Ran de mar
Ran de mar
Programa

Ran de mar

Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.

Presentat perAgustí Martin·Divendres · 09:00 - 10:00 ·Dissabte · 10:00 - 11:00 ·Dijous · 20:00 - 21:00 ·177 episodis
RSS

episodis

25-36 de 177
  • 58'

    #154 - Minves de gener, cuina d'hivern i memòria del Colmado Gelpí

    Exploració del patrimoni marítim i social de Vilassar de Mar L'episodi d'avui de Ran de mar, emès a Vilassar Ràdio, realitza un viatge exhaustiu per la cultura marinera, la gastronomia estacional i la història local del municipi. Fenòmens naturals i tradició marinera Es detalla el fenomen de les minves de gener, una baixada del nivell del mar (entre 10 i 40 cm) provocada per les altes pressions anticiclòniques. • Impacte en la pesca: Els pescadors del segle XIX utilitzaven aquest període per al manteniment de les barques. • Cultura i literatura: Es destaca el poema "Les minves de gener" de Joan Maragall com a reflex de la joia i l'esperança vital. Gastronomia d'hivern: El Rancho Bord En Joan Martín presenta una guia sobre les verdures de temporada, fonamentals per aportar vitamines i fibra durant els mesos freds. • Verdures protagonistes: S'analitzen les bledes, l'hàpid (essencial per l'escudella), els bròquils, les coliflors i les carxofes. • Consells de cuina: Recomanacions per fer bledes arrebossades, faves a la catalana amb botifarra negra i el reaprofitament de les fulles de col per fer farcellets. Memòria Històrica: El Colmado Gelpí A la secció Fem Poble, s'entrevista a Josep Maria Gelpí, fill de l'emblemàtic botiguer Geroni Gelpí. La xerrada recupera l'atmosfera de les botigues de queviures dels anys 50 situades prop de la plaça de l'Ajuntament. • La llibreta de fiar: Un sistema basat en la confiança mútua on els veïns pagaven quan cobraven el salari setmanal. • Dinamisme cultural: Es recorda com en Geroni organitzava ballades de sardanes els dijous al vespre, finançades amb aportacions dels estiuencs de Barcelona. Històries de Mar: El naixement d'una nau Es descriu el procés simbòlic i tècnic de construcció d'una embarcació a l'edat mitjana, equiparant les fases del vaixell amb les de la vida humana: "La concepció equivaldria al contracte de construcció, la gestació al procés a l'escar, i el naixement seria la benedicció i la varada." Es detallen les tres primeres etapes tècniques: el contracte davant de notari, la preparació de l'escar i la col·locació de la carena (quilla) i la quaderna mestra.

  • 59'

    #153 - Mimes de gener i memòria del Colmado Gelpí

    Les mimbes de gener: El batec del mar a l'hivern L'episodi comença amb una anàlisi profunda de les mimbes de gener, un fenomen natural mediterrani en què el nivell del mar baixa notablement a causa de les altes pressions anticiclòniques. Impacte en la vida marinera • La baixada de les aigües (entre 10 i 40 cm) deixava al descobert roques i algues, moment que els pescadors aprofitaven per collir mol·luscs i fer el manteniment de les barques. • Existia una barreja de prudència i superstició: unes mimes irregulars podien ser el preludi de temporals, mentre que una mar plana era vista com una oportunitat per a la captura. • Culturalment, el fenomen va inspirar autors com Joan Maragall, que va dedicar un poema a les calmes d'aquesta època de l'any. Ranxo Bord: Verdures i cuina d'hivern En la secció de gastronomia, es repassen els ingredients que aporten energia i nutrients durant els mesos més freds, posant èmfasi en el producte de temporada. • Bledes i espinacs: Receptes tradicionals com les bledes arrebossades o els espinacs a la catalana amb pinyons i panses. • Crucíferes: La importància del bròquil i la coliflor en la dieta marinera, recordant com se'ls anomenava arbolitos a bord dels vaixells. • Culinària local: Es parla de les carxofes a la brasa i les faves primerenques, tot reivindicant la pèrdua de la estacionalitat en favor de productes que vénen de lluny. Històries de Mar: El naixement d'una nau Es detalla el paral·lelisme entre la vida d'una persona i el procés de construcció d'un vaixell a l'època medieval i moderna. • El procés començava amb el contracte de construcció (concepció), seguit del muntatge de l'estructura a l'escar (gestació). • El bateig religiós i la primera varada marcaven el naixement oficial del vaixell, un moment crític per comprovar la seva estabilitat i la perícia del mestre d'aixa. Fem Poble: El Colmado Gelpí Josep Maria Gelpí recorda la botiga familiar de queviures que va ser un punt neuràlgic de Vilassar de Mar des de la postguerra fins al canvi de mercat municipal. "Estaria més content si et quedessis a comprar" Anècdotes de la botiga al carrer Sant Joan • El seu pare, en Geroni Gelpí, no només despatxava gènere del Born, sinó que era un dinamitzador social que organitzava ballades de sardanes els dijous. • Es mantenia la tradició de la llibreta de fiar, on els clients pagaven en rebre el sou setmanal, demostrant la confiança mútua de la comunitat. • Històries sobre la màquina d'oli a granel i el seu famós telèfon (el número 29), un dels pocs que hi havia al barri.

  • 51'

    #152 - Ran de mar: Tren, Cuina de Bacallà i Gràfiques Costa d'Or

    Patrimoni, Cuina i Memòria Local a Vilassar de Mar L'episodi d'avui de Ran de mar a Vilassar Ràdio ens ofereix un recorregut que va des de la vulnerabilitat de les infraestructures ferroviàries fins a la nostàlgia de les impremtes tradicionals, passant per la gastronomia de quaresma. La Via del Tren: Entre el Paisatge i la Vulnerabilitat El programa analitza la situació de la línia ferroviària que connecta Vilassar de Mar i el Maresme amb Barcelona, destacant el seu valor panoràmic però també el seu gran risc estructural. • Erosió costanera: Les llevantades i els temporals impacten directament sobre els talussos, obligant a inversions constants en manteniment. • El dilema del traçat: Existeix un debat històric sobre si cal mantenir la via arran de mar o traslladar-la a l'interior per garantir la seguretat i sostenibilitat davant el canvi climàtic. Gastronomia: L'Arròs de Bacallà Al segment Ranxo a Bord, es detalla la preparació d'un plat d'origen humil que ha esdevingut una joia gastronòmica. Claus del plat: • Elaborat amb bacallà desalat, un grapat de cigrons i, opcionalment, verdures de temporada com bròquil o pèsols. • Es menciona la variant d'Alacant i Múrcia coneguda com a arròs amb crosta, afegint ou batut al final. • Context històric: El bacallà era un producte econòmic al segle XIX degut a les dures condicions de pesca a llocs com Terra Nova, però ha pujat de preu per la seva escassetat. Memòria històrica: La Coca de Mataró i les Tavernes Es recorda la importància de les antigues tavernes de Vilassar de Mar, com Can Mai Tanca, espais de socialització essencials per a pescadors i pagesos. A més, s'explica la fascinant història de la Coca de Mataró: "És una de les representacions tridimensionals de nau medieval més antigues que es coneixen a Europa." Actualment, aquesta peça original d'alt valor patrimonial es troba al museu de Rotterdam, malgrat els intents per recuperar-la. Fem Poble: L'era de les impremtes amb Albert Tardà L'entrevista central ens apropa a la història de Gràfiques Costa d'Or (Can Tardà). Albert Tardà explica la transició tecnològica del sector: • Tipografia de plom: Els inicis amb calaixos de lletres i composició manual que requeria hores de feina. • Evolució: El pas per la multicopista, l'offset i finalment la impressió digital. • Impacte local: La impremta era vital per a la pagesia i els negocis locals, imprimint des de talonaris per a la flor fins al full dominical de la parròquia.

  • 51'

    #151 - Homentatge a Tomàs Mayor i la història dels alacantins a Vilassar

    Homenatge a Tomàs Mayor Inimes L'episodi comença amb un sincer tribut a Tomàs Mayor Inimes, figura clau de la comunitat que va morir recentment. Es destaca la seva trajectòria vital com a fill d'immigrants de la Vila Joiosa i el seu profund compromís amb el teixit social i cultural de Vilassar de Mar. • Va néixer l'any 1931 i va créixer en una família humil vinculada a la pesca. • Va ser una persona molt activa a L'Ateneu i la Coral Englantina. • Va ocupar el càrrec de primer tinent d'alcalde en dues ocasions i va participar en l'agermanament amb l'Alguer. "Tomàs va ser un pou de saviesa, fidel als seus principis i una persona de bon cor." El Rancho a Bord: Tradició Culinària Marinera En Josep Bou, pescador d'Arenys de Mar, comparteix la seva experiència sobre la vida i l'alimentació a les barques de baixura. Els àpats a la barca • El menjar es basava en el producte de quilòmetre zero: el peix fresc acabat de pescar. • Es cuinaven plats com l'arròs a banda, la fideuà o el pop amb allioli. • El ritual de cuinar començava cap a les 12 del migdia, aprofitant els moments entre les feines d'arrossegament. Memòria Històrica: Els Alacantins a Vilassar Es realitza una anàlisi detallada de la immigració provinent de la província d'Alacant (Marina Baixa i Marina Alta) a principis del segle XX. • Motius de l'emigració: La sobreexplotació pesquera i la cerca de noves oportunitats a Catalunya. • Aportacions culturals: Van portar millores tècniques en l'arrossegament i l'ús de les almadraves. • Vocabulari i gastronomia: Introducció de termes com aixida o llengado, i plats com el pop sec i les salaons. Espai Fem Poble: Calçats Multor Entrevista a la Montse Fos, continuadora de l'emblemàtica sabateria Calçats Multor de la Riera d'en Cintet (carrer de Sant Joan). • El negoci va ser fundat per en Joan Moltor, també d'origen alacantí, als anys 20. • Es recorda l'ambient comercial del carrer de Sant Joan i anècdotes curioses, com el famós mico de drap que decorava l'aparador. • El tancament per jubilació l'any 2023 va marcar el final d'un segle d'història comercial familiar. Curiositats Locals i Paraules a Mar • Cala Toia: Es descobreix que les capelletes de Sant Antoni de Calatoia i la Mare de Déu del Barat servien de senyals per al petit contraband. • Temporal de llevant: El programa clou amb una reflexió poètica sobre el clima hivernal al Maresme.

  • 54'

    #150 - Ran de Mar: El Far de Calella i Memòria de Vilassar

    Benvinguda al primer programa de 2026 En aquesta nova edició de Ran de Mar a Vilassar Ràdio, el capità Agustí Martín ens introdueix en un viatge pel patrimoni marítim i comercial. La principal novetat d'aquest any és la secció Fem Poble, un espai de nostàlgia dedicat a recordar els establiments emblemàtics de Vilassar de Mar que han tancat les seves portes. El Far de Calella: Símbol del Maresme Ubicat sobre un penya-segat, el Far de Calella és conegut per ser el far en actiu més antic de Catalunya (inaugurat el 1859). Les dades clau discutides inclouen: • Història: Construït sobre una antiga torre de vigilància contra pirates per l'enginyer Marià Parellada. • Evolució tècnica: Va passar de cremar oli d'oliva i parafina a ser electrificat el 1927. • Abast: Els seus senyals lluminosos arriben fins a 35 milles nàutiques. • Cessió municipal: Des de 2009, l'edifici acull un centre museístic gràcies a un acord amb l'autoritat portuària. Gastronomia Marinera: El Lluç En Joan Martín ens apropa a les qualitats d'aquest peix blanc tan preuat a la cuina catalana: • Característiques: Carn blanca, suau i de fàcil digestió, molt típica en dietes de convalescència. • Diferències de pesca: S'explica per què el lluç de palangre (o de pinxo) té millor textura i valor que el d'arrossegament. • Recepta: Es detalla l'elaboració del lluç a la basca (salsa verda), destacant que cal poc manipuleig per no desfer la carn. • Curiositats: La influència del corrent de Humboldt en la pesca a l'Amèrica del Sud i la conservació d'aquest peix. Història Local de Vilassar • Motius i personatges: L'origen del nom "Can Mèriques", vinculat a la família Reig i la seva fàbrica de calçat. • Telegrafia òptica: Història de la Torre de la Farinera (al Carrer Sant Pau o Doctor Mas Riera), que formava part de la xarxa de comunicació visual del segle XIX abans de l'arribada del telègraf elèctric. Fem Poble: Retorn al passat comercial Amb en Joan Valls, s'estrena aquesta tertúlia sobre la transformació del municipi: • Canvi urbà: Com el centre s'ha desplaçat del carrer Sant Joan cap al nord. • Oficis perduts: Recordatori de fusteries, ferrers i antics cinemes/teatres com l'Ateneu, l'Esbarjo o el Círcol. • Establiments de memòria: Referències a Can Bacedes, Can Romaguera o el desaparegut restaurant Palomares. "Aquest espai serà un viatge en la memòria dels que ja tenim una edat, un recordatori de gent i d'empreses que han format part de la nostra vida."

