Panorama general de l’episodi L’episodi de Ran de mar gira al voltant del Nadal a Vilassar de Mar i al món marítim. Es combinen records locals, història, gastronomia i vivències marineres, sempre amb la mirada posada en la comunitat vilassarenca i en la mar com a fil conductor. 1. Com arriba el Nadal a Vilassar de Mar Ambient, llums i comerç local • Es descriu el Nadal com una onada que arriba a poc a poc: llum, aromes i vida als carrers. • L’encesa de l’arbre i les llums a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar dona el tret de sortida a les festes. • Hi participen famílies senceres i el Consell d’Infants, que expressa desitjos com la pau mundial i la salut. • Els carrers del centre es transformen amb garlandes, estrelles i arcs lluminosos, creant un ambient que convida a passejar-hi encara que bufi el llevant. • El comerç local s’implica amb aparadors decorats i un missatge clar: “fer poble” vol dir també comprar a casa i saludar els veïns. Fira de Nadal i activitats • A la plaça Tarradellas s’hi celebra la Fira de Nadal, amb més de 40 paradetes: - decoració nadalenca - artesania i bijuteria - dolços i foodtrucks • Hi ha actuacions musicals, dansa i contacontes, a més del tradicional trenet de la fira de Nadal per a les famílies. Teatre, cultura i tradició • El Nadal també és cultura: - lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra - representació dels Pastorets a càrrec de La Tropa Teatre a l’Ataneu • Els Pastorets són descrits com a part del patrimoni emocional dels vilassarencs: - barreja d’humor, dimonis, àngels i música - continuïtat generacional d’actors veterans i joves “Un Nadal sense pastorets no seria un Nadal.” Tió, àpats i Cavalcada de Reis • El Tió té un paper fonamental: - visita la plaça de l’església, escoles i llars d’infants - els infants canten, piquen i esperen petites sorpreses - es reivindica com una festa de comunitat, caliu i imaginació • S’enumeren els inacabables àpats de les festes: esmorzars, dinars i sopars d’empresa, Nit de Nadal, dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, vigília i dia de Reis. • La Cavalcada de Reis del 5 de gener és un dels moments més emotius: - carrers plens d’il·lusió, carrosses i música - caramels que volen i patges que saluden - arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar • Es remarca la sensació que, almenys per una nit, “la màgia encara existeix i es passeja sense pressa pels carrers del poble”. • Conclusió d’aquest bloc: el Nadal a Vilassar de Mar és una combinació de tradició i innovació, carrer i intimitat, memòria i futur, que “fa poble” i escalfa l’hivern. 2. Gastronomia marinera i de Nadal: el capó rostit Origen i particularitats del capó • El capó s’explica com una exquisitesa de la cuina catalana i mediterrània, plat clàssic de Nadal. • Històricament, a l’edat mitjana, era una peça de gran prestigi, reservada a noblesa i determinats monestirs. • Es detalla el procés: - el capó és un pollastre castrat cap a 1–1,5 kg - després només menja i dorm, engreixant-se - aconsegueix una carn grossa, greixosa i molt delicada • Es comparen altres aus de festa: pollastre de pagès, gall d’indi, polarda, pintada i galls de pota negra (del Prat, del Penedès). Recepta detallada de capó farcit al forn Preparació de l’au • Comprar el capó ben net en una carnisseria especialitzada. • Deixar pell al coll per poder-lo cosir i que no s’escapi la farsa. • Eliminar restes de ploma i borrissol amb flama o bufador. • Salar i empebrar per dins i per fora. La farsa (farciment) • Base clàssica: - carn de porc picada passada per la paella - botifarra (d’ur tallada a rodanxes) - prunes, orellanes, figues seques rehidratades amb conyac, brandi o vi ranci - pinyons • Variants possibles: afegir-hi peres, pomes, castanyes. Farcir i cosir • Omplir amb cura la cavitat interior del capó. • Cosir l’obertura amb fil de cuina. • Lligar potes i ales per aconseguir una bona presentació al plat. Cocció al forn • Safata de forn amb: - brou de pollastre - una o dues copes de brandi • Forn preescalfat a 180 °C, cocció aproximada de 3 hores. • Cada 15–20 minuts cal regar el capó amb els sucs de cocció per mantenir-lo hidratat. • Si es torra massa: - baixar temperatura - o tapar amb paper d’alumini Guarnicions i servei • Acompanyaments suggerits: - puré de castanyes - puré de patata • Per beure: cava de bona qualitat ben fred. - Es remarca que un cava bo perd molt si no és servit prou fresc. Menjar de festa i excés nadalenc • Es recorda (citant Josep Pla) que antigament moltes famílies estalviaven tot l’any per fer un gran àpat per Nadal. • Àpats típics antics: - escudella i carn d’olla abundant - posteriorment, aus rostides (pollastre, ànec, polarda, capó…) • Es comenta, amb humor, que després de tanta escudella sovint “no hi ha gana” per al pollastre o el capó, que es reconverteix en canelons de Sant Esteve o en altres plats d’aprofitament. • També es parla del gall d’Índia com a carn barata avui, més present en talls que no pas sencer, i la seva vinculació amb el Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units. 