#148 - Nadal a Vilassar de Mar: tradicions i mar

Panorama general de l’episodi

L’episodi de Ran de mar gira al voltant del Nadal a Vilassar de Mar i al món marítim. Es combinen records locals, història, gastronomia i vivències marineres, sempre amb la mirada posada en la comunitat vilassarenca i en la mar com a fil conductor.

1. Com arriba el Nadal a Vilassar de Mar

Ambient, llums i comerç local

• Es descriu el Nadal com una onada que arriba a poc a poc: llum, aromes i vida als carrers.

• L’encesa de l’arbre i les llums a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar dona el tret de sortida a les festes.

• Hi participen famílies senceres i el Consell d’Infants, que expressa desitjos com la pau mundial i la salut.

• Els carrers del centre es transformen amb garlandes, estrelles i arcs lluminosos, creant un ambient que convida a passejar-hi encara que bufi el llevant.

• El comerç local s’implica amb aparadors decorats i un missatge clar: “fer poble” vol dir també comprar a casa i saludar els veïns.

Fira de Nadal i activitats

• A la plaça Tarradellas s’hi celebra la Fira de Nadal, amb més de 40 paradetes:

- decoració nadalenca - artesania i bijuteria - dolços i foodtrucks

• Hi ha actuacions musicals, dansa i contacontes, a més del tradicional trenet de la fira de Nadal per a les famílies.

Teatre, cultura i tradició

• El Nadal també és cultura:

- lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra - representació dels Pastorets a càrrec de La Tropa Teatre a l’Ataneu

• Els Pastorets són descrits com a part del patrimoni emocional dels vilassarencs:

- barreja d’humor, dimonis, àngels i música - continuïtat generacional d’actors veterans i joves

“Un Nadal sense pastorets no seria un Nadal.”

Tió, àpats i Cavalcada de Reis

• El Tió té un paper fonamental:

- visita la plaça de l’església, escoles i llars d’infants - els infants canten, piquen i esperen petites sorpreses - es reivindica com una festa de comunitat, caliu i imaginació

• S’enumeren els inacabables àpats de les festes: esmorzars, dinars i sopars d’empresa, Nit de Nadal, dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, vigília i dia de Reis.

• La Cavalcada de Reis del 5 de gener és un dels moments més emotius:

- carrers plens d’il·lusió, carrosses i música - caramels que volen i patges que saluden - arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar

• Es remarca la sensació que, almenys per una nit, “la màgia encara existeix i es passeja sense pressa pels carrers del poble”.

• Conclusió d’aquest bloc: el Nadal a Vilassar de Mar és una combinació de tradició i innovació, carrer i intimitat, memòria i futur, que “fa poble” i escalfa l’hivern.

2. Gastronomia marinera i de Nadal: el capó rostit

Origen i particularitats del capó

• El capó s’explica com una exquisitesa de la cuina catalana i mediterrània, plat clàssic de Nadal.

• Històricament, a l’edat mitjana, era una peça de gran prestigi, reservada a noblesa i determinats monestirs.

• Es detalla el procés:

- el capó és un pollastre castrat cap a 1–1,5 kg - després només menja i dorm, engreixant-se - aconsegueix una carn grossa, greixosa i molt delicada

• Es comparen altres aus de festa: pollastre de pagès, gall d’indi, polarda, pintada i galls de pota negra (del Prat, del Penedès).

Recepta detallada de capó farcit al forn

Preparació de l’au

• Comprar el capó ben net en una carnisseria especialitzada.
• Deixar pell al coll per poder-lo cosir i que no s’escapi la farsa.
• Eliminar restes de ploma i borrissol amb flama o bufador.
• Salar i empebrar per dins i per fora.

La farsa (farciment)

• Base clàssica:

- carn de porc picada passada per la paella - botifarra (d’ur tallada a rodanxes) - prunes, orellanes, figues seques rehidratades amb conyac, brandi o vi ranci - pinyons

• Variants possibles: afegir-hi peres, pomes, castanyes.

Farcir i cosir

• Omplir amb cura la cavitat interior del capó.
• Cosir l’obertura amb fil de cuina.
• Lligar potes i ales per aconseguir una bona presentació al plat.

Cocció al forn

• Safata de forn amb:

- brou de pollastre - una o dues copes de brandi

• Forn preescalfat a 180 °C, cocció aproximada de 3 hores.

• Cada 15–20 minuts cal regar el capó amb els sucs de cocció per mantenir-lo hidratat.

• Si es torra massa:

- baixar temperatura - o tapar amb paper d’alumini

Guarnicions i servei

• Acompanyaments suggerits:

- puré de castanyes - puré de patata

• Per beure: cava de bona qualitat ben fred.

- Es remarca que un cava bo perd molt si no és servit prou fresc.

Menjar de festa i excés nadalenc

• Es recorda (citant Josep Pla) que antigament moltes famílies estalviaven tot l’any per fer un gran àpat per Nadal.

• Àpats típics antics:

- escudella i carn d’olla abundant - posteriorment, aus rostides (pollastre, ànec, polarda, capó…)

• Es comenta, amb humor, que després de tanta escudella sovint “no hi ha gana” per al pollastre o el capó, que es reconverteix en canelons de Sant Esteve o en altres plats d’aprofitament.