  • 56'

    #149 - Pesca al Mediterrani, escudella i Nadal mariner

    Visió general de l’episodi L’episodi de Ran de mar (a Vilassar Ràdio) combina actualitat i cultura marinera amb un to nadalenc: polèmica pels dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani, una secció gastronòmica molt pràctica sobre l’escudella i carn d’olla, memòria local a Vilassar de Mar (la Xata de la Madrava), un monogràfic sobre la tradició del pessebre al poble, i una entrevista sobre la Fira de Nadal del Port Vell de Barcelona. Tanca amb una peça musical (“El Caganer”) i una lectura poètica nadalenca. Temes principals 1) Actualitat: dies de pesca i acord europeu • Es contextualitza que la polèmica afecta sobretot la flota d’arrossegament (impacte sobre el fons marí i espècies de fondària). • Es recorda que l’objectiu de la Comissió Europea és reduir l’esforç pesquer per protegir poblacions com la gamba vermella i el lluç i millorar els ecosistemes. • Es descriu el paquet de mesures de compensació (malles més grans, portes pelàgiques, vedes més profundes) i que moltes ja s’havien aplicat. • Es detalla l’acord anunciat pel ministre Luis Planas: fins a 143 dies de pesca el 2026 per a l’arrossegament mediterrani, evitant una retallada extrema. "Partíem, deia ell, d'una proposta d'únicament 9 dies." 2) Gastronomia de bord: escudella i carn d’olla • En Joan Martín presenta l’escudella i carn d’olla com a plat central del Nadal a Catalunya i en destaca l’arrel històrica. • Explica una idea clau: no coure-ho tot alhora perquè cada carn i verdura té temps de cocció diferents. • Dona un mètode pràctic per a grans quantitats: fer servir bosses (tipus bosses de rentadora) per separar ingredients (ossos, porc, vedella, verdures, patates/col, pilotes), facilitant servei i control del punt. • Recomanacions destacades: • Escumar impureses i greix durant la cocció. • Afegir cigrons al principi si són crus (remull previ) o al final si són cuits. • Afegir botifarra negra al final per evitar que rebenti. • Coure galets grossos uns ~20 minuts (més que pastes petites). • Es comenten variacions familiars (gallina, botifarres, xai en algunes zones) i el maridatge amb vi negre potent. 3) Memòria local: la Xata de la Madrava • Es presenta la figura de la Llúcia (anys 1920), jove que ajudava a remendar sardinals a tocar de l’almadrava. • El relat posa l’accent en el seu caràcter (educada, somrient, atenta) i com el poble li atribuïa el sobrenom de la Xata de la Madrava. 4) Històries de Mar: el pessebre que “fa port” a Vilassar • Es reivindica el pessebre com una tradició que connecta generacions, memòria i identitat a Vilassar de Mar. • Es recorre l’origen històric (Sant Francesc) i l’evolució de materials: de fang (fràgil, artesanal) a plàstic (més resistent), sense perdre el significat. • Elements destacats del muntatge: • Construcció artesanal (casetes, estables), cel estrellat, aigua en moviment. • Importància de la il·luminació com a “far” narratiu i emocional. • Punts comunitaris: • El pessebre al carrer a la plaça de l'Església. • L’exposició a la Sala Roger Carreu, amb creacions tradicionals i innovadores. 5) Entrevista: Fira de Nadal del Port Vell de Barcelona • Josep Gurri explica l’origen del projecte (impuls per dinamitzar el Port Vell a l’hivern) i la voluntat que la fira tingui com a base el contingut social i territorial. • Oferta principal: • Activitats familiars i tallers vinculats al mar (nusos, professions portuàries). • Obertura de vaixells i “realitats portuàries”: Santa Eulàlia, patrullera dels Mossos d'Esquadra, remolcador de salvament marítim, i Open Arms. • Atraccions: carrusel antic, trenet, pista de gel, baixada de trineus, barco temàtic, i la Nòria com a icona visible. • Organització: • Equip base anual reduït que escala fins a uns 90 treballadors per Nadal. • Agenda escènica molt extensa (música, dansa, presentacions) amb alta demanda. • Reptes: la meteorologia (pluja/vent) i el caràcter de “cursa de fons” d’un esdeveniment de 40 dies. Tancament i to final • Segment musical amb “El Caganer” i lectura nadalenca (Miquel Martí i Pol), amb comiat del programa i cançó final. "Amb el Nadal ja a port... alcem les veles al bon humor..."

