Ran de mar
Ran de mar
Programa

Ran de mar

Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.

Presentat perAgustí Martin·Divendres · 09:00 - 10:00 ·Dissabte · 10:00 - 11:00 ·Dijous · 20:00 - 21:00 ·177 episodis
RSS

episodis

37-48 de 177
  • 55'

    #142 - Castanyada i panellets; bergantins i vaixells cablers

    Panorama de l’episodi Programa de Ran de mar amb el capità Agustí Martín. Tardor, mar canviant i tradicions que tornen. Episodi especialment dedicat a Tots Sants i la castanyada, amb cuina, història marítima i una entrevista tècnica sobre cables submarins. Tradicions de Tots Sants: la castanyera i la castanyada (Cafè de popa) La castanyera, símbol popular • Figura entranyable: faldilla llarga, davantal, mocador i cistell; paella foradada sobre el foc. • Origen a la vigília de Tots Sants: castanyes, moniatos, panellets i moscatell per recordar els difunts. • A Vilassar de Mar (anys 60-70), el «Castanyero» al Passeig dels Pins esdevingué símbol local de la festa. Tradició que evoluciona • Avui, punts de venda amb tancats metàl·lics: seguretat i comoditat, sense perdre aroma i foc. • Amb el clima més suau, la compra és més gest i ritual que necessitat per escalfar-se. • Convivència amb Halloween, però la castanyada manté identitat pròpia a escoles i festes. Cuina de temporada: els panellets (Rancho a bord, amb Joan Martín) Origen i base • Postres de Castanyada / Tots Sants arrelats al segle XVIII a Catalunya i el Llevant. • Influència històrica de la cultura musulmana en la nostra reposteria. • Base: maçapà (farina d’ametlla, sucre, ratlladura de llimona i ou). Reposar a la nevera i controlar la humitat. Recepta i varietats • Forn suau (~120 ºC, 10 min) fins a rossejar; conservar en tàper fins a 1 setmana. • Varietats: pinyons (clàssic), ametlla, coco, codonyat, cafè, taronja, xocolata. Sucre glacé per a versions dolces. • Proporcions orientatives (30 unitats): 300 g farina d’ametlla, 300 g sucre, 2 ous, ratlladura d’1 llimona. Preus, gustos i maridatges • Pinyó car (≈60 €/kg); proliferació de pinyó importat (gust diferent). • Jovent menys afí al dolç intens; pastisseria local, reduint sucre. • Maridatges: moscatell / vi dolç, Jerez, Oporto, Madeira o cava. "El cap de cuina és molt més maco que dir xef." Motius de Vilassar: per què els de Premià són “gafarrons” • Quatre versions: ocellaires cridant «gafarrons de Premià»; pescadors del barri de Mar cantant com els gafarrons; picabaralles amb Premià de Dalt; confusió d’un rector (segles XIX) entre gafarró i colom. Històries de mar: bergantí cap al Río de la Plata i vida a bord Ports i comerç (s. XIX) • Arribada a Buenos Aires i Montevideo: ports actius, càrrega/descàrrega manual, control polític post-independència. • Comerç d’anada: tèxtils, ferro, eines; tornada: llana, cereals, cuir. Xarxes de comunitats catalanes donant suport. Vida a bord • Remei diari: guàrdies, ajust de veles, vigilància de vents i corrents. • Manteniment constant, racionament d’aigua i queviures, camaraderia per mantenir l’ànim. • Navegar com a escola de paciència i respecte pel mar; identitat catalana viva a ultramar. Entrevista tècnica: vaixells cablers i cables submarins (amb Èric Pagès) Què són i què fan • Només 66 vaixells cablers al món; posen fibra òptica que connecta illes, països i continents. • Tancs circulars al vaixell per bobinar el cable; operativa per projecte i coordenades, sense pressa port-port. "Passen 200.000 mails per segon" per un cable. "El barco pot mantenir la posició en un marge de 20 centímetres." Operativa i tecnologia • Posicionament dinàmic (DP): precisió ~20 cm. • Fons de 4.300 m: el cable tarda 2 h 30 min a tocar fons. • Des de 500 m cap a costa, es llauren 2–2,5 m sota el fons; reparacions amb ROV i tests continus. Tripulació i rols • Dotació ~72: oficials de pont i màquines, mariners, cable engineers, testers i equips especialitzats. • El capità gestiona càrrega i estabilitat (tasca crítica); dos primers oficials (dia/nit). L’Èric, first officer de nit. Vida laboral i a bord • Règim 60/60: 60 dies embarcat, 60 de vacances; repatriacions segons logística i país. • Oci limitat però present: sala de cine i instruments; menús multinacionals; dones encara minoritàries (1/72 en aquest embarcament). • Recomanació als estudiants: 100% provar-ho; tecnologia pionera i aprenentatge real a bord. L’Èric també imparteix cursos a la Facultat de Nàutica de Barcelona. Paraules de mar: dites de la castanyada "La castanyera ve amb fred i alegria, omple les mans de castanyes cada dia." "Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes." Tancament Comiat amb desig de bona mar i bona companyia: que l’aroma de les castanyes i el foc de tardor acompanyin la festa.

  • 56'

