#144 - Vilassar lliure, mongetes, escorbut i «La infàmia»

Panoràmica de l’episodi

Episodi complet i molt ben travat de Ran de mar (Vilassar Ràdio) que combina memòria local, cuina tradicional, història marítima i reflexió crítica. El fil conductor és la relació entre la mar i la identitat de Vilassar de Mar, amb un focus especial en la celebració de la festa de tardor (independència de 1784) i l’impacte històric del tràfic d’esclaus explicat des del Museu Marítim de Barcelona.

Punts clau

• Independència municipal (1784): record de quan el veïnat de mar esdevé municipi propi, amb identitat i ofici propis.

• Mongetes del ganxet i altres varietats: tradició culinària, cultiu, cocció i receptes de tardor-hivern.

• Les Noies de la Xicra: obra social de les Germanes Josefines de la Caritat i empremta al poble.

• Escorbut i cítrics: descobriment de James Lind i la cultura del grog a la Royal Navy; begudes i moral de combat a bord.

• «La infàmia» (Museu Marítim de Barcelona): exposició necessària sobre esclavitud, racisme i memòria; diàleg amb el present.

• Corranda final: poesia per no oblidar el dolor del tràfic d’esclaus.

Cafè de popa — El dia que Vilassar de Mar va ser lliure (1784)

• El relat transporta a la festa de tardor de Vilassar de Mar, que commemora l’independència municipal (19/11/1784) per ordre de Carles III.

• Contrast entre el «Gran Vilassar» agrari i el barri de mar pescador; anys de demandes fins a l’autogovern.

• Celebració popular: campanes, veles hissades i Tedeum a Sant Joan; orgull d’un poble que “volia caminar pel seu compte”.

“Som de mar i volem ser lliures.”

• Missatge central: la llibertat neix de la perseverança comunitària i es renova cada novembre amb les festes de tardor.

Rancho a bord — Mongetes: varietats, cultiu i receptes

Varietats i territori

• D’origen americà (vestigis de fa ~7.000 anys). A Catalunya, destacades: mongetes del ganxet (Maresme, Vallès...), Santa Pau, «barco», «genoll de Crist»; també tradicions d’Astúries (fabada) i Tolosa.

Cultiu i conservació

• Sembres de primavera; recol·lecció del ganxet al novembre; assecat, tria i conservació en lloc sec/ventilat o càmera.

• Consell domèstic: guardar les seques a la nevera (no frost) per mantenir-les tot l’any.

Cocció clau (ganxet)

• Noves: sense remull. Antigues: remull (millor amb aigua mineral) i bullir suau 40–45’ sense sal fins al final.

• Evitar «espantar» el bull al ganxet: són delicades; millor cocció estable.

Receptes destacades

• Ganxet acabat de bullir: oli d’oliva bo i unes gotes de vinagre.

• Passades per paella amb greix de cansalada.

• Cassola de Vilassar: pollastre rostit + sofregit + cullerots de mongetes del ganxet amb part del seu líquid de cocció; 15–20’ de xup-xup.

• Clàssics: empedrat amb bacallà, mongetes amb botifarra, truita de mongetes, cassoulet a la francesa.

• Maridatge: vi negre de cos per plats contundents de tardor-hivern.

Motius a Vilassar — Les Noies de la Xicra

• Les Germanes Josefines de la Caritat, dites «Noies de la Xicra», marquen la vida social del poble fins al 1999.

• De l’acollida de joves treballadores del port de Barcelona a la cura de gent gran sense recursos (Pairal i Casal de Curació de Vilassar de Mar).

• Toponímia viva: carrer Mare Caterina Coromina, fundadora, davant la Casa Pairal.

• Llegat: solidaritat discreta i persistent al servei dels més vulnerables.

Històries de mar — Escorbut, cítrics i begudes a bord

L’escorbut i el descobriment

• Dietes marineres pobres en fresc provocaven escorbut (genives inflamades, nafres, debilitat), també present a terra en èpoques de fam.

• James Lind (1747) fa el primer assaig clínic controlat: taronja i llimona curen; la Royal Navy n’incorpora el subministrament (1795).

El grog i la moral

• L’almirall Vernon ordena barrejar rom, aigua i cítrics: neix el grog, ració diària fins al «Black Tot Day» (31/07/1970).

• A la Marina Espanyola: vi i aiguardent (la «mescla»), oli d’oliva, llegums i, quan es podia, cítrics i cebes; menys mortalitat per escorbut.

Abans del combat

• Ració d’aiguardent/vi fort per temperar nervis i enfortir el coratge; ritual solemne abans i brindis després de la victòria.

“Una mica d’aiguardent feia més valents als homes i més forts als braços.”

Entrevista — Enric Garcia (Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona) sobre «La infàmia»

Per què era necessària

• Exposició necessària tot i reticències: aborda tràfic de persones, explotació colonial i racisme. To curós i divulgatiu.

Continguts clau

• Barcelona/Catalunya del XIX: esplendor finançat amb riqueses colonials (especialment Cuba) i treball esclavitzat.

• De les conseqüències, se n’extreu una central: el racisme actual té arrels profundes en aquest passat.

Metodologia i to

• Comissariat del museu + expert (Dr. Martín Rodrigo) + periodista per traduir complexitat a llenguatge pla; disseny museogràfic immersiu.

Obstacles i memòria

• Mala consciència i por a «tirar pedres a la teulada»; a Espanya, colonialisme mal digerit i discursos negacionistes.

• La via és reconèixer, explicar i dialogar: no es tracta de culpabilitzar sinó d’afrontar el present i el futur.

Present d’esclavitud i educació

• Esclavatge contemporani: pesqueres, prostitució, treball forçat; no podem mirar cap a un altre costat.

• A l’escola: treballar les arrels del racisme (tòpics i deshumanització) per desmuntar mentides i construir convivència.

“Hem sembrat una llavor a la ment de tots els visitants.”

• Informació de servei: l’exposició s’ha prorrogat fins a l’abril de 2026.

Paraules de mar — Corranda de la memòria

• Corranda que fa parlar la mar com a custòdia de memòria: riqueses i vida, però també sang i dolor del tràfic d’esclaus.

“Que el record sigui timó; que la vergonya sigui ensenyança.”

Cloenda

• Comiat mariner: «Bona proa, bona mar, bon vent» i invitació a gaudir de la Festa Major de Tardor.