Ahir dimecres a la tarda a l’edat de 85 anys va morir Damià de Bas, cronista oficial de Vilassar de Mar. Bas va rebre aquesta distinció com a reconeixement a la seva tasca de dedicació a l’estudi i difusió de Vilassar de Mar, de les seves persones i de la seva història. En Damià estava casat amb l’Esperança. Els seus tres fills són en Damià, la Paquita i l’Anna. Paquita Bas ha destacat en declaracions a Vilassar Ràdio que la humilitat i la generositat eren el trets principals del caràcter del seu pare, “que no tenia un no per a ningú i patia per tothom” i ha explicat que recentment havia acabat de redactar un llibre que recull vocables oblidats del català parlat a Vilassar de Mar, en concret unes 2000 paraules que s’utilitzaven fa molts anys i que s’han perdut o s’utilitzen a hores d’ara poc.
L’alcalde Damià del Clot ha subratllat la importantíssima tasca cultural que va dur a terme a favor de la cultura popular local vilassarenca amb l’estudi i divulgació de tot el que fa referència al patrimoni, la cultura i la història de la nostra localitat.
En representació del Centre d’Estudis Vilassarencs, l’historiador Alexis Serrano ha destacat que era una persona molt senzilla i afable, i ha subratllat que era “la única persona que ha mantingut viva la flama de la recerca històrica en relació a la història del nostre municipi i les persones de Vilassar de Mar”.
Montse Itxart, en representació de l’Ateneu Vilassanès, l’ha definit com una persona “honesta, desinteressada i col•laboradora” amb aquesta entitat i d’ altres i ha afegit que “en Damià brillarà amb llum pròpia en la vida de l’Ateneu”.
Bas va néixer a Vilassar de Dalt, encara que als 9 anys va venir amb la seva família a viure a Vilassar de Mar. Va cursar l’ensenyament primari al Cumu del carrer Sant Joan, i el 1946 entrà d’aprenent a la impremta Garcia on es va jubilar quaranta anys després, passant per gairebé totes les especialitats de les arts gràfiques, des de caixista i minervista fins a corrector ortogràfic i d’estil. De jove va formar part del grup escènic de l’Ateneu Vilassanès de la Classe Obrera reorganitzat a la postguerra (1946). Va entrar a la junta del Club Excursionista Pirenaic confeccionant el Butlletí de l’entitat en català (1956-1964, any en què per ordre governativa el centre fou clausurat); també va formar part de la junta de la Cooperativa L’Obrera del Barato, de la junta de l’Ateneu Vilassanès i durant catorze anys, coresponsable del Museu Municipal. Va col•laborar amb l’Ateneu Vilassanès, amb l’agrupació VilassArt i amb l’associació Amics de Vilassar. Durant 19 anys (1963-1982) va impartir classes de llengua catalana al Patronat de Premià de Mar, a la rectoria de Cabrils i, a Vilassar de Mar, a l’Ateneu Vilassanès, a la Cooperativa del Barato i al col•legi de les Franciscanes. Formant part de la comissió organitzadora de la Commemoració del Bicentenari del municipi (1984) es va encarregar de la recerca de documentació històrica referent a la segregació. Té publicats diversos articles a la revista “Singladures” i a “La Sènia del Rellotge”, i un resum històric de la parròquia editat arran de la consagració del temple parroquial el 1995. L’any 1997 publicà “Carrers i gent de Vilassar de Mar (Qui és qui a la nomenclatura urbana)”, al 2003 el llibre “Galeria de penja-ases. Motius dels vilassarencs de mar” i va participar en el llibres “Vilassar de Mar, 1950-1960: recull de fotografies dels germans López Teixidó” (publicat l’any 2003), i al 2007 va ser un dels autors dels textos del llibre “Vilassar de Mar portes endins”.
L’Ajuntament de Vilassar de Mar ha expressat el seu més sentit condol als seus familiars i amics.