  • 1h

    #148 - Nadal a Vilassar de Mar: tradicions i mar

    Panorama general de l’episodi L’episodi de Ran de mar gira al voltant del Nadal a Vilassar de Mar i al món marítim. Es combinen records locals, història, gastronomia i vivències marineres, sempre amb la mirada posada en la comunitat vilassarenca i en la mar com a fil conductor. 1. Com arriba el Nadal a Vilassar de Mar Ambient, llums i comerç local • Es descriu el Nadal com una onada que arriba a poc a poc: llum, aromes i vida als carrers. • L’encesa de l’arbre i les llums a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar dona el tret de sortida a les festes. • Hi participen famílies senceres i el Consell d’Infants, que expressa desitjos com la pau mundial i la salut. • Els carrers del centre es transformen amb garlandes, estrelles i arcs lluminosos, creant un ambient que convida a passejar-hi encara que bufi el llevant. • El comerç local s’implica amb aparadors decorats i un missatge clar: “fer poble” vol dir també comprar a casa i saludar els veïns. Fira de Nadal i activitats • A la plaça Tarradellas s’hi celebra la Fira de Nadal, amb més de 40 paradetes: - decoració nadalenca - artesania i bijuteria - dolços i foodtrucks • Hi ha actuacions musicals, dansa i contacontes, a més del tradicional trenet de la fira de Nadal per a les famílies. Teatre, cultura i tradició • El Nadal també és cultura: - lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra - representació dels Pastorets a càrrec de La Tropa Teatre a l’Ataneu • Els Pastorets són descrits com a part del patrimoni emocional dels vilassarencs: - barreja d’humor, dimonis, àngels i música - continuïtat generacional d’actors veterans i joves “Un Nadal sense pastorets no seria un Nadal.” Tió, àpats i Cavalcada de Reis • El Tió té un paper fonamental: - visita la plaça de l’església, escoles i llars d’infants - els infants canten, piquen i esperen petites sorpreses - es reivindica com una festa de comunitat, caliu i imaginació • S’enumeren els inacabables àpats de les festes: esmorzars, dinars i sopars d’empresa, Nit de Nadal, dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, vigília i dia de Reis. • La Cavalcada de Reis del 5 de gener és un dels moments més emotius: - carrers plens d’il·lusió, carrosses i música - caramels que volen i patges que saluden - arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar • Es remarca la sensació que, almenys per una nit, “la màgia encara existeix i es passeja sense pressa pels carrers del poble”. • Conclusió d’aquest bloc: el Nadal a Vilassar de Mar és una combinació de tradició i innovació, carrer i intimitat, memòria i futur, que “fa poble” i escalfa l’hivern. 2. Gastronomia marinera i de Nadal: el capó rostit Origen i particularitats del capó • El capó s’explica com una exquisitesa de la cuina catalana i mediterrània, plat clàssic de Nadal. • Històricament, a l’edat mitjana, era una peça de gran prestigi, reservada a noblesa i determinats monestirs. • Es detalla el procés: - el capó és un pollastre castrat cap a 1–1,5 kg - després només menja i dorm, engreixant-se - aconsegueix una carn grossa, greixosa i molt delicada • Es comparen altres aus de festa: pollastre de pagès, gall d’indi, polarda, pintada i galls de pota negra (del Prat, del Penedès). Recepta detallada de capó farcit al forn Preparació de l’au • Comprar el capó ben net en una carnisseria especialitzada. • Deixar pell al coll per poder-lo cosir i que no s’escapi la farsa. • Eliminar restes de ploma i borrissol amb flama o bufador. • Salar i empebrar per dins i per fora. La farsa (farciment) • Base clàssica: - carn de porc picada passada per la paella - botifarra (d’ur tallada a rodanxes) - prunes, orellanes, figues seques rehidratades amb conyac, brandi o vi ranci - pinyons • Variants possibles: afegir-hi peres, pomes, castanyes. Farcir i cosir • Omplir amb cura la cavitat interior del capó. • Cosir l’obertura amb fil de cuina. • Lligar potes i ales per aconseguir una bona presentació al plat. Cocció al forn • Safata de forn amb: - brou de pollastre - una o dues copes de brandi • Forn preescalfat a 180 °C, cocció aproximada de 3 hores. • Cada 15–20 minuts cal regar el capó amb els sucs de cocció per mantenir-lo hidratat. • Si es torra massa: - baixar temperatura - o tapar amb paper d’alumini Guarnicions i servei • Acompanyaments suggerits: - puré de castanyes - puré de patata • Per beure: cava de bona qualitat ben fred. - Es remarca que un cava bo perd molt si no és servit prou fresc. Menjar de festa i excés nadalenc • Es recorda (citant Josep Pla) que antigament moltes famílies estalviaven tot l’any per fer un gran àpat per Nadal. • Àpats típics antics: - escudella i carn d’olla abundant - posteriorment, aus rostides (pollastre, ànec, polarda, capó…) • Es comenta, amb humor, que després de tanta escudella sovint “no hi ha gana” per al pollastre o el capó, que es reconverteix en canelons de Sant Esteve o en altres plats d’aprofitament. • També es parla del gall d’Índia com a carn barata avui, més present en talls que no pas sencer, i la seva vinculació amb el Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units. 3. La Tomasa i el món del peix a Vilassar de Mar • Es presenta la figura de Tomasa Galiana, muller del pescador Pere Linares Galiana, conegut com Pere de la Tomasa. • Tots dos eren originaris de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa. • La Tomasa venia a plaça el peix acabat de pescar amb la barca Segona Vencedora. • Si li sobrava peix, recorria els carrers del poble amb un carret, una panera i les balances, anunciant la mercaderia amb el seu accent valencià característic. • El record de la Tomasa serveix per evocar el passat mariner i comercial de Vilassar de Mar i l’ambient humil però viu de la venda de peix tradicional. 4. Nadals al segle XIX a Vilassar de Mar (i a Catalunya) Context i preparatius • Es convida l’oient a imaginar pobles petits, carrers de terra, cases de pedra, llum d’espelmes i oli, fred entrant pels portals. • El Nadal començava uns dies abans amb l’arribada de felicitacions i postals: - al principi, cartes epistolars senzilles - a partir de la segona meitat del segle XIX, postaletes il·lustrades • Les primeres postals, influenciades pel món anglès i francès, mostraven paisatges nevats, angelets, grèvol i escenes religioses. • La canalla escrivia el vers de Nadal que llegiria a la família durant l’àpat. Celebració senzilla i religiosa • Es destaca que el Nadal del segle XIX era molt menys comercial i lluminós que avui: - festa religiosa i familiar - marcada per silenci, senzillesa i fe • Decoració de les llars amb branques de pi, galzeran, boix grèvol. • Presència del pessebre com a element central: - figures de fang (Jesús, Josep, Maria, bou, vaca, pastors) - caganer com a figura ja popular • Es subratlla el ritual de collir molsa al bosc, amb el fred i l’olor de sòl humit, com a record d’infantesa. Tió, Missa del Gall i dinar de Nadal • El Tió ja forma part de la tradició: - tronc del bosc que es porta a casa - s’alimenta amb peles i escorces - la nit assenyalada “caga” nous, figues, caramels i alguna joguina senzilla. • La Missa del Gall és un dels moments centrals: - sortida de nit amb fanalets d’oli - església plena d’olor de cera, humitat i cant - ambient de recolliment, sense grans sopars de gala • Després de la missa, tothom anava al llit; el gran àpat era el dinar de Nadal. Menjar i desigualtats socials • A les cases humils: - escudella senzilla amb patates, col, cigrons i algun tros de porc - pa negre i vi aspre • A les famílies benestants: - gall rostit - sopa més rica - dolços com torrons artesans i neules • El Nadal era un petit luxe enmig d’un any dur de feina i fred. • El dia de Sant Esteve es menjava el que havia sobrat, amb plats d’aprofitament. Els canelons encara no eren tan centrals com avui. • Es resumeix aquest Nadal com “cases fredes però cors calents”, amb valors que encara perduren: pessebre, tió, Nadales, trobades familiars i llargues sobretaules. 5. Reis d’Orient al segle XIX Una festa íntima i domèstica • Es descriu la vigília de Reis com un moment d’espera ansiosa per la canalla, però molt més íntim que les cavalcades actuals. • Dimensió principalment religiosa: missa, representacions senzilles i pastorets sobre l’adoració dels Reis. Rituals infantils i regals • La nit del 5 de gener els nens: - deixaven les sabates al balcó o al costat del foc - posaven palla i aigua pels camells • Els regals eren modestos: - dolços - fruita seca - peces de roba - petites joguines de fusta • El carbó servia com a advertiment simbòlic per qui s’havia portat malament. Sense grans cavalcades • Gairebé no hi havia cavalcades com les d’avui: - Reis representats de manera senzilla - sovint anaven a cavall de pagesos locals - els nens els esperaven amb fanalets encesos • El tortell de Reis ja hi era, tot i que menys estès: - la fava ja decidia qui pagava el tortell - comença a aparèixer alguna figureta sorpresa • El Dia de Reis tanca el cicle de festes nadalenques amb alegria i convivència familiar. 6. Nadals a bord de vaixells mercants Embarcar o desembarcar per Nadal • L’entrevista amb Joan Martín gira sobre com viure el Nadal lluny de casa, en vaixells mercants a finals del segle XX i inicis del XXI. • Es contrasta la gran alegria de desembarcar poc abans de Nadal i tornar a un Vilassar de Mar guarnit, amb la tristesa d’embarcades d’última hora (fins i tot el dia de la Loteria). Nadal als ports del nord d’Europa • Als països del nord (Hamburg, Bremen…): - mercats de Nadal que comencen molt abans (fins i tot al novembre) - però tanquen just abans de Nadal, de manera que el dia 24–25 gairebé no hi ha parada ni festa al carrer • Diferències culturals: - allà es concentra la celebració en la Nit de Nadal (Nochebuena) - aquí el gran àpat tradicional era el dinar de Nadal i també Sant Esteve Vi calent i gastronomia europea • Es descriu el vi calent (Glühwein) típic del nord d’Europa: - vi afruitat amb llimona, taronja - espècies: canyella, nou moscada - es valora com a molt adequat per combatre el fred. • Als mercats de Nadal hi abunden salsitxes, porc rostit, cervesa i altres productes carnis. Ports llunyans: calor i contrastos • Quan el Nadal es passa a ports de Sud-amèrica o zones càlides (Perú, Brasil, Nova York): - resulta xocant veure carrers plens d’adorns nadalencs amb calor estiuenca • El cuiner o el ship chandler (proveïdor del vaixell) aprofita el darrer port europeu per carregar tot el necessari per un bon àpat de Nit de Nadal: - peix, bacallà, pollastre de pagès - marisc i beguda de qualitat Provisions, menús i beguda a bord • Tradicionalment, en els vaixells hi havia beguda alcohòlica de molta qualitat (Marquès de Riscal, Marquès de Murrieta, Paternina, San Asensio, caves Freixenet i Codorníu, whiskies, conyacs, roms de primera), comprada en règim d’entrepôt (sense impostos). • Avui dia, però, moltes companyies apliquen polítiques d’alcohol zero per seguretat en la navegació. • Es recorda que anys enrere el conveni col·lectiu preveia ¾ de litre de vi per tripulant i dia, cosa avui impensable. Ambient nadalenc navegant • Fins i tot quan s’era en plena mar, hi havia ambient de Nadal: - decoració del menjador d’oficials i de marineria amb boles i guarniments guardats d’any en any - tasca de decoració sovint assignada als alumnes de nàutica • Horaris condicionats per les guàrdies de navegació (4–8, 8–12, 12–4), de manera que els àpats de festa s’esglaonen. • Tant per Nadal com per Cap d’Any es feien àpats complets: - aperitiu, vermut, primer i segon plat - postres, torrons i fruita seca Cap d’Any, cava i sirenes • Per Cap d’Any: - a les 12 de la nit, brindis amb cava (normalment Freixenet o Codorníu) al pont de navegació - tothom hi pujava, fossin 15 o 20 persones • Es recorda l’ús de coets i bengales caducats la Nit de Cap d’Any des dels alerons del pont, com si fossin focs artificials improvisats. • A les 12, tant a port com a alta mar, es feien sonar les sirenes del vaixell; als grans ports (Barcelona, Gènova) l’efecte coral de totes les sirenes és espectacular. Loteria de Nadal a bord • Una tradició molt arrelada era comprar força loteria al darrer port espanyol abans de creuar oceans. • S’explica una anècdota destacada: - tota la tripulació compra un mateix número al port de Huelva - els toca un quart premi i, més endavant, fins i tot un segon premi a un altre vaixell - els dècims es converteixen en papers d’un valor enorme • A Porto Plata (República Dominicana), s’envia un alt càrrec del Banc d’Espanya per formalitzar l’entrega; molts tripulants, desconfiats, prefereixen guardar-se el bitllet ells mateixos. • La companyia acaba ascendint de categoria diversos tripulants afortunats, il·lustrant com la sort també pot aparèixer a alta mar. Begudes, piscines i costums socials a bord • Es relata el costum, especialment en climes càlids (Carib, Colòmbia), de prendre gin-tònics o rom amb refresc a la piscina del vaixell després de dinar. • S’expliquen petits “protocols” de bar: - primer posar l’alcohol - després el refresc (tònica, Coca-Cola) - al final el gel i la llimona • Es destaca el rom de Caldas de Colòmbia com un dels millors roms per acompanyar aquestes estones. 7. Desembre amb reflexió: solidaritat i mar • En el tram final, a l’espai Paraules de Mar, es proposa “Un Nadal per reflexionar”. • Després de la cançó El desembre congelat, es contraposen llum i festa amb silenci i fred dels qui no tenen res. • Es recorda: - les persones que passen gana - els qui viuen la mar com a ruta migratòria i de risc, no com a joc o oci “La mar, que per a alguns és joc i alegria, per altres és travessia i espera.” • Es posa el focus en els qui emigren per mar buscant un lloc segur, calor, sostre i família, i en la duresa de la seva travessia. • El missatge central convida a: - solidaritat, acollida i empatia - fer que la comunitat sigui com una platja que acull les onades, un refugi per a tothom • Es reivindica que Desembre és temps de Nadal, però també de recordar els altres, de compartir i de fer del poble i de la costa un lloc on ningú no se senti sol. 8. Tancament • El programa es tanca desitjant haver passat una estona entretinguda parlant de mar, platges, patrimoni, persones i de la singularitat de Vilassar de Mar. • Es clou amb la fórmula marinera: “Bona proa, bona mar i bon vent!”, reforçant la identitat marinera del programa i del municipi.

  • 56'