3. La Tomasa i el món del peix a Vilassar de Mar • Es presenta la figura de Tomasa Galiana, muller del pescador Pere Linares Galiana, conegut com Pere de la Tomasa. • Tots dos eren originaris de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa. • La Tomasa venia a plaça el peix acabat de pescar amb la barca Segona Vencedora. • Si li sobrava peix, recorria els carrers del poble amb un carret, una panera i les balances, anunciant la mercaderia amb el seu accent valencià característic. • El record de la Tomasa serveix per evocar el passat mariner i comercial de Vilassar de Mar i l’ambient humil però viu de la venda de peix tradicional. 4. Nadals al segle XIX a Vilassar de Mar (i a Catalunya) Context i preparatius • Es convida l’oient a imaginar pobles petits, carrers de terra, cases de pedra, llum d’espelmes i oli, fred entrant pels portals. • El Nadal començava uns dies abans amb l’arribada de felicitacions i postals: - al principi, cartes epistolars senzilles - a partir de la segona meitat del segle XIX, postaletes il·lustrades • Les primeres postals, influenciades pel món anglès i francès, mostraven paisatges nevats, angelets, grèvol i escenes religioses. • La canalla escrivia el vers de Nadal que llegiria a la família durant l’àpat. Celebració senzilla i religiosa • Es destaca que el Nadal del segle XIX era molt menys comercial i lluminós que avui: - festa religiosa i familiar - marcada per silenci, senzillesa i fe • Decoració de les llars amb branques de pi, galzeran, boix grèvol. • Presència del pessebre com a element central: - figures de fang (Jesús, Josep, Maria, bou, vaca, pastors) - caganer com a figura ja popular • Es subratlla el ritual de collir molsa al bosc, amb el fred i l’olor de sòl humit, com a record d’infantesa. Tió, Missa del Gall i dinar de Nadal • El Tió ja forma part de la tradició: - tronc del bosc que es porta a casa - s’alimenta amb peles i escorces - la nit assenyalada “caga” nous, figues, caramels i alguna joguina senzilla. • La Missa del Gall és un dels moments centrals: - sortida de nit amb fanalets d’oli - església plena d’olor de cera, humitat i cant - ambient de recolliment, sense grans sopars de gala • Després de la missa, tothom anava al llit; el gran àpat era el dinar de Nadal. Menjar i desigualtats socials • A les cases humils: - escudella senzilla amb patates, col, cigrons i algun tros de porc - pa negre i vi aspre • A les famílies benestants: - gall rostit - sopa més rica - dolços com torrons artesans i neules • El Nadal era un petit luxe enmig d’un any dur de feina i fred. • El dia de Sant Esteve es menjava el que havia sobrat, amb plats d’aprofitament. Els canelons encara no eren tan centrals com avui. • Es resumeix aquest Nadal com “cases fredes però cors calents”, amb valors que encara perduren: pessebre, tió, Nadales, trobades familiars i llargues sobretaules. 5. Reis d’Orient al segle XIX Una festa íntima i domèstica • Es descriu la vigília de Reis com un moment d’espera ansiosa per la canalla, però molt més íntim que les cavalcades actuals. • Dimensió principalment religiosa: missa, representacions senzilles i pastorets sobre l’adoració dels Reis. Rituals infantils i regals • La nit del 5 de gener els nens: - deixaven les sabates al balcó o al costat del foc - posaven palla i aigua pels camells • Els regals eren modestos: - dolços - fruita seca - peces de roba - petites joguines de fusta • El carbó servia com a advertiment simbòlic per qui s’havia portat malament. Sense grans cavalcades • Gairebé no hi havia cavalcades com les d’avui: - Reis representats de manera senzilla - sovint anaven a cavall de pagesos locals - els nens els esperaven amb fanalets encesos • El tortell de Reis ja hi era, tot i que menys estès: - la fava ja decidia qui pagava el tortell - comença a aparèixer alguna figureta sorpresa • El Dia de Reis tanca el cicle de festes nadalenques amb alegria i convivència familiar. 