    #141 - Zones marítimes, arròs i l’Espigó de Garbí

    Context i obertura Programa: Ran de mar a Vilassar Ràdio (Vilassar Ràdio: emissora de ràdio municipal de Vilassar de Mar.) Conduït pel capità Agustí Martín. La tardor al mar: alternança de calma i tempestes. "La mar canvia de ritme: de vegades calma i serena, de vegades brava i impredictible." Cafè de popa: responsabilitats i zones marítimes Platges: són de domini públic estatal (Llei de costes); la gestió diària (neteja, dutxes, papereres, vigilància, guinguetes) és municipal, via l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Delimitació: passarel·les, pilones i línies a la sorra separen zona terrestre i marítima. A Vilassar de Mar es destaquen les pilones blanques del passeig. Aigües i zones clau: • Aigües interiors (ports, badies, desembocadures) • Aigües territorials: 12 milles nàutiques (control total de pesca, navegació i recursos) • Zona contigua: fins a 24 milles (control de contraban, immigració irregular, fiscalitat i sanitat) • Zona econòmica exclusiva: fins a 200 milles (explotació de recursos; navegació lliure) • Plataforma continental: fins a 350 milles si la geologia ho admet (recursos del subsol) • Alta mar: patrimoni comú de la humanitat Idees clau: • Les platges són públiques i s’han de respectar. • La mar no és infinita: cal ús responsable per part d’estats i ciutadania. "Les platges són de domini públic... i no poden ser propietat privada." Ranxo a bord: arròs de muntanya amb bolets i costella (amb Joan Martín) Essència: arròs a la cassola, de carn (pollastre, conill, costella) i bolets (ressalta el rossinyol); sense peix, parent de la paella valenciana original. Punts crítics: • Enrossir bé la carn: "deixa la substància". • Sofregit prèviament fet i congelat per estalviar temps. • Verdures de temporada (pèsols, carxofes, mongeta tendra, bròquil) al gust. • Afegir primer l’arròs (100 g/persona) i després el brou (doble volum que arròs). • Condiments: pebre vermell, nyora/polpa de pebrot, safrà. • Cocció: 16’ de bull suau + 2–3’ de repòs tapat. Opcional: forn breu per gratinar. Consells: • Foc de llenya millora el resultat si es controla el ritme del bull. • Evitar barrejar peix cuit a part al damunt i no posar-hi xoriço (gust dominant). • Maridatge: vi negre/rosat o cava ben fred en porró. Motius de Vilassar: qui eren els “Rata” i en “Raton” Documentats (1822) dos pescadors amb renom Rata: Josep Alzina (c. Sant Pere, 25) i Jaume Lloberes (c. Gitanos). Possibles motius: dents sortides o avarícia. Un altre pescador, Joan Alzina, veí del primer, fou conegut com Raton, hàbil en estraperlo i contraban. Retrat vivant del segle XIX vilassarenc. Històries de Mar: la tràgica regata Arenys–Blanes (1970) Context (Maresme): 11 d’octubre de 1970, regata costanera amb 9 embarcacions. Part de la flota desisteix a la sortida; 8 prenen finalment la sortida. Gir meteorològic: rompent sobtat a l’entrada del port d’Arenys; onatge i vent empitjoren. Desastre: naufragis a la barra del port, caigudes a l’aigua i dificultat extrema de rescat. Els pescadors, alguns lligats amb cordes, intenten salvar tripulants. Balanç: 8 víctimes mortals; gran commoció al Maresme. Divergències d’horaris i detalls entre informes oficials i federatius; coincidència en la dificultat del rompent. Aprenentatge: prudència marítima i respecte als avisos i a la dinàmica de la mar. Entrevista: “L’Espigó de Garbí és terrorífic” (Halloween solidari) Convidat: Carlos Sánchez. Objectiu: recuperar memòria marinera i finançar un mural al túnel de la Renfe a Vilassar de Mar, a partir de l’èxit del primer “Mares Terrorífic”. Quan i on: 31 d’octubre, de 19 a 23 h, al carrer Sant Magí i carrer dels Jardins (núm. 6). Entrada: 4 €. Què hi trobaràs: • Relat de l’Espigó de Garbí (casetes, barques, Capella de la Verge del Carme) amb ambientació de terror. • Espais temàtics: taverna del Sorell (ara cantina “Sorell Podrit”), remandadores “endimoniades”, subhasta de “peix contaminat”, i personatges com en Bauxas. • Participació d’entitats locals (pescadors de Garbí, Caseta de l’Arbre, etc.) i escoles (Escola del Mar, ara Pérez Sala). Sostenibilitat: materials reciclats i minimització d’impacte (plàstics d’hivernacles reutilitzats). Suport de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i comerç local. Impacte cultural: continuïtat dels murals al poble (ja s’han pintat els del Club Nàutic Vilassar de Mar i Ajuntament), foment de respecte als espais públics i transmissió d’història als joves. "Ningú escapa de l’Espigó de Garbí." Paraules de Mar: poesia i imaginari Selecció de frases poètiques sobre la mar, com a símbol de llibertat, misteri i memòria col·lectiva. "Cada onada és un vers escrit amb escuma." Cloenda Tancament amb invitació als oients vilassarencs i vilassarenques a gaudir de l’acte, conèixer el patrimoni i respectar la mar i les platges de Vilassar de Mar.

  • 59'

