Tothom, qui més qui menys, coneix, o li sonen noms com els de Pedro Salinas, Federico García Lorca o Rafael Alberti. Són intel·lectuals i artistes d’una de les generacions més potents de les lletres espanyoles, la Generació del 27. Però… i elles? Tània Balló és directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora i ha impulsat el projecte “Las Sinsombrero”, que explora les pensadores i artistes pertanyents a la Generació del 27. Balló pronunciarà una xerrada sobre aquesta qüestió avui dimarts, a partir de les 6 de la tarda a la Sala Maria Roser Carrau. L’acte està organitzat per l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Ahir dilluns vam entrevistar Balló al “Parlant de tot”:
A Balló, ja al 2014 li va cridar l’atenció que en aquella Espanya republicana, que, segons ella i malgrat tot, seguia sent molt masclista, en les biografies d’alguns dels grans escriptors i poetes apareguessin, al seu voltant, alguns noms de dones que no es van explorar mai i quedaven com en una mena de nebulosa.
Aleshores, Balló ho va convertir en el seu projecte vital. Tres llibres i tres pel·lícules per capbussar-se en aquest anorreament.
Ha subratllat que “Las Sinsombrero” són un grup d’artistes i de dones de les que ha après molt a nivell intel·lectual i artístic, i ha afegit que aquest projecte d’investigació l’ha transformat personal i professionalment.
Ens hem fixat l’origen del nom. Aquest Las Sinsombrero. Elles, explica Balló, no es van identificar mai amb aquesta paraula, creada per Ballo, arran d’un fet que va passar, a la madrilenya Puerta del Sol, quan algunes d’aquestes dones es van treure el barret, acompanyades, per cert, de Federico García Lorca i de Salvador Dalí. Van ser insultades, els van tirar pedres…. Es tracta, ha dit Balló, d’una anècdota molt reveladora.
Balló ha assegurat que la seva aposta, la seva lluita, és visibilitzar-les. Ha recordat que Las Sinsombrero, al marge de ser dones, proposaven un destí, una autonomia, i una independència per als quals la societat no estava preparada.
Ha recordat que una de les grans innovacions de l’època és que les dones començaven a anar a la universitat. Balló ha explicat que les famílies de classe mitja enviaven les seves filles a la Universitat perquè fossin autònomes, i les famílies de la classe alta perquè es convertissin, ha dit textualment, en “ floreros il·lustrats, bàsicament, doncs, perquè sapiguessin tenir una bona conversa i tenir un bon marit”.
Degut a aquesta paradoxa, moltes de “Las Simbrorero” les no van anar a la Universitat, precisament, per aquest motiu.
Balló ha recalcat que Las Sinsombrero es van haver d’enfrontar al masclisme de l’època i van aconseguir que hi hagués un espai de reconeixement, que fins llavors estava negat a les dones.
Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, moltes, la majoria, es van haver d’exiliar. Això va ser el punt final per aquestes dones pensadores i artistes.
L’exili trenca d’una manera brutal l’evolució natural d’aquestes dones com a autores ja sigui perquè s’han de dedicar a la supervivència per mantenir el nucli familiar, molt més si hi havia fills, i si no estaven emparellades, patien la soledat i la manca d’una xarxa de relacions socials.
Una conferència, la d’aquesta tarda, per treure’s el barret.