causa d'un huracà. El vaixell, que transportava emigrants cap a Cuba, no va deixar cap supervivent. Es destaca la connexió local, ja que un fuster del Masnou es va salvar per no haver embarcat, tot i que el seu fill sí que hi va morir. Fem Poble: El Casal de Curació Secció dedicada a la història del Casal de Curació, institució centenària de Vilassar de Mar, amb la participació de Núria Pol i Marta Mas Mitjà. Evolució Històrica • Nascut el 1920 arran de la grip espanyola per iniciativa del matrimoni Jover-Vidal. • Durant dècades va ser el centre de referència per a ginecologia i naixements (els anomenats pota negra). • L'any 1987 es va transformar en centre sociosanitari dins del programa Vida als Anys. Reptes Actuals "No podem sanar una persona a nivell de cura si no tenim cura de la seva persona amb dignitat." Actualment, el centre s'enfronta a dificultats de finançament cròniques i a la pressió dels nous models d'atenció hospitalària a domicili, mantenint però el seu esperit de servei i la qualitat de la seva rehabilitació i fisioteràpia. Vocabulari Marítim del Segle XIX El programa tanca amb un recull de rangs i funcions a bord dels grans velers: • Capità: Responsable absolut. • Contramestre: Cap dels mariners i de les maniobres. • Noi de cambra: Aprenent de l'ofici. • Fuster: Especialista en segellar fuites.

  • 56'

    #156 - Vilassar de Mar: Clima, Gastronomia de Carnaval i Història Escolar

    Un mes de febrer meteorològicament convuls al Maresme L'episodi d'aquest mes de febrer ha estat marcat per una inestabilitat extrema que ha posat a prova la resiliència del litoral. Les condicions meteorològiques han tingut un impacte directe en diversos àmbits del municipi: • Temporals i ventades: S'han registrat ràfegues de vent superiors als 80 km/h, provocant la caiguda d'arbres i activant el pla VENTCAT. • Afectacions al transport: La línia R1 de Rodalies i la Nacional II han patit talls i retards per inundacions i obstacles a la via. • Regressió del litoral: Les platges han patit una pèrdua de sorra significativa, afectant municipis com Premià i Vilassar, i danyant mobiliari urbà. Gastronomia de Carnaval: Tradició i excesos abans de la Quaresma En Joan Martín ens detalla les menges típiques que precedeixen el període de dejuni. La festivitat se centra en el porc i els ous com a protagonistes indiscutibles: • Dijous Gras: Conegut també com el dia de la truita (especialment de botifarra blanca o negra). • Botifarra d'ou: Un producte estrella elaborat amb carn d'espatlla i ou, d'un color groguenc característic. • Dolços tradicionals: La coca de llardons tanca els àpats d'aquesta època de disbauxa. "El Carnaval és l'última oportunitat de menjar fort abans de la purificació de la Quaresma." El Llegat de l'Hilari Marimon i Can Lari Es repassa la figura d'Hilari Marimon, un industrial clau en la fusteria de ribera del segle XX. El seu gran projecte arquitectònic, Can Lari, és una casa d'estil colonial acabada el 1918 que destaca per: • La seva façana amb motius marítims com àncores i anelles salvavides. • L'estil inspirat en les cases senyorials de San Francisco, sovint confós erròniament amb vaixells del Mississippí. • La seva inclusió en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Memòria històrica: El Col·legi Sant Joan L'espai Fem Poble viatja a l'educació dels anys 50 i 60 amb en Quique Terrades, recordant l'escola fundada per Jaume Borotau: • Disciplina i humor: El director, conegut com a Mr. Bitir, mantenia un mètode rigorós però amb matisos d'humor anglès. • Exàmens per lliure: Els alumnes havien de desplaçar-se a Barcelona o Mataró per examinar-se davant de tribunals oficials. • Anècdotes del professorat: Des del mestre que feia snorkel (Pepe Pitillo) fins a les llibretes que volaven per la finestra quan no complien els estàndards.

  • 58'

    #155 - Ran de mar: Memòria de la Candelera i Josefina Castellví

    Un viatge pel passat marítim i científic de Vilassar L'episodi d'avui de Ran de mar a Vilassar Ràdio, conduït per Agustí Martin, ret homenatge a grans figures de la ciència i la farmàcia, alhora que recorda passatges tràgics de la història marítima local. Homenatge a l'oceanògrafa Josefina Castellví El programa dedica un espai emotiu al llegat de Gemma Pérez i especialment a l'oceanògrafa Josefina Castellví, traspassada recentment: • Va ser la primera dona espanyola en participar en una expedició científica a l'Antàrtida. • Directora de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I (1989-1997). • Va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de Barcelona. El Temporal de la Candelera de 1911 Es commemora el 115è aniversari del Temporal de la Candelera, una catàstrofe meteorològica que va marcar un abans i un després al Maresme: • El temporal va causar 141 morts a les costes catalanes i valencianes. • A Vilassar de Mar es van perdre 9 vides i dues embarcacions emblemàtiques: Sant Pedro i Xica Manena. • La tragèdia va impulsar la construcció de ports segurs a la costa per part de la Mancomunitat. Patrimoni Local: La Farmàcia Roca Al segment Fem Poble, s'entrevista a Dèbora Jové, farmacèutica de la centenària Farmàcia Roca (fundada el 1904): • Repàs de la nissaga dels alcaldes Manel Roca Guàrdia i Manel Roca Marsal. • Evolució de les fórmules magistrals i la història de la rebotiga com a centre social. • Tradicions familiars com el pessebre que es manté fins a la Candelera. "La història ens recorda que l'Antàrtida no és un lloc exclusiu per a uns pocs, sinó espais per explorar i respectar." Gastronomia i Expressions Marineres • Ranxo a bord: Consells sobre la cocció de carxofes i espàrrecs de temporada. • Paraules de mar: Explicació de frases com "Ballar-ne més que no en toquen" o "Bandera flamenca".