    #140 - Vilassar en tardor: platges, productes i pesca

    Panorama general Episodi profundament arrelat a Vilassar de Mar que celebra l’arribada de la tardor: les platges recuperen la calma, tornen els productes de temporada i la mar dicta ritmes, captures i saviesa popular. El programa combina crònica de territori, gastronomia de tardor, memòria local i una entrevista tècnica i amena sobre pesca esportiva, per acabar amb dites marineres. Cafè de Popa: platges de Vilassar a la tardor De la calma a la tempesta: dinàmica litoral • Tardor de contrastos: dies serens i llevantades que erosionen; les garbinades retornen sorra i redibuixen la platja. • Passejar és connectar amb un cicle natural discret però constant: la mar s’endú i retorna sorra. Les platges, una a una • Estillero (Vilassar): urbana, orientada S-SE, ~1.000 m de longitud, 20 m d’amplada, sorra gruixuda i talús al regaló; esports de platja, parc infantil, vigilància i aigua excel·lent (controls quinzenals). • Almadrava (Palomares): ~296 m de longitud, 60 m d’amplada, zona de bany amb boies a 200 m; nom lligat a l’emblemàtic restaurant-guingueta Palomares. • Garbí: petitesa variable segons els temporals i el flux de sorra. • Ponent: ~1.288 m de longitud, 47 m d’amplada, davant del Mercat de la Flor; casetes de pescadors i el Passeig de les Palmeres com a mirador discret. "Passejar a la tardor és seguir el ritme antic de la mar, entre sal, vent i calma." Ranxo de tardor amb Joan Martín: productes i tradicions Castanyes: del carrer a la cuina fina • Origen i mercat: producció catalana limitada; les que mengem sovint arriben de Galícia o Lleó. • Usos: torrades (castanyada), bullides, en puré (dolcet, ideal amb caça: cérvol, cabirol, senglar). • Marron glacé: castanya confitada en almívar, elaboració laboriosa i delicatessen de Nadal. • Anècdota: la castanyera de Gènova que es feu un mausoleu a l’Staglieno; memòria també del castanyero del Passeig dels Pins a Vilassar. Altres fruits de tardor • Magranes: en gra (soles, amb sucre, amb suc de taronja o moscatell) o en suc; record d’antics gots rentinats en gibrell. • Caquis (palosantos): dolços i succosos, però molt fràgils en madur (retoslogística). • Boniatos: tubercle dolç (al caliu), de subsistència fa dècades; avui també en làmines tipus xips. • Codony: dur i aspre en cru; en codonyat, marida amb formatges tous (ex. tetilla gallega). • Figues (coll de dama): excel·lents soles; amb orujo o anís; en conserva o guisos dolç-salat. La Castanyada i els panellets • Castanyes, moniatos, moscatell i panellets com a nucli de la festa (malgrat el pes del Halloween importat). • Trucs de panellets: massa amb ametlla picada (alguns hi posen patata), treballar-la freda; arrebossar amb pinyons o ametlla i enfornar. Motius de Vilassar: qui era en Sanaia • Sanaia: cistell/cova per dur eines (fusters, mestres d’aixa, ferrers). • Can Senaia: nissaga d’ofici (mestres d’aixa) del carrer de l’Arpella. • Vicenç Bernet (emparentat amb Carrau, àlies Repet): el mot provindria de no separar-se mai de la seva sanaia d’eines. Històries de Mar: Maria Gràcia Gelpí, mestra i bibliotecària Trajecte vital i vocacional • Filla de Jeroni Gelpí i Gracieta Maltas, botiguers prop de l’Ajuntament; formació amb la Senyoreta Sánchez; estudis de Magisteri. • 1954: obre l’Acadèmia Gelpí (preparació fins a 4t de batxillerat; exàmens oficials a BCN: Berenguer i Ausiàs March). • Impulsa la Biblioteca (inaug. 25/07/1954) sobre la Caixa; sala d’adults i infantil; horari compatible amb l’acadèmia. • 1962–1970: l’acadèmia creix (Col·legi Gelpí); estudia a la universitat (Ciències de l’Educació i Filologia Romànica – Català). • 1971–1973: trasllat al c/ Concepció; tancament del Col·legi Gelpí; s’incorpora al Col·legi de les Monges i continua a la biblioteca fins a la jubilació (1995). Llegat • Referent cultural a Vilassar, promotora d’activitats i implicada amb entitats locals. • La Biblioteca Ernest Lluch li dedica una sala. Ens deixa el 29/09/2017, als 82 anys. Entrevista: Pere Guardiola Itei, una temporada de pesca 1) El rei de l’estiu: el llorito (raor) • Zones: litoral del Maresme (Premià, Mataró, Pineda, Calella, fins a Sant Feliu); a Vilassar, la senya de “l’ou” (muntanyeta submergida a la 2a carena, ~10 braces). • Tècnica: a fons amb volentí (a mà) o canya; pèl amb plom petit i am del núm. 10; esquer viu (rosca o coreà, millor coreà per gruix i manipulació). • Comportament: actius juny–setembre; a l’hivern s’enfonsen a la sorra; piquen en grup, amb intervals sense activitat. • Ètica de captura: límit personal (ex. 15–20 peces) per respectar la mar; cuina amb pell, poca espina, peix blanc molt apreciat a les Illes. • Riscos: aranyes (punxa perillosa; remei tradicional: amoníac o orina) i tacons (semblants a llenguadets) i alliberament de peces petites. 2) Fluixa / curricant: peix blau a velocitat • Vela/motor a 3–5 nusos; millor trenc d’alba. • Esquer artificial: reglot (cuc blanc de plàstic), rapala o cullereta; amb o sense plom (amb plom: opció a dento/llobarro). • Espècies: sorells i oblades a prop de boies; a finals d’estiu–tardor, més enfora (4–5 milles, 35–45 m) melves, bonítols i vacoretes. • Factor temperatura: >20 °C pesquen més a “terra”; <20 °C se’n van mar endins. 3) Calamar i sèpia: tècnica i hàbitat • Canvi d’hàbitat: antigues posidònies (“sapes”) degradades per arrastrers; menys llocs de desove, menys calamars. • Arts: potera tradicional i “peixet” de plàstic (ams retorçats); a la sèpia, potera a fons i gairebé quieta. • Regulació: prohibida la pesca a la llum (abans nits de 50–70 calamars; avui 5–6 ja és bon dia). Estat de la mar i normativa • Menys peix que abans; impacte de dragatges per portar sorra i de tècniques prohibides (ex. el batre amb xarxes i pedres). • Llicència de pesca esportiva obligatòria (fàcil online; gratuïta per jubilats); control de Mossos: papers, assegurança i llicència. "El millor de la meva vida és família, mar i futbol." Paraules de Mar: dites i saviesa popular • "Les onades comencen a escriure": la mar parla i deixa senyals. • "De ponent, ni gent ni vent": refrany català amb lectura irònica sobre l’espanyol. • "Qui canta a taula i xiula al llit no té el seny gaire eixerit": etiqueta i mesura. • "Qui no té pa, molta se’n pensa": la necessitat espavila l’enginy. • "Jugador, caçador, plebejador, pescador de canya i moliner de vent...": sempre pobres, diu la dita – avís contra les aficions que buiden la bossa. Interludi musical • "Somewhere Over the Rainbow" d’Israel Kamakawiwo’ole, com a pausa emotiva abans del tram final de dites i comiat.

  • 57'

    #139 - Gaza, Rovellons, “La Pinta” i la Tonyina Vermella: Tardor de mar, patrimoni i pesca a Vilassar