    #147 - Nadal, memòria marinera i veus de Vilassar

    Introducció i estructura del programa Ran de mar és l’espai de Vilassar Ràdio on es troben la mar i el poble. En aquest episodi, el capità Agustí Martín proposa un viatge que combina memòria local, tradició marinera i Nadal: • La història d’En Bauxes i la Font d’Ambauixes • Els àpats de Nadal i la seva evolució a Catalunya i a Vilassar de Mar • El record del baler Maria Assumpta, últim gran baler català del segle XIX • Una conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre Nadal al poble • Una breu prosa poètica sobre el final de la tardor i l’arribada de l’hivern 1. El cafè de popa: la Font d’Ambauixes i la figura d’En Bauxes 1.1. De font anònima a Font d’Ambauixes • A partir d’un fulletó de 2007 sobre una Passejada amb en Joan Roig, en Nan, per les fonts de Vilassar de Mar, Agustí recupera la memòria de les fonts del poble. • El 1983, en una primavera cultural, es fa un recorregut per totes les fonts per recuperar-ne els noms tradicionals i batejar les que no en tenien. • Una de les fonts sense nom era la del carrer de l’Arpella, instal·lada el 1899 per millorar l’accés a aigua potable. • El 1983, a proposta popular, aquesta font rep el nom de Font d’Ambauixes en homenatge a un veí molt singular. 1.2. Qui era En Bauxes? • Enric “Enriquilla” Bauxes, conegut com Ambauixes, neix el 1910 a Vilassar de Mar, a Can Bauxes. • De jove aprèn l’ofici de flaquer i el practica durant molts anys. “L’Enriquilla, Ambauixes, va ser una persona lliure en un país encotillat.” • Casat i amb una filla, el matrimoni fracassa; es separa, la filla queda amb la mare i ell es queda sense casa en una època en què el divorci no era socialment acceptat. • Profundament afectat, abandona la feina i se’n va a viure a: - Primer, a les restes d’un fortí de la platja - Després, a una mena d’iglú fet de canyes i plàstic davant l’estació del tren • Les mares i temporals sovint li destrossen la barraca i l’obliguen a reconstruir-la; de nit es refugia al vestíbul de l’estació. 1.3. Una vida de mar i dignitat • Viu del peix que pesca amb una canya molt rudimentària, sense rodet, amb boia i fil fet de retalls de pèl de cuca reutilitzats. • Només pesca el que necessita, sense afany d’acumular. • Utilitza com a esquer: - Cucs de regaló que captura amb un clot fet amb els peus - Musclos de roca - Cargolins de la Riera de Cabrils • Amb un tros de mitja de dona lligava muscló o cargolí a l’ham. Era un gran pescador: mai li mancaven daurades, mabres i sards. 1.4. La rutina diària i el vincle amb la font • Al migdia plegava la pesca, creuava via i N-II i anava a netejar el peix a la font del carrer Arpella, que després portaria el seu nom. • Tenia clients fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal; venia el peix a preu molt raonable, només per cobrir el mínim per viure. • Mai no acceptava almoines ni regals, mantenint una dignitat molt marcada. 1.5. Imatge i percepció del personatge • Vestia sempre igual, estiu i hivern: - Americana fosca i gastada - Pantalons vells subjectats amb cordills - Boina d’on sortien cabells canosos • La seva pell molt bruna i aparença podien espantar la canalla, però el poble sabia que no feia mal a ningú i simplement vivia a la seva manera. • Mor el 13 de novembre de 1977, amb 67 anys. • El bateig de la font com a Font d’Ambauixes (1983) és un acte de reconeixement popular a una vida marginal però respectada i lliure. 2. Ranch oberta: preparatius de Nadal i cuina tradicional 2.1. El Nadal al poble i el ritual de comprar • S’acosten les festes i a Vilassar de Mar els dies previs al Nadal són viscuts amb pressa i il·lusió. • Els carrers s’omplen de llums, els aparadors de regals i decoracions, i el mercat municipal i les botigues locals es converteixen en epicentre de la tradició. • Anar a comprar és molt més que una gestió: és un ritual comunitari. Passejar entre peix fresc, marisc, verdures i fruits secs connecta amb una manera de viure heretada de generacions. 2.2. Costos i pressupost nadalenc • El Nadal impacta fortament en el pressupost familiar: - El peix i el marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…) poden duplicar el preu respecte la resta de l’any. - Les millors peces de carn i embotits per a l’escudella també pugen, sobretot si són de qualitat o artesanals. - Els torrons i postres tradicionals poden variar molt de preu segons marca, origen i qualitat. • Per contenir la despesa, moltes famílies: - Planifiquen amb antelació - Compren productes setmanes abans aprofitant ofertes - Congelen peix i marisc per assegurar qualitat sense pagar els pics més alts. 2.3. L’escudella i carn d’olla: cor de la taula de Nadal • L’escudella i carn d’olla es presenta com a plat estrella de la tradició catalana: - Combina carns (pollastre o gallina, vedella, porc), verdures (patata, col, pastanaga…) i embotits. - Es cou lentament en una gran olla, creant un brou molt ric. - Al final, es separa el brou (sopa d’escudella) de la carn i verdures (segon plat). • És un plat complet, nutritiu i ideal per al fred de Nadal. • La seva preparació és ritual i col·lectiva: - Grans i petits tallen verdures, netegen la carn i controlen el brou. - Cada família té la seva recepta transmesa de generació en generació. • Aquest plat alimenta el cos i la memòria: cada cullerada evoca dinars de Nadal d’abans, olors de casa i de llenya. 2.4. Diversitat de plats de festa • El calendari de festes (Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis) obliga a buscar combinacions variades. • El peix i el marisc hi tenen un paper central: - Suquet de peix - Calamars farcits - Marisc a la planxa - Pollastre rostit i altres carns per completar la festa • Els postres es centren en torrons, però es destaquen també postres casolans i propostes que barregen cuina marinera i innovació. 2.5. Tradició, identitat i mestissatge del Nadal català • Es remarca que els àpats de Nadal són memòria, afecte i identitat, no només menjar. • El Nadal català s’ha anat barrejant amb tradicions foranes, sobretot des del segle XX: - Introducció de l’arbre de Nadal (influència centreeuropea). - Aparició del Pare Noel / Santa Claus, que conviu amb els Reis d’Orient i el Tió. - Incorporació de nadales internacionals adaptades al català. - Expansió de mercats de Nadal, llums comercials i decoració visual. • A la cuina, a torrons i neules catalanes s’hi sumen: - Polvorons andalusos - Panettone italià - Galetes i pastissos d’origen alemany (com Lebkuchen o Stollen). • El resultat és un Nadal híbrid on conviuen: - Tió i arbre - Pessebre i llums modernes - Reis i Santa Claus - Escudella i panettone A Catalunya, el Nadal no s’ha perdut, s’ha transformat: manté les arrels mentre obre portes al món. 3. Motius de Vilassar: la figura del senyor Vicentó 3.1. Origen i família • Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet contramestre, és conegut popularment com en Vicentó. • Es casa amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant tèxtil. A partir d’aquí és conegut com senyor Vicentó. 3.2. Indústria, habitatge i reconeixement públic • Als anys 1920 és un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates, iniciativa de fort component social. • El 1960, com a reconeixement, es dona el seu nom a la plaça de la Baratu, que fins llavors no tenia nom. 3.3. Can Vicentó i transformació urbanística • Al Pla de Locata (actualment integrat al nucli urbà) hi havia una explotació agrícola coneguda com Can Vicentó, vinculada a Vicenç Vila. • La casa de pagès encara existeix, però ara està mig ofegada per blocs de pisos i les terres de conreu han desaparegut. • Aquest cas exemplifica la transformació urbanística i la pèrdua de paisatge agrari al voltant de Vilassar de Mar i nuclis propers. 4. Històries de mar: el baler Maria Assumpta 4.1. Naixement d’un símbol marítim • El Maria Assumpta (Maria Sumta) és presentat com molt més que un vaixell: és un símbol de la tradició marinera catalana i, especialment, del passat marítim de Badalona. • Construït el 1858 directament a la platja, per encàrrec de l’armador Josep Isern (del Masnou) i obra del mestre d’aixa Nicolau Pica. • Es tracta d’un baler de fusta aparellat inicialment com a pollacra-goleta, amb dos pals i estructura robusta per a llargues travessies oceàniques. 4.2. Activitat comercial i adaptació al segle XX • Durant el segle XIX, el vaixell recorre principalment l’Atlàntic, connectant Catalunya i Amèrica i transportant tota mena de càrregues: - Teixits - Sal - Productes colonials - Mercaderies diverses • És testimoni de tempestes, calmes, ports actius i d’una marina mercant que avui ja és només record. • Al llarg del segle XX s’hi instal·la un motor, es van retirant els pals i el vaixell canvia de nom diverses vegades (Papita, Ciutat d’Inca), reconvertit en vaixell de motor per allargar la seva vida útil. 4.3. Salvament, renaixement i vaixell escola • Quan ja no podia competir amb els vaixells de ferro, els propietaris eivissencs pretenien vendre els motors i cremar el buc. • És adquirit pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que el rebenen Maria Assumpta i el dediquen a: - Charter (vaixell de lloguer) - Vaixell escola per a joves i aficionats a la navegació tradicional. • A inicis dels anys 80 és restaurat íntegrament recuperant l’esperit de baler clàssic. • Participa en regates de grans velers i trobades internacionals, arribant a ser considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món durant un temps. 4.4. El naufragi de 1995 i el seu impacte • El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), una avaria de motor el fa derivar cap a les roques. • El naufragi és tràgic: tres persones moren. • El buc s’enfonsa, però la història del vaixell ja havia esdevingut patrimoni de Badalona i de la memòria marítima catalana. 4.5. Memòria col·lectiva i divulgació • A Badalona, el record del Maria Assumpta s’ha consolidat com a patrimoni col·lectiu: - Construcció de maquetes i exvots - Plaça dedicada al vaixell, integrant el seu nom en la vida quotidiana - Activitats culturals, xerrades i conferències al voltant de la seva història • Les maquetes funcionen com a eina pedagògica per a noves generacions que no van veure mai el vaixell navegant. • Infants que juguen a la plaça Maria Assumpta creixen familiaritzats amb el nom i, amb el temps, poden descobrir-ne el significat històric. 4.6. Debat sobre patrimoni i últims balers • El 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, es va intentar portar el Maria Assumpta a la ciutat, però motius econòmics ho van impedir; hauria estat una gran atracció patrimonial. • A partir del segle XX, la irrupció dels motors fa que els balers: - Necessitin tripulacions grans - Depenguin del vent i siguin poc rendibles • Els últims balers de càrrega desapareixen de les rutes comercials. • Els vaixells propietat o comandats per vilassarencs desapareixen també. • Avui només queden alguns velers històrics o museu flotant, testimonis de la destresa marinera i del paper decisiu dels balers en la història marítima. • La desaparició d’aquests vaixells marca el final d’una època, però el seu llegat perdura en la memòria i la tradició marinera. 5. Entrevista: Jaume Cabot i el Nadal a Vilassar de Mar 5.1. Encesa de llums i Fira de Nadal • Agustí conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre com es viu el Nadal a Vilassar de Mar. • Destaquen la festa d’encesa de llums i de l’arbre de Nadal, tradició recent que fa uns 3–4 anys que es consolida: - Xocolata desfeta - Ambient de fred i carrer • El mateix cap de setmana té lloc la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas, amb parades i activitats. 5.2. Tradicions importades i futur del calendari festiu • Es reflexiona sobre com moltes tradicions actuals venen de fora, sobretot dels Estats Units: - L’encesa pública de llums - El Halloween, que conviu i fins i tot competeix amb la Castanyada • Jaume ironitza que en un futur acabarem celebrant també el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) amb capó, com ja s’ha fet amb Halloween. • Es comenta la tendència globalitzadora: als supermercats apareixen dolços d’arreu d’Europa, sovint més barats que els torrons de qualitat. 5.3. Els Pastorets: cor teatral del Nadal vilassarenc • Es parla amb entusiasme dels Pastorets: - Es representen el 26 de desembre (Sant Esteve) i el dissabte següent a l’Ateneu. - Hi participen grans, joves i canalla, i cada any hi debuten actors nous. • Es posa en valor la feina de La Tropa i altres entitats (com els nats del 51) que han mantingut viva la tradició fins poder celebrar el centenari dels Pastorets a Vilassar sense pràcticament interrupcions (excepte la Guerra Civil i la pandèmia de la Covid). • S’explica la gran feinada invisible: direcció, actors, tramoya, tècnics, so i llum. 5.4. Personatges i anècdotes dels Pastorets • Jaume ha fet pràcticament tots els papers dels Pastorets d’en Pàmies (excepte Naïm): - Papers còmics com En Jonàs - Papers foscos com Satanàs • Explica una anècdota: els nens que assagen mesos amb ell el coneixen perfectament, però el dia de l’estrena, vestit de Satanàs, no s’atreveixen a acostar-s’hi, encara que sàpiguen qui hi ha sota el maquillatge. • Es destaca la importància emocional dels Pastorets: per a molts, un Nadal sense Pastorets “no és Nadal”. 5.5. Records d’infantesa i tradicions familiars • Jaume i Agustí comparteixen records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de la Caixa Laietana (amb pessebres creatius, com un pa de pagès buidat i figures de plastilina). - L’alegria de treure les caixes del pessebre, les figuretes i la molsa (amb aquella olor humida associada al Nadal). - Pessebres fets a casa amb poques llums i un estel senzill, lluny de l’exuberància lumínica actual. • Jaume explica la tradició familiar actual: - Fer el pessebre la nit de Nadal, després de sopar fora, amb tota la família, posant nadales i gaudint del moment. • Agustí afegeix que aquest any el pessebre de l’Església de Sant Genís es farà davant del presbiteri i serà un pessebre mariner, amb xarxa, rems i pal de barca, integrant iconografia marinera local. 5.6. Pessebre i arbre, Tió, Reis i canvis en la religiositat • Tots dos coincideixen que són de Tió i de Reis, més que de Pare Noel. • Recorden els Tions compartits a cases d’amics (com a Can Fanxell) amb caramels per a tota la colla. • Parlen de la Cavalcada de Reis d’abans, amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües al revés i fanalets de LED). • Es declara que ara a moltes llars hi ha pessebre i arbre de Nadal, que conviuen sense problemes. • Es lamenta la pèrdua progressiva de la Missa del Gall com a gran trobada comunitària: - Abans s’omplia l’Església i hi havia gent fora. - Ara es fa més aviat i amb menys assistència, probablement perquè els sopars familiars es perllonguen. 5.7. Torrons, excés i saviesa popular • Parlen dels torrons preferits: - Jaume: sobretot xocolata i Xixona (gust que aprecia més amb l’edat). - Agustí proposa una combinació: ratafia molt freda amb trossets de torró de Xixona a la copa, com a postres excel·lents. • Es comenta la proliferació de sabors de torró moderns (vainilla, plàtan, licors, combinacions extravagants) i el fet que en sovint en sobren molts després de festes. • Es recorda una idea atribuïda a Josep Pla: per Nadal morien moltes persones grans de tant menjar, perquè no estaven acostumades a aquell excés de greixos i quantitat. • Tanquen avançant que en programes propers parlaran a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons. 6. Paraules de mar: final de tardor i promesa d’hivern 6.1. Cançó i to poètic • Sonen versos de “Agafar l’horitzó” de Txarango, que reforcen un missatge d’esperança, compromís i futur compartit: - Gent de mar, de rius i muntanyes - Construir un demà de vida i llibertat - “No volem fum, no volem dreceres” 6.2. Prosa anònima sobre novembre • Es llegeix una prosa anònima que descriu el final de novembre: La mar és més silenciosa, les fulles a terra dibuixen camins d’or i bronze, el vent fred porta els darrers sospirs de la tardor. • Tò clarament contemplatiu i reflexiu: - Novembre és moment de pausa i recolliment de la natura. - Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja batega la promesa de l’hivern. - El reflex del sol baix sobre les ones i el murmuri de la sal conviden a mirar enrere amb gratitud i endavant amb esperança. 6.3. Cloenda del programa • Agustí tanca recordant que encara queden moltes històries per explicar de: - La mar - Les platges - El patrimoni - Les persones - La singularitat d’un Vilassar de Mar “únic i irrepetible” • S’acomiada amb una salutació marinera plena de desig de futur compartit: Bona proa, bona mar i bon vent!

