En Carlos Manrique torna a Barcelona, però Vilassar ja l’espera pel pròxim 1 de juliol

Des del confinament, i puntual com les orenetes, passa tots els estius a la Fonda Els Tres Lleons. Amb el seu caràcter afable, en Carlos s’ha convertit en un dels personatges clàssics i més estimats dels estius de casa nostra. Compleix una intensa agenda d’activitats als seus 81 anys. El seu lema? “Tracta bé a la gent i la gent et tractarà bé a tu”.

Amb la calor, apareix. Com un clau. Ja des del mes de juliol, la Fonda de Els Tres Lleons es prepara per rebre en Carlos Manrique com a resident de llarga durada. S’hi està de l’1 de juliol i fins a l’1 de setembre. El nostre protagonista té un llarg idil·li amb Vilassar de Mar. Un idil·li, però, que comença amb una trista notícia, la mort de la seva esposa. A partir d’aquí els fills gestionen que en Carlos passi els estius al seu estimat Vilassar.

A la seva edat, un dels seus objectius és saber gestionar el temps. De fet, la seva vida professional va girar al voltant de la gestió d’equips de treball.

La seva jornada? Llevar-se, esmorzar, cap a la platja de les barques, dinar, becaina, partida de dòmino, missa, sopar —normalment dos talls de xíndria— i a descansar.

S’instal·la sempre a la habitació 102 de la Fonda de Els Tres Lleons. Vilassar de Mar, però, forma part de la vida d’en Carlos Manrique. Hi va viure en vida de la seva dona. Primer a Carles III i després ja sent avis, al Carrer Rosari.

Per a ell, els millors records del nostre poble són al ja desaparegut Restaurant Palomares.

Avui, ara mateix, deu estar arribant al pis que té a Barcelona, al costat de la plaça Tetuan. Bailèn amb Gran Via. S’hi estarà fins al pròxim juliol quan farà les maletes per tornar a casa nostra. De nou la rutina, una agenda molt marcada diu, llevar-se, exercicis per la columna, cafè i esmorzar al Bracafè de Tetuan, missa, dinar a sota a casa, anar al cívic, sopar fruita i a descansar.

Ha tingut una vida intensa laboralment parlant. Va començar com a cambrer per, després, desenvolupar feines de més responsabilitat en diferents empreses tèxtils. Especialment, en una multinacional francesa on va arribar a obrir, recorda, 27 franquícies. La feina ha estat un pilar important en la seva vida. Ara bé, el seu suport, la seva vida va ser la seva dona; la va conèixer en una festa, ella li va fer la traveta i amor per tota la vida. Encara s’emociona a recordar la Maria Rosa.

D’aquí a 10 mesos, i ja amb 82 anys, tornarem a trobar en Carlos Manrique a la Fonda Els Tres Lleons per gaudir d’un estiu més a casa nostra.

Gràcies Carlos!!