• També es parla del gall d’Índia com a carn barata avui, més present en talls que no pas sencer, i la seva vinculació amb el Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units.

3. La Tomasa i el món del peix a Vilassar de Mar

• Es presenta la figura de Tomasa Galiana, muller del pescador Pere Linares Galiana, conegut com Pere de la Tomasa.

• Tots dos eren originaris de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa.

• La Tomasa venia a plaça el peix acabat de pescar amb la barca Segona Vencedora.

• Si li sobrava peix, recorria els carrers del poble amb un carret, una panera i les balances, anunciant la mercaderia amb el seu accent valencià característic.

• El record de la Tomasa serveix per evocar el passat mariner i comercial de Vilassar de Mar i l’ambient humil però viu de la venda de peix tradicional.

4. Nadals al segle XIX a Vilassar de Mar (i a Catalunya)

Context i preparatius

• Es convida l’oient a imaginar pobles petits, carrers de terra, cases de pedra, llum d’espelmes i oli, fred entrant pels portals.

• El Nadal començava uns dies abans amb l’arribada de felicitacions i postals:

- al principi, cartes epistolars senzilles - a partir de la segona meitat del segle XIX, postaletes il·lustrades

• Les primeres postals, influenciades pel món anglès i francès, mostraven paisatges nevats, angelets, grèvol i escenes religioses.

• La canalla escrivia el vers de Nadal que llegiria a la família durant l’àpat.

Celebració senzilla i religiosa

• Es destaca que el Nadal del segle XIX era molt menys comercial i lluminós que avui:

- festa religiosa i familiar - marcada per silenci, senzillesa i fe

• Decoració de les llars amb branques de pi, galzeran, boix grèvol.

• Presència del pessebre com a element central:

- figures de fang (Jesús, Josep, Maria, bou, vaca, pastors) - caganer com a figura ja popular

• Es subratlla el ritual de collir molsa al bosc, amb el fred i l’olor de sòl humit, com a record d’infantesa.

Tió, Missa del Gall i dinar de Nadal

• El Tió ja forma part de la tradició:

- tronc del bosc que es porta a casa - s’alimenta amb peles i escorces - la nit assenyalada “caga” nous, figues, caramels i alguna joguina senzilla.

• La Missa del Gall és un dels moments centrals:

- sortida de nit amb fanalets d’oli - església plena d’olor de cera, humitat i cant - ambient de recolliment, sense grans sopars de gala

• Després de la missa, tothom anava al llit; el gran àpat era el dinar de Nadal.

Menjar i desigualtats socials

• A les cases humils:

- escudella senzilla amb patates, col, cigrons i algun tros de porc - pa negre i vi aspre

• A les famílies benestants:

- gall rostit - sopa més rica - dolços com torrons artesans i neules

• El Nadal era un petit luxe enmig d’un any dur de feina i fred.

• El dia de Sant Esteve es menjava el que havia sobrat, amb plats d’aprofitament. Els canelons encara no eren tan centrals com avui.

• Es resumeix aquest Nadal com “cases fredes però cors calents”, amb valors que encara perduren: pessebre, tió, Nadales, trobades familiars i llargues sobretaules.

5. Reis d’Orient al segle XIX

Una festa íntima i domèstica

• Es descriu la vigília de Reis com un moment d’espera ansiosa per la canalla, però molt més íntim que les cavalcades actuals.

• Dimensió principalment religiosa: missa, representacions senzilles i pastorets sobre l’adoració dels Reis.

Rituals infantils i regals

• La nit del 5 de gener els nens:

- deixaven les sabates al balcó o al costat del foc - posaven palla i aigua pels camells

• Els regals eren modestos:

- dolços - fruita seca - peces de roba - petites joguines de fusta

• El carbó servia com a advertiment simbòlic per qui s’havia portat malament.

Sense grans cavalcades

• Gairebé no hi havia cavalcades com les d’avui:

- Reis representats de manera senzilla - sovint anaven a cavall de pagesos locals - els nens els esperaven amb fanalets encesos

• El tortell de Reis ja hi era, tot i que menys estès:

- la fava ja decidia qui pagava el tortell - comença a aparèixer alguna figureta sorpresa

• El Dia de Reis tanca el cicle de festes nadalenques amb alegria i convivència familiar.

6. Nadals a bord de vaixells mercants

Embarcar o desembarcar per Nadal

• L’entrevista amb Joan Martín gira sobre com viure el Nadal lluny de casa, en vaixells mercants a finals del segle XX i inicis del XXI.

• Es contrasta la gran alegria de desembarcar poc abans de Nadal i tornar a un Vilassar de Mar guarnit, amb la tristesa d’embarcades d’última hora (fins i tot el dia de la Loteria).

