Francisco, una donació de medul·la que va començar amb un acte de solidaritat
El que va començar com un senzill acte de solidaritat entre companys de feina va acabar convertint-se, anys més tard, en una donació de medul·la que podia canviar la vida d’una persona. Aquesta és la història d’en Francisco
Fa uns sis o set anys, mentre treballava en una empresa japonesa, en Francisco, veí de Vilassar de Dalt, i un grup de companys van decidir dedicar el tradicional dia del fundador de la companyia a fer una acció solidària. Aquell any van optar per donar sang i inscriure’s com a donants de medul·la òssia. Sense esperar que arribés el moment de donar, van passar els anys.
Fins que, tres o quatre anys després, en Francisco va rebre una trucada inesperada: havia fet “match” amb una persona que necessitava una donació de medul·la. No s’ho va pensar gaire i va decidir seguir endavant.
En el seu cas, però, la donació no es podia fer mitjançant una simple extracció de sang. Formava part del petit percentatge de donants que han de passar per quiròfan perquè la medul·la s’obtingui directament de l’os. Abans de la intervenció va haver de sotmetre’s a diverses proves mèdiques i, com que la persona receptora pesava gairebé el doble que ell, també va fer una autodonació de sang per tenir-ne una reserva.
La intervenció va comportar alguns dies de recuperació i unes setmanes sense poder practicar esport. Tot i això, en Francisco assegura que no va dubtar en cap moment i que tornaria a fer-ho. “Ha estat una experiència molt bona”, explica, perquè sap que ha fet una cosa important per a una persona que realment ho necessitava.
La identitat de la receptora és anònima. En Francisco només sap que és una dona i espera que la donació li hagi permès recuperar-se i continuar amb la seva vida amb salut. Si algun dia aquesta persona tornés a necessitar una donació, ell continuaria sent el seu donant de referència.
L’experiència també li ha servit per trencar alguns prejudicis sobre la donació. Reconeix que després de la intervenció es va trobar cansat, però assegura que el dolor va ser perfectament suportable i que no va necessitar ni tan sols la medicació que li havien ofert.
Avui, en Francisco ho té clar: recomana fer-se donant a tothom qui pugui. La seva història demostra que un gest que pot semblar petit —com inscriure’s en un registre de donants— pot acabar sent decisiu per a una persona que necessita una oportunitat per continuar vivint.
Dimarts 22 es celebra el Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia i aquesta setmana també hem entrevistat al Dr. Querol, director del REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia) de la Fundació Josep Carreras.