    Panorama de l’episodi "La Global Summoning Flotilla ha aconseguit trencar el silenci, però no el bloqueig." Episodi de tardor a Randemar que combina actualitat marítima, cuina de temporada, memòria local i ofici de la mar. Del balanç de la flotilla solidària cap a Gaza a l’art de cuinar els rovellons, passant per la recuperació del lleut vilassarenc “La Pinta” i una masterclass sobre la tonyina vermella i la seva pesquera. Es tanca amb lèxic nàutic essencial. Cafè de popa: Flotilla de Gaza — què s’ha aconseguit i què no Punts clau • Objectiu: denunciar el bloqueig i intentar fer arribar ajuda humanitària a Gaza. • S’ha aconseguit: visibilitat internacional; mobilització solidària (500 persones de 40 països); pressió diplomàtica i consular; un vaixell va arribar prop de costa amb alt valor simbòlic. • No s’ha assolit: trencar el bloqueig ni lliurar ajuda per mar; intercepcions navals, detencions/deportacions i denúncies de vulneracions; cap canvi polític immediat. • Balanç: gran impacte simbòlic i mediàtic, però sense èxit operatiu en l’entrega d’ajuda. Rancho a bord: cuina i cultura del rovelló Identificació i temporada • Rovelló (Lactarius deliciosus) i pinetell (Lactarius sanguifluus): diferències de color, làtex i gust. • Hàbitat i calendari: de finals d’agost al desembre, baixant del Pirineu a la Serralada Litoral; els de la costa del Maresme, sovint més gustosos i densos. Cuina imprescindible • A la brasa: volta breu, oli d’oliva, sal i all-julivert ben picat; menjar-los ben calents. • Saltejats: all primer a l’oli, després rovellons i julivert; opcional un toc de vi blanc. • Clàssics de cassola: vedella amb bolets (xup-xup i raig de vi ranci); truites de rovellons i d’altres bolets. Conservació i anècdotes • Congelar-los només cuits; o conservar-los en bany maria amb salmorra en pots esterilitzats. • Records de llaunes “Rovellons Tres Pins” i històries locals de collita; mencions a Sòria i a la cultura boletaire diversa a l’Estat. Motius de Vilassar de Mar: Joan Pau Almira Retrat d’un capità singular • Capità de Marina Mercant (1860–1934), veí del carrer Sant Francesc. • Vida de jubilat entre vinya, haca i carret; l’animal responia a ordres amb lèxic mariner: bavor, estribor, avant — una estampa molt vilassarenca. Històries de mar: la recuperació del lleut “La Pinta” Origen i descoberta • Lleut construït el 1946 pels germans Barba (mestres d’aixa) a Vilassar; pesquera del “toquet”. • Redescoberta el 2016 i donació a Brimbarca per la família Barba Viu. Característiques i restauració • Construcció en enramada: quadernes d’alzina, forro de pi del país, regala de faig; vela llatina (també de martell). • Restauració amb voluntariat: neteja, oli de lli, canvi de claus malmesos, fusteria (cap de mort), nova arboradura; repintat i posada a punt. Patrimoni viu • Presentada restaurada per Festa Major 2016 amb benedicció d’estil segle XVIII. • Exposada a l’Ateneu, Biblioteca Ernest Lluch i Plaça Vella; avui en procés per tornar a l’aigua a l’Espigó de Garbí. Entrevista: el món de la tonyina (amb Vicenç Iglesias) Espècies i cicle • Protagonista: tonyina vermella (bluefin), la més cotitzada; altres túnids: bonito del norte, listado (barrilet), melva, bacoreta/coreta. • Soveig al Mediterrani: recerca d’hidrobares (aigües càlides) a zones com Balears, Golf de Sirte i sud de Malta; alta mortalitat larvària natural. Arts i tècniques de pesca • Encerclament (cerco): localització de moles, tancament i transferència a gàbies-viver. • Almadraves: pesquera tradicional forta a l’Estret (Barbate, Conil, Tarifa…). • Palangre i corrican. Pesca del bonítol a canya (País Basc) amb esquer viu i difusors d’aigua: una pesquera espectacular i selectiva. Engreix, control i mercat • Remolc de gàbies a polígons marins; vigilància diària amb bussejadors; minimització d’estrès. • Sacrifici sota demanda (pesos específics), traçabilitat i certificats per peix, controls veterinaris i de qualitat; exportacions a mercats exigents (Japó, EUA...). Normativa i recreativa • Governança per ICCAT (quotes per modalitat i país) i control internacional molt estricte. • Pesca recreativa: llicència, límits i notificació obligatòria si s’enganxa una tonyina vermella. Gastronomia • Valoració per talls i parts (ventresca, llom superior/inferior, etc.); preus i usos segons peça; excel·lent crua o cuinada. "La tonyina està considerada com el peix que és el rei del mar." Paraules de mar (lèxic nàutic) • Rumb: direcció o camí del vaixell respecte al nord. • Sondar: mesurar la fondària amb sonda. • A la deriva: sense govern ni rumb, a mercè de vent i corrent. • A la barrera / fent proa: dirigir-se cap a un lloc (avui, sovint “anar cap a…”).

  • 58'

    #138 - Tardor al Maresme, Pop a la Cuina, Fonda de les Flors, Cementiris Mariners i Arts de Pesca (amb Vicenç Iglesias)

