L'Aula d’Extensió Universitària dona a conèixer les heretgies al llarg de la història
El monogràfic, de tres sessions, està conduït pel periodista, escriptor i professor David Revelles
Des d’avui i s’allargarà els dos següents dimecres d’octubre 14 i 21, se celebra a l’Espai Galbany el Monogràfic de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar corresponent al primer trimestre de curs 2026-2027. Les tres sessions les impartirà el periodista, escriptor i professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l’Autònoma, David Revelles, que avui ha passat pel “Parlant de tot”. S’inicia des de dos quarts de set i fins a les 8 del vespre amb el títol de la primera classe “Per bruixa i metzinera. La persecució de la dona”.
Un monogràfic, de tres capítols, que ens donarà una visió transversal de les heretgies tant de l’Edat Mitjana com dels segles XIX i XX. Són moviments, explica Revelles, que se surten de l’ortodòxia, que s’escapen d’allò del que està bé, del cànon. Del discurs oficial que naixia tant de les cúpules de l’alt clergat com de la monarquia absolutista. Es parlarà, entre altres qüestions, sobre els càtars, els templers i la maçoneria.
Un cop presentat l’eix monogràfic, avui s’obre el teló amb el títol de la primera sessió “Per bruixa i metzinera. La persecució de la dona”. Cal subratllar que, especialment a Catalunya, moltes de les dones eren denunciades més per les autoritats civils, com per exemple alcaldes i jurats de les viles, que no pas per les eclesiàstiques com la Santa Inquisició. Dones que podien acabar a la foguera perquè, senzillament, se les hi atribuïa males collites o episodis intensos de pluja com els que tenim al damunt aquests dies. Aquest va ser el cas, per exemple, de la barcelonina Beatriu Llopis, sobre el qual Revelles parlarà aquesta tarda.
David Revelles detalla que, a nivell europeu, Catalunya i Escòcia van destacar, desgraciadament, per la persecució que es feia a les dones. En un moment, com el de l’Edat Mitjana, en el qual es considerava inferior la dona. I, com a inferior, no podia saber-ne més que un home. Per tant, el seu coneixement, havia de venir de la seva convivència amb el Diable, amb el Maligne.
En aquest sentit, es pararà atenció, durant el monogràfic, a l’heretgia dels càtars. Una comunitat religiosa pionera a respectar la llibertat de les dones, apunta el ponent de l’Aula d’Extensió Universitària. Revelles ha recordat que a la comunitat càtara la dona podia escollir, i no estava sotmesa a la voluntat del pare, germà o d’un mossèn, com passava als segles XII i XIII i ha explicat que el dret al vot femení es va aconseguir gràcies a la lluita de dones com Clara Campoamor i Concepción Arenal, vinculades al moviment de la maçoneria.
Com dèiem, en els dos propers dimecres d’octubre, David Revelles, seguirà donant veu als heretges. En definitiva, aquelles persones o aquells moviments que es desmarcaven, pels motius que fossin, religiosos o no, del discurs oficial i canònic de l’època que normalment provenia del tron, fos eclesiàstic, fos reial.
Foto: Aula Extensió Universitària Vilassar de Mar