  • 56'

    #146 - Nadal, memòria marinera i vida a Vilassar

    Resum general del programa Aquest episodi de "Ran de mar" a Vilassar Ràdio combina memòria popular, patrimoni marítim català i tradicions de Nadal viscudes a Vilassar de Mar i arreu. El capità Agustí Martín condueix diverses seccions que van des d’un retrat íntim d’un personatge popular fins a la història d’un gran baler català i una conversa relaxada sobre com es viu avui el Nadal al poble. 1. Cafè de Popa – La Font d’en Bauixes i la vida d’un vilassarenc lliure La recuperació de les fonts de Vilassar de Mar • Es recorda una passejada guiada per les fonts organitzada el 1983, en el marc de la primavera cultural. • L’objectiu era recuperar els noms tradicionals de les fonts i batejar-ne les que no en tenien. • Una d’aquestes fonts, al carrer de l’Arpella, acabaria sent batejada com a Font d’en Bauixes. Qui era “en Bauixes” (Enriquilla)? • L’Enric, conegut com l’Enriquilla o en Bauixes, va néixer a Vilassar de Mar el 1910, a Can Bauixes. • De jove era flaquer (forner) i va exercir l’ofici fins a una edat força avançada. • Es casa, té una filla, però el matrimoni fracassa, es separa i es queda sense casa en una època en què això era molt mal vist. Vida a la platja i pesca artesanal • Després de la separació, abandona la feina i - Primer viu en les restes d’un fortí de la platja. - Després es construeix una barraca tipus iglú davant l’estació de tren, feta de canyes i plàstics. • Les nits de temporal dormia al vestíbul de l’estació; els cops de mar sovint li destrossaven la barraca. • Vivia de pesca artesanal: - Canya rudimentària, sense rodet, amb boia. - El fil era fet de retalls aprofitats. - Usava com a esquer cucs de regalí (buscant-los a la sorra amb els peus), musclos de roca i cargolins de la riera de Cabrils. • Pescava només el peix necessari (daurades, mabres, sards) i després el venia: - Netejava el peix a la font del carrer Arpella. - Tenia clientes fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal. - Venia el peix a preu raonable, sense afany de lucre. Dignitat i marginalitat • Sempre anava igual vestit, estiu i hivern: - Americana fosca gastada, pantalons vells amb cordills i boina. - Pell molt bruna, aspecte que espantava una mica la quitxalla. • Era respectat per la seva manera de viure: lliure, al marge d’un país “encotillat”. • Mai acceptava almoines ni regals; només volia el just per viure. • Mor el 13 de novembre de 1977, als 67 anys. • El 1983, per proposta popular, la font rep oficialment el nom de Font d’en Bauixes, com a homenatge a la seva figura. Idea clau: la Font d’en Bauixes és avui un record viu d’un vilassarenc lliure, que va fer de la platja i la pesca el seu refugi vital. 2. Rancho a bord – Preparar el Nadal: menjar, pressupost i tradició L’ambient nadalenc a Vilassar de Mar • Arriben les festes i el poble es transforma: - Llums de Nadal als carrers. - Aparadors plens d’objectes de regal. - El Mercat Municipal, les peixateries, carnisseries i botigues es converteixen en el cor de la tradició. • Fer la compra de Nadal no és només una necessitat, sinó un ritual comunitari que connecta amb generacions anteriors. L’impacte econòmic dels àpats • Productes estrella que encareixen el pressupost: - Peix fresc i marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…). - Millors peces de carn. - Carn per a escudella, embotits i productes artesanals. • Torrons i postres tradicionals: - Gran variabilitat de preus segons marca, origen i qualitat. - Representen una part important del pressupost global. • Productes locals (fleques i pastisseries) solen ser més cars que els industrials, però aporten autenticitat i sabor. Estratègies per gestionar el pressupost • Moltes famílies: - Planifiquen amb antelació les compres. - Adquireixen productes setmanes abans aprofitant ofertes. - Congelen el peix o compren directament producte congelat. • L’objectiu és mantenir: - Equilibri entre cost, sabor i tradició. - Àpats complets sense que el cost sigui excessiu. El plat central: escudella i carn d’olla • Es descriu amb detall el plat que cuinaran en un proper programa: - Brou fet amb pollastre o gallina, vedella, porc, verdures (patates, col, pastanaga…) i embotits. - Es fa una cocció lenta en una gran olla. - Al final se separa: - El brou → sopa d’escudella. - La carn i verdures → carn d’olla com a segon plat. • Característiques clau: - Plat complet i nutritiu, ideal pels dies freds. - Elaboració col·lectiva i familiar, grans i petits hi participen. - Cada família té la seva recepta pròpia transmesa de generació en generació. "L’escudella i carn d’olla és molt més que un plat: és un vincle amb la tradició i la comunitat." Varietat d’àpats nadalencs i mestissatge cultural • Les festes s’allarguen: Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis… • Això obliga a variar menús i buscar combinacions: - Suquet de peix. - Calamars farcits. - Marisc a la planxa. - Torrons i altres dolços com a postres. • Adaptació a la modernitat: - Plats mariners en racions petites per compartir. - Aperitius senzills (gambes a la planxa, suquet adaptat, postres casolanes) sense perdre l’essència. Influències estrangeres en el Nadal català • A partir del segle XX s’incorpora un Nadal híbrid: - L’arbre de Nadal, d’origen nòrdic. - Figures com Pare Noel / Santa Claus que conviuen amb els Reis d’Orient i el Tió. - Nadales internacionals adaptades al català. - Mercats de Nadal, grans llums als carrers i una decoració més comercial. • A la cuina: - Als torrons i neules catalans s’hi afegeixen polvorons andalusos, panettones italians, galetes i pastissos d’arreu d’Europa. • Missatge de fons: - El Nadal a Catalunya no s’ha perdut, s’ha transformat. - Conviuen arrels pròpies i influències de fora, i aquesta capacitat d’adaptació és part de la seva força. 3. Motius de Vilassar – El senyor Vicentó i la memòria urbana Qui era el senyor Vicentó? • Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet Contramestre. • Casat amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant. • Esdevé conegut arreu com a “senyor Vicentó”. Contribució social i reconeixement • A la dècada de 1920: - És un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates. - Aquest mèrit justifica que el 1960 es doni el seu nom a una plaça fins aleshores anònima: l’antiga plaça de l’Aparato passa a ser plaça de Vicentó. • Mor el 1963, als 89 anys. • Al Pla de l’Ocata, avui integrat al nucli urbà, hi havia una masia coneguda com Can Vicentó (masia encara existent però envoltada d’edificis). Idea clau: el record del senyor Vicentó mostra com la memòria urbana de Vilassar de Mar es construeix també a través de les places i masies que porten el nom de veïns destacats. 4. Històries de mar – El baler “Maria Assumpta”, memòria viva de Badalona Origen i construcció del vaixell • El Maria Assumpta (anomenat en el programa Maria Sumta) és presentat com a darrer baler català del segle XIX i símbol de la tradició marinera: - Construït el 1858 directament a la platja de Badalona. - Armador: Josep Isern, del Masnou. - Mestre d’aixa: Nicolau Pica. • Aparell original: - Pollacra goleta amb dos pals, estructura robusta per a llargues travessies oceàniques. Activitat comercial al segle XIX • Navegava per l’Atlàntic, connectant Catalunya amb Amèrica i altres ports. • Transportava: - Teixits. - Sal. - Productes colonials. - Diverses mercaderies que connectaven pobles i economies. • Va ser testimoni de: - Tempestes i calmes. - Ports plens de vida. - Una marina mercant avui gairebé desapareguda. Adaptació al segle XX i canvis de nom • Se li instal·la un motor, perd progressivament els pals i canvia diverses vegades de nom: - Navega com a Papita. - Més endavant com a Ciutat d’Inca. • Continua actiu com a vaixell de motor, allargant la seva vida fins gairebé finals del segle XX. • Quan ja no era competitiu, els propietaris eivissencs volien vendre els motors i cremar el buc. Salvament, restauració i renaixement • El vaixell és comprat pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que: - El reanomenen Maria Assumpta. - El destinen tant a vaixell de lloguer (charter) com a vaixell escola. • A inicis dels anys 80 es fa una restauració integral, recuperant el seu aspecte de baler clàssic. • Participa en: - Regates de grans balers. - Trobades internacionals. • Durant un temps, és considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món. El naufragi de 1995 • El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), pateix una avaria de motor i deriva cap a les roques. • El naufragi és tràgic: hi moren tres persones. • El vaixell s’enfonsa, però la seva història queda fixada a la memòria col·lectiva. El record del “Maria Assumpta” a Badalona • A Badalona, el vaixell es converteix en patrimoni col·lectiu i símbol del passat marítim: - Construcció de maquetes fidels que permeten entendre la seva silueta i ensenyar-lo a les noves generacions. - S’hi fan exvots i elements commemoratius. - Una plaça de la ciutat porta el seu nom. • Les maquetes no són només decoratives, sinó eines de transmissió de coneixement. • Diverses entitats i centres d’estudis: - Organitzen xerrades, conferències i activitats sobre la seva història. - Recorden tant el vaixell com les persones que hi van navegar i les que hi van perdre la vida. • Es recorda que per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 es va intentar portar el vaixell a Barcelona, però no va ser possible per motius econòmics. Fi d’una època de velers de càrrega • Amb el segle XX, els motors permeten navegar amb més seguretat i regularitat. • Els balers de càrrega deixen de ser rendibles: - Necessiten grans tripulacions. - Depenen del vent. • Els vaixells de càrrega propietat o comandats per vilassarencs desapareixen. • Només queden alguns balers com a vaixells històrics o museus flotants. Idea clau: el Maria Assumpta és un fil conductor per explicar el final de l’era dels grans velers de càrrega i la pervivència del patrimoni marítim a través de la memòria i la divulgació. 