    Panorama general Programa dedicat a la mar de Vilassar de Mar amb un recorregut complet pels seus ritmes de tardor, la gastronomia del pop, el patrimoni local, la memòria marinera als cementiris i els oficis de pesca, culminant amb dites populars. "La mar és una força viva que respira i canvia constantment" Café de Popa: la tardor al litoral maresmenc • Canvi físic del mar: desaparició de l’estratificació estival i barreja vertical per refredament superficial, que homogenitza la temperatura. • Efecte ecològic: ascens de nutrients des del fons i petit bloom de fitoplàncton, que pot tornar l’aigua més tèrbola. • Dinàmica costanera: vents i onatge més forts que remouen sediments i remodelen les platges, preparant-les per a l’hivern. Rancho a bord: el pop a la cuina (amb Joan Martín) • Biologia i curiositats: el pop (Octopus) és molt intel·ligent, té 3 cors, neurones als tentacles i vida curta (≈2 anys). Esment de varietats, del pop de taques blaves fins al gegant del Pacífic (fins 70 kg). • Tradicions i receptes: - Pop amb ceba (cuina local, sense bullir prèviament) i guisat d’estofat. - Pop sec (Llevant-València/Alicant): assecat al sol, després forn o brasa amb bon oli. - Pulpo a feira (Galícia): tècnica de “entrar i treure” 3 vegades en aigua bullent perquè no perdi la pell; servei tebi en plat de fusta amb oli verge extra, pebre vermell dolç i picant i sal en escates; versió amb base de patata. - Altres: empanada gallega de pop, planxa/brasa amb puré de patata; temps de cocció orientatiu: 18–20 min/kg. • Consells clau: congelar prèviament per trencar fibres i minimitzar paràsits; el preu s’ha encarit (de menjar humil a plat premium). • Apunts culturals: referències a mercats de Galícia, pulpeiras, i vins Ribeiro i Albariño. Motius de Vilassar: la Fonda de les Flors • Localització històrica: primer al carrer de Sant Pau i després gairebé davant l’estació del ferrocarril, en casa de tipologia de masia (accés per carrer de Sant Jaume i façana alineada amb carrer del Carme). • Cronologia: activa a finals del segle XIX, abans de la Fonda Catalana; era clienta destacada de Can Feliu del Pa. Històries de Mar: cementiris de la gent de mar • Significat: els cementiris costaners són memòria viva de la comunitat marinera; iconografia amb àncores, timons, veles, cartes nàutiques i instruments. • Espiritualitat i identitat: l’àncora com a esperança i fermesa, el vaixell com a ànima en viatge; orgull d’ofici més enllà de la mort. • Dades de Vilassar de Mar: primer cementiri (1779) a l’actual plaça de l’Església; trasllat el 1822 fora del nucli (abans de ser obligatori) per raons sanitàries i urbanístiques. Panteons notables: Nicolau Mir (navilier) i família Guardiola (agents de duanes). Llapides amb relleus d’esfera, carta nàutica, compàs i ullera. Entrevista: Vicenç Iglesias — arts de pesca, vida a bord i modernització • Grans sectors a la Barceloneta (anys 60–70): bou o arràs (arrossegament) de dia i llum (encerclament amb llum) de nit. • Jornades i captures: el bou sortia ≈06:00–18:00 (12 h); espècies: lluç, escamarlans, gamba, rap, bròtola… Operativa: vols revirats, “xorrar” la xarxa, triat i gel a bord, i venda a llotja. • L’“art de llum”: bot de llum que atreu peix blau (sardina, seitó, verat), xarxa que encercla i tanca per baix amb sèrbola/corredera fins al copo. • Vida a bord: espais (panyol/sollau, motor, servo-timonera), torns de descans i cuina senzilla amb peix fresquíssim. • Regulació i tecnologia: control d’horaris d’entrada, caixa blava (seguiment de posicions), diari electrònic de pesca, radars/sondes, i parts meteorològics més fiables. • Sostenibilitat i canvi: portes pelàgiques per no tocar fons, reducció d’agressivitat dels arts; percepció de menys peix i necessitat d’anar més lluny. Paraules de Mar: dites marineres • "Quan la mar fa illetes, cap a terra barquetes." • "Si veus les estrelles brillar, surt, mariner, a la mar." • "El pescador de canya més menja que guanya." • "L’almadrava vol mar brava." Temes principals i idees clau • Transició de tardor al mar del Maresme: barreja d’aigües, nutrients i reconfiguració de platges. • Pop: biologia, tradicions culinàries mediterrànies i atlàntiques, tècniques de cocció i consells pràctics. • Patrimoni local: ubicació i memòria de la Fonda de les Flors. • Memòria marinera: simbologia funerària i cronologia dels cementiris de Vilassar. • Oficis de pesca (bou i llum): funcionament, jornades, vida a bord, controls moderns i sostenibilitat. • Cultura popular: cançó marinera i refranyer dels pescadors. Glossari ràpid • Bou (arràs): pesca d’arrossegament amb xarxa de fons. • Llum: pesca d’encerclament nocturna amb embarcació de llum d’atracció. • Xorrar: hissar la xarxa i recuperar la captura. • Copo: bossa final de la xarxa on queda el peix. • Sèrbola/corredera: sistema per tancar la xarxa per la part baixa. • Portes pelàgiques: dispositius que mantenen oberta la boca de la xarxa sense tocar el fons.

  • 59'

    #137 - Varada de l’Adrià i retorn de les barques a l’Espigó de Garbí • Tonyina vermella (cuina i pesca) • La mota i la fusta al s. XIX • Barceloneta dels 60 amb Vicenç Iglesias • Refranys de peix

