De les gomes del pati a les xarxes: així ha canviat la manera de “farmejar aura”

“Farmejar aura” és una de les expressions que aquest estiu s’han fet populars a les xarxes socials. El terme combina el llenguatge dels videojocs —“farmejar” vol dir acumular punts, recursos o recompenses— amb l’“aura”, entesa com una barreja de carisma, admiració, autenticitat o presència. En definitiva, fer coses que ens facin semblar interessants, especials o memorables als ulls dels altres.

Però és realment nou voler tenir aura? Al “Punt de trobada” d’aquesta setmana, Elisenda Ribó i Jordi Coba reflexionen sobre com ha canviat la manera de construir la nostra reputació. Abans, aquesta imatge es creava sobretot al barri, a l’escola, a la feina o al poble. Ara també es construeix davant de centenars o milers de persones a través d’una pantalla.

La conversa posa sobre la taula una diferència generacional, però les gomes, els jocs de palmes o altres entreteniments del pati poden tenir més d’un paral·lelisme amb les actuals “batalles d’aura”: activitats compartides, gestos, competició i, sobretot, la necessitat de relacionar-se i destacar dins del grup. La gran diferència és que avui aquestes experiències es poden gravar i compartir immediatament a les xarxes.

I és precisament aquí és on apareix un dels grans canvis: la dimensió de la nostra imatge pública. Segons la conversa, abans la reputació quedava més limitada a un entorn proper, mentre que ara les xarxes amplifiquen aquesta necessitat de projectar una determinada imatge. Això pot generar més pressió per tenir una presència social cuidada o aparentment perfecta.

Però l’aura es té o es construeix? La resposta que apareix durant la conversa és que probablement hi ha una mica de tot: persones amb carisma natural i d’altres que treballen aquesta imatge. I voler agradar als altres no és necessàriament un problema; la qüestió és que aquesta necessitat no acabi determinant totes les nostres accions.

I per acabar, un joc: què dona aura i què en resta? Llegir en paper al tren, saber arreglar coses a casa, demanar ajuda quan la necessites o ballar sense vergonya poden sumar punts. Fer-se selfies constantment o arribar tard expressament, en canvi, en resta. I portar mitjons amb sandàlies... això ja genera debat.

Una conversa sobre joventut, xarxes socials, reputació i aquella necessitat tan antiga de voler encaixar i, alhora, destacar.

Potser “farmejar aura” és una expressió nova, però la necessitat que descriu ve de molt lluny.