Nadal als ports del nord d’Europa

• Als països del nord (Hamburg, Bremen…):

- mercats de Nadal que comencen molt abans (fins i tot al novembre) - però tanquen just abans de Nadal, de manera que el dia 24–25 gairebé no hi ha parada ni festa al carrer

• Diferències culturals:

- allà es concentra la celebració en la Nit de Nadal (Nochebuena) - aquí el gran àpat tradicional era el dinar de Nadal i també Sant Esteve

Vi calent i gastronomia europea

• Es descriu el vi calent (Glühwein) típic del nord d’Europa:

- vi afruitat amb llimona, taronja - espècies: canyella, nou moscada - es valora com a molt adequat per combatre el fred.

• Als mercats de Nadal hi abunden salsitxes, porc rostit, cervesa i altres productes carnis.

Ports llunyans: calor i contrastos

• Quan el Nadal es passa a ports de Sud-amèrica o zones càlides (Perú, Brasil, Nova York):

- resulta xocant veure carrers plens d’adorns nadalencs amb calor estiuenca

• El cuiner o el ship chandler (proveïdor del vaixell) aprofita el darrer port europeu per carregar tot el necessari per un bon àpat de Nit de Nadal:

- peix, bacallà, pollastre de pagès - marisc i beguda de qualitat

Provisions, menús i beguda a bord

• Tradicionalment, en els vaixells hi havia beguda alcohòlica de molta qualitat (Marquès de Riscal, Marquès de Murrieta, Paternina, San Asensio, caves Freixenet i Codorníu, whiskies, conyacs, roms de primera), comprada en règim d’entrepôt (sense impostos).

• Avui dia, però, moltes companyies apliquen polítiques d’alcohol zero per seguretat en la navegació.

• Es recorda que anys enrere el conveni col·lectiu preveia ¾ de litre de vi per tripulant i dia, cosa avui impensable.

Ambient nadalenc navegant

• Fins i tot quan s’era en plena mar, hi havia ambient de Nadal:

- decoració del menjador d’oficials i de marineria amb boles i guarniments guardats d’any en any - tasca de decoració sovint assignada als alumnes de nàutica

• Horaris condicionats per les guàrdies de navegació (4–8, 8–12, 12–4), de manera que els àpats de festa s’esglaonen.

• Tant per Nadal com per Cap d’Any es feien àpats complets:

- aperitiu, vermut, primer i segon plat - postres, torrons i fruita seca

Cap d’Any, cava i sirenes

• Per Cap d’Any:

- a les 12 de la nit, brindis amb cava (normalment Freixenet o Codorníu) al pont de navegació - tothom hi pujava, fossin 15 o 20 persones

• Es recorda l’ús de coets i bengales caducats la Nit de Cap d’Any des dels alerons del pont, com si fossin focs artificials improvisats.

• A les 12, tant a port com a alta mar, es feien sonar les sirenes del vaixell; als grans ports (Barcelona, Gènova) l’efecte coral de totes les sirenes és espectacular.

Loteria de Nadal a bord

• Una tradició molt arrelada era comprar força loteria al darrer port espanyol abans de creuar oceans.

• S’explica una anècdota destacada:

- tota la tripulació compra un mateix número al port de Huelva - els toca un quart premi i, més endavant, fins i tot un segon premi a un altre vaixell - els dècims es converteixen en papers d’un valor enorme

• A Porto Plata (República Dominicana), s’envia un alt càrrec del Banc d’Espanya per formalitzar l’entrega; molts tripulants, desconfiats, prefereixen guardar-se el bitllet ells mateixos.

• La companyia acaba ascendint de categoria diversos tripulants afortunats, il·lustrant com la sort també pot aparèixer a alta mar.

Begudes, piscines i costums socials a bord

• Es relata el costum, especialment en climes càlids (Carib, Colòmbia), de prendre gin-tònics o rom amb refresc a la piscina del vaixell després de dinar.

• S’expliquen petits “protocols” de bar:

- primer posar l’alcohol - després el refresc (tònica, Coca-Cola) - al final el gel i la llimona

• Es destaca el rom de Caldas de Colòmbia com un dels millors roms per acompanyar aquestes estones.

7. Desembre amb reflexió: solidaritat i mar

• En el tram final, a l’espai Paraules de Mar, es proposa “Un Nadal per reflexionar”.

• Després de la cançó El desembre congelat, es contraposen llum i festa amb silenci i fred dels qui no tenen res.

• Es recorda:

- les persones que passen gana - els qui viuen la mar com a ruta migratòria i de risc, no com a joc o oci

“La mar, que per a alguns és joc i alegria, per altres és travessia i espera.”

• Es posa el focus en els qui emigren per mar buscant un lloc segur, calor, sostre i família, i en la duresa de la seva travessia.

• El missatge central convida a:

- solidaritat, acollida i empatia - fer que la comunitat sigui com una platja que acull les onades, un refugi per a tothom

• Es reivindica que Desembre és temps de Nadal, però també de recordar els altres, de compartir i de fer del poble i de la costa un lloc on ningú no se senti sol.

8. Tancament

• El programa es tanca desitjant haver passat una estona entretinguda parlant de mar, platges, patrimoni, persones i de la singularitat de Vilassar de Mar.

• Es clou amb la fórmula marinera: “Bona proa, bona mar i bon vent!”, reforçant la identitat marinera del programa i del municipi.