6. Nadals a bord de vaixells mercants Embarcar o desembarcar per Nadal • L’entrevista amb Joan Martín gira sobre com viure el Nadal lluny de casa, en vaixells mercants a finals del segle XX i inicis del XXI. • Es contrasta la gran alegria de desembarcar poc abans de Nadal i tornar a un Vilassar de Mar guarnit, amb la tristesa d’embarcades d’última hora (fins i tot el dia de la Loteria). Nadal als ports del nord d’Europa • Als països del nord (Hamburg, Bremen…): - mercats de Nadal que comencen molt abans (fins i tot al novembre) - però tanquen just abans de Nadal, de manera que el dia 24–25 gairebé no hi ha parada ni festa al carrer • Diferències culturals: - allà es concentra la celebració en la Nit de Nadal (Nochebuena) - aquí el gran àpat tradicional era el dinar de Nadal i també Sant Esteve Vi calent i gastronomia europea • Es descriu el vi calent (Glühwein) típic del nord d’Europa: - vi afruitat amb llimona, taronja - espècies: canyella, nou moscada - es valora com a molt adequat per combatre el fred. • Als mercats de Nadal hi abunden salsitxes, porc rostit, cervesa i altres productes carnis. Ports llunyans: calor i contrastos • Quan el Nadal es passa a ports de Sud-amèrica o zones càlides (Perú, Brasil, Nova York): - resulta xocant veure carrers plens d’adorns nadalencs amb calor estiuenca • El cuiner o el ship chandler (proveïdor del vaixell) aprofita el darrer port europeu per carregar tot el necessari per un bon àpat de Nit de Nadal: - peix, bacallà, pollastre de pagès - marisc i beguda de qualitat Provisions, menús i beguda a bord • Tradicionalment, en els vaixells hi havia beguda alcohòlica de molta qualitat (Marquès de Riscal, Marquès de Murrieta, Paternina, San Asensio, caves Freixenet i Codorníu, whiskies, conyacs, roms de primera), comprada en règim d’entrepôt (sense impostos). • Avui dia, però, moltes companyies apliquen polítiques d’alcohol zero per seguretat en la navegació. • Es recorda que anys enrere el conveni col·lectiu preveia ¾ de litre de vi per tripulant i dia, cosa avui impensable. Ambient nadalenc navegant • Fins i tot quan s’era en plena mar, hi havia ambient de Nadal: - decoració del menjador d’oficials i de marineria amb boles i guarniments guardats d’any en any - tasca de decoració sovint assignada als alumnes de nàutica • Horaris condicionats per les guàrdies de navegació (4–8, 8–12, 12–4), de manera que els àpats de festa s’esglaonen. • Tant per Nadal com per Cap d’Any es feien àpats complets: - aperitiu, vermut, primer i segon plat - postres, torrons i fruita seca Cap d’Any, cava i sirenes • Per Cap d’Any: - a les 12 de la nit, brindis amb cava (normalment Freixenet o Codorníu) al pont de navegació - tothom hi pujava, fossin 15 o 20 persones • Es recorda l’ús de coets i bengales caducats la Nit de Cap d’Any des dels alerons del pont, com si fossin focs artificials improvisats. • A les 12, tant a port com a alta mar, es feien sonar les sirenes del vaixell; als grans ports (Barcelona, Gènova) l’efecte coral de totes les sirenes és espectacular. Loteria de Nadal a bord • Una tradició molt arrelada era comprar força loteria al darrer port espanyol abans de creuar oceans. • S’explica una anècdota destacada: - tota la tripulació compra un mateix número al port de Huelva - els toca un quart premi i, més endavant, fins i tot un segon premi a un altre vaixell - els dècims es converteixen en papers d’un valor enorme • A Porto Plata (República Dominicana), s’envia un alt càrrec del Banc d’Espanya per formalitzar l’entrega; molts tripulants, desconfiats, prefereixen guardar-se el bitllet ells mateixos. • La companyia acaba ascendint de categoria diversos tripulants afortunats, il·lustrant com la sort també pot aparèixer a alta mar. Begudes, piscines i costums socials a bord • Es relata el costum, especialment en climes càlids (Carib, Colòmbia), de prendre gin-tònics o rom amb refresc a la piscina del vaixell després de dinar. • S’expliquen petits “protocols” de bar: - primer posar l’alcohol - després el refresc (tònica, Coca-Cola) - al final el gel i la llimona • Es destaca el rom de Caldas de Colòmbia com un dels millors roms per acompanyar aquestes estones. 7. Desembre amb reflexió: solidaritat i mar • En el tram final, a l’espai Paraules de Mar, es proposa “Un Nadal per reflexionar”. • Després de la cançó El desembre congelat, es contraposen llum i festa amb silenci i fred dels qui no tenen res. • Es recorda: - les persones que passen gana - els qui viuen la mar com a ruta migratòria i de risc, no com a joc o oci “La mar, que per a alguns és joc i alegria, per altres és travessia i espera.” • Es posa el focus en els qui emigren per mar buscant un lloc segur, calor, sostre i família, i en la duresa de la seva travessia. • El missatge central convida a: - solidaritat, acollida i empatia - fer que la comunitat sigui com una platja que acull les onades, un refugi per a tothom • Es reivindica que Desembre és temps de Nadal, però també de recordar els altres, de compartir i de fer del poble i de la costa un lloc on ningú no se senti sol. 8. Tancament • El programa es tanca desitjant haver passat una estona entretinguda parlant de mar, platges, patrimoni, persones i de la singularitat de Vilassar de Mar. • Es clou amb la fórmula marinera: “Bona proa, bona mar i bon vent!”, reforçant la identitat marinera del programa i del municipi.
