Elisabeth Sadurní Moreta reivindica el plor com una expressió natural de les emocions a «La casa per dins»

A «La casa per dins», Elisabeth Sadurní Moreta ha reivindicat el plor com una resposta natural del cos i una manera d’alliberar emocions. Plorar ens pot ajudar a descarregar tensions, expressar tristesa, frustració o alegria i connectar amb allò que sentim.

Tot i això, la societat encara associa sovint el plor amb la feblesa, especialment en el cas dels homes, als quals tradicionalment s’ha ensenyat a contenir les emocions. Aquesta mirada fa que moltes persones visquin el plor amb vergonya o intentin amagar-lo.

Sadurní convida a deixar de jutjar les llàgrimes i entendre-les com una part més de la nostra vida emocional. No sempre plorem per tristesa: també ho podem fer per alleujament, emoció o felicitat.

Aprendre a acompanyar el plor:

La reflexió també posa el focus en la manera com reaccionem davant del plor dels altres, sobretot quan es tracta d’infants. Davant d’un nen o una nena que plora, sovint intentem aturar les llàgrimes ràpidament, però és important permetre que les emocions s’expressin sense minimitzar-les ni fer sentir culpable qui les experimenta.

En lloc de dir frases que desautoritzin el sentiment, podem escoltar, oferir presència i acompanyar la persona sense exigir-li que deixi de plorar. Reconèixer el que sent l’altre és una manera de transmetre-li seguretat i confiança.

Aquesta actitud també és necessària en les relacions entre adults: no sempre cal trobar una solució; de vegades, el més important és ser-hi i escoltar.

La música i els contes, vehicles per connectar amb les emocions:

La música, les pel·lícules i la literatura poden ajudar-nos a identificar sentiments que ens costa expressar amb paraules. Una cançó o una història ens poden emocionar perquè connecten amb experiències personals i ens permeten reconèixer i donar espai al que portem a dins.

En aquest sentit, el programa recomana recursos per parlar del plor i de les emocions amb els més petits, com el conte Els homes plorem, de Joan Turu, i Per què plorem?, de Fran Pintadera i il·lustracions de Anna Sender.

Aquests llibres poden servir per obrir converses sobre la necessitat de plorar, els estereotips de gènere i la importància d’acceptar totes les emocions.

Plorar no ens fa més febles: ens permet expressar el que sentim. Aprendre a acceptar les pròpies llàgrimes i acompanyar les dels altres és també una manera de cuidar-nos.