    Panorama general de l’episodi Un episodi ple de memòria marítima i gastronomia: des de l’homenatge a l’Adrià Saborit i el retorn simbòlic de les barques a l’Espigó de Garbí, fins a una masterclass sobre la tonyina vermella (biologia, cuina i mercats), passant per la història econòmica de la costa catalana amb la mota i la fusta, i una entrevista emotiva amb Vicenç Iglesias sobre la Barceloneta dels anys 60. Tanquem amb música i refranys de peix. Cafè de popa: Varada de l’Adrià i retorn de barques Homenatge a l’Adrià Saborit Ferrer: la zona de platja de l’Espigó de Garbí passa a dir-se “Varada de l’Adrià”. Recuperació simbòlica: dues barques tradicionals de fusta tornen a la platja en una àrea restringida (sense fora-borda, neumàtiques ni fibra) per preservar les embarcacions de platja. Resiliència del Club de Pescadors de Garbí: solucions creatives (motor i bateria dins d’una tercera barca) per izar embarcacions sense corrent elèctrica. Objectiu: ampliar metres, restablir la convivència entre banyistes i barques i mantenir activitats socials del club. Memòria viva: segona trobada de pesca “Memorial Joaquim Romeu” i descoberta de la placa de la “Varada de l’Adrià”. Rancho a bord: Tonyina vermella — biologia, rutes i cuina (amb Joan Martín) Clau biològica i pesquera Espècie: tonyina vermella (Atún comú), present a tots els oceans excepte aigües polars; fins a 3,65 m i >600 kg. Migració i posta: entra al Mediterrani a inicis d’estiu; punts de posta: Mar d’Alboran, voltants de Sicília, costes de Turquia; retorn pel nord (Itàlia–França–Catalunya) seguint temperatura i aliment. Arts tradicionals: referència a l’almadrava històrica a Vilassar. Mercat: alta valoració a llotjes japoneses; control actual amb quotes i vedes. Cuina i tècniques A la planxa o brasa (clau): talls d’1,5–2 cm, volta i volta; centre rosat per evitar que quedi “estellosa”. Altres preparacions: • Marmitako (estil nord) i “lluçada amb patates”. • Mojama: salat i assolellat amb pintat d’oli i pebre vermell fins deshidratar (textura tipus pernil, més intensa). • Conserves: tonyina en oli (oliva o gira-sol) i al natural; escabetx casolà. • Plats populars: entrepà de pa amb tomàquet i tonyina; xató (imprescindible la tonyina junt amb anxova, bacallà, escarola i salsa). • Crua (estil japonès): sushi i sashimi, cuina saludable i poc fregida. Salut: peix gras ric en omega-3; maridatge suggerit: vi blanc o rosat ben fresc. Model d’engreix i sostenibilitat Engreix a l’Ametlla de Mar: controlat però amb impacte ambiental (densitats, residus, alimentació proteica basada en farina de peix). Memòria marinera: record de les fàbriques de farina de peix (p. ex. Chimbote, Perú). Motius de Vilassar: “Fils i vetes” — Feliu Novell Feliu Novell Roca (Cabrera): venda ambulant de merceria amb carro per Vilassar; arrelament al “carrer del Carme”. Evolució familiar: de la merceria ambulant a carnisseria emblemàtica (Can Saladé) regentada per Feliu Novell i Eugènia, molt recordada al barri. Històries de Mar: la mota i la fusta (s. XIX) Context: postguerres napoleòniques, manca de capitals i ajut públic, però mercats internacionals actius per productes catalans (vi, oli, suro, draps, paper, etc.). La fusta: societat per construir la nau (costos compartits entre armador, capità, mestres d’aixa, subministradors, etc.). La mota: capital d’expedició per comprar mercaderies, pagar assegurances, aranzels i provisions; el capità actua com a administrador i comerciant a port d’origen i destí. Participacions: repartiment de beneficis proporcional; risc limitat dels motistes (comanditaris). Càlculs històrics apunten a grans beneficis acumulats i al desenvolupament de la costa de Llevant fins a la decadència i judicialització posterior. Entrevista: Vicenç Iglesias — Barceloneta dels 60, ofici, identitat Arrels i Somorrostro Família pescadora (mare barcelonina; pare de Sant Carles de la Ràpita). Tradició de malnoms (“La Maestro”, “El Gallego”, “Els Pussos”). El Somorrostro: abans del barraquisme, barri pesquer amb parròquia, casino i magatzems d’arts (xarxes, nanses). Infantesa, primer embarc i oficis Escola als Escolapis del carrer Ample; vida de carrer entre moll, cofraria i barques. Primer embarc a l’Emilia Casanova (barca de llum): aprenentatge de guàrdies, cabecero, muleta i motors. Pare exigent i vocació de maquinista Relació dura però formativa amb el pare a bord; aspiració a maquinista naval inspirada per l’Escola Nàutica i el prof. Pere del Río. "La mar tira" “Mar seca”, caladors i campanyes llunyanes Quan hi ha poca pesquera, canvi de calador i campanyes lluny (Balears, Garrutxa) per fer el jornal. Barceloneta: d’abans i d’ara Record d’una Barceloneta veïnal i marinera (serenos, esclops a l’hivern); contrast amb l’actual pressió turística i pisos de lloguer vacacional. "Et sents com foraster" L’àncora recuperada i la tragèdia Recuperació d’una àncora monumental (1968) per part de pescadors i bussos (Minguet i Maspons); accident subaquàtic i trasllat final de l’àncora a la Facultat de Nàutica de Barcelona (avui amb placa i codi QR explicatiu). Música i Paraules de mar Cançó: “La magrana” del grup La Cusina. Refranyer amb “peix” (segona intenció): • Peix al cove — és el fàcil. • Estar com peix a l’aigua — comoditat en un lloc. • Ser un peix gros — poderós; el peix gros es menja el petit — el fort domina el dèbil. • Estar peix — desconeixement d’un tema. • Ser un lluç — poc llest; escórrer-se com una anguila — escapar-se. • Tenir sang de peix — indiferència. • El peix que es mossega la cua — problema sense solució. • Agafar el peix per la cua — sortir-se’n amb la seva. • El peix no fa greix — consell dietètic popular. Cloenda Comiat amb desig de bona proa, bona mar i bon vent i el record d’un Vilassar de Mar marítim, únic i irrepetible.

  • 58'

    #135 - Flotilla de Gaza, tagliatelle amb ceps, Cales Noies i ofici de pescador: conversa amb Salva Manera

    Resum general Obertura de 5a temporada amb to reflexiu i compromès: el programa arrenca des de Vilassar de Mar, amb una mirada local i mediterrània, recordant que la mar és vida però també frontera i dolor en temps de guerra. "A Randamar creiem que escoltar és un acte de resistència" Cafè de Popa: la Flotilla de Gaza Global Sumud Flotilla: 25 vaixells d’esbarjo i desenes d’embarcacions de més de 40 països han volgut trencar el bloqueig marítim i fer arribar ajuda a Gaza. • Objectiu: trencar l’aïllament i enviar un missatge de resistència pacífica i solidaritat. • Dificultats: condicions meteorològiques adverses, vaixells poc preparats, averies, i retorns a port per seguretat. • Silenci mediàtic: incomoditat política, saturació informativa i manca de suport institucional. • Lectura simbòlica: el Mediterrani, pont compartit i també camp de batalla. "Sumud" en àrab significa resistència ferma. Rancho a bord: Tagliatelle amb ceps i foie Un plat d’“entretemps” per quan olorem bolets i ens preparem per la tardor. • Pasta: diferències entre tagliatelle, tallarines i espaguetis; tradició de fer pasta fresca a casa. • Salsa: ceps laminats, foie gras, crema de llet i formatge (millor parmesà que pecorino en aquesta recepta). • Preparació: saltejar ceps lleugerament, fondre el foie a la crema, afegir formatge i combinar amb la pasta (fresca: 2-3 min d’ebullició). • Maridatge i cultura: vins rosats o negres; conversa sobre la promoció global de la cuina italiana (pizza, pasta) vs. potencial dels productes catalans (embotits, coques, vermuts i amarettos). Els motius de Vilassar: “Cales Noies” (memòria comercial) Redescobrim una marceria històrica (vetes i fils) molt coneguda per les dones del poble fa 45 anys. • Oberta el 1928 al principi del carrer de Sant Joan, procedent del vell camí ral. • Darrera propietària: Angelina Teixidor. • Avui, l’espai forma part de l’illa de l’Espinaler (conserva i vermut), símbol d’evolució del comerç local. Històries de mar: el declivi de la pesca artesanal Retrat del canvi d’ofici i de vida a la costa catalana. • Passat: barques a vela, xarxes remendades per les dones, gel abans de l’alba, venda a plaça i economies domèstiques sostingudes des de terra. • Present: a Vilassar, només dos pescadors de nissaga mantenen l’ofici, amarrant en ports veïns. • Causes del declivi: – Costos alts (barca, manteniment, gasoil) i preus baixos del peix. – Normativa europea: menys dies i zones de pesca. – Canvi climàtic: aigua més càlida, espècies que migren, captures més escasses. – Factor social: manca de relleu; els joves busquen feines més segures. • Crida: preservar un llegat cultural i un ofici identitari del litoral maresmenc. Entrevista: Salva Manera, el clown pescador Pesca, educació ambiental i teatre gestual com a eina de consciència. • Orígens: el seu avi, bot de llum i amor per la mar; barca de 7 m (San José), pesca de trasmai al Cap de Creus. • Observació del medi: mar empobrit, menys plàcton i bivalves al litoral (Maresme i Cap de Creus); necessitat de cogestió i ciència (ICM-CSIC, Pla de Cogestió del Cap de Creus). • Naixement del clown: després d’una depressió, formació en clown i creació de Pescaplàstik per denunciar els plàstics a l’oceà. • Moment emotiu: espectacle en una escola d’alta complexitat amb nens autistes que connecten profundament amb el llenguatge gestual i la música. • Nou espectacle: “La tempesta dels oceans” (canvi climàtic, CO2, desgel, pèrdua de biodiversitat) amb música clàssica i teatre gestual; 5 prèvies gratuïtes al desembre per entitats sense ànim de lucre i col·lectius amb diversitat. "Sense el blau no podem existir" "La mar no t’ensenya; t’acolleix i et dona l’oportunitat de ser-hi" Música La Fúmiga – “La penúltima”: pausa musical abans del tram final. Paraules de Mar: quan la mar no vol homes Expressions marineres per als dies en què la mar és prohibitiva i cal fer cap a la taverna o a l’hort: • "La mar és encès de vent" • "La mar es remena" • "La mar és un dau" • "La mar gebrada" • "La mar no creixerà" • "La mar no tomba" • "La mar no vol homes" Idees clau • La Mediterrània com a espai compartit de vida, memòria i conflicte. • Resistència civil i simbolisme de la Global Sumud Flotilla. • Ofici de pescador en retrocés: costos, normatives, clima i relleu. • Educació ambiental i art: el clown com a pont d’emoció i consciència. • Gastronomia com a cultura viva: tagliatelle amb ceps i foie entre l’estiu i la tardor.