5. Entrevista – Nadal a Vilassar de Mar amb Jaume Cabot L’espai d’entrevista gira entorn de com es viu avui el Nadal a Vilassar de Mar, amb el director de Vilassar Ràdio, Jaume Cabot, com a convidat. Encesa de llums i fira de Nadal • Es parla de la festa d’encesa de l’arbre i dels llums de Nadal, tradició relativament recent (3-4 anys), amb: - Xocolata desfeta per als assistents. - Acte popular a la plaça. • El cap de setmana següent se celebra la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas (tot el dissabte i diumenge al matí). • Es destaca que moltes d’aquestes tradicions venen de fora, especialment del món nord-americà (encesa de llums, Halloween, etc.). Mestissatge de festes: Halloween, Tió, Reis i possibles futurs • Es comenta com Halloween ha anat substituint (o convivint amb) la Castanyada entre la canalla. • A les cases conviuen: - Pessebre. - Pare Noel. - Reis d’Orient. - Arbre de Nadal. • Jaume fa broma sobre el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) i augura que potser un dia també es celebrarà aquí, com ha passat amb Halloween. • Es menciona la tradició americana del president que indulta galls dindi, imaginant-la traslladada a una plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Els “Pastorets” i la Tropa • A Vilassar de Mar, els Pastorets són una peça clau del Nadal: - Es representen per Sant Esteve (26 de desembre) i el dia 27 a l’Ateneu. - Els fa la Tropa, amb participació de grans i petits. • Es destaca la gran feina tècnica i organitzativa: - Direcció d’actors i actrius. - Tramolla, tècnics, muntatge… - Necessitat de molta gent voluntària i coordinada. • S’explica que: - Un any es va estar a punt de no fer Pastorets. - Van ser salvats primer per la Tropa i altres anys pels Nats del 51, sempre en col·laboració. - Això va permetre celebrar el centenari dels Pastorets (cap any sense representació, excepte la Guerra Civil; la Covid arriba després del centenari). Records personals dels Pastorets • Jaume comenta que ha fet gairebé tots els personatges dels Pastorets (en versions diferents: Folch i Torres, Pàmies), excepte algun com el Naïm. • Gaudeix especialment amb: - Personatges còmics com Jonàs. - El Satanàs, que li ha donat moltes satisfaccions. • Anècdota: - Els nens i nenes que l’han vist assajar mesos, el dia de l’estrena no s’hi acosten quan el veuen disfressat de Satanàs, tot i saber perfectament qui és. Records d’infantesa: pessebres, Reis i concursos • Conversa sobre els records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de Caixa Laietana. - Fer pessebres amb creativitat (un pa de pagès buit, figures de plastilina…). - El moment emocionant de treure les caixes del pessebre a casa. - Anar a buscar molsa (amb la seva olor d’humitat que “feia olor a Nadal”). • Jaume destaca que la seva família sempre ha celebrat el Nadal igual, amb nens o sense, mantenint la tradició. • Els Reis d’Orient són la seva festa preferida: - Record de la cavalcada amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües del revés per agafar caramels). Nadal lluny de casa: la mar i els vaixells • L’Agustí explica com ha passat molts Nadals embarcat: - Sovint navegant, altres vegades en ports estrangers (Itàlia, Estats Units, etc.). - El cuiner comprava bon marisc, peix i carn a l’últim port per guardar-ho per Nadal. • Tradició a bord: - Per Nadal es podia beure vi i cava (anticament; avui l’alcohol està prohibit als vaixells de bandera espanyola). - Es feia celebració ja la Nit de Nadal (Nochebuena), diferent de la tradició més diürna catalana. - A vegades es feien trucades a casa, però eren molt cares i curtes. • També recorda Nadals a Nova York, amb carrers ja molt guarnits quan aquí encara no era habitual. • Reflexió sobre Nadal i professió marinera: - Tant ell com el seu pare van passar molts Nadals fora de casa. - Avui encara es fa un bon dinar de Nadal a bord, amb torrons i polvorons, tot i la prohibició d’alcohol i el gran canvi respecte del passat. Tió, Reis, pessebre i arbre • Preguntes creuades entre Agustí i Jaume: - De què són més: Tió, Reis o Pare Noel? - Coincideixen a dir que sobretot de Tió i Reis; Pare Noel hi és, però menys. • Record del primer Tió cagat en colla a Can Fanxell, preparat per en Cito Fanxell. • Sobre pessebre i arbre: - A casa de tots dos hi ha les dues coses. - El pessebre es fa cada any, a vegades una mica abans per gaudir-lo més temps. - Jaume explica la tradició familiar de fer el pessebre la nit de Nadal en arribar de sopar, sempre els quatre junts i amb nadales. Pessebre mariner a l’Església de Sant Joan • Es comenta la novetat d’enguany: - El pessebre parroquial a l’Església de Sant Joan es farà davant del presbiteri, sobre una plataforma. - Serà un pessebre mariner, amb xarxes, rems i un pal d’embarcació. - Les figures són molt grans i antigues; es recorda que el Sant Josep era conegut com “Sunsunegui” per semblança amb un jugador del Real Madrid d’abans. • L’exterior de l’església també tindrà pessebre, però el disseny és mantingut en secret fins a última hora. Arbres de Nadal, Espinelves i reciclatge • Es parla de la polèmica recurrent: - Tallar arbres naturals vs. arbres de plàstic. - S’explica que a llocs com Espinelves hi ha vivers dedicats a avets de Nadal, que després es reutilitzen o reciclen. La Missa del Gall, una tradició en retrocés • Record de la Missa del Gall a les 12 de la nit: - Antigament l’església era plena fins al punt de quedar gent fora. - Actualment hi va molt menys gent i sovint es fa més d’hora (a les 11). • Possible causa: - Proliferació de sopars de Nadal que s’allarguen fins tard. • Històricament, al segle XIX, la gent hi anava malgrat el fred i la manca d’il·luminació pública. Torrons, excés i canvi de gustos • Conversa sobre torrons preferits: - Jaume: de xocolata i de Xixona, i amb els anys cada cop li agrada més el de Xixona. • Agustí comparteix un postre recomanat: - Copeta de ratafia ben fresca (o amb glaçó) amb un tros de torró de Xixona a dins. • Es comenta l’evolució dels torrons: - Abans: bàsicament Xixona, Alacant i gema cremada. - Ara: gran proliferació de sabors (vainilla, banana, whisky, combinacions exòtiques, etc.). - Molts en sobren i acaben guardats mesos a la nevera. • Es cita Josep Pla, que ironitzava que per Nadal es moria molta gent gran de tant menjar, ja que no estaven acostumats a menjar tan abundantment. • Cloenda de l’entrevista: - S’anuncia que en propers programes parlaran més a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons. - Agustí agraeix la doble faceta de Jaume com a entrevistat i director de la ràdio. 6. Paraules de Mar – Prosa de final de tardor Després de la cançó "Agafant l’horitzó" de Txarango, es llegeix una prosa anònima que posa el to poètic i reflexiu final al programa. Imatge del final de novembre • La mar es presenta més silenciosa que mai. • Les fulles caigudes dibuixen camins d’or i bronze. • El vent fred porta els darrers sospirs de la tardor. Cicle de la natura i esperança • És un moment de pausa i recolliment de la natura. • Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja hi batega la promesa de l’hivern i de nous horitzons. • Novembre convida a: - Mirar enrere amb gratitud. - Mirar endavant amb esperança. Idea clau: la tardor que s’apaga i l’hivern que s’anuncia serveixen per connectar mar, temps i vida personal, en una metàfora de cicles i renovació. 7. Cloenda del programa • Agustí Martín tanca el programa recordant que: - Encara queden moltes coses per explicar. - L’objectiu és passar una bona estona parlant “de coses nostres”: del mar, les platges, el patrimoni, les persones. • Es reivindica la singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible. • Comiat amb els desitjos mariners clàssics: - Bona proa, bona mar i bon vent. Temes principals tractats • Memòria local de Vilassar de Mar: personatges com en Bauixes i el senyor Vicentó, fonts, masies i places. • Patrimoni marítim català: història del baler Maria Assumpta i el final de l’era dels grans velers de càrrega. • Tradicions de Nadal: - A Vilassar de Mar (encesa de llums, Fira de Nadal, Pastorets, pessebres, Tió, Reis…). - A bord dels vaixells i en altres països. • Economia i cultura alimentària nadalenca: escudella i carn d’olla, peix, marisc, torrons i postres. • Mestissatge cultural: convivència de tradicions catalanes amb influències nord-americanes i europees. • Cicles de la natura: tardor que s’acaba i hivern que comença com a metàfora de canvi i esperança.

