En Quim Llisorgas diu adeu a l'Hector al "Com si fos ahir"

Segurament, pocs personatges, dels anomenats secundaris, han despertat tanta estima en l’audiència com l’Hèctor. Figura clau per donar visibilitat a la inclusió i a la diversitat funcional a la televisió pública catalana. Ara bé, Quim Llisorgas és molt més que aquest paper de pioner. Ens ho ha explicat al Crònica.

Després de sèries mítiques de TV3 com Poble Nou, Nissaga de Poder o El cor de la Ciutat, Com si fos ahir és ja el serial més llarg de la història de TV3, després d’anunciar-se la desena temporada al setembre. Més de 1.500 capítols en els quals, sovint, ha aparegut l’Hèctor, encarnat pel vilassarenc Quim Llisorgas. El seu personatge marxa a les Canàries. Sensació agredolça per a l’actor de casa nostra: content per la feina feta, però trist per deixar enrere els companys i companyes de rodatge.

Recorda amb molt de carinyo la primera escena que va rodar. La sensació d’haver arribat on volia. Es van mirar amb la seva professora de teatre i, sense articular paraula, van expressar un «Ho hem aconseguit».

Quim Llisorgas i l’Hèctor comparteixen un tret en comú: lluitar contra les injustícies. Ah!, i tots dos són molt cap quadrat, assegura.

L’Hèctor ha estat un secundari de luxe. Un personatge molt estimat. I en Quim n’és ben conscient gràcies a l’afecte d’una gran legió de seguidors, tant personalment com a través de les xarxes socials.

El de Vilassar de Mar vol donar les gràcies a tot l’equip de Com si fos ahir. Des de maquilladores fins a guionistes, actors i actrius. En especial, subratlla, Roger Coma, l’Ivan a la sèrie, que des del primer minut el va ajudar.

Ja amb la seva participació acabada, Quim Llisorgas recorda sis temporades amb jornades maratonianes. Des de les sis del matí gravant. Somriu quan recorda una escena en la qual s’havia de menjar, pràcticament de matinada, unes mandonguilles. La veritat és que ha estat molt ben emparat. I més en un serial de TV3 en el qual es van ajuntar quatre vilassarencs: ell mateix, Eduard Farelo, Tucho Garçon i Jan Serra, amb qui havia compartit teatre de ben petits a La Tropa Teatre.

Volem saber si el comiat de l’Hèctor és definitiu. La resposta és un enigmàtic «Qui sap? Això és una loteria.»

Ara bé, Quim Llisorgas vol anar més enllà de l’etiqueta de pioner que sovint la societat li penja. «Soc molt més que un actor amb diversitat funcional», reivindica. Explica que ha de demostrar constantment que val per a aquesta feina.

Ara marxa de vacances. Però ja té nous projectes. No para mai, diu. Ara només es tracta de trobar pressupost.

Doncs no paris, Quim; no paris!!