  • 59'

    #134 - Contraban i camins de ronda; ratafia i coques de Sant Joan; Jeroni Carmanyola; cases del carrer de Sant Pau; el mar i la Festa Major a Vilassar

    Panorama general Episodi especial de Ram de Mar a les portes de la Festa Major de Sant Joan, conduït per Agustí Martín. El programa recorre història, gastronomia i patrimoni local, i culmina amb una entrevista sobre el paper central del mar a la Festa Major. Temes clau: • Contraban i estraperlo a la Costa Brava i els camins de ronda • Ratafia i coques de Sant Joan: tradició, receptes i maridatges • Jeroni Carmanyola: personatge popular de Vilassar • Carrer de Sant Pau: cases singulars (Can Matamala i Can Bassa) • El mar a la Festa Major: arribada del Sant Ramon, subhasta cantada, pesca tradicional, vela llatina • Dites de Sant Joan "El mar és important, el mar està present a la Festa Major." Cafè de Popa — Contraban, estraperlo i camins de ronda Diferències i context històric Estraperlo vs. contraban: el primer, comerç il·legal de béns regulats en períodes d’escassetat (postguerra); el segon, import/export il·legal per evitar impostos. Postguerra franquista: autarquia, preus taxats, mercat negre amb increments de 3-4x sobre els preus oficials; adulteració d’aliments i corrupció. Origen del terme estraperlo: escàndol d’“Ex[traus]+Perl” (1936) i assimilació a frau clandestí. Control i rutes Reial Cos de Carabiners (1892) per reprimir frau i contraban a costes i fronteres. Camins de ronda: senders de vigilància costanera (origen s. XIX) clau a la postguerra per combatre l’estraperlo a la Costa Brava; avui, ruta turística. Llegendes i casos locals Relat (Felicià Sust, 1921) sobre senyals marítims amb la llum de Sant Antoni de Calatoia per coordinar el desembarcament de contraban. "Aquella llum perpètua... era un telègraf de senyals." Ranxo a bord — Ratafia i coques de Sant Joan Ratafia: origen, herbes i elaboració Orígens incerts (possibles arrels italianes); recepta més antiga (1842) a la Selva. Base: alcohol de 95°, nous verdes, aigua, sucre, pell de cítrics i una barreja d’herbes aromàtiques (fins a 70). Cada casa en fa versions pròpies. Calendari tradicional: collita d’herbes per Sant Joan; maceració fins Sant Pere; embotellat a 15 d’agost; decantació a Tots Sants; tast a Nadal/Sant Esteve. Servei: licor dolç (~30°), ideal per a postres, amb gel, o per acompanyar la coca. Marques esmentades: Ratafia Bosch, Espinaler, i moltes d’artesanals. Coques de Sant Joan: tipologies i recepta Tradició antiga, de formes rodones (simbolisme solar) i varietats actuals: fruita confitada, llardons, crema, xocolata. Recepta destacada de coca de fruita: massa amb farina, sucre, mantega, llet, ous, essències; preferment; decoració amb fruita i pinyons del país; coure 20 min a 180 °C. Maridatges: cava ben fresc, moscatell/vi dolç, xerès/porto/madeira. Motius a Vilassar — Qui era en Jeroni Carmanyola Sobrenom de Geroni Casanovas, pescador del c. Sant Roc; figura popular (m. 1956). Retrat humà: passejador incansable, aversió als gitanos de pas, afecció per l’estació i les maniobres dels trens. Anècdotes: va donar senyal d’“arrencada” a un tren; no es perdia cap enterrament; simulava parlar per telèfon “de cara a la paret”. Històries de Mar — El carrer de Sant Pau: Can Matamala i Can Bassa Façana marítima emblemàtica del Maresme: 18 cases amb jardí davanter i reixes, reformes de finals s. XIX–inici XX; patrimoni arquitectònic. Can Matamala (núm. 7): reforma integral (c. 1916) d’Eduard Ferrés i Puig; tribuna destacada, ceràmica blanca a balustrades i coronaments. Can Bassa (1899): obra també de Ferrés i Puig; torre central, profusió escultòrica (animals, figures, florons), manca de simetria i reixa de ferro forjat; iconografia que evoca Amèrica i la mar. Entrevista — El mar a la Festa Major Arribada del Pigat i la Lucía a bord del Sant Ramon (divendres tarda): platja plena i implicació d’entitats (Rierada, Club de Pescadors de Garbí, Colles, Tropa Teatre, BricBarca). L’exbot (exvot): embarcació-ofrena custodiada pel grup de bugadors (remers) de BricBarca, portada en processó fins a l’església. Maniobra marítima: transferència del Sant Ramon a barques menors (Sèlia i Volere); condicionada per calat (2,2 m) i onatge (<1 m); seguretat prioritària. Arts de pesca tradicionals i subhasta cantada de peix (a la baixa, “a pulmó”): preservació de l’ofici i memòria col·lectiva. Vela llatina i barques de salvament: trobada biennal (prevista l’any vinent) amb peces destacades (p. ex., Calafell, Francisca). Activitat “Darrere les empremtes del temps”: visita breu a la plaça de l’Ajuntament i el seu projecte porxat; connexió mar–casino–banys. Universitat d’Estiu de Mar i Ultramar, dedicada a Adrià Saborit (record i homenatge). "La tradició continua — i això és el més maco." Paraules de mar — Dites de Sant Joan “De Sant Joan a Nadal, mig any cabal.” “Per Sant Joan, una passa de gegant.” “Per Sant Joan, el primer bany; banya’t per Sant Joan, salut per tot l’any.” “Per Sant Joan tot es fa gran.” “Els focs de Sant Joan se salten pel davant.” Tancament Agraïments als col·laboradors i a Vilassar Ràdio. Comiat d’estiu amb desig de bona Festa Major, coca i cava, i retorn al setembre amb una nova temporada.

