En una matinal freda, la seu de la Fundació Ernest Lluch va aplegar, dissabte, un seguit de parlaments per celebrar l’aniversari dels 20 anys d’aquesta entitat que vetlla, que lluita per mantenir viu el llegat de l’Ernest Lluch.
Va obrir el foc l’alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, que va explicar que el polític vilassarenc és i ha de ser un referent per a tots i totes.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va signar en el llibre d’Honor de la Fundació, va prendre la paraula per recordar-nos el, tal com ho va definir ell mateix, el pensament lluchià . En va defensar la figura de qui va ser, va dir, “un gran defensor del diàleg, fins i tot en unes condicions molt adverses”. Per a Aragonès, el llegat de Lluch “ens esperona a seguir trobant camins d’entesa”, perquè “en una societat plural i en un món divers com l’actual, negociar i treballar per possibles acords té més sentit que mai”. “El diàleg no comporta la renúncia als teus plantejaments”, sinó que “els canvia i els millora”, va reblar. Pere Aragonès va insistir en què “el valor del diàleg és un dels eixos centrals de l’agenda política a casa nostra” i va reivindicar que aquest valor “té més sentit quan es dona entre persones que són oponents i tenen visions diferents i treballen per trobar punts en comú, punts de consens i punts d’espai compartits”. En el decurs de la seva intervenció a la seu de la fundació a Vilassar de Mar, el president de la Generalitat va agrair la tasca de la Fundació en aquests 20 anys, tant per “preservar la memòria de la persona” com també “el llegat intel·lectual, polític i ciutadà” d’Ernest Lluch. Pere Aragonès es va referir també a la tasca “ingent” d’aquesta entitat, tant en l’àmbit acadèmic i de recerca científica, com en aquelles activitats orientades a la ciutadania. El cap del Govern va recordar també que Ernest Lluch va ser “pioner” en obrir una línia de treball en el pensament econòmic i en les relacions econòmiques entre Catalunya i el País Valencià, i va reivindicar les aportacions del polític socialista com a historiador i com a gestor i figura clau en l’àmbit de la salut.
A continuació la patrona de la Fundació Ernest Lluch, Cristina Gallach, patrona de Fundació Ernest Lluch, per exposar els conceptes de diàleg i compromís associats a la figura d’Ernest Lluch, recordant paraules de Kofi Annan per a la necessitat de treballar de manera incansable per la pau.
També es va donar veu al també exministre Joan Majó, actualment president de la Fundació Ernest Lluch. Va evocar la feina de la Fundació de passat (amb tots els actes i tasques fetes) i molt especialment la tasca i reptes de futur que la Fundació es planteja. Moment, per recordar, als nostres micròfons, un malaguanyat dia, tal com avui, de fa 22 anys. “Molta ràbia i molt pena i més quan, poc abans, en un acte polític a Euskadi reclamava diàleg i no assassinats”.
Després de la intervenció principal del president Joan Majó, va prendre la paraula Xesco Gomar, representant de la Diputació de Barcelona a la Fundació Ernest Lluch i en nom de la presidenta de la Diputació, Núria Marín, que va haver d’excusar la presència per causes de força major.
Finalment, Ferriol Sòria, director de la Fundació, va agrair a tots els qui han col·laborat amb la Fundació, i en concret a tots els Patrons de la Fundació, d’ahir i avui, i als membres de la comissió executiva. I de manera específica va evocar les figures de Fabià Estapé, Lluís Bassat i Lluis Maria de Puig, tots ells expresidents de la Fundació. Moment, també, per emocionar-se recordant les figures que van dirigir l’entitat en els primers 10 anys.
L’acte va cloure amb la meravellosa interpretació de dues peces musicals a càrrec de la soprano vilassarenca Rosa Mateu i acompanyada al piano per part de Meritxell Vinaixa, directora de l’Aula de Música de Vilassar de Mar. Van reglar dues peces molt vinculades a l’activitat investigadora i personal de l’Ernest Lluch en l’àmbit del pentagrama. Van ser Ària d’Eucaris “Piu tranquil·la” de l’Òpera Il Telemaco Nel·l’isola di Calipso de Ferran Sor i l’Ària Tassarba. “L’Aimant l’havia deixat” de l’Òpera Tassarba
(Redacció: Joan Escofet)