  • 56'

    #145 - Mar de tardor, calamar i memòria pirata

    Resum general del podcast Aquest episodi de Ran de mar (a Vilassar Ràdio) proposa un viatge complet pel mar de tardor, la cuina del calamar, la memòria històrica de pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar, l’art del mosaic amb l’artista Miquel Ortega i Rectoret, i tanca amb un espai de llengua i humor dedicat als renecs del capità Haddock. 1. La mar de tardor al Maresme Canvi d’estació i paisatge marítim • Es descriu amb to literari com la mar de novembre canvia respecte l’estiu: colors més foscos, grisos i verdosos, una llum més baixa i un aspecte més seriós i reflexiu. • El mar es compara amb “un vell mariner que sap molt i parla poc”, que ja no crida ni busca protagonisme, sinó que murmura amb paciència. • El passeig marítim s’esdevé més calmat: ja no hi ha crits ni banyistes, només vent, algun veí que torna del mercat o de l’estació i persones que hi fan esport. “Hi ha qui diu que el mar de novembre és trist, però no ho és, és sincer.” Dinàmica natural i temporals • Al Maresme, el mar canvia de ritme: - Baixa la temperatura - S’enforteixen les corrents - Els dies s’escurcen - Els núvols juguen amb la línia de l’horitzó • S’expliquen els temporals de llevant, que arriben de sobte, remodelen la platja i recorden que “el mar dóna, però també s’emporta”. • El poble s’atura davant del temporal, mirant cap al mar fins que passa, i després queda l’olor de sal i terra mullada i la sensació que tot torna al lloc. Vida quotidiana i mar d’hivern • El mar d’hivern és presentat com el mar dels que hi viuen tot l’any: - Pescadors que surten abans de sortir el sol - Veïns que passegen el gos - Fotògrafs que busquen la llum de novembre - Joves que s’asseuen a mirar les onades en silenci • Es reivindica una bellesa discreta: la natura també descansa, no sempre ha de brillar. • Es vincula aquest mar tardoral amb la identitat local: des de Vilassar de Mar, se’l reconeix com “casa nostra”, i el programa Ran de mar es proposa conservar-lo, escoltar-lo i explicar-lo. 2. Cuina marinera: el calamar, protagonista de novembre Biologia i pesca del calamar • El convidat Joan Martín explica el calamar com a mol·lusc cefalòpode, molt present a totes les mars. • Defensa que el calamar del Mediterrani és el millor per cuinar: carn ferma però no gomosa, amb un lleu regust dolç. • A la costa de Vilassar de Mar, tradicionalment es pesca: - De nit, de finals de maig/juny fins a desembre - Amb potera i barca, davant la costa (a l’alçada de “les sapes”) - Antigament, es veien 20 o 30 llums de barques a l’horitzó a les nits d’estiu • S’explica que el calamar és nocturn i es pescava “a la prima” (madrugada) o a última hora de la tarda. Curiositats culturals • Es menciona Josep Pla, que malgrat escriure molt sobre cuina, “odiava eternament els calamars”, cosa que sorprèn el convidat. • Es recorda la popularitat dels calamars a la romana i fins i tot els bocadillos de calamares de Madrid. Receptes i tècnica culinària Receptes comentades: • Calamar de potera a la planxa: - Calamar fresc a la planxa - Oli, sal, all i julivert (oli-verter) - Acompanyat d’amanida: plat lleuger i saludable • Calamars a l’andalusa: - Arrebossats només amb farina (tèmpura o farina “especial per fregir”) - Més senzills que els a la romana • Calamars a la ceba: - Calamar a rodanxes amb força ceba, una mica de sal i vi - Advertiment: la ceba absorbeix molt la sal, cal no passar-se • Calamars a la romana (explicació tècnica detallada): - Tallar el calamar a rodanxes - PUNTS CLAU: - Que les anelles estiguin molt seques (eixugar amb paper de cuina) - Fer una pasta d’arrebossar amb aigua molt freda, millor si carbònica (aigua amb gas, sifó) - Afegir una mica de llevat per donar volum i cruixent - Fregir amb oli molt calent per evitar que quedin oleosos • Xipirons amb tinta (cuina basca): - Calamar petit (xipirón) - Cuinats amb la seva tinta i molta ceba, fent una salsa negra molt gustosa • Calamars farcits (plat de Festa Major, Sant Joan): - Es considera plat emblemàtic de festa major i de Sant Joan - Es fan servir calamars de ració (uns 20 cm crus, que es redueixen en coure) - Procés laboriós: - Netejar bé el calamar (treure vísceres, “ploma” interior, ulls, bec, part dura) - Opció d’“emboirar-lo com un mitjó” (girar-lo del revés), però és més arriscat perquè es pot trencar - Tallar i reservar aletes i tentacles - Preparar la farsa amb: - Aletes i tentacles picats - Carn picada de porc - Ceba sofregida suaument - Ou dur ratllat - Pinyons i panses (típic combinat dolç-salat de la cuina catalana) - Saltar-ho amb oli, afegir vi blanc i la ceba, remenar i deixar refredar - Farcir els calamars sense omplir-los del tot (perquè en coure encongeixen i es poden rebentar) - Coure’ls en cassola amb molta ceba, daurant bé - Opcionalment, desglasar amb conyac o brandi - Tocar final: presa de xocolata 90% cacau per donar color i profunditat a la salsa Congelació i estacionalitat • S’explica que el preu del calamar puja molt per Nadal, per això es recomana comprar-lo ara i congelar-lo: - Netejar el cos (treure “barqueta de plàstic” interior, ous, etc.) - Netejar i preparar també els caps (treure ulls i bec) - Eixugar una mica i congelar en safata, ben tapat amb film o paper d’alumini - Pot aguantar diversos mesos i servir després per: - Calamars farcits - Arròs (combinat o no amb sèpia) - Suquets i sarsueles de peix Maridatge • Per a un bon plat de calamars farcits o guisats amb ceba, es recomana: - Vi blanc fresquet, preferentment vi de la terra (Empordà, Priorat) • Es destaca el plaer de sucar pa al suquet del calamar i es reconeix que probablement “amb una copa no n’hi haurà prou”. 3. Històries de mar: pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar Context històric mediterrani (segle XVI) • Es descriu la Mediterrània del segle XVI com mar en guerra entre: - Imperi hispànic de Carles I i Felip II - Imperi otomà, des de Turquia fins al nord d’Àfrica • Entre aquests blocs hi circulaven vaixells comercials, flotes armades i pirates. Cursaris berberescs i atac a la costa catalana • Des del nord d’Àfrica (principalment Alger, Tunis i Trípoli) sortien cursaris berberescs amb embarcacions lleugeres. • Objectius dels atacs: - Assaltar pobles de la costa cristiana - Capturar persones per a rescat o esclavatge - Robar mercaderies, aliments i bestiar • A la costa catalana, el crit “moros a la costa” generava autèntic pànic. Vulnerabilitat del Maresme i naixement de les torres • El Maresme, per la seva costa oberta, era especialment vulnerable. • L’antic nucli de cases de mar de l’actual Vilassar de Mar (llavors un grup reduït de cases i masies) va haver d’aprendre a viure amb por i vigilància. • Per protegir-se, els pobles van construir torres de guaita i defensa, majoritàriament de propietat privada: - Parets gruixudes - Poques obertures - Porta elevada - Terrassa superior on s’encenien focs de vis (fum i foc com a senyal d’alarma) • Aquest sistema de torres creava una xarxa de vigilància visual de Blanes a Barcelona: quan una torre veia veles sospitoses, encenia foc; les altres responien en cadena i en pocs minuts tota la costa quedava avisada. Torred de guaita a Vilassar de Mar Al segle XVI, a l’actual terme de Vilassar de Mar hi havia almenys tres torres de guaita o defensa: • Torre d'en Nadal (o Torre de Nadal): - Encara existeix, a l’actual plaça de Pau Vila - Torre cilíndrica, sòlida, amb espitlleres i parets d’un metre de gruix - Avui és un símbol patrimonial destacat (relacionat amb la Torre d'en Nadal del glossari) • Torre de Can Mir (o Can Mi): - Situada on avui hi ha l’Ajuntament de Vilassar de Mar - Era la torre més a ponent i una de les primeres a detectar perill pel mar - Actualment desapareguda, però amb paper clau històric • Torre de Can Rufau o de Can Lledó: - Situada al Camí Ral, on avui queda la part central de la masia de Cal Esperatera - També desapareguda, però important en la xarxa de vigilància • Aquestes torres connectaven Vilassar de Mar, Premià i Cabrera, creant un sistema d’avís ràpid per tota la comarca del Maresme. Reacció del veïnat i vida quotidiana • Quan s’albirava perill: - La torre encenia foc - La torre veïna responia - Les campanes de l’església tocaven a sometent - Dones i infants fugien o s’amagaven terra endins - Els homes agafaven armes, forques o bastons per defensar el poble Cada torre era “un punt de llum a la nit, un crit de solidaritat”. • Moltes famílies vivien més amunt, a Vilassar de Dalt, per seguretat, mentre que el nucli de mar era un espai fràgil i exposat. Cursaris cristians i final de l’etapa de perill • La Corona autoritza també cursaris cristians (cursaris de la corona) amb patent de cors per atacar naus musulmanes. • Marinets catalans, valencians i balears convertien la guerra en negoci: - Part del botí per a ells - Part per al rei • Amb el temps, els pirates perden força i el control del mar torna a la monarquia hispànica. • Les torres perden funció militar: - Algunes s’integren a masies - D’altres s’enderroquen o queden absorbides per noves construccions • Malgrat tot, els noms com Can Nadal, Can Mi, Can Rufau mantenen viva la memòria d’un poble vigilant, “Ran de la història” i Ran de mar. 4. Entrevista a Miquel Ortega i Rectoret: l’art del mosaic Presentació de l’artista • Invitats a l’estudi de Vilassar Ràdio: Miquel Ortega i Rectoret, artista vilassarenc que s’expressa a través del mosaic amb una tècnica personal i poc habitual. • Té el taller a Mataró i es defineix com a mosaicista que va començar per plaer i s’ha anat professionalitzant. Orígens i descoberta del mosaic • Descobreix el món del mosaic d’adolescent (14-15 anys), a través d’una mestra, Montserrat Blanc, que li feia classes de repàs. • En una excursió al Museu Arqueològic de Tarragona descobreix: - El famós “mosaic dels peixos”, que representa peixos i crustacis de la Mediterrània - El micromosaic (teseles molt petites), especialment la peça de la Medusa, trobada a la pedrera de Tarragona • Aquest impacte visual i històric el porta a veure el mosaic com alguna cosa més que artesania: un art complet. Procés creatiu i tècnica Fase d’inspiració: • La inspiració pot venir de molts llocs: - Obres pictòriques d’altres artistes - Dibuixos i treballs propis - Tècniques com fer taques de tinta i buscar-hi formes i tonalitats • Quan un dibuix “et parla”, s’hi identifica i el converteix en projecte de mosaic. Del dibuix al mosaic: • Es fa un esbós o apunt inicial. • Es pot treballar sobre paper de calc i després transferir el dibuix al suport del mosaic. • Es construeix la peça amb teseles (pedres, fang, vidre) col·locades seguint l’andamento (continuïtat del traç, com un “cuc” o línia sinuosa que dóna moviment). Eines i materials Per a pedra dura: • Martellina: martell arquejat, de diferents pesos, per tallar pedra. • Talliolo: una punta d’escarpa grossa incrustada en una soca, sobre la qual es tallen les pedres. Per a ceràmica i vidre: • Tenailla amb puntes de vídia (material molt dur), que permet trencar ceràmica i vidre a trossos petits. Origen de les pedres i fragments: • Pedres trobades a gardens, excursions pel país, o recollides en espais naturals. • Fragments de plats trencats, ceràmica vella, gres (ceràmica cuita a alta temperatura, molt dura i tallant). Primeres obres i sentit personal • El seu primer mosaic: un cavall rampant fet sobre una rajola de ceràmica recuperada d’un contenidor d’obra. • Explica que utilitza el mosaic com una mena de teràpia personal: - Cada dibuix o peça “és una mica tu” - Es pot millorar la tècnica, però cal ser sincer amb el que expresses • Quan veu una obra acabada, sent una gran satisfacció, especialment en el moment de fer la vorada (franja final que tanca i subjecta l’obra), quan la peça es percep com “la meva criatura” que lliura a la societat. Influència del mar i evolució de l’estil • El mar Mediterrani és un motiu recurrent: - Colors marins - Formes ondulades que evoquen onades - Elements naturals (aire, sol, pluja) reflectits en les gradacions de color • Evolució del seu estil: - Abans: obres més monocromàtiques (un o dos colors) - Ara: molta més varietat cromàtica, buscant gradacions i contrastos, sovint amb blanc per ressaltar els colors • Considera que es troba en un moment de recerca, obert a com l’obra i l’estil seguiran evolucionant. Recepció del públic i valor del mosaic avui • El públic sovint hi veu: - Paisatges - Sols que surten - Camins • Algunes persones entenen el missatge de seguida; altres necessiten explicació en visites guiades o exposicions. • Sobre el lloc del mosaic en l’art contemporani: - A Catalunya, hi ha cert reconeixement dels mosaics clàssics, romans, bizantins i modernistes (inspirats en Gaudí i coetanis) - Però manca interès i visibilitat per al mosaic contemporani d’autor • Contrasta aquesta situació amb països com França, Alemanya, Anglaterra o Austràlia, on hi ha gran inquietud i pràctica del mosaic. • Miquel treballa per difondre el mosaic: - Des del Grup Sant Lluc a Mataró - Tallers puntuals a la riera, amb iniciacions senzilles (format 15x15), tot i que rarament tenen continuïtat Experiències internacionals i projectes • Va ser convidat a una exposició col·lectiva a Florència, al Palau Medici Riccardi. • Allà, dues obres seves van ser exposades i li van proposar deixar-ne una per al Museu de Mosaics de Florència, on actualment es conserva. • Projectes actuals: - Un trofeu acabat recentment - Una comanda nova en preparació - Una exposició conjunta amb una pintora de Mataró: ella aporta la pintura i ell en fa la versió en mosaic, amb previsió d’exposar al Museu del Càntir d’Argentona (projecte encara en fase inicial) • Obres recordades a Vilassar de Mar: - La peça dels 100 anys del futbol de Vilassar (relacionada amb la UE Vilassar de Mar) - El mosaic del Pairal, molt apreciat al poble Somni, trajectòria i consells • El seu “somni” no és una obra concreta, sinó poder caminar sense parar, mirar enrere i veure: - L’evolució del seu estil - Com ha crescut com a artista a través dels mosaics • Consell a qui vulgui començar en el mosaic: - Que el vagi a veure al taller i li explicarà els passos bàsics - Cal tenir present que és una tècnica sacrificada: abans de crear l’obra cal “trencar pedra”, literalment i metafòricament (constància) - Hi ha moltes variants tècniques dins el mosaic, cadascú ha de trobar el seu camí • L’entrevista acaba reivindicant que el mosaic ve del llatí “opus musivum”, “obra dedicada a les muses”, recordant el seu caràcter refinat i la qualitat del treball de Miquel. 5. Paraules de mar: renecs del capità Haddock • A la secció final, “Paraules de mar”, es presenten alguns renecs mítics del capità Haddock de Les aventures de Tintín, adaptats amb molta creativitat al català. • Es destaca que la traducció catalana manté l’energia explosiva i còmica del personatge. • Es citen diversos insults inventats i pintorescos: - Ganacoluts - Iconoclastes - Botiflers - Escarabats d’estable - Col·leccionistes de taps de suro - Papos inflats - Sàtrapes - Cactus - Paparres de les antípodes - Avicinis de tercera categoria - Taurons d’aigües brutes • La secció funciona com a tancament lleuger i humorístic, jugant amb el ric lèxic creatiu de la llengua catalana. 6. Cloenda • El programa es tanca recordant que encara queden moltes històries per explicar, però que l’objectiu és haver fet passar una bona estona parlant: - Del mar i les platges - Del patrimoni i la història (pirates, torres de guaita, memòria local) - De les persones (com Miquel Ortega i Rectoret) - De la singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible • Comiat amb desig mariner: “Bona proa, bona mar i bon vent!” Interlocutors principals • Agustí Martín – Presentador i conductor de Ran de mar • Joan Martín – Convidat a la secció gastronòmica sobre el calamar • Miquel Ortega i Rectoret – Artista mosaicista vilassarenc entrevistat

  • 57'

    #144 - Vilassar lliure, mongetes, escorbut i «La infàmia»