  • 59'

    #133 - De les taques de quitrà i el conveni MARPOL, a les faves a la catalana, fumar a bord i l’accident del Cuauhtémoc; i el sentit de “bon vent i barca nova”

    Introducció • Programa dedicat a la memòria i cultura marítima de Vilassar de Mar amb espais de divulgació històrica, cuina marinera, entrevista d’actualitat i lèxic de mar. "Hem de ser molt prudents; hi ha una investigació en marxa" (sobre l’accident del Cuauhtémoc) Cafè de popa: taques de quitrà i contaminació marina Què eren i d’on venien les taques de quitrà • Fa dècades, era habitual trobar taques de quitrà a les platges a causa de netejes de tancs i abocaments en alta mar. • Aquests residus d’hidrocarburs arribaven a la costa arrossegats per maresmes i corrents, deixant un impacte ambiental i sanitari. Impacte sobre la vida marina • Els hidrocarburs afecten brànquies, pell i escates dels peixos, incrementant la mortalitat i la vulnerabilitat a malalties. • Contaminen la cadena tròfica (algues, fitoplàncton), amb efectes crònics sobre salut i reproducció. La regulació internacional: MARPOL • L’OMI va impulsar el conveni MARPOL (1983) per reduir dràsticament la contaminació. • Annex I: prohibició d’abocaments d’oli i hidrocarburs; Annex IV: regulació d’aigües brutes (necessiten tractament). • Resultat: menys quitrà i residus a oceans i platges; tot i així, queden reptes com els plàstics i la sobrepesca. "Gràcies a les lleis, la ciència i la consciència ciutadana podem gaudir de platges més netes." Rancho a bord: les faves, del conreu a la taula Cultiu i curiositats • Les faves són un llegum antic i resilient; enriqueixen el sòl amb nitrogen i demanen poc abonat. • Cicle: sembrar a la tardor (tradició: per Santa Teresa), creixement lent fins Nadal i empenta al gener. Com preparar-les i menjar-les • Es poden menjar tendres i crues (en amanides), congelades o en conserva. • Evitar les faves molt grans (pell dura); millor faves baby o acabades de collir. Receptes clau • Faves a la catalana: sofregit de ceba i all tendre, cansalada, sal i pebre, raig de conyac, faves (i opcional pèsols i carxofes), cocció suau 20-25’, botifarra negra (part desfeta per lligar i part al final), toc de anisat per tancar. Plat contundent d’hivern. • Truita de faves tendres: saltar les faves i quallar amb ou batut; ideal amb pa amb tomàquet. • Amanida: base d’enciam, faves tendres, pernil a dauets i bon oli. Històries de mar: roba, eines i el costum de fumar a bord Seguretat i eines • Eines i navalles sense punta a bord per minimitzar ferides en baralles o caigudes durant la feina a l’herboradura. Fumar a bord: motius pràctics i culturals • El fred i la humitat feien del tabac en pipa un reconfort; la nicotina ajudava a mantenir-se despert. • El fum servia per allunyar insectes; i el fet de fumar era un ritual social de convivència i comunicació a la tripulació. • Avui coneixem els riscos per a la salut, però històricament era una pràctica normalitzada en feines dures de mar. Entrevista: accidents marítims i el cas del Cuauhtémoc (pont de Brooklyn) El vaixell i el context • Cuauhtémoc: vaixell escola mexicà (1981), d’acer i aparell de bric-barca, ambaixador cultural com el Juan Sebastián Elcano. • L’accident a Nova York va ser greu: 2 morts, 19 ferits, 3 pals malmesos; el buc, danys limitats. Què podria haver passat? • Hipòtesis: fallada de motors o blackout (pèrdua sobtada d’energia) amb màquina engranada enrere, empès cap al pont. • Obligació de pràctic a bord: assessora el capità sobre maniobra i corrents, però el comandament és del capità. • El vaixell no podia passar per sota del pont de Brooklyn; s’hi va acostar accidentalment. Resposta i protocol • Avisos immediats per canal 16/Autoritat Portuària; desplegament de embarcacions de rescat, grues i ambulàncies. • Abarloament d’emergència al primer moll disponible i evacuació de ferits; rescat de persones penjades a 30 m. • Reparació prevista a Nova York; anàlisi en curs fins a informe final. "Els accidents sempre n’hi hauran; el que cal és aprendre de cada un." Interludi musical • S’escolta “Aniversari” del grup Manel. Paraules de mar: “Bon vent i barca nova” • Dita per desitjar èxit i bona sort en una nova etapa: el vent favorable i la barca en bon estat com a símbols d’un bon començament. "Bon vent i barca nova"

  • 57'

    #132 - Ran de mar del 5/6/2025

    Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.

  • 58'

    #131 - Ran de mar del 29/5/2025

    Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.

  • 59'

    #130 - Ran de mar del 22/5/2025

    Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.