De Lamine i Cucurella a Paco Clos: l'altre maresmenc que va obrir el camí dels Mundials

Els maresmencs Marc Cucurella i Lamine Yamal s'acaben de proclamar campions del món amb la selecció espanyola. Als Estats Units, i davant de l'Argentina de Leo Messi, han conquerit la segona estrella mundialista, després de la primera assolida l'any 2010 a Sud-àfrica.

Però el camí d'Espanya als Mundials mai ha estat fàcil. Es va passar de La Fúria a La Roja, un canvi d'estil i de filosofia de joc. Per això creiem que és un bon moment per recordar un altre maresmenc fonamental en la història de la selecció espanyola: el mataroní Paco Clos.

El davanter del FC Barcelona durant els anys vuitanta només va disputar tres partits amb la selecció espanyola, però seu va ser el gol contra Escòcia que va donar a Espanya el bitllet per al Mundial de Mèxic 1986.

Clos, però, no va poder disputar aquell Mundial a causa d'una greu lesió que va patir just abans de viatjar al país asteca. Això també li va impedir jugar contra el seu gran amic Diego Armando Maradona, amb qui compartia vestidor al Camp Nou. Va ser el Mundial conegut per "La mà de Déu".

El maresmenc Paco Clos ens fa una valoració d'urgència del títol mundial aconseguit diumenge per la selecció espanyola. Ho qualifica d'"increïble" i considera que ha estat l'equip que més mèrits ha fet per guanyar el Mundial, malgrat un inici complicat davant de Cap Verd.

Sap de què parla. L'exblaugrana ha seguit des de Mataró el Mundial 2026 i sap perfectament què significa vestir la samarreta de la selecció espanyola. Recorda amb emoció el dia que Miguel Muñoz el va convocar per primera vegada.

Per a Clos, jugar al Barça i a la selecció és el més gran que li pot passar a un futbolista.

I on era quan va rebre aquella convocatòria? No ho ha oblidat mai. Estava visitant unes caves amb la família i els amics a Blanes. Una alegria que descriu com a indescriptible.

Clos s'emociona. De fet, ha d'aturar l'entrevista amb Vilassar Ràdio en més d'una ocasió. Són molts records acumulats. I és que en el seu debut amb la selecció, el 27 de febrer de 1985, va marcar el gol que classificava Espanya per al Mundial de Mèxic.

Un gol al més pur estil Paco Clos: centrada de Juan Señor, rematada de cap i amb la cella oberta. Un autèntic gol de gladiador.

Després d'aquells tres partits amb la selecció va arribar la maleïda lesió. Es va trencar el lligament encreuat anterior, el lligament lateral intern i el menisc del genoll. Una lesió devastadora que va arribar quan ja preparava les maletes per volar cap a Mèxic.

Clos recorda que en el mateix moment de la lesió va entendre que el Mundial s'havia acabat per a ell. Va ser un cop duríssim. Va necessitar onze mesos per tornar a entrenar-se i quatre mesos més per tornar a competir. Eren altres temps, tant en l'esport com en la medicina.

Recorda també, amb emoció, el suport rebut dels companys del Barça, de la selecció i de la Federació Espanyola. "Van estar al meu costat en tot moment", explica, "però quan no es pot, no es pot".

La cara més amarga va ser haver de seguir el Mundial de Mèxic 1986 per televisió. Ell havia contribuït decisivament a classificar Espanya per a aquella cita històrica. Finalment, la selecció de Miguel Muñoz va caure als quarts de final davant de Bèlgica, en una cruel tanda de penals.

Aquell va ser, sobretot, el Mundial de Diego Armando Maradona. El geni argentí va mantenir una estreta relació amb Paco Clos, forjada al vestidor del FC Barcelona i reforçada després de la defensa que el mataroní va fer del seu company durant la famosa i violenta final de Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic Club.

Aquell partit, disputat el 1984, va passar a la història com la Batalla del Bernabéu, entre el Barça de César Luis Menotti i l'Athletic de Javier Clemente. Aquella nit va marcar el final de l'etapa blaugrana de Maradona, que poc després marxaria al Nàpols.

El mític 9 del Barça agraeix especialment la trucada de Vilassar Ràdio i vol que en quedi constància.

I és que, com recorda el mateix Paco Clos, també va formar part de l'equip que va conquerir la Lliga de 1985, a Valladolid, trencant onze anys de sequera blaugrana. Aquell dia, a més, va marcar un gol amb el pit en una temporada immortalitzada per la frase "Urruti, t'estimo".

Paraula de 9. Paraula de davanter centre.