    Panoràmica de l’episodi Episodi complet i molt ben travat de Ran de mar (Vilassar Ràdio) que combina memòria local, cuina tradicional, història marítima i reflexió crítica. El fil conductor és la relació entre la mar i la identitat de Vilassar de Mar, amb un focus especial en la celebració de la festa de tardor (independència de 1784) i l’impacte històric del tràfic d’esclaus explicat des del Museu Marítim de Barcelona. Punts clau • Independència municipal (1784): record de quan el veïnat de mar esdevé municipi propi, amb identitat i ofici propis. • Mongetes del ganxet i altres varietats: tradició culinària, cultiu, cocció i receptes de tardor-hivern. • Les Noies de la Xicra: obra social de les Germanes Josefines de la Caritat i empremta al poble. • Escorbut i cítrics: descobriment de James Lind i la cultura del grog a la Royal Navy; begudes i moral de combat a bord. • «La infàmia» (Museu Marítim de Barcelona): exposició necessària sobre esclavitud, racisme i memòria; diàleg amb el present. • Corranda final: poesia per no oblidar el dolor del tràfic d’esclaus. Cafè de popa — El dia que Vilassar de Mar va ser lliure (1784) • El relat transporta a la festa de tardor de Vilassar de Mar, que commemora l’independència municipal (19/11/1784) per ordre de Carles III. • Contrast entre el «Gran Vilassar» agrari i el barri de mar pescador; anys de demandes fins a l’autogovern. • Celebració popular: campanes, veles hissades i Tedeum a Sant Joan; orgull d’un poble que “volia caminar pel seu compte”. “Som de mar i volem ser lliures.” • Missatge central: la llibertat neix de la perseverança comunitària i es renova cada novembre amb les festes de tardor. Rancho a bord — Mongetes: varietats, cultiu i receptes Varietats i territori • D’origen americà (vestigis de fa ~7.000 anys). A Catalunya, destacades: mongetes del ganxet (Maresme, Vallès...), Santa Pau, «barco», «genoll de Crist»; també tradicions d’Astúries (fabada) i Tolosa. Cultiu i conservació • Sembres de primavera; recol·lecció del ganxet al novembre; assecat, tria i conservació en lloc sec/ventilat o càmera. • Consell domèstic: guardar les seques a la nevera (no frost) per mantenir-les tot l’any. Cocció clau (ganxet) • Noves: sense remull. Antigues: remull (millor amb aigua mineral) i bullir suau 40–45’ sense sal fins al final. • Evitar «espantar» el bull al ganxet: són delicades; millor cocció estable. Receptes destacades • Ganxet acabat de bullir: oli d’oliva bo i unes gotes de vinagre. • Passades per paella amb greix de cansalada. • Cassola de Vilassar: pollastre rostit + sofregit + cullerots de mongetes del ganxet amb part del seu líquid de cocció; 15–20’ de xup-xup. • Clàssics: empedrat amb bacallà, mongetes amb botifarra, truita de mongetes, cassoulet a la francesa. • Maridatge: vi negre de cos per plats contundents de tardor-hivern. Motius a Vilassar — Les Noies de la Xicra • Les Germanes Josefines de la Caritat, dites «Noies de la Xicra», marquen la vida social del poble fins al 1999. • De l’acollida de joves treballadores del port de Barcelona a la cura de gent gran sense recursos (Pairal i Casal de Curació de Vilassar de Mar). • Toponímia viva: carrer Mare Caterina Coromina, fundadora, davant la Casa Pairal. • Llegat: solidaritat discreta i persistent al servei dels més vulnerables. Històries de mar — Escorbut, cítrics i begudes a bord L’escorbut i el descobriment • Dietes marineres pobres en fresc provocaven escorbut (genives inflamades, nafres, debilitat), també present a terra en èpoques de fam. • James Lind (1747) fa el primer assaig clínic controlat: taronja i llimona curen; la Royal Navy n’incorpora el subministrament (1795). El grog i la moral • L’almirall Vernon ordena barrejar rom, aigua i cítrics: neix el grog, ració diària fins al «Black Tot Day» (31/07/1970). • A la Marina Espanyola: vi i aiguardent (la «mescla»), oli d’oliva, llegums i, quan es podia, cítrics i cebes; menys mortalitat per escorbut. Abans del combat • Ració d’aiguardent/vi fort per temperar nervis i enfortir el coratge; ritual solemne abans i brindis després de la victòria. “Una mica d’aiguardent feia més valents als homes i més forts als braços.” Entrevista — Enric Garcia (Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona) sobre «La infàmia» Per què era necessària • Exposició necessària tot i reticències: aborda tràfic de persones, explotació colonial i racisme. To curós i divulgatiu. Continguts clau • Barcelona/Catalunya del XIX: esplendor finançat amb riqueses colonials (especialment Cuba) i treball esclavitzat. • De les conseqüències, se n’extreu una central: el racisme actual té arrels profundes en aquest passat. Metodologia i to • Comissariat del museu + expert (Dr. Martín Rodrigo) + periodista per traduir complexitat a llenguatge pla; disseny museogràfic immersiu. Obstacles i memòria • Mala consciència i por a «tirar pedres a la teulada»; a Espanya, colonialisme mal digerit i discursos negacionistes. • La via és reconèixer, explicar i dialogar: no es tracta de culpabilitzar sinó d’afrontar el present i el futur. Present d’esclavitud i educació • Esclavatge contemporani: pesqueres, prostitució, treball forçat; no podem mirar cap a un altre costat. • A l’escola: treballar les arrels del racisme (tòpics i deshumanització) per desmuntar mentides i construir convivència. “Hem sembrat una llavor a la ment de tots els visitants.” • Informació de servei: l’exposició s’ha prorrogat fins a l’abril de 2026. Paraules de mar — Corranda de la memòria • Corranda que fa parlar la mar com a custòdia de memòria: riqueses i vida, però també sang i dolor del tràfic d’esclaus. “Que el record sigui timó; que la vergonya sigui ensenyança.” Cloenda • Comiat mariner: «Bona proa, bona mar, bon vent» i invitació a gaudir de la Festa Major de Tardor.

  • 57'

    #143 - Mar de tardor, calamars, pirates i mosaics

    Visió general de l’episodi Programa de Ran de mar a Vilassar Ràdio amb un viatge emotiu pel mar de tardor al Maresme, cuina de temporada amb el calamar, memòria històrica sobre corsaris i les torres de guaita de Vilassar de Mar, una entrevista amb el mosaicista vilassarenc Miquel Ortega i Rectoret i un final lúdic amb els renecs del Capità Haddock. Punts clau • Canvi de ritme i caràcter del mar a la tardor: bellesa serena i temporals sobtats. • El calamar, protagonista culinari: temporada, pesca amb potera i receptes (romana, andalusa, farcits, xipirons a la tinta). • Història local: amenaça corsària al s. XVI i defensa amb torres de guaita (com la Torre d'en Nadal). • Art i ofici: el procés, les eines i l’evolució del mosaic de Miquel Ortega i Rectoret. • Toc final: selecció d’exabruptes mítics del Capità Haddock en català. "El mar de novembre és com un vell mariner que sap molt i parla poc." Cafè de popa: la mar de tardor al Maresme Retrat poètic i observacional del litoral vilassarenc quan arriben el fred i els dies curts. • La llum i els colors canvien: blaus més grisos, verds amb to de plom; calma pensativa. • Vida marina de temporada: tornen pops i calamars; llobarros s’acosten a costa. • A taula: plats més calents i mariners (suquet, arròs caldós, pop a la brasa). • Caràcter del mar: temporals de llevant que redibuixen la platja d’un dia per l’altre. • Comunitat i paisatge sonor: vent, gavines, passejants; mirar el mar sense presses. Ranxo a bord: el calamar, temporada i cuina Temporada i pesca local • Calamar del Mediterrani, apreciat per la seva carn ferma i gust lleugerament dolç. • Pesca de nit amb potera, de finals de primavera a desembre, a la costa de Vilassar de Mar. • Vida curta i creixement ràpid: exemplars més grans apareixen cap a Nadal. Receptes i tècniques clau • A la planxa (calamar de potera) amb bon oli i all i julivert. • A l’andalusa: arrebossat només amb farina (tèmpora comercial opcional). • A la romana: punts crítics per un resultat cruixent i no oleós: - Anelles ben seques abans d’arrebossar. - Pasta amb aigua ben freda i amb gas (sifó o aigua carbònica). - Oli ben calent en fregir. • Xipirons a la tinta (estil basc) amb molta ceba: salsa negra intensa. • Calamars farcits, plat de festa: cocció lenta amb molta ceba, un raig de conyac i una presa de xocolata 90% per donar to i profunditat. Ideal per celebracions com la Festa Major de Sant Joan. Compra, congelació i ús culinari • Comprar ara que el preu és bo; congelar net i eixut (cos i caps sense bec ni ulls), ben protegit (film o alumini). Manté qualitat per mesos. • Apte per farcits, a la romana/andalusa i per enriquir arrossos, suquets i sarsueles. Maridatge • Vi blanc fresc de proximitat (Empordà o Priorat) acompanya de meravella la dolçor i el suquet del calamar amb ceba. Motius de Vilassar: el mot d’“en Velocidades” Petita crònica dels anys 1950: un funcionari municipal, mig agutzil mig policia, batejat popularment com “en velocidades” per la seva calma proverbial i el seu “ja vaig” etern. Històries de mar: pirates berberescs i torres de guaita Amenaça corsària (s. XVI) • Mediterrani en tensió entre l’Imperi Hispànic (Carles V i Felip II) i l’Imperi Otomà. • Corsaris berberescs (Alger, Tunis, Trípoli) ataquen costes cristianes: saquejos i captius. Xarxa de torres al litoral vilassarenc • El Maresme, litoral obert i vulnerable: resposta amb torres de guaita i defensa. • A Vilassar de Mar, almenys tres torres documentades al s. XVI: - Torre d'en Nadal (conservada; espilleres, murs gruixuts; avui a l’entorn de la plaça Pau Vila). - Torre de Can Mir/Can Mi (zona de l’actual Ajuntament; desapareguda). - Torre de Can Rufau o de Can Lledó (al Camí Ral; desapareguda; restes a Cal Esparatera). • Sistema d’alerta òptic: focs i fums en cadena de Blanes a Barcelona. Vida quotidiana i defensa • Pescadors i pagesos treballen amb l’ull a l’horitzó i a les torres; campanes a assometent i defensa veïnal. • Cursa catalana amb patent de cors: convertir la guerra en “negoci” marítim. Entrevista: Miquel Ortega i Rectoret (mosaicista) Orígens i influències • Descobreix el mosaic adolescent, al Museu Arqueològic de Tarragona: fascinació pel “mosaic dels peixos” i el micromosaic (Medusa). • El mar com a influència constant: colors, onades i elements naturals. Procés i eines • De la inspiració al dibuix, i del dibuix al suport amb teseles (pedra, fang, vidre, ceràmica). • Eines per pedra dura: martellina i talliolo; per ceràmica/vidre: tanalla amb puntes de vídia. • Tècnica d’implantació i ritme visual: l’andamento (flux de les peces). Estil i evolució • Del monocolor a un ús més ric del color: gradacions i contrastos amb blanc. • Sinceritat creativa: cada peça és “una mica tu”. El mosaic com a teràpia i camí propi. Sector i projecció • El mosaic contemporani, poc valorat a Catalunya en comparació amb França, Alemanya o Anglaterra. • Exposició col·lectiva a Florència; dues peces al Palazzo Medici Riccardi i cessió d’una obra al museu de mosaic de la ciutat. Projectes actuals • Trofeus i encàrrecs en curs; col·laboració amb una pintora de Mataró per exposar versió pictòrica + mosaic (objectiu: Museu del Càntir d’Argentona). • Didàctica i divulgació: iniciacions al mosaic en formats petits (15x15) per sembrar vocacions. Paraules de mar: els renecs del Capità Haddock Selecció d’exabruptes dels còmics de Tintín, enginyosament traslladats al català. "Ganàculuts, iconoclastes, botiflers, escarabats d’estable, papos inflats, sàtrapes, cactus, paparra de les antípodes, abissinis de tercera categoria, taurons d’aigües brutes!" Cloenda Comiat amb l’esperit de comunitat i mar: bones onades de cultura local i marítima per a tots els vilassarencs. Bona proa, bona mar i bon vent!